25/9/13

BEP MARQUÈS, adeu.


Mirant enrere, cada dos per tres moments de la meva vida, hi ha el meu costat en Bep Marquès. A l’escoltisme, base de la meva educació com a persona i català. A la “tribu” a través del seu germà Mon Marquès, moltes tardes de diumenge a casa seva, amb la Carme, a Sant Daniel. A la Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona, un luxe de poder estar amb tota aquella gent i amb en Bep, home combatent, però quan calia assenyat. A la 22, lloc de trobada en els darrers anys i en els darrers moments de la seva vida. Amb el Grup de Garriguella, no només de menjar viu l’home, també d’imaginació i de diversió. En Bep, al costat de l’amfitrió, el pintor Jordi Gispert, fent de cap de taula i conductors de les llargues sobretaules inoblidables.
La llàstima i egoistament,  es que ara mirant al davant, ja no hi trobaré a en Bep. Només en el meu record.

Bep, ja no parlarem de cinema, però quan torni a veure, El Padrino, Erase una vez en America, Novecento o Rio Bravo, les veurem junts.Gràcies i bon viatge.
Guillem Terribas.
 
Bep I Bosch Marti, en els inicis del Grup Praxis 75.
Mor Bep Marquès, un dels ‘guerrillers' del Grup Praxis
Impressor d'ofici, va ser un dels fundadors de l'Assemblea Democràtica d'Artistes i un actiu agitador cultural.El Museu d'Història va recordar la seva contribució al collage subversiu el 2011.
C
om passa sovint amb les persones que de veritat compten, Josep M. Marquès, en Bep Marquès, mort ahir als 70 anys, es resisteix a ser classificat. Impressor, artista, fotògraf, agitador cultural, ecologista, pacifista, resistent del postfranquisme en múltiples fronts, “guerriller de la comunicació”, com l'ha definit l'historiador de l'art Narcís Selles: qualsevol d'aquestes activitats podrien formar part de les seves atribucions, que tenen en comú l'actitud crítica, i a estones subversiva, que va canalitzar sobretot a través de dues associacions històriques: l'Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona, de la qual seria un dels fundadors, el 1976, i el Grup Praxis, creat el 1975 en fructífera associació amb Lluís Bosch Martí i l'activitat del qual va recuperar fa dos anys el Museu d'Història en una exposició comissariada per Selles.
Més a http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/680245-mor-bep-marques-un-dels-guerrillers-del-grup-praxis.html 

L'impressor artista, traficant d'idees conspiratives
Quan les paraules no poden expressar el dolor que significa la mort d'una persona estimada, llavors potser el millor amic seria el silenci. Però tampoc seria just silenciar totes les mogudes que hem fet en
els darrers anys amb en Bep, al voltant d'una taula ben parada i sobretot ben amanida d'amics i amigues, que a en Bep mai li han faltat.
Sabem que ell voldria ser recordat per les quasi últimes i divertides històries que junts hem protagonitzat. En una de les tantes reunions que fèiem tot degustant bons aliments, els autoanomenats Grup de Garriguella buscàvem tant sí com no un títol per al que havia de ser una exposició plàstica que s'havia de fer a Sils, però que encara no havíem perfilat del tot, i sense saber per on havien d'anar els trets, es van anar verbalitzant titulars del tot insòlits i inversemblants mai llegits. En Miquel Ruiz, junt amb en Bep, va proposar que seria un molt bon titular “La invasió dels crancs americans i la Generalitat”. Ben contents i satisfets, vam acordar entre rialles que aquest era un bon titular i un bon leitmotiv per començar a treballar la idea.
Naturalment, al cap de poc temps ja havíem oblidat el nom del que calia cuinar amb les nostres obres, i per sort el coordinador del grup, en Lluís Costa, en aquells moments responsable de Cultura de Sils, molt més racional que la majoria pel fet de no exercir d'artista, va proposar la idea de titular el projecte El viatge a l'infern, fent referència a les vicissituds d'un personatge històric: Pere Porter. La idea s'inscrivia en la voluntat de difondre una mostra important de la literatura catalana a través de l'art. Sens dubte la proposta era peculiar i interessant: posar l'art al servei de la difusió de la literatura, i a més fer-ho amb una nòmina d'artistes adobats en mil i una batalles a favor de moltes causes perdudes.
La premissa fou que els artistes prèviament s'havien de llegir el llibre per poder seguir millor aquell viatge que ens portaria a molt bon port; a les portes de l'infern, a través d'una exposició inaugurada a Sils. Després aniríem junts a La Carbonera de Girona, a les Bernardes de Salt, a l'Espelt de Vilajuïga i, finalment, a Tordera.
No cal dir que tu, Bep, vas ser l'ànima de tot plegat, igual que moltes altres vegades. I ja últimament, quan només podies restar a casa per la teva malsana malaltia, vam anar, amb el títol de Girona a l'Empordà, a exposar a l'Espelt. Tu en persona no hi eres, però sí que la teva obra va ser penjada com totes les altres. I ara també seguiràs formant part del nostre grup amb la següent exposició, que farem al Museu de Miniatures a Besalú, ja que generosament el seu director, Lluís Carreras, ens ha ofert l'espai i ens espera que hi anem pel 2 de novembre amb el nou títol de Girona a la Garrotxa.
Bep, a la nostra taula, tu sempre hi seràs comptat. No t'oblidarem en les nostres aventures.
GRUP DE GARRIGUELLA  publicat en el Punt-Avui 25.109.



Mor l´impressor i l´artista gironí Bep Marquès als 70 anys

Bep i Bosch Marti Foto: Marc Marti
Una malaltia coronària s'endú qui va fundar amb Lluís Bosch-Martí el Grup Praxis 75 de Girona.Una malaltia del cor s'ha endut la vida de l'impressor i artista gironí Bep Marquès, un destacat activista en la lluita per la democràcia als anys de la derogació del franquisme que va participar en la fundació de l'Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona (ADAG), i que va assolir una destacada projecció en el camp de l'art compromès formant part del Grup Praxis 75, en tàndem amb Lluís Bosch-Martí.
Les seves despulles seran objecte d'una cerimònia de comiat avui a les 17.30h al tanatori de Vila-roja. La seva vídua, Maria Carme Turon, i els seus tres fills, Pau, Marc i Marta, han volgut transmetre un missatge lacònic i revelador: "Continuarem la lluita gràcies als valors que hem après al seu costat". Pau i Marc van ser músics del grup Umpah-Pah.
Més a:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada