1/11/11

Al final del túnel

Lluís Bosch Marti i Bep Marquès GRUP PRAXIS
Foto:Eddy Kelele
Una exposició al Museu d'Història de Girona reivindica la vocació crítica i contestatària del Grup Praxis 75, fundat per Bosch Martí i Bep Marquès.
http://vimeo.com/31258959

Hi ha una tendència molt arrelada a considerar tots els artistes de Girona com a pertanyents a alguna generació malaguanyada. Ho són els de la República, que el franquisme va escombrar de la memòria; ho són els de la postguerra, que van tenir la desgràcia de madurar en un ambient tan poc fotogènic; ho són els de la transició, que els feliços vuitanta van relegar a la consideració de tribu dogmàtica i exaltada; ho són, també, els dels feliços vuitanta, perquè en perspectiva ningú no sap exactament què se n'ha fet, d'aquella alegria; ho són fins i tot els d'ara, els veterans i els més joves, disgregats amb els primers espeternecs del capitalisme, una mica solitaris, bastant fastiguejats, enormement desconcertats de ser una generació rere l'altra la parenta pobra d'una ciutat que no els ofereix ni un museu d'art contemporani on puguin guardar-hi la roba. Cada vegada que s'afronta la revisió històrica de l'art gironí del segle XX s'ha de tornar a passar per aquest exercici de contrició per les generacions perdudes, pel ressentiment que tant d'oblit ha sembrat entre els supervivents, pels morts que la indiferència ha anat deixant pel camí. En realitat, és la ciutat, la que hauria d'estar sorpresa –i humilment agraïda– que els seus artistes encara tinguin el coratge d'apostar-hi tot i unes perspectives de reconeixement tan migrades. És la impressió que fa cada vegada que hi ha algun episodi de reconciliació com el que ha posat en escena l'exposició sobre el Grup Praxis 75 al Museu d'Història de la Ciutat. Menystinguts al seu temps com una mena d'excentricitat incòmoda, Lluís Bosch Martí i Bep Marquès, els dos fundadors d'aquest grup d'arrel marxista i contestatària i vocació irreductiblement popular, van inocular en l'aparent placidesa de la democràcia recuperada el virus de la denúncia, el sarcasme i la crítica mordaç amb els seus inconfusibles i bigarrats collages, la majoria dels quals anticipaven malestars avui molt presents. A vegades, sí, al final del túnel, es produeixen uns retrobaments ben lluminosos.
Eva Vázquez, publicat en el Punt-Avui 01.11.11

Del Grup Praxis 75 a l'Assemblea d'Artistes.
El Museu d'Història de la Ciutat de Girona ha fet justícia amb l'exposició Grup Praxis 75 (1975-1990). Una guerrilla comunicativa, que es va inaugurar per Fires i es podrà veure fins al 12 de febrer. Lluís Bosch Martí i Bep Marquès Sureda van formar un comando marxista radical (en la seva obra es reunien els dos Marx: Karl i Groucho) quan ja es cantaven les absoltes per Franco. Amb el seu treball aixoplugat a l'Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona, i divulgat a les planes de Presència, d'El Punt i altres publicacions, van fer uns celebrats repassos crítics de la vida social, política i cultural gironina. Ells hi estaran d'acord si diem que disposaven de l'ajut espiritual i la inspiració artística de Damià Escuder (1934-2011) i, sobretot, de l'Enric Marquès (1931-1994), que va ser qui em va parlar de l'obra del Grup Praxis, i vaig conèixer els seus collages a les planes de Presència, on l'Enric va deixar escrit que el Grup Praxis “optava per un discurs obert, compromès, subversiu, eloqüent; un discurs àcid i grinyolant”. Tornant a l'exposició, s'ha d'agrair la bona feina del curador Narcís Selles i del muntador Marcel Dalmau. Potser m'avanço als esdeveniments, però faig meu un suggeriment que vaig escoltar el dia de la inauguració en el sentit que, reconeguda ara la trajectòria del Grup Praxis 75, és el moment de pensar en una gran mostra dedicada a la feina que va fer l'Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona. Dispensin si em deixo algun nom, però almenys aquests hi van ser: Josep A. Niebla, Enric Ansesa Gironella, Lluís Bosch Martí, Joan Boladeras, Josep M. Boladeras, Manuel Bosch, Pep Bosch, Lluís Carreras, Joan Casanovas, Victòria Casellas, Xavier Codina, Narcís Comadira, Montse Costa, Maria Crehuet, J.M. Creus, Julià Cutiller, Carles Delclaux, Damià Escuder, Jaume Faixó, Garcia Colomer, Jordi Gispert, Vicente Huedo, Robert Manera, Enric Marquès, Bep Marquès, Emili Massanas, Lluís Mateu, Roca D. Costa, Rosa Sais, Guillem Terribas, Paco Torres Monsó, Isidre Vicens, Ramon Vilà, Carles Vivó... Algun ja ens ha deixat, però en Bep i en Bosch Martí, en Joan Casanovas,... podrien reconstruir la història d'aquesta entitat de vida efímera però que va deixar una gran empremta en la nostra consciència col·lectiva.
Joan Ventura, publicat en El Punt-Avui 09.11.11.

Cap comentari:

Publica un comentari