Jordi Arbonès (Nif) retrata creadors gironins al llibre «Temps interessants»

L'escriptor presenta una visió positiva d'una Girona compromesa amb la creativitat i amb els temps moderns.

L'escriptor Jordi Arbonès (Nif) retrata personatges de la seva generació compromesos amb la creativitat moderna al nou llibre Temps interessants (Edicions del Llop Ferotge), un volum que també aborda temes com ara l'emissora Ràdio Salt i aspectes històrics com els últims dies de la vida de Quico Sabaté, el lluitador maqui que el 1960 va caure abatut prop de Sant Celoni als 44 anys d'edat.

Temps interessants és un recull d'articles escrits per l'autor entre l'any 2000 i el moment present per a publicacions com El Dimoni de Santa Eugènia de Ter, Presència, Revista de Girona, Ara i Diari de Girona, mitjà, aquest darrer, en el qual col·labora assíduament.

Entre aquests retrats hi ha els dedicats a l'actriu Cristina Cervià, l'escriptor prematurament desaparegut Miquel Pairolí o el fotògraf Jordi Renart.

Una tria literària

«No és una compilació més, aquesta tria té un sentit narratiu, no ha estat pensada estrictament en clau d'actualitat, sinó buscant un rastre, una continuïtat literària», fa notar l'autor de Carn a les bèsties (premi Documenta, 1990) i Matèria Fràgil (premi Prudenci Bertrana de novel·la, 2002).

Temps interessants és el número u de la nova col·lecció La Llibreta Balva, de l'editorial El Llop Ferotge, una iniciativa de l'editor Jorge Morales que d'aquesta manera obre la seva editorial als camps de l'assaig, la crònica periodística i el pensament. Fins ara havia publicat poesia i algun relat.

L'obra es presentarà el proper dimecres, 7 d'octubre, en un acte a la Llibreria 22 que comptarà amb la participació de Lluís Muntada, Jorge Morales i Manel Mesquita, editor del digital El Dimoni de Santa Eugènia. A més, l'actor Ferran Frauca oferirà un tast llegit de l'obra.

Arbonès ha declarat que el llibre inclou una cinquantena d'articles sobre personatges que en algun moment de la seva vida s'han entregat a la creació.

«Ofereixo la meva visió de gent de la meva generació, gent amb la qual he crescut, persones que han anat fent coses interessants», comenta aquest fill de Calella de Palafrugell (1956), etern còmplice de la vida cultural de la ciutat de Girona, on resideix, com qui diu, des de sempre.

La seva és una «visió positiva» de la Girona de la creativitat i de la modernitat, una «Girona fresca» que no té res a veure amb «la ciutat grisa dels anys 1960», diu qui és un prolífic autor, moltes vegades premiat, que també ha cultivat el guió de televisió, de cinema i de ràdio, a més del teatre.

D'altra banda, Arbonès ofereix una «visió insubornable», segons el professor i escriptor Lluís Muntada escriu al pròleg del llibre, on qualifica l'autor com «un dels nostres grans narradors i un dels nostres articulistes més incòmodes».

«Aquest llibre és un gran encert que, a l'espera d'una recopilació més integral de l'obra periodística de Jordi Arbonès, cobreix una llacuna considerable», conclou Muntada.

Arbonès va ser finalista del premi Josep Pla (1994) amb Ruleta Dolça, va guanyar el premi d'articles periodístics Manel Bonmatí 1989, per l'article Girona, una plàcida metamorfosi, té el premi Joan Santamaria de teatre 1998 amb l'obra Klaus i Mortimer, el premi Carlemany de novel·la de 2001 amb l'obra L'escala de Richter.
Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona 01.10.15    http://www.diaridegirona.cat/cultura/2015/09/29/jordi-arbones-nif-retrata-creadors/745809.html

Els setanta-set poemes de Montané

La llibreria 22 de Girona serà el marc un dia més de la presentació d'un llibre, avui, concretament, la del poemari Setanta-set poemes, escrit per Bruno Montané Krebs i editat pel col·lectiu El Llop Ferotge. A l'acte de presentació, que tindrà lloc avui, a les vuit del vespre, hi intervindran l'editor, Jorge Morales, i l'autor.

Bruno Montané Krebs va ser amic personal del malaguanyat Roberto Bolaño, al qual va inspirar per crear el personatge de Felipe Müller, que apareix a la novel·la Los detectives salvajes.
El Punt-Avui 11.04.14

El Truffaut acull l'estrena a Catalunya de la pel·lícula "Roberto Bolaño, la batalla futura"

 Roberto Bolaño. Foto: Marc Martí.

 Tret de sortida de l'homenatge que culminarà dissabte amb la inauguració d'un carrer batejat amb el nom de l'escriptor.
Els diaris xilens parlen sovint de Girona. I és que la ciutat va deixar una fonda petjada en la personalitat i en l'obra de l'escriptor xilè Roberto Bolaño, avui considerat un dels valors universals de la literatura en llengua espanyola. En un intercanvi entre honestos, els beneficis que Bolaño reporta a Girona li són ara retornats amb la inauguració (dissabte) d'un carrer que porta el seu nom i immortalitzarà encara més el mite. Aquest acte d'homenatge va tenir ahir el seu prolegomen al cinema Truffaut amb l'estrena a Catalunya de la pel·lícula documental Roberto Bolaño, la batalla futura (2010), del realitzador xilè Ricardo House.


El film recrea l'etapa mexicana de l'escriptor i mostra els carrers de la ciutat de Mèxic que va freqüentar un joveníssim Roberto Bolaño els anys 1974, 1975 i 1976, així com el cafè La Habana del carrer Bucarelli, on es reunia amb altres poetes avantguardistes per crear el moviment infrarealista, al·ludit a la novel·la Los detectives salvajes amb el nom de "real visceralismo". La pel·lícula, de 52 minuts de durada, que s'havia vist a Madrid i algunes capitals sud-americanes, però mai a Catalunya, entrevista també personatges mexicans que van conèixer l'escriptor, i aporta per primera vegada el testimoni del seu pare, León Bolaño, un home de més de 80 anys d'edat, avui encara resident a Mèxic.

La sessió d'ahir es va completar amb la projecció de Roberto Belano patinant a la pista de gel (2007), d'una durada de més de mitja hora i firmat per Jaume Pujadas. Aquest documental té la gràcia que ressegueix la vida de l'escriptor a Blanes, però no l'empremta literària, sinó la vida quotidiana. El film conté l'única imatge que es conserva de l'autor de 2666 passejant amb la seva dona Carolina i la seva filla petita pel passeig de Blanes. La filmació inclou testimoniatges, entre ells el del responsable de l'única botiga de lloguer de videojocs de la vila marinera. L'escriptor era molt aficionat als videojocs, especialment als d'estratègia i de guerra. L'acte, organitzat per El Llop Ferotge i la Llibreria 22, va comptar amb la lectura de fragments de l'obra de Bolaño i una tertúlia amb els realitzadors conduïda per Isaki Lacuesta.
Jorge Morales, coorganitzador d'El Llop Ferotge, afirma que Roberto Bolaño és l'autor més important en llengua castellana del darrer mig segle: "Des de García Márquez, Borges i Cortázar no teníem una proposta literària d'aquesta alçada. Per això organitzem aquest homenatge, perquè tenim a Girona un referent de la literatura universal i això ens fa feliços".
Homenots a Domeny
Els homenots Ignacio Echevarría i Jorge Herralde seran dissabte a Domeny per participar activament en la inauguració del carrer Roberto Bolaño. A 2/4 de dotze del matí començarà l'acte, que tindrà també la participació de Salomé Bolaño, germana de l'escriptor, avui resident a Figueres, Guillem Terribas, Bruno Montané, Jorge Morales i Lluïsa Faixedas.
Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona el 16.06.11

Escolteu el lloro canalla



Albert Compte , retratat a Banyoles el 2002,
ha deixat més de trenta poemaris inèdits
i un miler de haikus. Foto: EL PUNT.

 El Llop Ferotge emprèn l'edició de la poesia pòstuma d'Albert Compte.
Va ser per Setmana Santa, a Còrdova, que se li va aparèixer el lloro. No pas el colom trinitari, sinó un senyor exemplar de lloro eclectus, que es veu que té unes dimensions fora de sèrie i un plomatge d'un verd llampegant que fan que un cregui al moment en l'arribada de l'esperit sant. Albert Compte (Barcelona, 1960-Olot, 2007) s'hi va rendir completament, i des d'aquell dia afirmava que era un simple amanuense del seu lloro fluorescent, i déu n'hi do com n'estava, d'inspirat: va dictar-li més de dos mil poemes, i articles, contes, novel·les, i més d'un miler d'haikus, en un honrós gest de misericòrdia pel seu intèrpret, a qui els metges acabaven de diagnosticar una afecció cardíaca incompatible amb l'alenada profunda dels poemes llargs. Però ni la consideració del seu lloro xerraire va salvar-lo: Albert Compte va morir el 4 d'octubre del 2007 a l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, als 47 anys, quan era a punt de sotmetre's a una operació de bypass que esperava feia més de sis mesos.
A Jorge Morales, l'escriptor xilè que va fundar amb ell la revista d'art i poesia El Llop Ferotge un any abans a Girona, encara se li encén la veu de ràbia quan recorda aquella mort precipitada i absurda, però ha fet més que lamentar-se i plorar: ha buscat tota l'obra inèdita del seu amic a la casa materna d'Olot, on va viure els últims anys, i es proposa rescatar-la de l'anonimat costi el que costi, convençut que el poeta del lloro, al costat del qual sempre passaven coses màgiques, és “un autor excepcional, el poeta de qui tothom haurà de parlar, el gran fenomen editorial de l'any”. De moment, ha reunit una part de la seva poesia amorosa a Locus evelinus, publicada a l'editorial del mateix El Llop Ferotge, amb pròleg de l'escriptor Bruno Montané i un dibuix a portada de l'artista Enric Ansesa. Es tracta d'una col·lecció de poemes en castellà on ressona l'humor corrosiu, lliure i canalla d'Albert Compte, que solia firmar amb el pseudònim Startus, contracció exòtica del seu segon cognom, Estartús, i d'on han estat expulsades a consciència la solemnitat i la turbulència sensiblera a favor d'un erotisme de tango i malecón havaner. Aquests 26 poemes són només un avançament de l'extensa obra inèdita d'Albert Compte, que inclou també la novel·la Tocinitos de cielo.
En vida, aquest antic col·laborador de l'Avui que va residir a Barcelona, l'Hospitalet, Calafell, Còrdova i, finalment, Olot, només va arribar a publicar dues novel·les en català, El cor de la carxofa (Columna, 1997) i El crit de l'ornitorinc (Destino, 2000), i el poemari Trulaccions, en una edició finançada pel seu pare quan l'escriptor tenia només 16 anys. Pòstumament, l'editorial Quadrivium de Girona ja va difondre El romancero Goliardo (2008), una mostra prodigiosa de la seva verbositat desbordant, afirma Morales, que no va tenir la difusió que mereixia. Locus evelinus es presenta dimarts vinent a La 22, el dia 24 a la Context, i el 31 de març, a l'Aula d'Escriptors de Gràcia, a Barcelona.
Eva Vázquez, publicat en El Punt el 09.03.11