Maria Àngels Anglada ha obert les portes de “Le Livre de Poche” a la literatura catalana actual. Amb ‘El violí d’Auschwitz’ i ‘Quadern d’Aram’, ha emprès una carrera internacional.
Impuls gironí.
L’editora de la col·lecció estrangera de Stok, Marie-Pierre Gracedieu, impressionada per la bellesa de la prosa i el poder d’evocació de l’autora, va creure necessari, d’acord amb l’agent literària, Anna Soler-Pont, un cop amb la traducció a les mans, de cridar l’atenció dels llibreters sobre la novel·la. La idea que va tenir va ser de demanar a un llibreter català que escrivís una carta de recomanació.
Ho va demanar a Guillem Terribas, de la Llibreria 22 de Girona, que va acceptar complagut i honorat, atès que admira especialment l’autora i la coneixia personalment. L’escriptora havia presentat molts dels seus llibres a l’establiment gironí.
Com se sap, M. Àngels Anglada, nascuda a Vic, vivia a Figueres –ben a prop de Girona–, des dels anys 60, ciutat de la qual va ser nomenada filla adoptiva, i visitava sovint Girona. La seva amiga Dolors Condom i Gratacòs, companya dels anys de la universitat, era professora de llatí de la Universitat de Girona. L’any 1995, El violí d’Auschwitz va rebre el guardó de millor novel·la catalana del 1994, per votació popular, en el marc dels premis gironins Prudenci Bertrana.
La relació d’amor entre l’autora i Girona es reforçà amb llaços acadèmics, cinc anys després de la seva desaparició. L’any 2004, la Universitat de Girona va crear la càtedra M. Àngels Anglada. La càtedra promou estudis sobre l’escriptora que li dóna nom, sobre la influència dels clàssics en la cultura catalana i sobre la relació entre la literatura i el paisatge, dos aspectes estretament relacionats amb l’obra de l’escriptora. La dirigeix Mariàngela Vilallonga, catedràtica de filologia llatina.
A l’escrit que va elaborar el llibreter Terribas, i que va ser distribuït per l’editorial entre els llibreters francesos, es recordava que El violí d’Auschwitz havia venut 100.000 exemplars en l’original català.
El llibreter, més que parlar del llibre, va decidir de presentar l’autora. Amb aquestes paraules: “Era una dona molt culta i sensible, de conversa agradable i amb un to de veu molt suau. Amant del món dels clàssics grecs i romans. Això ho va deixar palès en diverses obres. També va conrear la poesia en diverses ocasions.”
I amb relació a les novel·les sobre el genocidi nazi i turc, va escriure: “La seva sensibilitat i el seu compromís amb la societat, la va portar a escriure i expressar el dolor de la repressió i la intolerància de la nostra civilització.”
Lluís Boanda, revista "El Temps" (fragment). 26.04.10.
Impuls gironí.
L’editora de la col·lecció estrangera de Stok, Marie-Pierre Gracedieu, impressionada per la bellesa de la prosa i el poder d’evocació de l’autora, va creure necessari, d’acord amb l’agent literària, Anna Soler-Pont, un cop amb la traducció a les mans, de cridar l’atenció dels llibreters sobre la novel·la. La idea que va tenir va ser de demanar a un llibreter català que escrivís una carta de recomanació.
Ho va demanar a Guillem Terribas, de la Llibreria 22 de Girona, que va acceptar complagut i honorat, atès que admira especialment l’autora i la coneixia personalment. L’escriptora havia presentat molts dels seus llibres a l’establiment gironí.
Com se sap, M. Àngels Anglada, nascuda a Vic, vivia a Figueres –ben a prop de Girona–, des dels anys 60, ciutat de la qual va ser nomenada filla adoptiva, i visitava sovint Girona. La seva amiga Dolors Condom i Gratacòs, companya dels anys de la universitat, era professora de llatí de la Universitat de Girona. L’any 1995, El violí d’Auschwitz va rebre el guardó de millor novel·la catalana del 1994, per votació popular, en el marc dels premis gironins Prudenci Bertrana.
La relació d’amor entre l’autora i Girona es reforçà amb llaços acadèmics, cinc anys després de la seva desaparició. L’any 2004, la Universitat de Girona va crear la càtedra M. Àngels Anglada. La càtedra promou estudis sobre l’escriptora que li dóna nom, sobre la influència dels clàssics en la cultura catalana i sobre la relació entre la literatura i el paisatge, dos aspectes estretament relacionats amb l’obra de l’escriptora. La dirigeix Mariàngela Vilallonga, catedràtica de filologia llatina.
A l’escrit que va elaborar el llibreter Terribas, i que va ser distribuït per l’editorial entre els llibreters francesos, es recordava que El violí d’Auschwitz havia venut 100.000 exemplars en l’original català.
El llibreter, més que parlar del llibre, va decidir de presentar l’autora. Amb aquestes paraules: “Era una dona molt culta i sensible, de conversa agradable i amb un to de veu molt suau. Amant del món dels clàssics grecs i romans. Això ho va deixar palès en diverses obres. També va conrear la poesia en diverses ocasions.”
I amb relació a les novel·les sobre el genocidi nazi i turc, va escriure: “La seva sensibilitat i el seu compromís amb la societat, la va portar a escriure i expressar el dolor de la repressió i la intolerància de la nostra civilització.”
Lluís Boanda, revista "El Temps" (fragment). 26.04.10.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada