Jordi Xargayó i Miquel Riera comparen els articles de Nadal amb els homenots de Josep Pla

 Nadal, Riera, Xargayó i Terribas (dret) enfront del públic
que omplia la Llibreria 22. Foto: Aniol Resclosa

L'exalcalde presenta el seu nou llibre i afirma que combat la idea que els polítics no tenen ànima parlant de persones.
Els directors dels dos diaris de Girona, Jordi Xargayó, del Diari de Girona, i Miquel Riera, d'El Punt/Avui, van coincidir a assenyalar ahir que els articles de Joaquim Nadal, molts d'ells retrats de persones, recorden els "homenots" de Josep Pla, pel valor literari afegit que tenen. L'exalcalde va presentar ahir el seu darrer llibre a la Llibreria 22, Noves vides amb nom (Curbet Edicions), un recull d'articles periodístics apareguts recentment a diferents mitjans de comunicació, en bona part al Diari de Girona, on és col·laborador habitual.
"Com més es globalitza el món, més necessari és el periodisme de proximitat per interpretar l'entorn local, i aquest és precisament un dels valors dels articles de Nadal", va dir Xargayó. El director del diari va afirmar que per a Nadal "les persones estan per sobre de les diferències ideològiques", com es fa palès a l'"homenot" que l'exalcalde va dedicar a Bouso Mares. Segons Xargayó, el Nadal escriptor "es treu la cuirassa d'home dur i esquerp per deixar aflorar la seva personalitat més sensible". Per la seva part, Miquel Riera veu en els articles de l'exconseller de la Generalitat i actual cap de l'oposició al Parlament "un cant a la vida", malgrat que "la mort també hi és present". Riera, que ha trobat el llibre "amè i ple de detalls entranyables", considera que ajudarà les generacions futures a conèixer aquesta època.

Per la seva part, l'autor va fer una de les seves afirmacions contundents i concloents: "M'agrada escriure, m'ho passo bé i m'agrada desmentir l'estereotip que els polítics no tenim entranya. Aquesta idea que els polítics no tenim ànima, jo la combato parlant de persones i paisatges". També va explicar que per a ell és important el "testimoni de vida de les persones" i que procura que les dones o homes que li han "produït un impacte tinguin el seu article".
Apel·lat per moltes persones a redactar unes memòries, va admetre que potser algun dia s'hi posarà, però ara mateix no en té "cap seguretat". En aquest sentit, l'editor Quim Curbet va augurar resultats sucosos si mai es decideix, ja que Nadal té "una arma poderosíssima", que és el seu complet arxiu personal.
Nadal va publicar el 2005 Vides amb nom, un recull de les seves "notes sobre persones" escrites des de 1970 fins el mateix 2005. La segona entrega, Noves vides amb nom, conté articles sobre "amics de Girona" (Tià Salellas, Anna Pagans, Miquel Diumé, Ignasi Bonnín, el bar L'Arc...), "amics de Catalunya" (Josep Pallach, José Montilla, Jaume Curbet o Joan Saqués), "amics de fora" (Pierre Vilar o Valentí Fargnoli) i "amics de la història (Ermessenda o Pere Roger).
Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona el 04.10.11.

Els homenots de Nadal

Joaquim Nadal va presentar ahir a La 22 el llibre d'articles ‘Noves vides amb nom', acompanyat pels directors dels dos diaris gironins.
“Vull desmentir l'estereotip que els polítics no tenim cor, ni sentiments, i intento combatre la idea que som gent sense entranyes escrivint aquests retrats de persones, paisatges...” Així va explicar ahir l'historiador i polític gironí Joaquim Nadal i Farreras, cap del grup socialista al Parlament de Catalunya, la motivació principal que el va impulsar a escriure els articles que ha reunit en el llibre Noves vides amb nom (Curbet Edicions), continuació de les Vides amb nom del 2005, que ahir va presentar a la Llibreria 22 de Girona, plena d'amics i companys de vida i de militància. En un acte que, tal com va remarcar ell mateix, va coincidir amb la cloenda del centenari de la Cambra de Comerç –“això cada vegada és més normal en una ciutat tan activa com aquesta”–, Joaquim Nadal va tenir com a presentadors els directors dels dos diaris de les comarques gironines, Miquel Riera (El Punt Avui) i Jordi Xargayó (Diari de Girona). Els articles compilats en el llibre es van publicar inicialment en aquests dos rotatius i en altres diaris.
Miquel Riera va comparar els retrats literaris que fa Nadal dels seus amics de Catalunya, de fora, de la història i de Girona –com queden estructurats en el llibre– amb els Homenots de Josep Pla, pel coneixement profund que l'autor demostra dels personatges retratats, amb els quals comparteix amistat i complicitat, experiències i records. “Són retrats emotius, plens de detalls. En molts d'aquests articles hi ha un cant a la vida, tot i que la mort hi és molt present”, va dir Riera. Després Nadal hi va introduir un matís: “Procuro no distingir entre persones vives i mortes. A mi no m'importa el trànsit cap a la mort, sinó el testimoni de vida i la petjada que m'han deixat aquestes persones.”
Entre els retratats, hi ha Josep Pallach, Joan Saqués, Feliu Matamala, Jaume Curbet, Jaume Casademont, Anna Pagans, Just Manuel Casero, Tià Salellas, Miquel Diumé i un llarg etcètera que inclou també Chillida, el cantant Jean Ferrat, la comtessa Ermessenda i la Mariona, una noia de Palau que, quan era alcalde, li va demanar una plaça per al seu barri.
Jordi Xargayó va destacar la capacitat de Nadal per observar, interpretar i explicar la realitat més propera amb un estil acurat. L'editor Quin Curbet va definir Nadal com un historiador que va creant la seva pròpia història amb aquests articles i el va encoratjar un cop més a escriure algun dia les seves memòries, un projecte que Nadal no descarta o que, si més no, veu més factible que no pas que es posi a fer la competència a Jo confesso de Cabré en el terreny de la ficció.
Xavi Castillón, publicat en El Punt-Avui 04.10.11

No ets la Shakira

Per Sant Jordi, els escriptors es converteixen més que mai en mercaderia. Uns quants firmen autògrafs sense parar, i la immensa majoria tasten la incòmoda sensació de ser autors sense (gaire) clientela.
“Nena, a quin preu els tens?”, et pregunta una dona assenyalant uns volums de receptes. Li podries dir que no treballes de llibretera, que no saps cuinar i que, per desgràcia, tampoc ets cap nena. Però et sap greu donar-li un disgust i t'esforces per saber quant val el llibre que vol. Si et sabessis vendre millor, li hauries aclarit que ets una autora esperant caçadors de dedicatòries, i potser hauries aconseguit que comprés un llibre teu. S'imposa la paralitzadora fòbia social i la dona s'emporta el manual de receptes. Bon profit, doncs.
Durant l'hora llarga que passes a la parada de la Llibreria 22 de Girona, cinc o sis cops criden el teu cognom en veu alta i amb una alegria gens dissimulada. Et sorprèn que et coneguin tant, fins que entens que es refereixen al llibre que hi ha al costat del teu: el firma el nòvio de la Shakira, i a fe que t'hauria agradat compartir espai amb aquell tros d'home, però t'hauràs de conformar decebent els seus admiradors: no, no ets la germana d'en Gerard. De fet, podries ser la seva mare. Ja tens una edat i has viscut uns quants santjordis.
En Josep Maria Espinàs n'ha viscut 57 com a escriptor, però és el primer 23 d'abril que no passa a Barcelona. M'explica que li ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí, no pas en el sentit manelià de l'expressió sinó per culpa de la cua de cotxes que entraven a Girona a mig matí. La Rambla és plena com un ou. No sóc l'única que ha optat per un Sant Jordi descentralitzat. “Som a Camallera i ens venia de gust veure l'ambient gironí”, em diu l'escriptor Pedro Zarraluki, que aquest 2011 es mira la festa des de l'altra banda. La seva dona busca la novel·la de Javier Marías: “No sé si és el llibre que toca comprar avui, però és el llibre que vull llegir”. Un raonament que deu haver fet més gent: Marías es perfilarà al vespre com el número dos de vendes en castellà.
El mestre Espinàs ha vingut des de Figueres. “Els llibres han guanyat als anys: tinc 84 anys i he publicat 85 llibres”. Com cada Sant Jordi d'ençà que va dedicar un llibre a un mort, els suplicadors d'anècdotes fan recordar a Espinàs que una vegada va dedicar un llibre a un mort. Ves quina cosa: n'hi ha que triomfen fins i tot entre els difunts i n'hi ha que matarien per dedicar ni que fos un exemplar a un sol lector viu.
A la tarda firmes (és un dir) a Palamós. T'apallissa un autor local que es presenta com a “escriptoret a hores perdudes i exbaquetejador de timbals”. Ell mateix et consola: “Jugo amb avantatge, a mi aquí em coneixen”. Li compres el llibre, mig per no quedar fora de joc i mig perquè confies que el gest serà recíproc.
Eva Piquer, publicat a l'Avui, 25.04.11