19/9/13

Mor als 71 anys el poeta Juan Luis Panero

El poeta Juan Luis Panero (Madrid, 1942) va morir a l'Hospital de Palamós dilluns passat a causa d'un càncer de pulmó. L'escriptor madrileny vivia a Torroella de Montgrí des del 1985 i des de feia una setmana estava ingressat al centre hospitalari baixempordanès. Segons Guillem Terribas, propietari de la Llibreria 22 i amic del poeta, aquest era el tercer càncer que Panero intentava superar.
Juan Luis Panero era fill del poeta Leopoldo Panero i l'escriptora Felicidad Blanc, i germà del poeta Leopoldo María Panero i de "Michi" Panero.
Va publicar el seu primer llibre de poemes,A través del tiempo, el 1968, i a continuació, Los trucos de la muerte (1975), Desapariciones y fracasos (1978) o Juegos para aplazar la muerte (1984). També és autor de Antes que llegue la noche, amb el qual va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona l'any 1985, i Galerías y fantasmas, que va ser Premi Internacional de Poesia Fundació Loewe i finalista del Premi Nacional de Poesia de 1989. Entre les seves últimes publicacions hi ha Enigmas y despedidas, editat el 99 i la seva obra completa es recull a La memoria y la muerte.
Així mateix és autor de la selecció, pròleg i notes de l'antologia de l'obra del seu pare, Leopoldo Panero, a més de la de Pablo Neruda i Pablo Picaso.
El temps, la mort, el destí i la memòria travessen els seus versos i la seva obra poètica, en la qual es reconeix la influència d'autors com Jorge Luis Borges, Octavio Paz, T.S. Eliot i Juan Rulfo.
En una entrevista al 1999, Panero indicava que la memòria, testimoni dels efectes devastadors del pas del temps, "és l'únic que salva el passat, mentre que la mort és el teló final de tot".
Nascut a Madrid el 1942, Juan Luis Panero va començar a estudiar Dret i Filosofia i Lletres, però no va acabar cap de les dues carreres. Es va traslladar posteriorment a París i Londres, on va estudiar Literatura i Llengua francesa i anglesa. Impenitent viatger, especialment pels països d'Amèrica, al llarg de la seva vida, a més de la seva tasca literària, va col·laborar amb els seus poemes i com a crític literari en diferents revistes espanyoles i estrangeres, i va traduir diverses obres del francès i de l'anglès.
Com recordava el llibreter gironí Guillem Terribas, el 1975 va intervenir juntament a la seva mare i els seus germans a la pel·lícula de Jaime Chávarri El desencanto, una obra de culte, símbol d'una època. Posteriorment, amb els seus germans, va participar el 1994 en el rodatge de Después de tantos años, el segon film en el qual la família Panero era protagonista, dirigida per Ricardo Franco.
"Per Panero, Borges era Déu"
El llibreter de Girona Guillem Terribas, que va conèixer el poeta ara fa 30 anys, recordava ahir que Panero era un escriptor que admirava molt altres autors com Luis Cernuda, Jaime Gil de Biedma o Joan Vinyoli, encara que "el seu Déu era Borges".
Guillem Terribas va indicar que l'última conversa que van mantenir va ser diumenge passat a l'hospital, on el poeta estava ingressat per tractar-se el càncer, i on es va acomiadar d'ell un dia abans de la seva mort.
Juan Luis Panero, va recordar ahir Guillem Terribas, un cop instal·lat a Torroella de Montgrí, es va convertir en un habitual de la llibreria que regenta, i on el poeta va presentar algunes de les seves obres i va participar en diferents vetllades literàries.
El literat madrileny feia anys que no escrivia perquè entenia que ja ho havia dit tot, i va recordar que "la seva autobiografia més important estava en la seva poesia completa". Precisament amb les seves memòries Sin rumbo cierto va ser, el setembre de 1999, el guanyador de la XII edició del Premi Comillas de biografies, autobiografies i memòries, que concedeix Tusquets Editors.
Entre els seus darrers projectes, explica l'editor i poeta Pablo Méndez, d'Ediciones Vitruvio, hi havia la reedició d'un llibre escrit per la seva mare, Felicidad Blanc, una possibilitat de la qual van parlar abans de l'estiu.
Les restes de Panero van ser incinerades ahir.
Diari de Girona, 19.09.13 Foto: Llibreria 22.

Cap comentari:

Publica un comentari