Mercè Font presenta avui «L'ajudant del metge», la seva primera novel·la, a Torroella de Montgrí.
Fa poc més de tres anys, la torroellenca Mercè Font va llegir un text breu de l'historiador Joan Pericot que, recollit per Marcel·lí Audivert al volum Torroella, una vila singular, fa referència a un metge establert a Torroella a finals del segle XX que va dur un meticulós llibre de comptes i conductes, on tenia anotats tots els seus pacients i les seves visites i malalties, i que va morir jove, fet que va provocar una commoció en la població. En llegir-ho, Mercè Font va recordar la lectura de Camí de Sirga i Estremida memòria, on Jesús Moncada «descriu les comitives que caminaven al costat del riu, al ritme de l'aigua». El text de Joan Pericot (Les petites històries locals: Un metge del segle XVIII) havia estat publicat originalment en un programa de la festa major de Torroella del 1961, l'any en què va néixer Mercè Font, de manera que, comentant-ho amb ironia, dubta si ha de parlar de causalitat o de casualitat. Això perquè la figura tot just entrevista al text d'aquest metge, que s'anomenava Francesc Duran, va inspirar-li la seva primera novel·la, L'ajudant del metge (L'Albí), que, uns dies després que Xavier Cortadellas ho fes a la Llibreria 22 de Girona, Vicenç Pagès presentarà avui a Torroella (Can Quintana, 19.00 h).
En la novel·la de Mercè Font, Francesc Duran es converteix en Frederic Duran, que és una manera d'afirmar la llibertat de la ficció en relació amb una persona que va existir realment, però amb tota una vida per imaginar, des del moment en què, de fet, se'n coneixen molt poques dades biogràfiques. Aquesta vida imaginada, narrada sense voluntat d'abastar-la tota, no volia explicar-la en primera persona, ni tampoc, per tal de buscar un cert distanciament respecte de la pròpia veu, a través d'un punt de vista femení. D'aquí va concebre el personatge de l'aprenent del metge, que, a la vegada que esbossa la personalitat de l'home que el forma, narra la seva formació: la d'un noi orfe de pare i d'origen humil que, afillat pel doctor Duran, reconeixerà la seva pròpia vocació com a metge mentre va creixent amb la pèrdua de diverses persones estimades, entre altres experiències que en part viurà a París a l'època de la Revolució Francesa. L'ajudant del metge, doncs, pot considerar-se una novel·la de formació d'un jove, anomenat Pitxó, però, mantenint la seva idea inicial, Mercè Font creu que, en el fons, el veritable protagonista és el doctor Duran. Si ho afirma és perquè vol vindicar la figura del formador: «Pitxó creix, es forma i acaba sentint la mateixa vocació del metge, per això aquest és el veritable protagonista en el sentit que és ell qui li dóna la vida que té, no en el sentit biològic (tot i que s'insinua que podria ser el seu fill), sinó en el de la formació i la vocació.» Font, que no deu ser per res que fa molts anys que és professora de llengua i literatura, hi afegeix: «Volia donar la idea de com una vocació i una manera de viure poden modelar i encaminar la vida d'una altra persona.» Per això en les últimes converses, el doctor li diu: «T'adonaràs que el fil no es talla i que després de tu en vindran uns altres que seguiran el teu camí. És la idea que el que ha estat una persona queda com una empremta en la vida dels que d'alguna manera hereten la seva manera de viure.»
IMMA MERINO, publicat en El Punt el 17/04/10. Foto: Manel Lladó, la Mercè Font a la Llibreria 22 el dia de la presentació (07/04/10).
Fa poc més de tres anys, la torroellenca Mercè Font va llegir un text breu de l'historiador Joan Pericot que, recollit per Marcel·lí Audivert al volum Torroella, una vila singular, fa referència a un metge establert a Torroella a finals del segle XX que va dur un meticulós llibre de comptes i conductes, on tenia anotats tots els seus pacients i les seves visites i malalties, i que va morir jove, fet que va provocar una commoció en la població. En llegir-ho, Mercè Font va recordar la lectura de Camí de Sirga i Estremida memòria, on Jesús Moncada «descriu les comitives que caminaven al costat del riu, al ritme de l'aigua». El text de Joan Pericot (Les petites històries locals: Un metge del segle XVIII) havia estat publicat originalment en un programa de la festa major de Torroella del 1961, l'any en què va néixer Mercè Font, de manera que, comentant-ho amb ironia, dubta si ha de parlar de causalitat o de casualitat. Això perquè la figura tot just entrevista al text d'aquest metge, que s'anomenava Francesc Duran, va inspirar-li la seva primera novel·la, L'ajudant del metge (L'Albí), que, uns dies després que Xavier Cortadellas ho fes a la Llibreria 22 de Girona, Vicenç Pagès presentarà avui a Torroella (Can Quintana, 19.00 h).
En la novel·la de Mercè Font, Francesc Duran es converteix en Frederic Duran, que és una manera d'afirmar la llibertat de la ficció en relació amb una persona que va existir realment, però amb tota una vida per imaginar, des del moment en què, de fet, se'n coneixen molt poques dades biogràfiques. Aquesta vida imaginada, narrada sense voluntat d'abastar-la tota, no volia explicar-la en primera persona, ni tampoc, per tal de buscar un cert distanciament respecte de la pròpia veu, a través d'un punt de vista femení. D'aquí va concebre el personatge de l'aprenent del metge, que, a la vegada que esbossa la personalitat de l'home que el forma, narra la seva formació: la d'un noi orfe de pare i d'origen humil que, afillat pel doctor Duran, reconeixerà la seva pròpia vocació com a metge mentre va creixent amb la pèrdua de diverses persones estimades, entre altres experiències que en part viurà a París a l'època de la Revolució Francesa. L'ajudant del metge, doncs, pot considerar-se una novel·la de formació d'un jove, anomenat Pitxó, però, mantenint la seva idea inicial, Mercè Font creu que, en el fons, el veritable protagonista és el doctor Duran. Si ho afirma és perquè vol vindicar la figura del formador: «Pitxó creix, es forma i acaba sentint la mateixa vocació del metge, per això aquest és el veritable protagonista en el sentit que és ell qui li dóna la vida que té, no en el sentit biològic (tot i que s'insinua que podria ser el seu fill), sinó en el de la formació i la vocació.» Font, que no deu ser per res que fa molts anys que és professora de llengua i literatura, hi afegeix: «Volia donar la idea de com una vocació i una manera de viure poden modelar i encaminar la vida d'una altra persona.» Per això en les últimes converses, el doctor li diu: «T'adonaràs que el fil no es talla i que després de tu en vindran uns altres que seguiran el teu camí. És la idea que el que ha estat una persona queda com una empremta en la vida dels que d'alguna manera hereten la seva manera de viure.»
IMMA MERINO, publicat en El Punt el 17/04/10. Foto: Manel Lladó, la Mercè Font a la Llibreria 22 el dia de la presentació (07/04/10).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada