BEP MARQUÈS, adeu.

Mirant enrere, cada dos per tres moments de la meva vida, hi ha el meu costat en Bep Marquès. A l’escoltisme, base de la meva educació com a persona i català. A la “tribu” a través del seu germà Mon Marquès, moltes tardes de diumenge a casa seva, amb la Carme, a Sant Daniel. A la Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona, un luxe de poder estar amb tota aquella gent i amb en Bep, home combatent, però quan calia assenyat. A la 22, lloc de trobada en els darrers anys i en els darrers moments de la seva vida. Amb el Grup de Garriguella, no només de menjar viu l’home, també d’imaginació i de diversió. En Bep, al costat de l’amfitrió, el pintor Jordi Gispert, fent de cap de taula i conductors de les llargues sobretaules inoblidables.
La llàstima i egoistament,  es que ara mirant al davant, ja no hi trobaré a en Bep. Només en el meu record.
Bep, ja no parlarem de cinema, però quan torni a veure, El Padrino, Erase una vez en America, Novecento o Rio Bravo, les veurem junts.Gràcies i bon viatge.
Guillem Terribas. 

Bep I Bosch Marti, en els inicis del Grup Praxis 75.

Mor Bep Marquès, un dels ‘guerrillers' del Grup Praxis
Impressor d'ofici, va ser un dels fundadors de l'Assemblea Democràtica d'Artistes i un actiu agitador cultural.El Museu d'Història va recordar la seva contribució al collage subversiu el 2011.
Com passa sovint amb les persones que de veritat compten, Josep M. Marquès, en Bep Marquès, mort ahir als 70 anys, es resisteix a ser classificat. Impressor, artista, fotògraf, agitador cultural, ecologista, pacifista, resistent del postfranquisme en múltiples fronts, “guerriller de la comunicació”, com l'ha definit l'historiador de l'art Narcís Selles: qualsevol d'aquestes activitats podrien formar part de les seves atribucions, que tenen en comú l'actitud crítica, i a estones subversiva, que va canalitzar sobretot a través de dues associacions històriques: l'Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona, de la qual seria un dels fundadors, el 1976, i el Grup Praxis, creat el 1975 en fructífera associació amb Lluís Bosch Martí i l'activitat del qual va recuperar fa dos anys el Museu d'Història en una exposició comissariada per Selles.
Més a http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/680245-mor-bep-marques-un-dels-guerrillers-del-grup-praxis.html 

L'impressor artista, traficant d'idees conspiratives
Quan les paraules no poden expressar el dolor que significa la mort d'una persona estimada, llavors potser el millor amic seria el silenci. Però tampoc seria just silenciar totes les mogudes que hem fet en

els darrers anys amb en Bep, al voltant d'una taula ben parada i sobretot ben amanida d'amics i amigues, que a en Bep mai li han faltat. Sabem que ell voldria ser recordat per les quasi últimes i divertides històries que junts hem protagonitzat. En una de les tantes reunions que fèiem tot degustant bons aliments, els autoanomenats Grup de Garriguella buscàvem tant sí com no un títol per al que havia de ser una exposició plàstica que s'havia de fer a Sils, però que encara no havíem perfilat del tot, i sense saber per on havien d'anar els trets, es van anar verbalitzant titulars del tot insòlits i inversemblants mai llegits. En Miquel Ruiz, junt amb en Bep, va proposar que seria un molt bon titular “La invasió dels crancs americans i la Generalitat”. Ben contents i satisfets, vam acordar entre rialles que aquest era un bon titular i un bon leitmotiv per començar a treballar la idea.
Naturalment, al cap de poc temps ja havíem oblidat el nom del que calia cuinar amb les nostres obres, i per sort el coordinador del grup, en Lluís Costa, en aquells moments responsable de Cultura de Sils, molt més racional que la majoria pel fet de no exercir d'artista, va proposar la idea de titular el projecte El viatge a l'infern, fent referència a les vicissituds d'un personatge històric: Pere Porter. La idea s'inscrivia en la voluntat de difondre una mostra important de la literatura catalana a través de l'art. Sens dubte la proposta era peculiar i interessant: posar l'art al servei de la difusió de la literatura, i a més fer-ho amb una nòmina d'artistes adobats en mil i una batalles a favor de moltes causes perdudes.
La premissa fou que els artistes prèviament s'havien de llegir el llibre per poder seguir millor aquell viatge que ens portaria a molt bon port; a les portes de l'infern, a través d'una exposició inaugurada a Sils. Després aniríem junts a La Carbonera de Girona, a les Bernardes de Salt, a l'Espelt de Vilajuïga i, finalment, a Tordera.
No cal dir que tu, Bep, vas ser l'ànima de tot plegat, igual que moltes altres vegades. I ja últimament, quan només podies restar a casa per la teva malsana malaltia, vam anar, amb el títol de Girona a l'Empordà, a exposar a l'Espelt. Tu en persona no hi eres, però sí que la teva obra va ser penjada com totes les altres. I ara també seguiràs formant part del nostre grup amb la següent exposició, que farem al Museu de Miniatures a Besalú, ja que generosament el seu director, Lluís Carreras, ens ha ofert l'espai i ens espera que hi anem pel 2 de novembre amb el nou títol de Girona a la Garrotxa.
Bep, a la nostra taula, tu sempre hi seràs comptat. No t'oblidarem en les nostres aventures.
GRUP DE GARRIGUELLA  publicat en el Punt-Avui 25.109.


Mor l´impressor i l´artista gironí Bep Marquès als 70 anys

Bep i Bosch Marti Foto: Marc Marti

Una malaltia coronària s'endú qui va fundar amb Lluís Bosch-Martí el Grup Praxis 75 de Girona.Una malaltia del cor s'ha endut la vida de l'impressor i artista gironí Bep Marquès, un destacat activista en la lluita per la democràcia als anys de la derogació del franquisme que va participar en la fundació de l'Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona (ADAG), i que va assolir una destacada projecció en el camp de l'art compromès formant part del Grup Praxis 75, en tàndem amb Lluís Bosch-Martí.

Les seves despulles seran objecte d'una cerimònia de comiat avui a les 17.30h al tanatori de Vila-roja. La seva vídua, Maria Carme Turon, i els seus tres fills, Pau, Marc i Marta, han volgut transmetre un missatge lacònic i revelador: "Continuarem la lluita gràcies als valors que hem après al seu costat". Pau i Marc van ser músics del grup Umpah-Pah.
Més a:

http://www.diaridegirona.cat/cultura/2013/09/25/mor-lartista-impressor-bep-marques/636523.html
 

Al final del túnel

Lluís Bosch Marti i Bep Marquès GRUP PRAXIS
Foto:Eddy Kelele

Una exposició al Museu d'Història de Girona reivindica la vocació crítica i contestatària del Grup Praxis 75, fundat per Bosch Martí i Bep Marquès.
http://vimeo.com/31258959

Hi ha una tendència molt arrelada a considerar tots els artistes de Girona com a pertanyents a alguna generació malaguanyada. Ho són els de la República, que el franquisme va escombrar de la memòria; ho són els de la postguerra, que van tenir la desgràcia de madurar en un ambient tan poc fotogènic; ho són els de la transició, que els feliços vuitanta van relegar a la consideració de tribu dogmàtica i exaltada; ho són, també, els dels feliços vuitanta, perquè en perspectiva ningú no sap exactament què se n'ha fet, d'aquella alegria; ho són fins i tot els d'ara, els veterans i els més joves, disgregats amb els primers espeternecs del capitalisme, una mica solitaris, bastant fastiguejats, enormement desconcertats de ser una generació rere l'altra la parenta pobra d'una ciutat que no els ofereix ni un museu d'art contemporani on puguin guardar-hi la roba. Cada vegada que s'afronta la revisió històrica de l'art gironí del segle XX s'ha de tornar a passar per aquest exercici de contrició per les generacions perdudes, pel ressentiment que tant d'oblit ha sembrat entre els supervivents, pels morts que la indiferència ha anat deixant pel camí. En realitat, és la ciutat, la que hauria d'estar sorpresa –i humilment agraïda– que els seus artistes encara tinguin el coratge d'apostar-hi tot i unes perspectives de reconeixement tan migrades. És la impressió que fa cada vegada que hi ha algun episodi de reconciliació com el que ha posat en escena l'exposició sobre el Grup Praxis 75 al Museu d'Història de la Ciutat. Menystinguts al seu temps com una mena d'excentricitat incòmoda, Lluís Bosch Martí i Bep Marquès, els dos fundadors d'aquest grup d'arrel marxista i contestatària i vocació irreductiblement popular, van inocular en l'aparent placidesa de la democràcia recuperada el virus de la denúncia, el sarcasme i la crítica mordaç amb els seus inconfusibles i bigarrats collages, la majoria dels quals anticipaven malestars avui molt presents. A vegades, sí, al final del túnel, es produeixen uns retrobaments ben lluminosos.
Eva Vázquez, publicat en el Punt-Avui 01.11.11

Del Grup Praxis 75 a l'Assemblea d'Artistes.

El Museu d'Història de la Ciutat de Girona ha fet justícia amb l'exposició Grup Praxis 75 (1975-1990). Una guerrilla comunicativa, que es va inaugurar per Fires i es podrà veure fins al 12 de febrer. Lluís Bosch Martí i Bep Marquès Sureda van formar un comando marxista radical (en la seva obra es reunien els dos Marx: Karl i Groucho) quan ja es cantaven les absoltes per Franco. Amb el seu treball aixoplugat a l'Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona, i divulgat a les planes de Presència, d'El Punt i altres publicacions, van fer uns celebrats repassos crítics de la vida social, política i cultural gironina. Ells hi estaran d'acord si diem que disposaven de l'ajut espiritual i la inspiració artística de Damià Escuder (1934-2011) i, sobretot, de l'Enric Marquès (1931-1994), que va ser qui em va parlar de l'obra del Grup Praxis, i vaig conèixer els seus collages a les planes de Presència, on l'Enric va deixar escrit que el Grup Praxis “optava per un discurs obert, compromès, subversiu, eloqüent; un discurs àcid i grinyolant”. Tornant a l'exposició, s'ha d'agrair la bona feina del curador Narcís Selles i del muntador Marcel Dalmau. Potser m'avanço als esdeveniments, però faig meu un suggeriment que vaig escoltar el dia de la inauguració en el sentit que, reconeguda ara la trajectòria del Grup Praxis 75, és el moment de pensar en una gran mostra dedicada a la feina que va fer l'Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona. Dispensin si em deixo algun nom, però almenys aquests hi van ser: Josep A. Niebla, Enric Ansesa Gironella, Lluís Bosch Martí, Joan Boladeras, Josep M. Boladeras, Manuel Bosch, Pep Bosch, Lluís Carreras, Joan Casanovas, Victòria Casellas, Xavier Codina, Narcís Comadira, Montse Costa, Maria Crehuet, J.M. Creus, Julià Cutiller, Carles Delclaux, Damià Escuder, Jaume Faixó, Garcia Colomer, Jordi Gispert, Vicente Huedo, Robert Manera, Enric Marquès, Bep Marquès, Emili Massanas, Lluís Mateu, Roca D. Costa, Rosa Sais, Guillem Terribas, Paco Torres Monsó, Isidre Vicens, Ramon Vilà, Carles Vivó... Algun ja ens ha deixat, però en Bep i en Bosch Martí, en Joan Casanovas,... podrien reconstruir la història d'aquesta entitat de vida efímera però que va deixar una gran empremta en la nostra consciència col·lectiva.
Joan Ventura, publicat en El Punt-Avui 09.11.11.