Situar l'individu al centre



Joaquim Maria Puyal va conversar ahir amb els lectors
a la Llibreria 22 de Girona
. Foto: JOAN CASTRO / CLICK ART FOTO.

 Joaquim Maria Puyal, comunicador reconegut, popular entre altres moltes coses, però sobretot, per haver creat un model en la narració d'esdeveniments esportius, especialment en les retransmissions radiofòniques dels partits del FC Barcelona, explica en el seu primer llibre, Aicnàlubma (Columna), que fa més de quinze anys que va abandonar tota mena d'actuació vinculada amb la producció televisiva a causa “exclusivament, del meu progressiu desacord amb l'evolució del discurs de la televisió”. A partir d'aquí el recorregut va ser de l'àmbit de la producció de continguts al de l'observació i la reflexió sobre aquests. Heus ací que Aicnàlubma és aquest conjunt de reflexions que supura per totes bandes una ingent càrrega crítica (i autocrítica) amb una intensitat comparable a la del compromís amb el fet comunicatiu i, per extensió, amb la societat. Puyal afirma –ahir ho va ratificar en una trobada primer amb la premsa i en la presentació posterior del llibre a la Llibreria 22 de Girona– que, al llarg de la seva trajectòria ha anat “consolidant la idea que, ni en el sector públic ni en el privat, no hauria de ser possible l'exercici de l'activitat televisiva –sobretot en obert– sense tenir present la responsabilitat social que comporta”. El volum està desproveït d'afany de queixa –“parlo des d'una certa sensació d'impotència o decepció, malgrat que no em sento maltractat, ans el contrari”, diu–, només és, segons l'autor, “una visió superficial i general del fet comunicatiu, un conjunt d'observacions òbvies que tenia el desig d'escriure amb la intenció que esperonin la discussió, el debat i la curiositat sobre aquest àmbit; té poc a veure amb l'anècdota i no s'hi troba ben bé el Puyal de la ràdio, malgrat que sóc la mateixa persona”. Tornant al compromís, entre les motivacions per a la publicació del llibre també hi compta, aquest comunicador, “l'impuls del meu ànim i la indignació per tal com alguns tracten el periodisme i sobretot la televisió”. “Una indignació que gairebé m'aclapara i que planarà” sobre el text. “Jo, m'estimo el mitjà –diu Puyal– i em fa mal veure'l, tal com està ara”. Un detall que remarca el periodista i que també ha funcionat com a estímul a l'hora de confegir el contingut del llibre ha estat la redacció de la nova llei de l'audiovisual. En l'antiga (1981) s'establia en el preàmbul que la televisió era un “servei públic essencial”, tres conceptes que en la redacció de la nova llei, de l'any passat, no s'esmenten ni una sola vegada, i això “és greu”, diu Puyal, que rebla que els industrials i poderosos exerceixen un “domini abassegador” sobre el mitjà, de manera que la bàscula s'ha inclinat afavorint el negoci en detriment de la circulació d'idees i, al cap i a la fi, de la llibertat.
De solucions Aicnàlubma no n'ofereix cap, perquè tampoc és aquesta la intenció de l'obra, tot i que se'n poden extreure aprenentatges ben valuosos, no només per als membres de la professió, respecte al capteniment del comunicador, també per als receptors del mitjà. Bo i reconeixent l'autor que es remet a la ingenuïtat, el discurs del llibre advoca per la substitució de l'actual paradigma de televisió, que es basa en els resultats empresarials, per un altre en què aquesta qüestió abandoni el rol primordial, per deixar pas als “drets de l'espectador (de la televisió gratuïta)” que permeti situar l'individu, l'ésser humà, al centre del sistema. Paradoxalment, cal fer aquesta correcció en una societat que és anomenada “de la comunicació”.
Dani Chicano, publicat en El Punt 17.03.11.

Puyal considera que ´una conxorxa dels poderosos arrabassa els drets del receptor

El periodista esportiu i acadèmic de la llengua reflexiona sobre el "problema de l'audiència" al llibre "Aicnàlubma"

El rei de les retransmissions esportives en català, per a molts el "mestre" Joaquim Maria Puyal, ha renunciat a les reiterades pressions de la indústria editorial per escriure un llibre de records i vivències amb les estrelles mediàtiques del futbol, i s'ha concentrat en un projecte editorial bàsicament de teoria de la comunicació.

Joaquim Maria Puyal presenta el seu llibre a la Llibreria 22.
Foto: Marc Martí.

Aicnàlubma (ambulància al revés) és el primer títol del que segurament acabaran per ser tres volums de l'editorial Columna. Presentat ahir a Girona, Aicnàlubma aplega el que l'autor va definir com "reflexions disperses", però també ha escrit molt sobre "anàlisi de la imatge" i "elements que conformen el discurs", temes dels propers llibres, sense descartar "algun dia escriure sobre records i vivències", va admetre.

Davant els periodistes, Puyal va explicar que, després del franquisme, va constatar amb preocupació com "una gran part del món que pateix" continuava sense tenir espai a la televisió, mentre dels afers trivials "se'n feia plat" perquè es consideraven més atractius. Aquest ordre de reflexions van sumir en una "contradicció interna" aquest líder de les audiències, presentador de programes mítics i innovadors com Vostè pregunta (TVE, 1977) o La vida en un xip (TV3, 1989). Puyal va entrar en crisi de consciència i va començar a preguntar-se si s'ha d'entrevistar persones que diuen coses importants, encara que siguin desconegudes, o bé prioritzar la gent coneguda que garanteix l'audiència.
El llibre que ara acaba de publicar tracta precisament "el problema de l'audiència", i el va definir com "un llibre dens, avorrit de llegir, no pensat per al gran consum, però adreçat a tothom, on el lector no trobarà el Puyal de la ràdio o la televisió", va advertir.

L'autor es pregunta com pot haver-se decantat "la bàscula" de la televisió en obert, la que entra a totes les cases, cap al "costat del negoci" i "haver deixat de banda la llibertat de circulació d'idees i els problemes dels més desafavorits". "Al receptor cada vegada se'l respecta menys", va afirmar Puyal, i va afegir que "els seus drets són arrabassats per una idea de negoci i de conxorxa entre els poderosos". "Sóc conscient que dient aquestes coses no he trobat el to quan parlo amb els poderosos, i per aquesta raó no m'han confiat mai cap nou projecte de comunicació".

Segons Puyal, la mateixa cultura "està amenaçada per la comercialitat", però no veu solucions al problema ni coneix "ningú que les tingui" perquè estem davant una "crisi del sistema". No obstant, es va mostrar partidari d'anar sempre cap a la utopia, encara que aquesta sigui allà lluny a l'horitzó, "perquè es l'única manera d'avançar", va dir, i va admetre que també hi ha "molts signes per a l'optimisme".

Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona, 17.03.11

Reflexió des de l'estima

Foto: Juanma Ramos.

Puyal està enamorat de la tele i des d'aquest punt de partida ha escrit el seu primer llibre, ‘Aicnàlubma', en què diagnostica la relació entre mitjans i societat.

“Mai m'he emocionant tant com entrant en un plató buit i construir un programa des de zero”. Ho va dir ahir en la presentació del seu primer llibre Joaquim M. Puyal, fent seva una frase de Fellini i que serveix per il·lustrar el seu enamorament de la televisió. És des d'aquesta estima pel mitjà, des de la sinceritat, i sense cap pretensió d'alliçonar, que el comunicador de referència ha publicat Aicnàlubma –significa ‘ambulància' al revés i ens remet a la primera part del llibre per entendre'n el significat–, editat per Columna. Davant d'una gran expectació, Puyal va explicar que no ha escrit el llibre, vol ser el primer volum d'una trilogia, amb voluntat d'aprofitar el seu impacte mediàtic, sinó que són reflexions sobre continguts mediàtics amb vocació divulgativa.

El creador de Vostè jutja o La vida en un xip va insistir que ha escrit el que pensava sobre els mitjans des de la complicitat i des de l'observació: el seu és el punt de vista d'algú que ha treballat a la televisió i que ho ha fet amb èxit i que ja no hi és perquè està en “absolut desacord” amb la manera en què ha evolucionat. I en aquesta involució de la televisió, Puyal va destacar que s'ha perdut el concepte de servei en la televisió en obert i va recordar que la llei audiovisual espanyola aprovada fa dos anys no menciona el terme “servei públic” que sí esmentava la llei de les televisions privades del 1988; Puyal considera “escandalós” que amb prou feines s'hagi parlat d'aquest fet. Sense dir noms, el comunicador va fer la comparació amb altres serveis que tenen els ciutadans com ara el gas, l'aigua, el transport; serveis públics que exploten empreses privades. Puyal creu que tant la televisió com els diaris o les ràdios han de treballar per obtenir audiència, però que “el problema pervers és que es confon l'entreteniment amb un objectiu, quan el que hauria de ser és una condició dels mitjans. Si ens quedem només amb l'entreteniment vol dir que renunciem a captar l'interès. Es poden obtenir més ingressos, però s'empobreix el missatge”. Puyal, que s'ha negat a fer un llibre sobre els anomenats programes escombraria, relata a Aicnàlubma el que ell considera programes d'addicció i dóna les claus d'aquestes pràctiques de seducció: “Tenim delinqüents mediàtics, famosos per sortir de la presó i anar a la tele. No tot s'hi val”, va concloure.

Gemma Busquets, publicat en El Punt 01.03.11
*El llibre es presentarà a la Llibreria 22 el dimecres dia 16 de març.