Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Roger Costa-Pau. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Roger Costa-Pau. Mostrar tots els missatges

20/6/12

No veiem que les noves generacions hagin renunciat encara a llegir´


Llibres del Segle enceta nova etapa amb l'"Antologia de Spoon River" en català.
El clàssic de la poesia anglosaxona Antologia de Spoon River, obra d'Edgar Lee Masters editada el 1915 a Nova York, i que l'any 1940 sumava ja la barbaritat de 70 edicions, acaba de veure la llum en català en una edició completa que cal celebrar doblement, perquè també enceta la nova etapa de l'editorial Llibres del Segle, fundada a principis dels anys 1990 per Manuel Costa-Pau com un segell empordanès, i ara gestionada per dos dels seus fills, els germans Roger i Marta.
Edgar Lee Masters (1868 - 1950) és un d'aquells casos atípics del món de les lletres que esdevenen un mite. Advocat i cobrador d'energia elèctrica, va conèixer la glòria amb l'edició d'aquesta obra que presenta el poble fictici de Spoon River, els habitants del qual, ja morts, parlen de fets de la seves vides, reflexionen sobre les coses que mai van gosar dir, però potser haurien d'haver dit. Surten, en definitiva, les veritats de les seves existències, en el que esdevé un duríssim al·legat sobre la vida rural als Estats Units de la segona meitat del segle XIX, i un assaig portentós sobre la decadència d'Occident. A partir d'aquí, Lee Masters no va tornar a conèixer la fama literària.
Roger i Marta Costa-Pau es mostren orgullosos d'aportar una obra de culte a la literatura catalana, que presentaran avui a la llibreria La Central de Barcelona, amb la participació del poeta Sam Abrams, i també amb Jaume Bosquet i Miquel Àngel Llauger, responsables de la traducció al català, a més de Montserrat Garcia Ribas, codirectora de la col·lecció Culip, de Llibres del Segle. La presentació a Girona es farà a la Llibreria 22 el dilluns dia 25 (20h), amb l'escriptora Núria Esponellà, els traductors i l'altra codirectora de Culip, la poetessa santperenca Rosa Font. També n'és codirector Lluís Lucero i el mateix Roger Costa-Pau. Antologia de Spoon River és el número 24 de la col·lecció Culip, que ha renovat la seva imatge, fruit de la nova etapa editorial. La renovació d'imatge comença amb el poemari L'arquitectura de la llum, d'Antoni Clapés, número 23 de Culip, també en distribució a les llibreries. Antoni Clapés és poeta, editor i traductor.

Poesia en l'era d'Internet
Preguntats pel coratge d'embrancar-se en un projecte editorial en plena era d'Internet, Roger i Marta han explicat que, contràriament al que s'acostuma a dir, hi ha moltes possibilitats que les noves generacions llegeixin més: "Molts adults han renunciat a llegir, però no veiem que les noves generacions hi hagin renunciat encara".
D'altra banda, asseguren que als Països Catalans hi ha llibres boníssims pendents de publicació: "Hi ha bons poetes amb obra al calaix. Com les grans editorials es concentren en els premis literaris, tenim un camí a recórrer que combinarà les veus més consolidades amb els veus emergents".
Entre els projectes de la nova etapa de Llibres del Segle hi ha la publicació del llibre del brasiler Ronald Polito (De passada, en traducció de Josep Domènech Ponsatí), l'últim llibre de Víctor Sunyol, i també el darrer poemari de Roger Costa-Pau, Cavada pell.
En prosa, s'ha previst editar el llibre Meuques a tres pessetes (memòries del barri Xino de Girona), de Gerard Bagué, i també la nova novel·la de Manuel Costa-Pau, Diana Palmer. L'editorial encetarà aviat la col·lecció Mot d'Obra, dedicada a l'assaig literari i al camp de les arts visuals. El primer volum, Escriure avui sobre l'art d'avui, serà de diversos autors.
Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona 20.06.12

9/11/10

Màrius Torres, l'ànima

El poeta Màrius Torres amb mercè Figueras, en una
fotografia  de l'any 1924.
Josep Maria Fonalleras tanca avui a La Planeta la XVIII Proposta de Poesia Just M. Casero amb la lectura conferència ‘Tibant els arcs. Una lectura personal de Màrius Torres'.
Permetin-me que els parli del que em sembla que és un privilegi per a tothom i per aquesta ciutat. Ara i aquí; en una ciutat que un bon dia va tenir com a mínim dues sorts; l'una és que algú anomenat Narcís-Jordi Aragó comencés en un moment clau a fer una endreça sàvia en els calaixos de la lletra que s'hi havia escrit i que s'hi escrivia i sobre els seus protagonistes; i l'altra és que Carles Vivó també hagués començat a obrir finestres i portes en l'imaginari d'unes dones i d'uns homes que havien viscut directament en les negrors més reaccionàries i catòliques, que bé tots sabem que han anat i continuen caminant encara sempre juntes. I que quedi escrita aquesta entrada per fer notar que sempre hi ha algun començament en tot i que mai les distàncies humanes són tan extremes com potser pensem que són. Però en tots cas concretem: el privilegi que ens ocupa té el nom propi de Màrius Torres, nascut a Lleida el 1910 i traspassat el 1942 a Puig d'Olena, al sanatori, i l'objecte és la seva poesia i la seva paraula escrita en cadascun dels gèneres en què va fer incursió... Pensant en la proposta extraordinària –Màrius Torres, una espurna– que van presentar el poeta Antoni Clapés i la rapsoda Montse Vellvehí el 22 de setembre passat a la Casa de Cultura en el marc de l'Ara Poesia-XV Festival de Poesia de Girona, i pensant també en aquesta conferència lectura –Tibant els arcs. Una lectura personal de Màrius Torres– que l'escriptor Josep Maria Fonalleras impartirà avui a la Sala La Planeta sobre el poeta, traductor i assagista. Lluny de fer previsions, potser m'agrada intuir ara mateix que aquest privilegi d'haver pogut acostar-nos a la paraula i a l'univers de Màrius haurà tingut i tindrà –coneixent bé els dos protagonistes– la riquesa d'una singularitat més dedicada a la poesia i d'una altra de més vinculada a la seva prosa: epistolari, assaig i traduccions. Que quedi com a una mera intuïció...
Ho va dir el meu amic Antoni Clapés: “Torres és un poeta líric en el sentit més pregonament contemporani de l'expressió: és el poeta que busca la musicalitat interna del text (d'això podríem dir-ne la música de les idees) i dels afectes i les emocions més plenament sentides. Mentre reflexiona sobre el misteri del sentit de l'existència, el poeta parla en primera persona. El jo del poeta líric ressona dins l'abisme de l'ésser, i la seva subjectivitat és purament imaginària; l'emoció íntima només ho és en el sentit que és comuna, universal i compartida per l'altre: el subjecte líric necessita trobar en el lector un semblant amb el qual hauria de poder establir complicitats i intercanviar mots i experiències”... Recuperin ara, per exemple, la Cançó a Mahalta que va musicar Llach i llegeixin després el poema: “Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels. / Fem el mateix camí sota els mateixos cels. / No podem acostar les nostres vides calmes: / ens separa una terra de xiprers i de palmes. / En els meandres, grocs de lliris, verds de pau, / sento, com si em seguís, el teu batec suau / i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga, / de la font a la mar –la nostra pàtria antiga”.

Era el principi: moguin el que calgui remoure i rellegeixin Torres. I visitin també l'exposició sobre Carles Vivó al Museu d'Història de la Ciutat... Bé, i és que amb Torres també arriba Leopardi, Valéry, el seu bon amic Riba, i el gran Pavese; amb Màrius Torres, sempre ve Pavese.
Roger Costa-Pau, publicat en El Punt 03.11.10

31/10/10

Costa-Pau i Canimas, junts

Roger Costa-Pau.
Foto: Lluís Serrat
El poeta i el músic presenten a La Planeta la proposta ‘Cavada pell'.
E
l poeta Roger Costa-Pau (Barcelona, 1966) i el músic Eduard Canimas (Sant Feliu de Pallerols, 1965) presenten avui (19 h), a la sala La Planeta, i emmarcada en la 18a Proposta de Poesia del Premi Just Manuel Casero, l'espectacle poeticomusical Cavada pell. Costa-Pau aporta a la trobada “la saba i les vèrtebres de gairebé trenta anys dedicats a la poesia”, malgrat que el títol de la proposta és el mateix del darrer recull poètic de l'autor, que veurà la llum properament. Per la seva banda, Eduard Canimas hi aporta les cançons del seu darrer disc, Sagrat cor, en el qual, segons el mateix Roger Costa-Pau, “és la vegada que Canimas parla més des de la sang. Que és com dir que ens parla i ens canta més directament al cor”. Canimas (veu i guitarra) actuarà acompanyat de Pau Oliver (percussions) i Joan Solà-Morales (contrabaix). La il·luminació és de Mon Bover, i la posada en escena i la direcció són a càrrec de Roser Bover.
DANI CHICANO, El Punt 31/10/10