Guillem Terribas és el gerent de la Llibreria 22 del carrer Hortes de Girona.
En l'estona que va durar l'entrevista, en Guillem Terribas, es va aixecar diversos cops per atendre encàrrecs, el telèfon i alguna que altra persona que volia recomanacions de primera mà d'un dels llibreters amb més nom de Girona i de Catalunya. Tots aquests fets demostren la hiperactivitat cultural del propietari de la Llibreria 22 del carrer Hortes de Girona. Ell mateix es pregunta el per què de tot plegat. «Crec que si estàs en el moment adequat i en el lloc adequat, aconsegueixes el que desitges. I si no ho aconsegueixes, s'ha de tornar a intentar. La qüestió es anar fent i no parar mai».
Imagino que com és costum a la 22, tindran autors que presentaran per el Sant Jordi?- El dissabte 17 tenim un pre Sant Jordi en que vindran diversos autors a signar i comentar les seves obres: en Vicenç Villatoro, en Josep Campmajó, en Xavier Bosch, en Pep Blay, l'Arcadi Alibès, en Vicenç Pagès i molts més. I per el dia 23 a la parada de la rambla tindrem a alguns d'aquests autors que he nombrat i també a l'Assumpció Cantalozella, el Lluís Muntada, la Claudia Pujol, el Frederic Mayol, el Joaquim Nadal i me'n deixo un munt més. Aquesta acció de que vinguin els autors a signar llibres i a comentar les seves novetats editorials ho varem iniciar precisament aquí a la llibreria 22. Ara és una cosa que fan totes les llibreries de Catalunya.
Quins creu que seran els títols que més es vendran per aquest 23 d'abril?- El Ferran Torrent per exemple amb «El boulevard dels francesos». En Xavier Bosch amb «Se sabrà tot». També vendrà molt en Vicenç Pagès amb «Els jugadors de Whist», l'Emili Teixidor amb «Els convidats». D'autors d'aquí Girona crec que en Carles Monguilod amb «Vint-i-cinc anys i un dia», l'Assumpció Cantalozella amb «L'amor secret del rei en Jaume» o en Xavier Cortadellas amb «La terra és blanca». El que també funcionarà molt bé serà el premi Sant Jordi. Aquest any s'ha de dir que els catalans tallaran el bacallà i no hi haurà un nom estranger que sobresurti per sobre dels demés. En Larsson, en Brown o en Follet ja varen tindre el seu moment. Després, evidentment, també es vendran els llibres mediàtics. Sobretot els que fan referència al futbol que solucionen les coses a moltes dones. O el de l'Arcadi Alibès «Correr per ser feliç», que està fent una campanya molt bona.
La seva recomanació personal?- Ai deu! Te'n diré tres o quatre. Regalaria «El boulevard dels francesos» d'en Ferran Torrent, «L'elegancia del número zero» d'en Lluís Muntada i el llibre de Joan Daniel Bezsonoff «Un país de butxaca». El quart me'l reservo pel premi Lluís Casero «Olor de violetes» de Josep Campmajó.
Què en pensa del llibre electrònic?- Tal i com van les coses, el llibre electrònic s'ha convertit en un electrodomèstic especulatiu i agressiu. El primer surt amb un preu i al cap d'un temps surten amb un altre preu i amb més prestacions. A més aquests aparells surten i no respecten el contingut. Ja d'entrada aquests aparells et regalen 500 llibres i es perd la noció del que és un llibre. Aquests 500 llibres s'han de llegir! Què en fotràs d'aquests 500 llibres si no els llegeixes?A sobre et donen llibres que mai llegiràs. Miren la quantitat i no la qualitat. Jo no llegiré amb això però perquè jo ja m'he acostumat a llegir de l'altre manera. Però els joves que en aquests moments són uns gínjols amb l'electrònica, això els hi anirà fantàstic. També pot passar com els cassetes. Tu te'n recordes dels cassetes? On son els cassetes ara? Els cassetes havien de matar el disc i el CD havia de matar el casset. I fixa't, el casset ja no existeix, el CD s'utilitza ben poc i en canvi el vinil ha tornat a recuperar-se. També és curiós com als anys 80 els diaris anunciaven, amb l'inici de la informàtica, que el llibre desapareixeria i precisament el que ara està desapareixent són els diaris i la forma llibre encara no.
Que ha de tindre un llibre per a ser atractiu?- Això és difícil d'especificar. Que ha de tenir una notícia per a que sigui bona? Molts cops hi ha notícies xorres que són bones i en d'altres ocasions hi ha notícies molt bones que no tenen res que les faci atractives. D'entrada un llibre ha d'estar ben escrit, ha d'explicar una història, ha de tenir paciència i després molta sort. Hi han històries atractives i ben escrites que passen desapercebudes. El llibre té un problema greu i que jo ho comparo amb els espermatozous. Per fer la criatura surten milions d'espermatozous i un només entra. Aquest matí mateix, al magatzem han entrat unes cinquanta caixes de llibres amb uns 40 títols nous. D'aquests 40 títols a l'aparador hi aniran uns 5 o 6, que estaran ben col·locats, a l'interior de la llibreria n'hi haurà uns 10 o 12 i els demés quedaran mig perduts. Amb quin criteri posem els llibres a l'aparador o no els posem? Perquè són dels que s'en parla, perquè són els que tenim referencies? També influeix el fet de que aquest llibre el descobreixi alguna persona. Si passa desapercebut l'escriptor el que ha de fer és escriure una altra història. Per exemple: un dels llibres més llegits de la història és «Cien años de soledad». Abans que s'edités va passar per cinc o sis editorials fins que una editorial molt petita el va treure a la llum. I torno a lo d'abans: en moltes ocasions és estar en el moment i lloc oportú i tenir ganes i curiositat per a fer coses.
Hi ha la possibilitat d'un «Demà passat hi haurà un altre dia»?- També es podria dir: «Avui ja és demà». Tinc escrit algunes coses que no m'acaben de lligar però tampoc et puc dir molta cosa més ja que escriure un llibre no és gens fàcil i encara menys un segon llibre o una segona part.
MIQUEL CORNELLÀ, editat a www.diaridegirona.com el 20/04/10
Foto: Miquel Cornellà.
En l'estona que va durar l'entrevista, en Guillem Terribas, es va aixecar diversos cops per atendre encàrrecs, el telèfon i alguna que altra persona que volia recomanacions de primera mà d'un dels llibreters amb més nom de Girona i de Catalunya. Tots aquests fets demostren la hiperactivitat cultural del propietari de la Llibreria 22 del carrer Hortes de Girona. Ell mateix es pregunta el per què de tot plegat. «Crec que si estàs en el moment adequat i en el lloc adequat, aconsegueixes el que desitges. I si no ho aconsegueixes, s'ha de tornar a intentar. La qüestió es anar fent i no parar mai».
Imagino que com és costum a la 22, tindran autors que presentaran per el Sant Jordi?- El dissabte 17 tenim un pre Sant Jordi en que vindran diversos autors a signar i comentar les seves obres: en Vicenç Villatoro, en Josep Campmajó, en Xavier Bosch, en Pep Blay, l'Arcadi Alibès, en Vicenç Pagès i molts més. I per el dia 23 a la parada de la rambla tindrem a alguns d'aquests autors que he nombrat i també a l'Assumpció Cantalozella, el Lluís Muntada, la Claudia Pujol, el Frederic Mayol, el Joaquim Nadal i me'n deixo un munt més. Aquesta acció de que vinguin els autors a signar llibres i a comentar les seves novetats editorials ho varem iniciar precisament aquí a la llibreria 22. Ara és una cosa que fan totes les llibreries de Catalunya.
Quins creu que seran els títols que més es vendran per aquest 23 d'abril?- El Ferran Torrent per exemple amb «El boulevard dels francesos». En Xavier Bosch amb «Se sabrà tot». També vendrà molt en Vicenç Pagès amb «Els jugadors de Whist», l'Emili Teixidor amb «Els convidats». D'autors d'aquí Girona crec que en Carles Monguilod amb «Vint-i-cinc anys i un dia», l'Assumpció Cantalozella amb «L'amor secret del rei en Jaume» o en Xavier Cortadellas amb «La terra és blanca». El que també funcionarà molt bé serà el premi Sant Jordi. Aquest any s'ha de dir que els catalans tallaran el bacallà i no hi haurà un nom estranger que sobresurti per sobre dels demés. En Larsson, en Brown o en Follet ja varen tindre el seu moment. Després, evidentment, també es vendran els llibres mediàtics. Sobretot els que fan referència al futbol que solucionen les coses a moltes dones. O el de l'Arcadi Alibès «Correr per ser feliç», que està fent una campanya molt bona.
La seva recomanació personal?- Ai deu! Te'n diré tres o quatre. Regalaria «El boulevard dels francesos» d'en Ferran Torrent, «L'elegancia del número zero» d'en Lluís Muntada i el llibre de Joan Daniel Bezsonoff «Un país de butxaca». El quart me'l reservo pel premi Lluís Casero «Olor de violetes» de Josep Campmajó.
Què en pensa del llibre electrònic?- Tal i com van les coses, el llibre electrònic s'ha convertit en un electrodomèstic especulatiu i agressiu. El primer surt amb un preu i al cap d'un temps surten amb un altre preu i amb més prestacions. A més aquests aparells surten i no respecten el contingut. Ja d'entrada aquests aparells et regalen 500 llibres i es perd la noció del que és un llibre. Aquests 500 llibres s'han de llegir! Què en fotràs d'aquests 500 llibres si no els llegeixes?A sobre et donen llibres que mai llegiràs. Miren la quantitat i no la qualitat. Jo no llegiré amb això però perquè jo ja m'he acostumat a llegir de l'altre manera. Però els joves que en aquests moments són uns gínjols amb l'electrònica, això els hi anirà fantàstic. També pot passar com els cassetes. Tu te'n recordes dels cassetes? On son els cassetes ara? Els cassetes havien de matar el disc i el CD havia de matar el casset. I fixa't, el casset ja no existeix, el CD s'utilitza ben poc i en canvi el vinil ha tornat a recuperar-se. També és curiós com als anys 80 els diaris anunciaven, amb l'inici de la informàtica, que el llibre desapareixeria i precisament el que ara està desapareixent són els diaris i la forma llibre encara no.
Que ha de tindre un llibre per a ser atractiu?- Això és difícil d'especificar. Que ha de tenir una notícia per a que sigui bona? Molts cops hi ha notícies xorres que són bones i en d'altres ocasions hi ha notícies molt bones que no tenen res que les faci atractives. D'entrada un llibre ha d'estar ben escrit, ha d'explicar una història, ha de tenir paciència i després molta sort. Hi han històries atractives i ben escrites que passen desapercebudes. El llibre té un problema greu i que jo ho comparo amb els espermatozous. Per fer la criatura surten milions d'espermatozous i un només entra. Aquest matí mateix, al magatzem han entrat unes cinquanta caixes de llibres amb uns 40 títols nous. D'aquests 40 títols a l'aparador hi aniran uns 5 o 6, que estaran ben col·locats, a l'interior de la llibreria n'hi haurà uns 10 o 12 i els demés quedaran mig perduts. Amb quin criteri posem els llibres a l'aparador o no els posem? Perquè són dels que s'en parla, perquè són els que tenim referencies? També influeix el fet de que aquest llibre el descobreixi alguna persona. Si passa desapercebut l'escriptor el que ha de fer és escriure una altra història. Per exemple: un dels llibres més llegits de la història és «Cien años de soledad». Abans que s'edités va passar per cinc o sis editorials fins que una editorial molt petita el va treure a la llum. I torno a lo d'abans: en moltes ocasions és estar en el moment i lloc oportú i tenir ganes i curiositat per a fer coses.
Hi ha la possibilitat d'un «Demà passat hi haurà un altre dia»?- També es podria dir: «Avui ja és demà». Tinc escrit algunes coses que no m'acaben de lligar però tampoc et puc dir molta cosa més ja que escriure un llibre no és gens fàcil i encara menys un segon llibre o una segona part.
MIQUEL CORNELLÀ, editat a www.diaridegirona.com el 20/04/10
Foto: Miquel Cornellà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada