La triple presentació d´Arnaldo Otegi omple la llibreria 22

Benet Salellas fa d'amfitrió de l'exportaveu de la CUP David Fernández per presentar el llibre en el qual el periodista Antoni Batista diu mostrar «el personatge real que defensa la pau» enfront del «terrorista» que difon «la versióoficial».

A 22 dies que Arnaldo Otegi recuperi la llibertat, David Fernández presentava Antoni Batista, que difonia el seu llibre sobre el líder abertzale. Alhora, l'advocat i polític Benet?Salellas fa d'amfitrió en un vespre politicoliterari a la Llibreria 22, que es tornava a omplir de gom a gom. Tres personatges per retratar una icona d'un moment polític que arriba al seu final: la nèmesi d'Aznar. 

Benet Salellas va recordar que «malgrat que ni hi havia armes, ni violència, ni explosius», el procés contra Otegi va ser per terrorisme. I que va ser condemnat a sis anys i mig de presó. Anys que Otegi ha passat estudiant Dret. L'advocat Salellas va recordar llavors que a la presó de Figueres «hi va haver tancats amants de la llibertat» i va demanar que un cop Otegi surti de la presó no hi hagi mai més cap amant de la llibertat empresonat.
David Fernández, l'home dels substantius adjectivats, que exercia de portaveu de la CUP fins fa pocs mesos, ha fet el pròleg d'un llibre on el periodista Antoni Batista diu haver retratat «el personatge real» que creu en la pau «per principis ètics». I ho fa enfront de «la versió oficial». En les primeres paraules del llibre, David Fernández ja explica que Batista va ser qui li va descobrir que, a més del que deia Aznar, hi ha una altra veritat. Els 30.000 detinguts. I Rosa Lluch. I l'Hipercor. «Tots els sofriments», diu.
Més prosaic es va mostrar l'autor del llibre Otegi, la força de la pau, Antoni Batista, que va recordar la valentia de Joan Tapia en publicar una entrevista a Otegi quan es va signar el pacte de Lizarra i la covardia d'altres directors que, a petició d'Aznar, el van enviar a fer crítiques musicals fins a la seva jubilació el 2003

. 
Batista és amic d'Otegi. O conegut. Ell mateix confessa que «en aquestes pàgines hi ha un Arnaldo Otegi tal com jo honestament el veig a partir del meu tracte amb ell i la gent que li és propera». I com diu la seva editora, «era l'únic que podia fer aquest retrat». El periodista afirma que Otegi ja li va dir el primer dia que creia en la pau. El filòsof abertzale, però, havia de fer un pas polític per convèncer que la millor estratègia era la pau a aquells que no havien abandonat les armes i els que no condemnaven els atemptats. Batista marca un abans i un després d'Otegi: 765 morts abans del pacte de Lizarra i 58, després. Ara, cinc anys de treva. O de procés de pacificació irreversible. I, per això, convida a descobrir la persona que s'amaga darrere d'un amant de la filosofia, de la ideologia. L'home que Salellas, Fernández i el mateix Batista veuen cridat a marcar un nou cicle al País Basc. 

Malgrat que hi va haver pregunta, ningú coneix encara la resposta certa: quins són els plans d'Otegi quan surti de la presó el pròxim 1 de març? David Fernández diu que retrobar-se amb la família. I preparar el seu futur polític i lluitar perquè la seva inhabilitació per a càrrec públic no s'allargui, «no sigui la seva mort civil». Però la pregunta va quedar a l'aire: serà el pròxim lehendakari? En l'únic capítol que afirma que és ficció, el periodista Antoni Batista va més lluny. Veu Otegi fent coses que no creu que d'altres aconsegueixin en 18 mesos.
Jesús Badenes, publicat en el Diari de Girona 10.02.16. Fotos: Llibreria 22

La pau, valor intrínsec

“No és un llibre parcial, és un llibre real. La imatge que es té d'Arnaldo Otegi és la que donen els mitjans que el titllen de terrorista.” Així defineix Antoni Batista el seu darrer llibre sobre el País Basc, centrat en la figura d'Otegi. Un retrat que contesta la versió dels grans mitjans de comunicació sobre el militant abertzale. Batista va presentar Otegi, la força de la pau dimarts a la llibreria 22 de Girona. El van acompanyar el periodista i exdiputat David Fernàndez, que ha prologat el llibre, i l'advocat i diputat gironí Benet Salellas. Tots tres van cedir les cadires als assistents i van parlar a peu dret en una 22 plena de gom a gom.

Salellas va posar el cas d'Otegi en el context d'una justícia espanyola que, al seu parer, no ha fet net del franquisme i té una “inèrcia preconstitucional de persecució” contra tota dissidència política. Per la seva banda, Fernàndez va recordar els nombrosos tancaments de mitjans bascos que hi ha hagut en les darreres dècades i va lloar la feina de Batista, que oferia, com a corresponsal de La Vanguardia al País Basc, una visió alternativa al discurs oficial sobre el conflicte basc: “Les paraules i la mirada de l'Antoni Batista eren aire fresc. Ell fa periodisme, i no propaganda.”

Batista va destacar el component ètic d'Otegi, que “creu en la pau com a valor intrínsec”. El periodista va explicar la lluita doble que va haver d'afrontar el polític basc: primer contra les forces polítiques i judicials que el perseguien i després contra un sector dels seus companys que no avalava l'aposta per la no-violència.

Batista i Otegi van entrar en contacte el 1998, en la firma del Pacte de Lizarra, quan el polític encara era un desconegut. Amb aquest llibre, Batista tanca el seu cicle sobre la política basca, que va seguir durant trenta anys: tres dècades en què, segons Fernàndez, Batista ha rebatut el maniqueisme informatiu i la criminalització de l'independentisme basc.

Els ponents van denunciar el silenci de la intel·lectualitat espanyola i catalana sobre la situació dels presos polítics. Caldrà veure com reaccionen –si reaccionen– l'1 de març, quan Arnaldo Otegi surti de la presó de Logronyo.
Eloi Camps, publicat en el Punt-Avui 11.02.16