Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arturo San Agustín. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arturo San Agustín. Mostrar tots els missatges

28/2/17

Un hijo del cine

Guillem Terribas, un hijo del Cine. 

Guillem Terribas, sentimental, librero y abuelo de Martina, es la persona con quien más a gusto hablo de cine. Quizá porque los dos somos hijos únicos y, como muchos de nuestra generación, en nuestra infancia y adolescencia sólo fuimos felices en el cine, que si no cuenta mentiras no es cine. También en eso estamos de acuerdo. Y no lo estamos cuando hablamos de aquella plaga, de aquellos tipos con bufanda de la llamada nouvelle vague, que eran franceses y nos intelectualizaron el cine, metiéndole realidad, aburrimiento y abusando de los monólogos y diálogos, es decir, que nos lo jodieron. En esto no estamos de acuerdo, pero soy yo quien tiene razón. Y si Terribas no se ha quedado calvo y manda o influye mucho en el ambiente cultural de Girona, esta humilde crónica la escribo yo, mientras me dejen.
O sea, que el libro Alegra’m la vida, título que suena como un disparo del revólver Magnum 44 de Clint Eastwood y que acaba de publicar Guillem Terribas, va de cine, del cine que le ha hecho feliz y del cine que suele ver con su nieta.
El libro se presentó en la librería Laie y entre la gente de cine allí presente pude ver a Elisenda Nadal, ex directora de la revista Fotogramas y miembro de honor de la Acadèmia del Cinema Català. La media melena de esta mujer cálida y amable siempre me recuerda París. No la nouvelle vague sino el París de sus cafeterías y bistrots. Ese París donde algunas mujeres siguen sabiendo manejar el lápiz de labios y llevar la media melena. A su lado se sentó la directora de cine y mujer con muchas lecturas, sombreros y colores, Rosa Vergés, que tiene el perfil italiano y que a mí siempre me recuerda a esas profesoras con gafas de las que se enamoran todos sus alumnos. A esta mujer le sientan muy bien los pañuelos en la cabeza, que es tocado de cine con coche descapotable y curvas en la Costa Azul. También estaban las editoras Berta Bruna y Ester Pujol, que cada mañana se acerca a la mar de Barcelona y nos cuenta cómo está.
Que alguien como Terribas, la sonrisa de Girona, se atreva a decir que la almibarada película Romeo y Julieta, la que dirigió Franco Zeffirelli, le gustó tanto que la fue a ver a todos los cines de la provincia de Girona que la proyectaban, demuestra que es un espíritu libre, un verdadero hijo del cine. Y que conste que ese melocotón en almíbar no forma parte de sus 10 películas favoritas, en absoluto. Pero le sirvió para descubrir a Shakespeare, que no es poco. Leyendo el libro de Terribas te enteras de que casi todos los catalanes que se apellidan Terribas tuvieron un abuelo granadino. Y de algo mucho más importante. Horas antes de morir, el poeta Juan Luis Panero le habló de la película Doctor Zhivago dirigida por David Lean. No le habló ni de James Joyce ni de una de sus obsesiones cinematográficas: Dublineses, película de John Huston donde la muerte está siempre presente. Le habló de Doctor Zhivago, que había visto muchas veces. Y lo mismo le ocurrió con el escritor Miquel Pairolí, devoto de la película Il Gattopardo, dirigida por Luchino Visconti. Con el escritor gerundense, Terribas había hablado mucho de literatura, cine y Voltaire, pero, hasta horas antes de su muerte, nunca de Doctor Zhivago.
Cosas del cine. Del cine que nos gusta.
Arturo San Agustin, La Vanguardia 18.02.2017
file:///C:/Users/Guillem/Desktop/PressReader.com%20-%20Peri%C3%B3dicos%20de%20alrededor%20del%20mund

10/5/13

La crònica vaticana d´Arturo San Agustín



El periodista Rafael Nadal va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona el llibre De Benedicto a Francisco. Una crónica vaticana, d'Arturo San Agustín, que acaba de publicar l'editorial Fragmenta. L'acte de presentació, on també va intervenir l'autor, va ser presentat pel doctor en humanitats i editor de Fragmenta Ignasi Moreta, i el llibreter Guillem Terribas.
Publicat en el Diari de Girona 10.05.13


Foto: Aniol Resclosa

20/3/11

Rafel Nadal demana als ´mandarins´ que tornin l´humanisme a la política

Rafel Nadal demana als ´mandarins´ que tornin l´humanisme a la política.
Quim Espanyol, Rafel Nadal i Josep M. Fonalleras.
Foto: Aniol resclosa
Rafel Nadal recomana als "mandarins" que "deixin d'actuar" i "tornin l'humanisme a la política", segons va dir ahir per tancar l'acte de presentació a Girona del llibre amb el qual aquest periodista, fins fa poc director d'El Periódico de Catalunya, segella la seva entrada al món de les Lletres. Els mandarins (Columna) presenta una galeria de breus però intensos retrats de personatges coneguts com Jordi Pujol, Pasqual Maragall o José Montilla.
Nadal va presentar el llibre a la Llibreria 22 envoltat d'amics i familiars, amb la participació del periodista i escriptor Arturo San Agustín, segons el qual l'autor és de les poques persones al món que seria capaç de "fer reflexionar el coronel Gadafi" per les seves dots de persuasió. San Agustín va situar Nadal entre els autèntics patriotes: "Dono fe que l'he vist quedar-se sol defensant la dignitat de Catalunya, més sol que Gary Cooper a Sol davant el perill".
San Agustín va fer una fèrria defensa de Nadal davant els reiterats atacs que ha rebut per una suposada imparcialitat en l'exercici de la seva professió per ser germà de l'exalcalde de Girona i exconseller Joaquim Nadal.
El poeta Quim Español va lloar l'"home dels atributs" Rafel Nadal assegurant que ha estat tota la vida "una espècie d'inventor de projectes que han arrossegat molta gent". Per Español, amb Els mandarins Nadal passa de "periodista afinat" a "escriptor sagaç", com ho demostra el fet que el llibre vagi ja per la segona edició, fins i tot abans de les presentacions.

Ironia suau i contenció
La suau ironia i la contenció són altres qualitats d'un Nadal escriptor que ha sabut agafar els polítics in fraganti, en situacions insòlites, que expliquen més bé el seu caràcter, i d'una manera més divertida, que no ho faria una llarga biografia.
També va participar a l'acte l'escriptor Josep Maria Fonalleras. Va dir que el coneix bé com a "excunyat i excap", i va afirmar que aquest té la virtut de fixar-se en els gestos i en els silencis "per arribar a l'ànima dels polítics" i demostrar, a més, com a través de la comèdia també es poden dir moltes coses importants. Segons Fonalleras, Nadal treballa en nous projectes literaris que deixaran curt l'èxit ?d'aquests retrats de "mandarins". Rafel Nadal va tancar l'acte ?explicant que aquest llibre pot semblar escrit a raig, però, contràriament, ha estat diverses vegades depurat "fins a deixar-ne només l'essència".
Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona, 19.03.11