Amb "Pàleo receptes", Eudald Carbonell i Cinta Bellmunt no només ens ensenyen a menjar com els nostres avantpassats, sinó que proposen hores de diversió cuinant com ells.
Li ve de gust una medul·la de cavall batuda amb maduixes a l'estil de fa 40.000 anys? I un colom farcit de fruites vermelles segons recepta de la mateixa època? Si s'estima més oblidar la carn, sempre es pot preparar una amanida de pastanaga amb pinyons i gerds de les que feien xuclar-se els dits als nostres avis neandertals. Perquè del que menjaven els nostres avantpassats va precisament el llibre Pàleo receptes, escrit a quatre mans per Eudald Carbonell i Cinta Bellmunt, i que els dos autors van presentar ahir al matí a la Llibreria 22, prèvia introducció del gastrònom i col·laborador de Diari de Girona Jaume Fàbrega. D'una gent que no consumia lactis, ni pizzes, ni hamburgueses, ni oli, ni sal, ni bevia alcohol, ni... ni cuinava com avui.
El llibre, subtitulat "La dieta dels nostres orígens per a una vida saludable" és un recull de 60 receptes inspirades en el que es menjava a la prehistòria. Bé, de fet, és molt més que un recull de receptes, perquè cada una d'aquestes s'acompanya d'una foto, d'un "Sabies que...?" que aporta interessants detalls de l'animal o vegetal que és ingredient principal del plat, i de dues maneres diferents d'elaborar el plat: l'actual i la preparació paleolítica, aquesta darrera, per qui vulgui experimentar realment què feien els nostres ancestres.
Un exemple. Agafem la pàgina on hi ha l'anteriorment esmentada medul·la de cavall batuda amb maduixes. En el "Sabies que...?" se'ns explica que en alguns jaciments s'han trobat restes d'ossos de cavall rostits que evidencien que es consumien. Els passos de la preparació actual són demanar al carnisser que ens parteixi un fèmur de cavall, rentar, tallar els gerds i l'api, remullar el fèmur, extreure'n la medul·la, i posar-ho tot a la batedora. La preparació estil paleolític insta només a "aconseguir" els ossos, partir-los amb un objecte contundent -una pedra, se suposa-, anar al bosc a recol·lectar maduixes silvestres i api, aixafar-ho tot i després batre-ho, si pot ser, a mà. A l'hora de menjar-ho, fer servir els apis de cullera, perquè no cal dir que els neandertals no tenien coberts.
Com es veu, cada recepta es pot convertir en una jornada de diversió. Naturalment, Carbonell i Bellmunt no recomanen parar trampes als coloms de la ciutat per menjar-los, avui en dia no tindrem altra opció que comprar la majoria de peces de caça. Però sí que insten en canvi a anar recol·lectar els fruits i vegetals per nosaltres mateixos, inclús a conrear-los com els nostres avantpassats. També, per què no, a anar a pescar nosaltres el peix que després cuinarem.
Ull: a l'hora de cuinar no valen fogons ni forn si optem per la versió pàleo: pedres escalfades, forns excavats a terra, etc., i -això no ho diu el llibre- potser encendre el foc fregant dues branques. Per descomptat, menjar-ho finalment amb els dits. I si tot això és excessiu, hi ha l'opció "preparació actual".
Tal com van remarcar els autors, no es tracta només d'aprendre i de cuinar, sinó de mantenir-nos sans a la vegada que ens ho passem bé compartint experiències i gaudint de bons moments.
Albert Soler, publicat en el Diari de Girona 14.02.16
 |
| Cinta Bellmunt i Eudald Carbonell, en primer terme, mentre Jaume Fàbrega oficiava de presentador Foto:marc martí |
El llibre, subtitulat "La dieta dels nostres orígens per a una vida saludable" és un recull de 60 receptes inspirades en el que es menjava a la prehistòria. Bé, de fet, és molt més que un recull de receptes, perquè cada una d'aquestes s'acompanya d'una foto, d'un "Sabies que...?" que aporta interessants detalls de l'animal o vegetal que és ingredient principal del plat, i de dues maneres diferents d'elaborar el plat: l'actual i la preparació paleolítica, aquesta darrera, per qui vulgui experimentar realment què feien els nostres ancestres.
Un exemple. Agafem la pàgina on hi ha l'anteriorment esmentada medul·la de cavall batuda amb maduixes. En el "Sabies que...?" se'ns explica que en alguns jaciments s'han trobat restes d'ossos de cavall rostits que evidencien que es consumien. Els passos de la preparació actual són demanar al carnisser que ens parteixi un fèmur de cavall, rentar, tallar els gerds i l'api, remullar el fèmur, extreure'n la medul·la, i posar-ho tot a la batedora. La preparació estil paleolític insta només a "aconseguir" els ossos, partir-los amb un objecte contundent -una pedra, se suposa-, anar al bosc a recol·lectar maduixes silvestres i api, aixafar-ho tot i després batre-ho, si pot ser, a mà. A l'hora de menjar-ho, fer servir els apis de cullera, perquè no cal dir que els neandertals no tenien coberts.
Com es veu, cada recepta es pot convertir en una jornada de diversió. Naturalment, Carbonell i Bellmunt no recomanen parar trampes als coloms de la ciutat per menjar-los, avui en dia no tindrem altra opció que comprar la majoria de peces de caça. Però sí que insten en canvi a anar recol·lectar els fruits i vegetals per nosaltres mateixos, inclús a conrear-los com els nostres avantpassats. També, per què no, a anar a pescar nosaltres el peix que després cuinarem.
Ull: a l'hora de cuinar no valen fogons ni forn si optem per la versió pàleo: pedres escalfades, forns excavats a terra, etc., i -això no ho diu el llibre- potser encendre el foc fregant dues branques. Per descomptat, menjar-ho finalment amb els dits. I si tot això és excessiu, hi ha l'opció "preparació actual".
Tal com van remarcar els autors, no es tracta només d'aprendre i de cuinar, sinó de mantenir-nos sans a la vegada que ens ho passem bé compartint experiències i gaudint de bons moments.
Albert Soler, publicat en el Diari de Girona 14.02.16
Gastronomia neolítica molt actual
Jaume Fàbrega, Eudald Carbonell i Cinta Bellmunt a la 22
Foto: Xavier Castillon
Foto: Xavier Castillon
L'historiador de la cuina Jaume Fàbrega va presentar ahir a la Llibreria 22 l'obra Pàleo Receptes , en què l'arqueòleg Eudald Carbonell i la periodista Cinta Bellmunt proposen seixanta receptes basades en el que es menjava en la prehistòria. “Tot i ser neolítiques, són molt contemporànies i no estan tan lluny d'El Celler de Can Roca”, va dir Fàbrega.
Xavier Castillón, publicat en El Punt Avui 14.02.16
Xavier Castillón, publicat en El Punt Avui 14.02.16
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada