Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mar Bosch. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mar Bosch. Mostrar tots els missatges

11/4/22

L'EDAT DELS VIUS de Mar Bosch. Presentació a la Llibreria 22


Presentació del darrer llibre de Mar Bosch L'EDAT DELS VIUS, a la Llibreria 22. Primera presentació del llibre editat per l'editorial Univers. Han acompanyat a la Mar Bosch a la presentació els escriptors (i guanyadors com ella del Premi de Novel·la Curta Just m. Casero) Josep Pastells i Josep Campmajó. A les 12 del migdia del dissabte 5 de març de 2022, any de la 22. Les imatges i el muntatge es de Guillem Terribas

23/2/20

VICENÇ PAGÈS, ni crític ni nostàlgic

 Vicenç Pagès Jordà presenta ‘Memòria «vintage». De l’home a la Lluna a «Pulp Fiction»’, en què recull 400 entrades amb referents culturals, socials, polítics...

Vicenç Pagès Jordà (Figueres, 1963), professor, crític literari, articulista i, sobretot, escriptor, amb una vintena de títols i una dotzena de premis en què hi ha els més destacats de les lletres catalanes, presenta Memòria ‘vintage’. De l’home a la Lluna a ‘Pulp Fiction’ (Empúries), amb il·lustracions de Miguel Bustos.
El llibre recull la memòria dels anys setanta, els vuitanta i fins a la meitat dels noranta, com indica el subtítol. “És una memòria local i generacional”, admet Pagès, perquè si hagués nascut a Reus o a Balaguer, i si hagués tingut deu anys més o menys, els records serien diferents.
Cartell anunciant la presentació a la 22 

No és un llibre gens estrany en la producció de Vicenç Pagès, perquè en la seva obra “sempre hi ha un afany de classificar, ordenar, de catalogar, d’entendre..., de donar sentit a l’experiència vital i cultural”, afirma l’editor Josep Lluch, i hi afegeix que Pagès parla d’una generació que “fa de frontissa entre l’era analògica i la digital”. “No cau en els tòpics i mira d’enfangar-se poc en la nostàlgia”, conclou Lluch.
El punt de partida va ser una secció d’una vintena llarga d’articles que va publicar a El Punt Avui, tot i que també ha reciclat altres textos. “Va començar com a diccionari i ha acabat com a enciclopèdia; de fet, és un llibre d’història recent, de coses que hi eren i ja no hi són, explicada des de dins”, comenta Vicenç Pagès.
“No em sento representat pel relat d’aquestes dècades, que és banal, comercial, globalitzat... Es parla dels anys seixanta i setanta com si això fos Califòrnia, i aquí teníem un senyor que es deia Franco; quan a Califòrnia va ser un moment d’alliberament, aquí ens estaven donant pel sac i hi havia el garrot vil, però també hi havia gent jove a qui passaven coses divertides.” Per tot plegat, “no vol ser ni un discurs crític, ni un discurs nostàlgic; són 400 entrades que, per acumulació, van generant un cert clima variat, moments bons i dolents: hi ha cultura, política, família, filologia, tecnologia... I també hi ha entrades conceptuals, com ara absència, que és la primera”.
Imatge de la Presentació a l'Espai 22 / Llibreria 22

El llibre té 400 pàgines i entrades, entre absència i zoom, i també un annex enciclopèdic amb exemples de cadascuna de les tres dècades i, naturalment, un índex general. A més, hi ha cites de desenes de textos literaris i de cançons i relacions internes destacades en negreta.
“Som la generació més avorrida de la història, per això tot ens duia cap a la lectura; ha canviat molt el consum cultural, el cinema, la música... Parlo de coses que vaig viure directament; no m’he documentat gaire perquè no té intencions viquipèdiques.” Per això hi ha gent que hi pot trobar a faltar determinats referents, cosa que no importa a l’autor: “No he volgut fer una obra en què ningú se senti representat, perquè la memòria és personal i desordenada, però, inevitablement, també hi ha molts aspectes compartits amb altra gent.” Un exemple: “Made in Japan, de Deep Purple, per a mi té més importància que Johan Cruyff, perquè el futbol no pesa gaire dins la meva memòria”, confessa.
“Si això ho llegeix gent jove, potser entendran coses que ara se’ls escapen, perquè hi ha tot d’aspectes que van contribuir a formar gent; la gent hi és, però els aspectes ja no hi són”, afirma Pagès.

Lluís Llort, publicat en el Punt Avui 19.02.2020

12/6/16

Mar Bosch treu punxa de la misèria quotidiana acostant-la al fantàstic

L'escriptora gironina va presentar ahir a l'Espai 22 la seva segona novel·la, ‘Les generacions espontànies'.  Elogien l'obra per l'estil àcid i elegant alhora.

Mar Bosch es va adaptar a l'estil poca-solta que Josep
Pastells i Josep Campmajó van imprimir ahir a l'Espai 22
(Llibreria 22) a la presentació del seu llibre
Foto: Lluís Serrat 
Mar Bosch (Girona, 1981) no fa ni quatre dies que coneix Josep Campmajor i Josep Pastells, però segurament tardarà a poder oblidar-los. Convidats a presentar-li la seva segona novel·la, Les generacions espontànies (Periscopi), els nois van convertir l'acte en l'escenificació d'una conversa poca-solta que tenia menys de provocació que de rendició absoluta als encants literaris d'un llibre “de tan bon beure”. I en efecte, a mitja funció van destapar un vi blanc del celler La Vinyeta, de Mollet de Peralada, que ha etiquetat la seva última collita de Llavors amb un fragment de Bedlam(2013), la primera novel·la de Mar Bosch. “És com ella: ros, fresquet i amb un punt àcid que passa molt bé”, comentava Pastells fent un glopet amb gestos de gran sommelier, i Campmajor replicava, amb idèntica gravetat, que, en efecte, “s'hi percep un to musical molt gironí que fa venir ganes de més”. L'escriptora, en lloc d'arronsar-se, va decidir que també volia tastar el vi, però els seus companys de taula li van picar els dits. Ja li arribaria el moment. Primer els experts havien de debatre sobre el seu estil bombollejant, que passa de la histèria a la polidesa, com un quadre de Hieronymus Bosch, van coincidir, que “fa basarda pel vertigen amb què s'hi acumulen les imatges, fins que t'hi acostes amb un zoom i n'aprecies tots els matisos, totes les subtilitats”. I l'humor, és clar, aquest pessigolleig picant que deixa al paladar la desimboltura d'Eva Botet, “biòloga, maquilladora de cadàvers i substituta professional”, durant la delirant entrevista de feina que articula el relat.


Quan la van deixar parlar, Mar Bosch va destapar-se com el vi i va confessar que la idea del llibre la hi havia donat el seu marit –present a la sala procurant que el fill petit no agradís ningú amb un monumental martell de goma– quan feia mesos que “estava encallada amb una novel·la sobre zombis”. El personatge d'Eva Botet, aquesta dona que el lector va coneixent a través del seu currículum desaforat, va “posseir-la”, però no per erigir-se en portaveu de cap generació desgraciada, sinó per poder parlar, va dir textualment, sobre “una tia rara de collons com qualsevol de nosaltres”.
Per escriure-la, però, havia hagut de ser més selectiva amb el seu temps que no pas amb Bedlam, quan hi havia més desig de buidar-se i menys ofici i els fills encara no havien introduït l'element frenètic a la seva vida: “Aquesta és estèticament més acurada, perquè la fatiga et fa treure el millor de tu mateix, i el mecanisme és invers: m'he acostat a la realitat, fins i tot la més banal, des del fantàstic.”
Eva Vázquez, publicat en el Punt-Avui 12.06.2016

8/6/16

La novel·lista sense límits

Mar Bosch. 
Mar Bosch presenta 'Les generacions espontànies' (Edicions del Periscopi) aquest dissabte a les 12 hores a la Llibreria 22 de Girona.
Després de guanyar el premi Casero amb l'onírica 'Bedlam' (Empúries, 2013), la gironina Mar Bosch Oliveras (1981) acaba de publicar amb Edicions del Periscopi –afegint-se, per tant, a una nòmina d'autors que inclou, per exemple, Liudmila Petruixésvskaia i David Foster Wallace– la novel·la 'Les generacions espontànies', prologada per Josep Maria Fonalleras. “Jo sóc com un bolet nascut en un temps en què ningú es podia imaginar l'existència d'espores”, diu la protagonista del llibre, Eva Botet, en un moment de la delirant entrevista amb el director de l'empresa en què aspira a ser contractada. I després li parla de pollets, ous i gallines, de cucs i cervatons, de vides que no semblen tenir una causa concreta, que són vides espontànies i punt. Tot és aparença, esclar. Louis Pasteur va demostrar al segle XIX que la teoria de la generació espontània és una fal·làcia i Botet, les seves peripècies vitals, només són una excusa per endinsar el lector en un seguit desituacions hilarants que, a banda d'enjogassar-lo, li mostren un grapat de vicis i misèries d'una societat que s'assembla força a la nostra.
“Les rosses que he conegut aquí són d'allò més variades; res dels clixés als quals ens tenen acostumats. Perquè miri que hi ha rosses que s'esforcen a perpetuar-los!”, li diu Botet al director general en un altre moment de l'entrevista. I afegeix: “ Una rossa amable, una de sarcàstica i diligent, mitja dotzena de bastant avícoles i mal follades”. L'espontaneïtat de la protagonista, que combina altes dosis d'ingenuïtat amb una evident mala bava, és una bona pista del que ofereix la nova obra de Mar Bosch. Sorpreses, per descomptat. I humor, molt d'humor. I també la constatació que l'autora concep la literatura com una festa on tot és possible. Les constants ramificacions de la trama, l'evidència que Botet no pot frenar-se quan la llengua li cavalca, la certesa que Bosch ha decidit explorar els seus límits o fins i tot demostrar que és una novel·lista sense límits, són raons més que suficients per endinsar-se en la lectura de 'Generacions espontànies'.
“El llicenciat i jo vam treballar molt intensament. També ens vam enamorar. Molt. Després ho vam deixar córrer tot, el projecte també. El vaig despatxar primer jo, que per això era l'emprenedora. Després em va despatxar ell, que per això era el que estimava menys dels dos”. Podria ser un microrelat, però només és una de les digressions de Botet, una de les moltes troballes d'una novel·la plena de girs inesperats, de coherència estilística i talent.
'Generacions espontànies'

serà presentada aquest dissabte (12h) a la Llibreria 22 de Girona.

Josep Pastell publicat a  Ara. Cat 08.06.2016
http://www.ara.cat/comarquesgironines/novellista-limits_0_1591640950.html?utm_medium=social&utm_source=facebook&utm_campaign=ara

2/7/15

Última activitat de la temporada a la 22

Mar Bosch / Guillem Terribas Foto: Jonàs Forchini
La presentació del llibre 1001 curiositats de Girona i el Gironès, de l'escriptora gironina Mar Bosch Oliveras, va ser ahir al vespre l'última de la temporada a la Llibreria 22 de Girona. Bosch, guanyadora del premi Casero 2012 amb Bedlam, presenta una guia molt personal sobre Girona i el seu entorn, prologada per Guillem Terribas, per al qual aquesta ha estat la seva última temporada al capdavant de la 22, per la seva recent jubilació.
Publicat en el Punt-Avui 01.07.15

20/6/15

Mar Bosch rescata la Girona real entre la pedra i la llegenda

L'escriptora publica al segell L'Arca ‘1001 curiositats de Girona i el Gironès', amb pròleg de Guillem Terribas.

Algú que vingui de fora pot pensar-se que Girona se circumscriu a la corba fluvial de les cases que fan de fotogènica palissada del Call. En algú que sigui d'aquí, en canvi, una tal simplificació seria imperdonable. Un gironí de soca-rel, per exemple, sap perfectament que l'escalinata de la Catedral té un nombre de graons variable segons el dia i l'estat d'ànim, i que la solemne barana que la perfila serveix sobretot per rossolar-hi natges avall. Algú veritablement d'aquí sap que la gravetat de Girona descansa sobre els pilars robustos de les “foranies”, com en deia Bertrana, que representen Salt, Sarrià, Quart o Celrà, i que entre els il·lustres prohoms locals s'hi ha de comptar, a banda de bisbes, comtes i rabins, la magnífica aportació de gent com Paco Torres Monsó, Carme Auguet, Domènec Balmanya o Salvador Sunyer.
Una empresa com la que es proposa el llibre 1001 curiositats de Girona i el Gironès només podia encomanar-se, doncs, a algú prou despert per saber desempolsar-se la lletra morta i les imatges fixes i transmetre, desbrossant els tòpics de la pedra i la llegenda, un retrat de la ciutat i la seva comarca vivificant i fresc en què els ciutadans es reconeguin i els visitants s'engresquin.
Mar Bosch Oliveras (Girona, 1981) ha assumit la comesa de L'Arca, el segell català de l'editorial de Teià de llibres de no-ficció Redbooks, amb una desimboltura insòlita en aquesta classe de manuals i sense caure en la batalleta indocumentada. Les curiositats que promet el títol hi són, però també els monuments, el paisatge, els més arrelats costums, fins i tot els passadissos secrets i els malnoms. Amb un pròleg del llibreter Guillem Terribas, que remarca el valor de dir encara alguna cosa nova sobre una ciutat tan escrita com Girona, el llibre, el segon que publica Mar Bosch després de guanyar el 32è Premi Just M. Casero per Bedlam, serà presentat el dimarts dia 30 de juny a la Llibreria 22.
Eva Vázquez
publicat en el Punt-Avui 20.16.15