Gelpí i Massanet recuperen ‘Les cartes', de Víctor Català

 En el 50è aniversari de la mort de Caterina Albert, presenten a la Proposta de Poesia del Casero, a La Planeta, l'obra que hi van estrenar ara fa 24 anys.

Teresa Gelpi en un moment de l'obra Les Cartes.

Teresa Gelpí i Pep Massanet, els fundadors de la companyia DDT Teatre, van estrenar el 30 d'octubre del 1992, en plenes Fires de Sant Narcís, el monòleg Les cartes, de Víctor Català, dirigit per Jep Sánchez Minobes, que aquell any va cloure la Proposta de Teatre Independent de la sala La Planeta . Vint-i-quatre anys més tard, Gelpí i Massanet recuperen aquell text de l'escriptora escalenca Caterina Albert, en el 50è aniversari de la seva mort, en una lectura que tindrà lloc avui també a La Planeta (20 h, 3 euros), dins la XXIV Proposta de Poesia del premi Just Manuel Casero, organitzat per la Llibreria 22.

“Som conscients que no es tracta d'un text planer i que requereix tota l'atenció del públic, però estem satisfets del treball realitzat”, declaraven el 1992 Gelpí i Massanet abans de l'estrena a La Planeta. “És un personatge molt diferent dels que havia interpretat fins ara. A més, ha estat un text feixuc a l'hora d'aprendre'l, el qual també m'ha obligat a mesurar i dosificar l'energia per no davallar en cap moment, però n'estic molt satisfeta i gaudeixo interpretant-lo”, afegia Gelpí.

“La Madrona conta la seva vida per vuit duros. Aquest acte impúdic, en canvi, es transforma en un gest d'amor, perquè en la força dels sentiments hi ha la grandesa dels homes malgrat les limitacions i els obstacles”, escrivia Natàlia Molero en el programa de mà de Les cartes en la seva estrena. En el mateix programa es recollia una ferma defensa del monòleg com a gènere de Caterina Albert: “En general, es considera el monòleg com el caganiu dels gèneres dramàtics... se'l considera com una fotesa sense importància destinada només a escurçar un entreacte massa llarg o a reomplir un programa de benefici. Jo no participo d'aquest desdeny; tot al contrari, confesso que tinc una feblesa pel monòleg i que el considero un gènere tan susceptible de perfecció i d'importància artística com qualsevol altre dels gèneres teatrals.” L'escriptora va publicar set monòlegs, La tieta, Pere Màrtir, La Vepa, Germana Pau, La infanticida, Les cartes i Verbagàlia, escrits en vers o en prosa, entre 1898 i 1904.

Xavier Castillón Publicat en el Punt-Avui 02.11.2016

Premi Casero a la insistència

 Jaume Puig, que havia estat finalista dos cops, guanya amb ‘El veler magenta'.
Gemma Sardà torna a ser finalista, per segon any consecutiu.

L'autor blanenc Jaume Puig, que n'havia estat finalista en dues ocasions, va rebre ahir a Girona el 36è premi de novel·la curta Just Manuel Casero, per El veler magenta. L'obra finalista va ser Mudances, de la barcelonina Gemma Sardà, finalista del Casero de l'any passat amb La veu de Cyrano.

El premi, convocat per la Llibreria 22, està dotat amb 2.200 euros, una escultura de Quim Corominas i la publicació a l'editorial Empúries. El finalista rep 600 euros. La lectura del veredicte del jurat i el lliurament del premi es va fer, com és habitual, a la sala La Planeta, aquest cop amb l'assistència del conseller de Cultura, Santi Vila.

“Fresca i llegidora”

Josep LLuch, Vicenç Pagès, Gemma Sardà, Jaume Puig
Joan-Daniel Besonoff, Santi Vila, Francesc Ten, J.M. Fonalleras
Imma Merino i Guillem Terribas. Foto: R.E. 

A aquesta convocatòria s'hi havien presentat 21 originals. A diferència d'altres ocasions en què hi havia una obra que era clarament millor que la resta –i l'elecció de la guanyadora era una feina fàcil– aquest any la decisió del jurat va ser per majoria simple. La periodista Imma Merino, en nom del jurat (compost per ella mateixa i Mita Casacuberta, Josep Maria Fonalleras, Vicenç Pagès, Eva Vázquez i Guillem Terribas, com a secretari sense vot), va qualificar El veler magenta com “una ficció de debò, fresca i llegidora”, que té de protagonistes “personatges foscos que conformen una intriga molt ben resolta amb un llenguatge estructurat, de frases felices i observacions pertinents”. L'acció que s'hi narra passa en només 24 hores. Els personatges principals són dos homes aficionats a la filatèlia, unes persones que viuen al marge de la societat. “No han perdut encara la capacitat d'estimar la gent. Per a ells, aquest apartar-se de la resta és una mena de protecció” –va explicar Puig– “a diferència d'algun antagonista que surt a la novel·la que no sap estimar la gent i, per tant, no necessita protegir-se dels altres”. Aquest plantejament és el punt de partida d'una construcció psicològica dels protagonistes i d'una trama “que és una paròdia de novel·la negra”.

A Mudances, coincideixen en un poble un home gran i una noia jove que s'acaben de traslladar de la ciutat. L'intercanvi involuntari de les respectives capses de la mudança permetrà als protagonistes conèixer les intimitats de l'altre. Aquesta circumstància –va argumentar el jurat– “mena la novel·la cap a la introspecció”.

Jaume Puig (1962) és advocat i durant uns anys va ser músic de cobla. És col·laborador de la revista literària El llop ferotge i ja té una novel·la publicada, Momssen (Acontravent, 2011). Gemma Sardà (1967), traductora i correctora de La Vanguardia, ha publicat aquest any l'obra amb la qual va quedar finalista de l'anterior Casero, La veu de Cyrano (Empúries), i és la coautora, junt amb Manuela de Madre, de Vitalidad crònica. Convivir con la fibromialgia (Planeta, 2005). Puig i Sardà van coincidir a assenyalar l'escriptor rossellonès Joan Daniel Bezsonoff –antic guanyador i finalista del Casero, present a l'acte– com la persona que els va convèncer de presentar-se a aquest premi després d'haver-ne estat finalistes.

Montserrat Roig

L'acte va reunir una cinquantena de persones, entre elles, familiars del malaguanyat polític i activista cultural en honor del qual la Lliberia 22 va instaurar el premi. Abans de la lectura del veredicte, l'actriu Rosa Cadafalch va llegir una selecció de textos de Montserrat Roig, a tall d'homenatge en el 25è aniversari de la seva mort.

El lliurament del premi forma part de la XXIV Proposta de Poesia, organitzada també per la Llibreria 22. Avui (La Planeta, 20 h), es posa en escena L'home de Stratford, de Jonathan Bates i interpretat per Marc Rius i Sílvia Ricart.

Uns minuts emotius en record de Narcís-Jordi Aragó

L'acte, conduït pel llibreter Guillem Terribas, va arrencar amb la projecció de Narcís-Jordi Aragó en el record, un audiovisual en què es rememorava el periodista i escriptor mort a l'agost. El recull incloïa fragments de vídeos i enregistraments sonors (en presentacions de llibres, en lliuraments del Casero, etc.), així com fotografies en què l'antic director de Presència i home molt vinculat als Casero parla sobretot de la feina de periodista. Terribas també va tenir unes paraules de record per Núria Terés, exregidora de l'Ajuntament de Girona i professora d'institut que havia mort unes hores abans.

Ramon Esteban, publicat en el Punt Avui 31.10.2016

El Casero posa en escena l'única obra teatral de Pairolí

 ‘El retrat de Voltaire' és un dels nou actes programats en el marc del XXXVI Premi de Novel·la Curta, que tindran lloc del 27 d'octubre al 5 de novembre.
S'hi han presentat un total de 21 obres.

Cartell del Casero 2016

El 36è premi de novel·la curta Just Manuel Casero 2016 s'entregarà el diumenge 30 d'octubre i, com és tradició, l'acte de lliurament es complementarà amb els actes de la Proposta de Poesia, que enguany compleix la 24a edició. D'aquesta manera, del 27 d'octubre al 5 de novembre s'han programat un total de nou actes, inclòs el del lliurament, que consistirà en un recital de l'obra de Montserrat Roig Des de l'ànima (Sala La Planeta, 12.30 h), a càrrec de Rosa Cadafalch, amb acompanyament musical del violoncel·lista Josep Pazos.

I d'homenatges va la cosa. Com el que segurament és l'acte més destacat, la lectura dramatitzada d'El retrat de Voltaire (1 de novembre, a les 18 h, a La Planeta), l'única peça teatral de l'escriptor Miquel Pairolí, del qual se celebra el cinquè aniversari de la seva mort. Interpretada per Rosa Cadafalch, Joan Massotkleiner i Anna Carina Ribas (narradora), es tracta d'una obra de teatre de cambra “intel·ligent, irònica, rica lingüísticament i molt divertida”, en paraules de Pere Puig, programador de La Planeta i director d'aquesta adaptació.

Guardó original de Quim Corominas.

Narra la conversa que sorgeix de la retrobada d'un Voltaire a la vellesa i al pic de la glòria i la seva amant de joventut, la Marquesa de Gouvernet. L'obra, mereixedora del premi Joan Santamaria 1994 i que només s'ha portat a escena en una única ocasió –a Mataró–, s'inspira en aquesta trobada i presenta una hipòtesi del que podria haver estat el diàleg entre aquests dos personatges crepusculars.

En commemoració dels 400 anys de la mort de Shakespeare, La Planeta també oferirà L'home d'Stratford (31 d'octubre, 20 h), de Jonathan Bates i amb Marc Rius i Sílvia Ricart com a protagonistes, un espectacle dedicat a la seva vida i la seva obra.

Amb motiu del cinquantenari de la mort de Víctor Català (Caterina Albert), el 2 de novembre es representarà el monòleg de Teresa Gelpí Les cartes (La Planeta, 20 h), i el 5 de novembre, a la mateixa sala, es farà el recital d'homenatge a Manuel Costa-Pau.

D'altra banda, l'oferta de propostes no es limita als homenatges i el 27 d'octubre (20 h) es presentarà a la Llibreria 22 el llibre finalista de l'any passat, La veu del Cyrano, de Gemma Sardà, recentment publicat. El 29 d'octubre (18 h) el vigatà Lluís Solà oferirà un recital de la seva antologia poètica a La Planeta. Més endavant, el 3 de novembre (20 h), en aquest cas a la biblioteca Just Manuel Casero, tindrà lloc una tertúlia al voltant de Blat, de Josep M. Pagès (premi Just M. Casero 2015). Finalment, el 4 de novembre, a La Planeta (20 h), Isabel Oliva recitarà els seus pomes en un acte que coordina Lluís Lucero.

Vint-i-un aspirants

En total s'han presentat 21 obres al 36è premi Just Manuel Casero, valorat en 2.200 euros, la publicació del llibre i l'obtenció d'un guardó, en aquest cas dissenyat per Quim Corominas. El finalista obtindrà 600 euros.
Jordi Camps Linnell, publicat en el Punt Avui 12.10.2016