Reflexió des de l'estima

Foto: Juanma Ramos.

Puyal està enamorat de la tele i des d'aquest punt de partida ha escrit el seu primer llibre, ‘Aicnàlubma', en què diagnostica la relació entre mitjans i societat.

“Mai m'he emocionant tant com entrant en un plató buit i construir un programa des de zero”. Ho va dir ahir en la presentació del seu primer llibre Joaquim M. Puyal, fent seva una frase de Fellini i que serveix per il·lustrar el seu enamorament de la televisió. És des d'aquesta estima pel mitjà, des de la sinceritat, i sense cap pretensió d'alliçonar, que el comunicador de referència ha publicat Aicnàlubma –significa ‘ambulància' al revés i ens remet a la primera part del llibre per entendre'n el significat–, editat per Columna. Davant d'una gran expectació, Puyal va explicar que no ha escrit el llibre, vol ser el primer volum d'una trilogia, amb voluntat d'aprofitar el seu impacte mediàtic, sinó que són reflexions sobre continguts mediàtics amb vocació divulgativa.

El creador de Vostè jutja o La vida en un xip va insistir que ha escrit el que pensava sobre els mitjans des de la complicitat i des de l'observació: el seu és el punt de vista d'algú que ha treballat a la televisió i que ho ha fet amb èxit i que ja no hi és perquè està en “absolut desacord” amb la manera en què ha evolucionat. I en aquesta involució de la televisió, Puyal va destacar que s'ha perdut el concepte de servei en la televisió en obert i va recordar que la llei audiovisual espanyola aprovada fa dos anys no menciona el terme “servei públic” que sí esmentava la llei de les televisions privades del 1988; Puyal considera “escandalós” que amb prou feines s'hagi parlat d'aquest fet. Sense dir noms, el comunicador va fer la comparació amb altres serveis que tenen els ciutadans com ara el gas, l'aigua, el transport; serveis públics que exploten empreses privades. Puyal creu que tant la televisió com els diaris o les ràdios han de treballar per obtenir audiència, però que “el problema pervers és que es confon l'entreteniment amb un objectiu, quan el que hauria de ser és una condició dels mitjans. Si ens quedem només amb l'entreteniment vol dir que renunciem a captar l'interès. Es poden obtenir més ingressos, però s'empobreix el missatge”. Puyal, que s'ha negat a fer un llibre sobre els anomenats programes escombraria, relata a Aicnàlubma el que ell considera programes d'addicció i dóna les claus d'aquestes pràctiques de seducció: “Tenim delinqüents mediàtics, famosos per sortir de la presó i anar a la tele. No tot s'hi val”, va concloure.

Gemma Busquets, publicat en El Punt 01.03.11
*El llibre es presentarà a la Llibreria 22 el dimecres dia 16 de març.