11/1/15

El llibreter més afortunat del món

El polifacètic Guillem Terribas es jubila després de 36 anys al capdavant de la Llibreria 22
Des que Guillem Terribas -nascut a Salt el 1951- va anunciar que es jubila després de 36 anys al capdavant de la Llibreria 22 de Girona, les seves últimes setmanes de feina han adquirit un plus d’intensitat que fa encara més difícil que de costum trobar-lo assegut al seu despatx. És dilluns a primera hora. Després de penjar la fotografia d’un petó -en aquest cas entre Julie Christie i Omar Sharif en una escena de Doctor Jivago - amb què cada matí desitja bon dia als amics del Facebook, Terribas demostra per què té fama d’inquiet i xafarder: no para de dur llibres amunt i avall, d’intercanviar informacions amb Jordi Gispert -que fa dotze anys que treballa a la 22 i a partir del 31 de gener el rellevarà en les tasques de gestió i gerència- i amb la resta de l’equip, de conversar amb els clients i preguntar-los què busquen. De tant en tant torna al despatx, atapeït de retalls de premsa relacionats amb la història del local, per respondre whatsapps, tuits i e-mails.
L’activitat quotidiana s’ha intensificat amb la notícia que es retira, que ja no serà cada dia al carrer Hortes. Però qui el coneix sap que, d’una manera o d’una altra, continuarà al peu del canó. “L’home amb el do de la ubiqüitat tindrà més temps per ser a tot arreu i enlloc alhora”, tuiteja Quim Nadal. “Encara tindrà més temps per recomanar llibres”, vaticina Màrius Serra. “Sense tu tot hauria estat diferent i pitjor”, li diu Mercè Cuartiella. “No fotis, oncle Guillem. ¿A qui podré demanar llibres introbables? ¿Amb qui podré cantar Violetas imperiales i escoltar un capellà rocker?”, li pregunta Joan Daniel Bezsonoff.
Objectius no tan utòpics
“Intento mirar-me els elogis amb distància, evitar la temptació de creure-me’ls del tot”, confessa Terribas, conscient que, malgrat sentir-se sobretot llibreter, acumula prou mèrits per ser qualificat d’activista i animador cultural, de cinèfil, home orquestra i dinamitzador social. Relacions públiques de primer ordre, posseïdor d’una agenda en què apareixen des dels autors més llorejats fins als més humils, afirma: “Em considero un dels homes més afortunats del món; he fet el que m’ha agradat i he conegut gent extraordinària”. L’etapa que ara s’acaba donarà pas a una altra que li fa molta il·lusió: “Tindré una llibertat total, em podré dedicar més al Cinema Truffaut i podré participar en més xerrades; tot això sense oblidar-me de la 22: en presideixo el consell d’administració i continuaré presentant el lliurament del premi Casero”, puntualitza. En mirar enrere, confirma que els objectius “utòpics” plantejats en obrir la llibreria el 1978 -convertir-la en un referent de la vida cultural gironina, en un punt de trobada d’artistes i, naturalment, en un negoci- s’han acomplert amb escreix. I és que la 22 no només ha dinamitzat la cultura a la ciutat: ha esdevingut un pal de paller de les lletres catalanes. Part del mèrit cal atribuir-lo a l’organització, des del 1981, del premi Just Manuel Casero de novel·la curta, que s’ha fet un lloc al panorama literari per la independència del jurat en decidir l’obra guanyadora; a més, el certamen ha permès dur a Girona una llarga sèrie d’autors de primera fila.
Els gintònics de Gil de Biedma
Una de les anècdotes més memorables va ser protagonitzada per Jaime Gil de Biedma el 1984. “Es va presentar amb una bossa de supermercat a la mà i, abans de participar en el lliurament del premi, em va dir que era incapaç de parlar en públic si abans no es prenia un parell de gintònics”, relata Terribas, que en secundar-lo va entrar al Teatre Municipal “completament KO”.
Teresa Gimpera, Quim Monzó, el Gato Pérez, Eduardo Mendoza i Joan de Sagarra són alguns dels molts altres personatges que han intervingut als actes del Casero. La celebració del desè aniversari de la llibreria i l’edició del llibre/revista El Número -dirigit per Narcís Comadira amb la participació, entre molts d’altres, de Pere Gimferrer, Carme Riera, Montserrat Roig i Vázquez Montalbán- i les lloances rebudes en publicar Demà serà un altre dia (Ara Llibres, 2007), en què narra les seves aventures com a llibreter, són dos dels moments destacats en fer balanç de gairebé quatre dècades -36 anys- en què ha oficiat més de 3.000 presentacions.
Confia que se’n faran moltes més. “Un espai com la Llibreria 22 no se n’anirà a la merda”, pronostica. Segons ell, “un bon llibreter ha de saber retornar llibres, i això implica no fixar-se només en les vendes; a la 22, per exemple, sempre hem cuidat molt els autors gironins independentment que siguin més o menys exitosos”. Eternament optimista, Guillem Terribas augura una llarga vida al llibre de paper: “Fa poc, en un aeroport de Grècia, al costat de gent de la meva edat que llegia amb tablets hi havia nens japonesos amb llibres de butxaca. Això és el futur, vaig pensar”.
Text i foto: JOSEP PASTELLS publicat a l'
ara.cat 

7/1/15

Forjar emocions

El llibreter Guillem Terribas, de la Llibreria 22 de Girona, es jubila

Guillem Terribas, l'home que és al capdavant de la Lliberia 22 des de fa 36 anys, acaba d'anunciar la seva jubilació. La circumstància no deixaria de ser una anècdota laboral si no fos que Terribas, essent un llibreter de cap a peus, és molt més que un llibreter. Quan encara no existien les categories de dinamitzador social o agent cultural, ell ja ho era. De fet, es pot dir que es van inventar per qualificar la magnitud de la seva feina.
Terribas, natural de Salt i arrelat a Girona, és un home orquestra, que tant serveix per muntar un dels premis literaris més prestigiosos del país -el Just Manuel Casero de narrativa breu- com per fer de rei mag a la cavalcada o a les representacions dels Pastorets. Fa uns dies, el poeta Jaume Subirana va proposar el hashtag #gràciesGuillem per expressar el que molta gent li deu.
RIGOR PROFESSIONAL / I tot, a major glòria del no-res, del simple plaer d'organitzar esdeveniments, actes, muntatges de tota mena que porten el seu segell, des de les sessions del Cinema Truffaut fins a les presentacions de llibres, des de la més multitudinària fins a la més humil, amb el rigor del professional i amb la passió desfermada del diletant que gaudeix del que està fent sense més guany que contemplar (i construir) allò que Ferraté qualificava com «la faç del paradís».
Guillem Terribas és un autodidacte que, com explica a la seva deliciosa biografia Demà serà un altre dia (Ara llibres), es va anar formant a mesura que s'endinsava en el món del cinema (la seva fília més persistent), del llibre i de la literatura. Amb lectures, amb coneixences, amb la inquietud del curiós, amb la bonhomia de qui aprèn. Per un atzar del destí i gràcies a la voluntat d'una colla d'amics progres, va muntar una llibreria que ha estat (i és) un far cultural en el panorama gironí i català. Des d'aquest vaixell insígnia, s'ha convertit en una persona imprescindible que ha estat en tots els saraus possibles: des de la combativa Assemblea Democràtica d'Artistes (com a dibuixant) fins a les seves responsabilitats en el Gremi de Llibreters, en un periple que abraça la transició, passa per la postmodernitat i desemboca en un present en crisi que ha sabut superar amb l'entusiasme de qui s'embrancava, l'any 1978, en una aventura que havia de marcar la seva vida per sempre.
En Guillem sempre hi és, com Clint Eastwood. I també hi serà, tot i la jubilació, perquè no podrà deixar de ser-hi. I és un home bo. M'agrada recordar -i només és un detall- la dolcesa amb què va acompanyar els últims anys de Modest Prats, el filòleg eminent traspassat el març del 2014, tant a Girona com en esporàdics viatges a Roma. «Però totes aquestes delicadeses», com escriu Valéry, «endreçades a la durada de l'edifici no eren res al costat de les que desplegava en forjar les emocions». Així és Guillem Terribas. Així serà, amb jubilació inclosa.
JOSEP M. FONALLERAS publicat en El Periódico 07.01.15 Foto:El Periódico

4/1/15

Guillem Terribas penja els guants

Guillem Terribas, fundador i soci principal de la Llibreria 22 de Girona ha anunciat avui que es jubila després de 33 anys al capdavant de la llibreria. Hem conegut la notícia a través del compte de Twitter d’en Salvador García-Arbós, que també ens ha fet saber que el rellevarà en Jordi Gispert Saget a partir de l’1 de febrer del 2015.
Guillem Terribas | Foto: Marc Martí / Diari de Girona
Terribas ha proposat la seva jubilació al consell d’administració de la 22, formada per 26 accionistes que l’han acompanyat tots aquests anys. Terribas passarà a ser president del Consell de la 22 i continuarà presentant el premi Casero i seguint de prop els actes de la llibreria, però descarregarà la gestió i gerència a en Jordi Gispert, que a partir d’ara agafa el timó de la llibreria.
“Era el moment de fer el pas”, ens ha explicat Terribas per telèfon. “I la decisió ha estat motivada per dos factors. El primer és que tenim una persona, en Jordi Gispert, perfectament capacitada per agafar el relleu. I segon, la crisi demanava una reestructuració de personal i l’eliminació del meu sou permetrà reduir la càrrega salarial sense acomiadar ningú”.
Terribas ha estat des de sempre un llibreter de batalla. Va fundar la Llibreria 22 l’any 1978 i ha treballat des de sempre per promoure i difondre la cultura. A les seves memòries, Demà serà un altre dia (Ara Llibres), que va publicar l’any 2007 explica: “Em considero un dels homes més afortunats del món: he estat sempre allà on he volgut estar, i sempre m’hi ha acompanyat gent extraordinària. Ara ja puc citar, com un senyor, Clint Eastwood: «Això és la meva vida, és la meva sang»”, diu en un moment de l’obra.
A propòsit d’aquesta obra, Ignasi Moreta, al seu blog, ens fa un retrat molt particular de la figura de Guillem Terribas: “Terribas apareix als ulls del lector com un entusiasta promotor d’iniciatives culturals de tota mena, el que avui alguns anomenen un activista, i altres (més cursis), un agent cultural. Compagina la seva activitat professional en diverses empreses amb iniciatives de tipus cultural, polític i fins religiós. Terribas no renega del seu inicial compromís cristià, al contrari: ens explica clarament la importància que va tenir en la seva vida el pas per l’escoltisme, les seves activitats teatrals a recer d’una rectoria, el fet d’anar a missa fent de monitor a l’església («conduïa les misses del diumenge i llegia tant l’epístola com les pregàries. Si convenia, feia més d’una missa»), la fundació d’una «comunitat amb arrels cristianes»… I, amb la mateixa naturalitat, explica la seva pèrdua de fe: «em va passar el mateix que al protagonista d’Incerta glòria, de Joan Sales: un dia em vaig despertar i em vaig adonar que havia perdut la fe. Sóc molt respectuós amb les conviccions religioses, però ara no en tinc.»”
Publicat a la revista digital NÚVOL 03.01.15  http://www.nuvol.com/noticies/guillem-terribas-penja-les-botes/

 Guillem Terribas es jubila després de 36 anys al capdavant de la Llibreria 22
 El llibreter passarà a ser el president del consell d'administració i continuarà presentant el premi Casero. Jordi Gispert el rellevarà en les tasques de gestió.  
Jordi Gispert i Guillem Terribas, en una foto penjada ahir a
Facebook Foto: EL PUNT AVUI.
Guillem Terribas, llibreter i activista cultural hiperactiu, va anunciar ahir que es jubilarà el 31 de gener, després de 36 anys al capdavant de la Llibreria 22 de Girona. Guillem Terribas (Salt, 1951) serà rellevat en les tasques de gestió i gerència per Jordi Gispert Saget. Terribas ha proposat la seva jubilació al consell d'administració de la Llibreria 22, format per 26 accionistes que han format part d'aquest projecte cultural comunitari des de la seva fundació, el 20 d'octubre de 1978. El llibreter continuarà vinculat a la 22 com a president del consell d'administració i també continuarà presentant l'acte de lliurament del premi Just M. Casero de novel·la curta, així com algunes de les moltes presentacions de llibres que han convertit la 22 en una de les llibreries més actives de tot Catalunya, gràcies, en bona part, a l'energia inesgotable de Terribas.
Des que el periodista Salvador Garcia-Arbós va anunciar ahir la jubilació de Terribas per Twitter i se'n va fer ressò el digital de cultura Núvol, nombrosos amics i amigues de l'àmbit cultural van manifestar-li la seva sorpresa i el seu reconeixement a través de les xarxes socials. Segons va declarar Terribas a Núvol, “era el moment de fer el pas”. I va afegir-hi: “La decisió ha estat motivada per dos factors. El primer és que tenim una persona, en Jordi Gispert, perfectament capacitada per agafar el relleu. I segon, la crisi demanava una reestructuració de personal i l'eliminació del meu sou permetrà reduir la càrrega salarial sense acomiadar ningú.”
Columnista, membre del col·lectiu de crítics de cinema de Girona, autor del llibre de memòries Demà serà un altre dia i home de múltiples interessos i inquietuds culturals i socials, Guillem Terribas s'ha convertit en una presència imprescindible de la cultura gironina –i també saltenca–, no només des de la Llibreria 22, sinó també des de molts altres àmbits, i ha estat sempre un gran comunicador que, segur, no aturarà ara la seva activitat ingent.
Xavier Castillón, publicat en el Punt-Avui 04.01.15

Altres informacions
 En el tuiter https://twitter.com/i/notifications
  en el facebook https://www.facebook.com/photo.php?fbid=633357670107798&set=a.166695316774038.32712.100003007129411&type=1&theater


22/12/14

Els autors signen llibres per regalar

Toni Puigverd, Xevi sala, Jordi Gispert i Rafel Nadal
Foto: Arxiu Llibreria 22



 Vídeo de la trobada d'autors a la 22 el diumenge dia 21.
Molts escriptors van aprofitar ahir que la Llibreria 22 de Girona estava oberta per signar llibres a aquells lectors que ho volien, la majoria per regalar. Antoni Pladevall, Xavier Sala, Rafael Nadal, Javier Cercas, Josep M. Fonalleras, Joan Roca, Vicenç Pagès i Antoni Puigverd són alguns dels escriptors que hi van participar.
El Punt- Avui 22.12.14 




 http://youtu.be/b36Ua2ojsts

  

Reconeguts escriptors com Javier Cercas, Joan Roca o Vicenç Pagès, entre altres, firmen les seves obres a la Llibreria 22.

 

L'escriptor i periodista gironí Rafel Nadal va confirmar ahir que està acabant d'escriure la seva nova
D´esquerra a dreta: J. Cercas, J. Roca, A. Puigverd, X. Sala,
A. Pladevall, J.M. Fonalleras, R. Nadal i V. Pagès. Foto:
obra, la qual "no estarà vinculada amb Girona" i que preveu publicar "d'aquí a un any més o menys". "Aquesta vegada, la història no estarà vinculada amb la ciutat de Girona, sinó que passarà molt ?lluny d'aquí i serà molt diferent" afirmava l'autor de Quan érem feliços i Quan en dèiem xampany (Premi Anglada 2014) que no va voler revelar més secrets sobre el seu pròxim llibre.
Com si es tractés del dia de Sant Jordi, Rafel Nadal es va trobar ahir a les dotze del migdia a la Llibreria 22 de Girona amb set dels escriptors catalans més reconeguts en l'àmbit literari del moment: Josep Maria Fonalleras, Joan Roca, Antoni Pladevall, Xavier Sala, Javier Cercas, Vicenç Pagès i Antoni Puigverd.
Aquest grup d'escriptors van estar firmant i dedicant els seus llibres als lectors que van aprofitar aquesta cita per adquirir un regal de nadal personalitzat. "La idea de reunir diferents autors en una data pròxima a les festes nadalenques se'm va acudir perquè aquests dies -com per Sant Jordi- també es regalen molts llibres i és fantàstic poder comprar-los signats pels seus creadors" destacava el llibreter i propietari de Llibreria 22, Guillem Terribas. "A més, és una bona manera d'alegrar i compensar l'obertura dels comerços en diumenge" afegia Terribas.
Els autors davant la 22. Foto: Arxiu Llibreria 22
"Aquesta convocatòria que en Guillem ha tingut la delicadesa d'organitzar ha estat una experiència atractiva i molt rica pel fet de poder canviar impressions amb els col·legues d'escriptura i els lectors" agraïa l'escriptor Antoni Pladevall. "Jo que vinc de la Plana de Vic he tingut l'oportunitat de retrobar-me amb alguns autors que ja coneixia i saludar-ne d'altres amb qui no havia parlat encara com Joan Roca o en Javier Cercas" afegia l'autor d'El dia que vaig fer vuit anys, premiat amb el Prudenci Bertrana 2014. Pladevall va assenyalar també que actualment no té "cap projecte en ment".
Qui també es mostrava satisfet d'haver acudit a la trobada va ser el professor i escriptor Vicenç Pagès, premiat amb el premi Sant Jordi 2013 pel seu llibre Dies de frontera. "És l'excusa perfecte per parlar amb gent, sortir del cau i que et toqui el sol i l'aire" bromejava Pagès.
Llibre d'assajos de Cercas
Una de les signatures més sol·licitades ahir pels lectors era la de Javier Cercas, que va avançar que "aviat" publicarà "un llibret d'assajos" i que té "en ment un nou projecte" del qual encara no pot parlar. "Tinc una idea pensada però encara no m'hi he pogut posar perquè el temps que he de dedicar a les promocions em dificulta posar-me a escriure" destacava Cercas, mentre dedicava el seu últim llibre El impostor.
Per la seva banda, qui va rebre ahir el públic més entregat va ser Josep Maria Fonalleras. Desenes de pares van acompanyar els seus fills petits a conèixer el creador d'en David, l'Izan i la Júlia, els protagonistes de la seva última obra juvenil L'illa més ràpida del món. "Amb els nens, com a lectors, hi tens un contacte més intens perquè no s'amaguen cap opinió" explicava l'escriptor gironí, qui va explicar també que per Nadal aprofitarà les vacances per treballar en un nou text per a adults.
I mentre els autors seguien firmant i conversant entre ells i amb els lectors animadament, en Guillem Terribas ja pensava en una pròxima trobada per a l'any que ve. "Volem que aquesta cita sigui anual, que es converteixi en una tradició que imitin moltes altres llibreries" remarcava el llibreter, qui, a més, es va mostrar molt satisfet amb la convocatòria. "Hem ?reunit la crème de la crème de la literatura actual no només gironina, sinó també catalana i espanyola" expressava satisfet des de la porta del local mentre contemplava els escriptors del moment envoltats de l'element que els uneix: els llibres.
Roser Albert, publicat en el Diari de Girona 22.12.14


El millor final per a un llibre

Guillem Terribas –al centre de la fotografia
– ahir a la Llibreria 22 entre Joan Roca i Antoni Puigverd.
 
Foto: MANEL LLADÓ.
A aquells que dedicant-nos al periodisme –un ofici durament tocat per la crisi– hem decidit endinsar-nos també en la literatura catalana –que de la crisi no n'ha sortit mai– potser més que la vocació ens impulsa la temeritat. Ahir a la Llibreria 22 de Girona es va celebrar un d'aquells actes, senzills i alhora valuosos, que serveixen per donar sentit a la temeritat dels escriptors i per demostrar-nos a nosaltres mateixos que paga la pena ser-hi, al complicat mercat de la lletra impresa. Convocats per en Guillem Terribas, que omple de significat i també d'efectivitat la paraula llibreter, ens vam reunir una colla d'autors catalans d'oficis variats i de procedències diverses per celebrar amb un feliç anacronisme una signatura de llibres a les portes del Nadal. Antoni Puigverd, Rafael Nadal, Joan Roca, Josep Maria Fonalleras, Javier Cercas, Vicenç Pagès, Antoni Pladevall i un servidor vam signar llibres sense el parapet de les parades de Sant Jordi, una pràctica que s'està estenen al sector llibreter amb l'objectiu d'estimular el regal de llibres –en l'idioma que sigui– durant les festes nadalenques. No és cap secret per a ningú que al nostre país hi ha més talent literari per metre quadrat que no pas població suficient per consumir-lo i això, que no deixa de ser una prova de la bona salut cultural de la nostra societat, és una complicació afegida per als qui volem arribar als lectors. Les xifres són inapel·lables: la llengua catalana té poc més d'un milió de lectors potencials, compradors habituals de literatura. O sigui que existeix un disset per cent de població lectora, que és un nivell alt però al mateix temps insuficient per aprofitar tot el talent que inevitablement es perd pel camí. Aquesta mateixa setmana, el nou
president del Gremi d'Editors de Catalunya, Patrici Tixis –per cert, un periodista foguejat també en aquest diari– alertava de la necessitat de plantar cara a la pirateria, el gran enemic de la supervivència creativa, i advertia que si no som capaços de guanyar aquesta batalla anem de caps a l'empobriment cultural. La bona notícia és que cada vegada es llegeix més i que a Catalunya ho fa el 65% de la població que supera els catorze anys. Per a vosaltres, doncs, amics lectors, les signatures d'ahir, de part d'aquesta colla d'autors als quals se'ns va concedir el privilegi de donar el toc final a les nostres obres. Perquè la dedicatòria és l'última paraula que l'escriptor afegeix al seu llibre, la manera més feliç d'acabar-lo.
Xevi Sala, publicat en el Punt-Avui 22.12.14

21/12/14

La lluita per preservar el Llémena, en un llibre


L'obra, del periodista Xavier Cusell, es presentarà avui a la llibreria 22.

 Avui es presenta a les 8 del vespre a la llibreria 22 el llibre 30 dies per salvar el Llémena. L'autor, Xavier Cusell, explica la seva experiència en primera persona sobre el procés pel qual va passar un grup de veïns que s'oposaven a una planta de tractament de salmorreres que es volia dur a terme a Sant Aniol de Finestres. Alhora, hi presenta la visió personal sobre la política municipal d'aquest municipi de 350 habitants.

Cusell és periodista, i actualment exerceix de gestor de comunitats en línia a Radio 4. Anteriormenthavia treballat com a redactor i editor a Radio Nacional de España a Catalunya. També ha treballat a la redacció de TVE Catalunya, principalment en temes de medi ambient i noves tecnologies, i ha estat membre del comitè d'empresa del Sindicat de Periodistes. La presentació anirà a càrrec del periodista Lluís Falgàs.
El llibre, tal com explica el títol, és un recorregut pels trenta dies de què va disposar la plataforma Salvem Sant Aniol i el grup a l'oposició municipal, Agrupació d'Electors per Sant Aniol de Finestres (ISAF), del qual Cusell n'és el portaveu, per presentar al·legacions al projecte de l'empresa Sal Llémena per construir una salmorrera a la zona. L'empresa demanava a l'Ajuntament la requalificació del veïnat de l'església de Sant Martí de Llémena, de sòl no urbanitzable, com a sòl industrial per tal d'instal·lar uns hivernacles d'assecat de la sal excedent del procés industrial dels embotits, on a la zona hi ha indústries del sector de molta envergadura. Les al·legacions es fonamentaven en el fet que el 62% del terreny del sòl urbà del municipi ja és industrial i que perjudicava l'entorn rural “d'una gran qualitat i indicadors de primer ordre com la llúdriga”. En el seu moment, Cusell va declarar que per la dimensió del projecte s'hauria d'haver consultat als veïns i donat la informació abans de la tramitació, ja que van saber del projecte en trobar l'anunci al BOP. Per això, el periodista i regidor ha volgut deixar constància “d'una manera de ser –segons opina ell sobre l'Ajuntament– sense diàleg ni debat” i que ja “tenia clar que el que estava passant donava per un llibre”. “És com ho vaig viure.”
Xavier Cusell i Lluís Falgas presentant el llibre a la 22
Foto: Arxiu Llibreria 22
Alhora, el llibre és una experiència i una proposta política d'un grup de veïns que primer es van mobilitzar l'any 2008 per oposar-se a la construcció d'una planta de tractament i extracció d'àrids i que va esdevenir la formació de l'agrupació ISAF. “Et complica la vida, però passes a ser un actor del teu poble i t'hi impliques —comenta Cusell–. Espero que pugui ser un exemple per a altres organitzacions per una política participativa que fassi el pas de mobilitzar-se tot i el desgast que això suposa.”
Júlia Recansens, publicat en el Punt-Avui 18.12.14

Article de Lluís Falgas (18.12.14) en el Punt-Avui sobre el llibre 30 DIES PER SALVAR EL LLÉMANA http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/804903-.html?cca=1

19/12/14

Clotet troba els 50 moments de la història de Catalunya

Martí Gironell i l'autor Jaume Clotet. Foto: Clara Jordan.
El periodista Jaume Clotet va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona el llibre 50 moments imprescindibles de la història de Catalunya (Columna). Es tracta d'un títol divulgatiu amb una selecció subjectiva de 50 fets puntuals o etapes que han marcat el que Catalunya és avui. Des dels ibers fins a l'autonomia, Clotet repassa una història més marcada per la violència del que solem recordar. 
Diari de Girona 18.12.14

13/12/14

Una novel·la de Josep Pastells sobre la degradació social

Josep Pastells i la presentadora Eva Bussalleu. Foto Arxiu 22
El periodista i escriptor Josep Pastells va presentar ahir a la Llibreria 22 Cacic de fireta, la seva darrera novel·la, que parteix de l'experiència de diverses persones que treballen per a un empresari sense escrúpols. Una sàtira de la degradació del món laboral que va guanyar el Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa.
Diari de Girona 13.12.14

Enric Casasses presenta llibre a Girona

Gemma García, editora / Enrics Casasses i Jordi Cornudella
El poeta Enric Casasses va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona el llibre Intent de comentar-hi el poema d'en Joan Maragall "Soleiada". A l'acte hi va participar l'editor Jordi Cornudella. Casasses ha publicat el seu particular estudi del poema escrit íntegrament en vers.
Diari de Girona 11.12.14

1/12/14

Cercas, on no pot enganyar

La presentació d'‘El impostor' omple la Llibreria 22, segona casa de l'escriptor.

Javier Cercas i Carles Ribera, ahir a la Llibreria 22 de Girona
 
Foto: MANEL LLADÓ.
A pesar d'estar ben envoltat d'amics i familiars en la seva segona casa, o justament per això, ahir al migdia Javier Cercas va fer la presentació del seu últim llibre, El impostor, a la Llibreria 22 de Girona.
Va afirmar que se sentia “inquiet” com només ho està quan presenta un llibre a Girona o a Ibahernando (Càceres), on va néixer, perquè en aquests llocs on el coneix tothom des de fa anys no pot enganyar ningú intentant semblar un “escriptor seriós”. Era la seva manera de subratllar, ja de partida, que l'autèntica raó de ser d'El impostor, el tema “invisible” que s'amaga sota la història més visible d'Enric Marco –l'home que es va fer passar per supervivent dels camps nazis i es va convertir en una “rock star de la memòria històrica”– és que tots som, en certa manera, uns impostors que intentem constantment presentar-nos com el que no som o embellir la nostra realitat, no per mala fe sinó per “l'angoixant necessitat de ser estimats i acceptats”. “Per això fem la majoria de les coses, també escriure novel·les”, va dir Cercas, segons el qual Marco és “el Picasso o el Maradona de la mentida”, però també un home “radicalment normal”.
A partir de la biografia de Marco, “un home de vida anodina que es reinventa als cinquanta anys per crear-se un passat d'heroi de la Guerra Civil i víctima de l'Holocaust”, Cercas fa un paral·lelisme amb el Quixot i, d'una manera més propera, amb “aquest país on resulta que tothom havia estat antifranquista, quan poquíssima gent va ser-ho realment”.
Carles Ribera, vicedirector d'El Punt Avui, va lloar El impostor com “un bon treball de recerca històrica i periodística, però sobretot una gran novel·la”, de la qual va destacar especialment que Cercas hi torna a aparèixer com a personatge per mostrar com va construint la història des de dins d'aquest “relat real o literatura de fricció, perquè hi freguen diversos gèneres”, segons Ribera; “un llibre freaky, com tots els meus”, segons Cercas, defensor d'un model de novel·la “més flexible i plural” que funciona com “un banquet amb molts plats”, com ara la crònica, la biografia, l'assaig i la història. “Qui ha dit que la novel·la ha de ser ficció?”, hi va afegir.
Ribera va dissentir amb Cercas en dos aspectes: a ell Marco no li sembla en absolut un Quixot idealista ni fantasiós sinó “un pícaro, un pinxo”,
ni tampoc combrega amb la visió de Cercas a través d'aquest personatge, de l'antifranquisme i de la memòria històrica. “Ens hem deixat entabanar per una versió kitsch de la història en comptes de mirar el passat de debò”, va dir l'escriptor, sempre disposat a remoure consciències. “Si la novel·la té algun sentit és perquè provoca”.
Xavier Castillón, publicat en El Punt-Avui 30.11.14
Video de la presentació  http://youtu.be/iuLr4glhC6A

Desenes d´impostors assisteixen a la presentació del nou llibre de Cercas

L'AUTOR PRESENTA A LA 22 "EL IMPOSTOR" I ASSEGURA QUE TOTS SOM IMPOSTORS
EN ALGUN MOMENT DE LA VIDA.

Tots som uns impostors, i el que no ho sigui que tiri la primera pedra. No ho va dir així Cercas, però gairebé. I no és només que jugués sobre segur tenint en compte que no faltaven entre el públic polítics i expolítics, sinó que, com va deixar clar amb les seves paraules i com deixa igualment clar en les pàgines de El impostor, tothom en determinat moment de la vida es fa passar per algú-o per alguna cosa- que no és. Com Don Quixot. Com Enric Marco, que va arribar a presidir l'associació Amical de Mathausen, que va rebre la Creu de Sant Jordi, que va parlar davant tothom de la seva experiència -des d'escoles fins al Congrés de Diputats- fins que algú va descobrir que mai no havia trepitjat un camp de concentració.
De la vida de Marco va El impostor, la nova novel·la del gironí Javier Cercas, que va presentar ell mateix i el periodista Carles Ribera ahir al migdia a la Libreria 22. Una llibreria que es va fer petita per acollir la gran quantitat de públic que s'hi va aplegar, tant que va fer començar l'acte amb cert retard perquè Cercas no gosa dir que "no" a cap petició de signar un llibre, per més que després lloés els que en algun moment de la vida tenen la valentia de pronunciar aquest "No".

El impostor no és ben bé una novel·la, o com a mínim no és ben bé ficció. Com també va dir l'autor, cal reivindicar el concepte de novel·la del segle XIX, quan acollia tots els gèneres, una mena "d'escudella i carn d'olla"
A.S Diari de Girona 30.11.14

17/11/14

Matar De Gaulle de Joan Daniel Bezsonoff



Joan Daniel Bezsonoff (Perpinyà, 1963), és un escriptor de la Catalunya Nord, que després d’editar diversos llibres en català a Perpinyà (editorial el Trabucaire), és va donar a conèixer en el principat a través del Premi de Novel·la Curta Just M. Casero amb l’obra “La guerra dels cornuts” (editorial Empúries 2004) i des d’aleshores edita assíduament a l’editorial Empúries les seves obres de ficció.
Bezsonoff  utilitza un llenguatge ric i àgil,  sap combinar el  català amb expressions de la Catalunya nord amb intel·ligència i una frescor que li dona una  qualitat literària envejable. Contínuament combina aspectes quotidians de la història que ens relata, en aquest cas principis dels seixanta, fent referències a pel·lícules, actors, cançons, cantants, revistes, expressions de l’època, fet que enriqueix el text i al mateix temps fa córrer la imaginació del lector.
Bezsonoff, coneixedor del mon militar, el seu pare era militar, ens explica la història, la tràgica història de la independència d’Algèria de França, quan el General De Gaulle n’era president.
A partir de la família del comandant Vidal, un militar d’origen català instal·lat a Alger, viurem les contradiccions de les ordres militars, la vida en família i els seus problemes, la situació delicada que viu el país amb enfrontaments terroristes d’un bàndol i de l’altre.
Els personatges estan molt dissenyats, que són molts, com el fill del comandant Vidal  l’Alain, del  que viurem el seu aprenentatge sentimental i el descobriment d’una nova llengua, el català.  
Una novel·la per llegir amb un somriure continuo. que de vegades queda trencat per la brutalitat d’algun passatge.
Guillem Terribas / Llibreria 22 Girona.Publicat a la Revista L y más. Librerias L n. 39 Novembre 2014

Xevi Sala: “Aquest és el pitjor heroi probable”

L'escriptor va presentar ahir a Girona ‘Esborraràs les teves petjades'.

Un moment de la presentació de la tercera
novel·la de Xevi Sala ahir a la llibreria 22
de Girona
Foto: GLÒRIA SÁNCHEZ / ICONNA.
Sap que no ho posa gens fàcil als lectors, als quals demana una mica d'“exigència”, però en el cas de la seva tercera novel·la, Esborraràs les teves petjades (premi Roc Boronat, Editorial Proa), Xevi Sala insisteix a centrar-la en un personatge malvat, en aquesta ocasió un terrorista basc que acaba de sortir de la presó. “Els terroristes són els pitjors assassins en sèrie, perquè justifiquen els seus actes”, va dir ahir durant la presentació del llibre a la llibreria 22 de Girona. I d'aquí la dificultat de “convertir-lo en el pitjor heroi probable”, com passa quan el protagonista es
replanteja el que ha fet en el passat mentre es refugia en un poble perdut a les muntanyes del Ripollès.
Per Xavier Cortadellas, que va ser l'encarregat de presentar l'acte, la novel·la és d'allò més “enigmàtica i inquietant” per aquests elements principals, però també, com va remarcar, perquè, com en la resta de novel·les de l'escriptor bisbalenc, “hi ha bones dosis de realitat que fan molt creïbles els seus personatges literaris”. Durant l'acte, Cortadellas va deixar anar moltes idees que es poden entreveure en aquesta lectura “sumament recomanable”. Perquè, entre altres elements, també fins i tot dels silencis se'n poden extreure elements importants de la història. “És una novel·la de noms, pistes i rastres”, però, encara que sembli contradictori, com va remarcar, “també sobre la pèrdua de la identitat i dels camins vitals recorreguts”. Tot, per acabar descobrint que “l'única pau només existeix a la infantesa”.
Jordi Camps Linnell, PUBLICAT EN eL pUNT-aVUI 14.11.14

 

8/11/14

Pep Coll rep el Setè Cel a la millor novel·la d l'any

La biblioteca Iu Bohigas, distingida pel ministeri pel foment de la lectura.

Pep Coll va recollir ahir a la Coma Cros el premi Setè Cel
per ‘Dos taüts negres i dos de blancs' 
Foto: MANEL LLADÓ.
L'escriptor Pep Coll va rebre ahir al vespre a la biblioteca Iu Bohigas de la Coma Cros de Salt el novè premi Setè Cel a la millor novel·la publicada en català durant l'ultim any, per Dos taüts negres i dos de blancs. L'obra recrea un crim atroç que va sacsejar el Pallars Jussà l'any 1943, quan quatre membres d'una mateixa família van ser assassinats en un mas. El franquisme va pretendre ocultar els fets per no perjudicar la imatge del règim tot just guanyada la Guerra Civil, però no va poder reprimir els rumors ni la por del veïnat, de manera que el crim va esdevenir una mena de llegenda terrorífica que Pep Coll encara havia escoltat de nen.
D'altra banda, aquesta mateixa setmana, la biblioteca Iu Bohigas, pel projecte El cove de les paraules, ha estat distingida com a finalista de la XVI Campanya d'Animació a la Lectura María Moliner que impulsa el Ministeri d'Educació, Cultura i Esports, conjuntament amb la Fundació Coca-Cola. En reconeixement a la seva tasca, la biblioteca saltenca rebrà un lot de dos-cents llibres.El cove de les paraules és un projecte pensat per als alumnes de quart de primària de les escoles de Salt que es proposa transmetre el valor de la lectura i l'escriptura a través de diverses activitats d'incentivació i comprensió lectora, servint-se tant de les TIC com del treball conjunt entre els centres educatius.
Redacció El Punt-Avui. 08.11.14