La mort i la memòria

vaig conèixer Juan Luis Panero als anys noranta quan amb en Ponç Puigdevall el vam visitar a casa seva per fer-li una entrevista. Aquell dia es va fixar el protocol que marcaria les trobades posteriors: calia anar-hi a la tarda, sense presses, i estar disposat a parlar dels seus autors favorits, que ja no van canviar: Borges, Rulfo, Lowry, Cernuda, Vinyoli. En més d'una ocasió, quan se li va proposar parlar o recitar en públic, va declinar parlar d'ell i de la seva obra, i va preferir referir-se als autors que més rellegia i que s'havien fet un lloc a la seva memòria. Tot i que les novetats no eren pas el que li interessava més, des de casa seva, a Torroella de Montgrí, estava al cas de tot el que succeïa en el món literari d'Europa i Amèrica.
En els últims anys va escriure poquíssim. Els seus amics havien mort, els millors llibres ja estaven escrits, les ciutats que havia estimat ja no existien, les malalties el rondaven. Parlar amb ell significava recordar el que ja no tornaria a ser: sense malenconia, amb una lucidesa diamantina. En la seva poesia, la mort havia estat el seu tema predilecte des dels inicis. Amb tot, a mesura que transcorria l'estona s'engrescava i mostrava un sentit de l'humor càustic, brillant, temible.
Quan vam saber que estava hospitalitzat, amb el llibreter Guillem Terribas vam decidir fer-li una visita, que finalment es va produir diumenge passat. El vam trobar com sempre: pessimista, digne, cordial. Amb un fil de veu ens va dir que ja no llegia, que ni tan sols mirava pel·lícules. “Las tengo aquí”, hi va afegir assenyalant-se el cap. Com era habitual, no va parlar dels seus mals, sinó de tres pel·lícules que també són tres llibres: Doctor Zhivago, Els morts i El guepard. D'aquesta última ens va recomanar que rellegíssim el capítol de la mort del príncep de Salina. En aquella última trobada –com en la primera– van reaparèixer els dos vells temes, la mort i la memòria, com en els seus versos més coneguts: “Sólo son tuyas –de verdad– la memoria y la muerte, /la memoria que borra y desfigura /y la sombra de la muerte que aguarda.”
Vicenç Pagès, publicat en El Punt-Avui 19.09.13 Foto: Llibreria 22

Imatges de la presentació SIN RUMBO CIERTO a la Llibreria 22.
http://youtu.be/By1pU2niJZg