“Aquest pot ser l'inici d'una gran amistat...”

Vilà, Vidal i Terribas, ahir a la Fundació Valvi de Girona
Foto: JOAN CASTRO / ICONNA

“Veig que s'està donant molta importància al fet que hàgim escrit aquesta novel·la a quatre mans. Jo, en canvi, ho trobo perfectament normal: les sèries americanes tenen 27 guionistes per fer un sol capítol”, va dir ahir Pere Vilà en la presentació de La llum a través del vitrall (Curbet), la novel·la que ha escrit amb Joaquim Vidal. “Una novel·la petita –té 132 pàgines– amb un gran contingut”, tal com la va descriure el presentador, Guillem Terribas. “Haig de confessar que, quan faltaven deu pàgines, els ulls se m'han entelat”, va reconèixer Terribas davant del públic que omplia la sala Miquel Martí i Pol de la Fundació Valvi de Girona. Més endavant, però, va matisar que la novel·la té “un final obert i esperançador, com els de Thelma i Louise o El graduado”.

Les referències cinematogràfiques van ser nombroses al llarg de la presentació: Terribas va recordar que fa uns mesos s'havia trobat Joaquim Vidal com a productor de la pel·lícula L'artèria invisible, dirigida per Pere Vilà a partir d'una novel·la anterior de Vidal, El peatge. “Aquest pot ser l'inici d'una gran amistat –va augurar el presentador citant el final de Casablanca– i pot haver-hi més pel·lícules i llibres en comú”. Els al·ludits no ho descarten en absolut. S'entenen bé.

“Hi ha una gran diferència d'edat entre en Pere i jo, i això es pot notar a l'hora d'escriure. Per evitar-ho, l'important és tenir la història clara des del primer moment i saber com es comportaran i què sentiran els personatges”, va dir Vidal, però Terribas va subratllar que els anys que separen els dos autors no han afectat gens l'homogeneïtat del relat, i Pere Vilà va afegir que s'havia produït una gran connexió entre tots dos: “He conegut molt poca gent amb la capacitat que té en Joaquim de verbalitzar una història. Ell la tenia tan clara al cap que, quan me l'explicava en les trobades preparatòries, a mi em resultava molt fàcil visualitzar-la, potser també perquè sóc director de cinema.” Una història d'amor entre dos cosins, la Lluïsa i l'Esteve, en lluita contra el seu propi passat i contra les convencions socials, en el Sant Gregori del 1967: un escenari que Joaquim Vidal coneix molt bé, perquè el va viure, cosa que no pot dir Vilà, nascut el 1975. Ell, però, ha aportat altres coses a la novel·la, com ara la voluntat de “fer un desplegament emocional fins al fons del tot de l'ànima dels protagonistes” per mostrar les seves emocions amagades i el seu dolor intens “amb poques paraules, d'una manera curta i concentrada, com la poesia de Joan Margarit”. I amb el ritme del cinema i els seus silencis farcits de sentit, que Vilà també creu aplicables a la literatura.

XAVIER CASTILLÓN publicat en el Punt-Avui 21.04.15

Un primer dia de rodatge anòmal

Àlex Brendemühl i Nora Navas comencen a rodar ‘L'artèria invisible', el nou film del gironí Pere Vilà.

 Ahir a la Llibreria 22 de Girona Joan Margarit recitava un recull dels seus poemes davant d'un públic entregat. Fins aquí, res d'anòmal –ja que les presentacions de llibres són habituals en aquest establiment emblemàtic i el poeta sol atraure molta gent– si no fos que eren les tres de la tarda, l'envoltaven un munt de tècnics de so i llum i una càmera enregistrava la seva locució, a la qual el poeta es va dirigir per exclamar: “Ja direu «acció» oi?”

I així va ser. L'ordre de filmació va sorgir de Pere Vilà, que va donar el tret de sortida a tres setmanes de rodatge intens del que serà el seu quart film, L'artèria invisible, l'adaptació lliure de la novel·la de Joaquim Vidal i Josep Valls El peatge. I parlant d'anormalitat, la que planava ahir en l'ambient d'un primer dia de rodatge, marcat per una inusual tranquil·litat i distensió. “La veritat és que tot ha anat molt bé. Hem agafat el to de seguida i els protagonistes [Àlex Brendemühl i Nora Navas] ens han regalat ja una escena emocionalment intensa”, va comentar el director de La lapidation de Saint Étienne, satisfet per com havia anat la jornada.
El secret d'aquesta estranya agilitat no és cap altre que el fet d'haver treballat intensament durant les tres setmanes anteriors, com bé explica un dels productors, David Gimbernat. Prèviament, com detalla, el director i les dues parelles d'actors principals –Brendemühl, Navas, Àlex Monner i Joana Vilapuig– van assajar fent lectures de guió plegats, i l'equip tècnic també va treballar molt les localitzacions. Un mètode de rodatge com el que practica Clint Eastwood, conegut amb el sobrenom de one take, perquè té la fama de gravar només una presa. En el cas de
Vilà, preses llargues en què tenen cabuda els silencis i certa improvisació dels actors. Un aspecte que Àlex Brendemühl agraeix i l'estimula, com confessa.
L'actor, que interpreta un polític amb aspiracions a ser alcalde a qui els problemes matrimonials i una extorsió l'aboquen a una espiral de difamacions públiques, destaca del seu personatge “la dualitat i el contrast d'un home que projecta una imatge artificial mentre en la intimitat viu una insatisfacció majúscula”.
El rodatge ja està en marxa i continuarà aquests dies fins a l'1 d'octubre, eminentment a Girona ciutat i a Sant Gregori. Com que es tracta d'un thriller volgudament introspectiu i intimista, es rodarà molt en interiors, en cases particulars, com en les que des d'avui s'han instal·lat per imbuir-se de l'ànima negra dels seus personatges Àlex Monner (al Barri Vell, amb un matalàs al terra) i Joana Vilapuig (en un hostal decadent).
Jordi Camps Linnell, publicat en el Punt-Avui el 17.09.14 Foto: Jordi Ribot