Josep Campmajó ha aconseguit trencar esquemes en un dels premis literaris més reconeguts de Girona.
Li han concedit el premi per la seva trajectòria vital i per l’ambició d’‘Olor de violetes’.
A vegades els premis literaris deparen sorpreses. No tant perquè els guardonats siguin autors principiants, que és el que acostuma a passar en els certàmens d’humil dotació econòmica però de gran ambició literària, sinó perquè els guanyadors trenquen tots els esquemes arran de la seva trajectòria vital i de la qualitat de la seva creació. Una cosa així és el que ha passat en l’últim premi Just M. Casero de novel·la curta, amb una obra guanyadora que va ser presentada ahir a la nit a la Llibreria 22 de Girona després que hagi estat publicada per l’editorial Amsterdam.Olor de violetes, de Josep Campmajó, és una novel·la ambientada en una institució psiquiàtrica en la qual es teixeix una espessa xarxa d’històries a través de la narració d’un malalt. L’obra és un relat en el qual es barregen realitat i fantasia. Una anàlisi poètica sobre la bogeria i els límits de la ment humana, amb un llenguatge potent ben amanit amb tocs d’humor àcid i descarnat.Campmajó va guanyar el seu primer premi literari amb 40 anys complerts. Responsable d’una empresa familiar especialitzada en el món del disseny, la seva formació professional se centra en el món de les noves tecnologies. Conegut en el món comercial de Girona perquè és el president de l’Associació de Comerciants de la Plaça del Mercat, l’obtenció del premi Just M. Casero de novel·la curta ha sorprès molts dels seus coneguts, que fins aquest moment no tenien coneixement d’aquest vici literari que mantenia amagat.L’escriptor Josep Maria Fonalleras, col·laborador d’EL PERIÓDICO, i el conseller Joaquim Nadal (Quim, quan posa els peus a Girona) van glossar ahir aquesta doble faceta inesperada que ha deixat admirades per partida doble les poques persones que coneixen de sempre el premiat i que han pogut llegir la seva obra. Nadal, que és un assidu de les presentacions de la Llibreria 22, ho va dir d’aquesta manera: «Si coneixes Campmajó, el llibre és l’antiell. Saber que ha sigut ell qui l’ha escrit és un factor sorpresa afegit».Un fet inesperat que se suma a la qualitat de l’obra. Sobretot si es té en compte que és la primera novel·la que ha publicat. «Podem estar molt contents. Hem fet un bon treball. Olor de violetes és una novel·la atrevida i molt ambiciosa. Es nota que l’autor volia fer alguna cosa important i que es va posar el llistó molt alt», va explicar Josep Maria Fonalleras a l’hora de valorar el premi com a membre del jurat.Reflexió sobre la bogeria«Es tracta d’una brillant reflexió sobre la bogeria i el poder de la literatura, si és que són dues coses diferents», va afegir l’escriptor i periodista. Una construcció d’un món imaginari que va fer que el conseller Nadal es preguntés què és el que passa cada dia pel cap dels humans. «¿On és la veritat, en la realitat de la vida diària o en la realitat que construeix el pensament?», va afegir.Una endevinalla que el mateix autor no va revelar, perquè potser l’obra no és més que un reflex del doble món d’aquest comerciant escriptor: «No sé si sóc aquí o no. No sé si us imagino o no, perquè tot això és com un somni». Unes afirmacions en to de broma que van sonar com una definició personal quan una mica més seriós va afegir: «No sé si estic boig. M’agradaria pensar que tots ho estem una mica, perquè per sobreviure tots ens hem d’inventar altres mons».
Ferran Coscuelluela * El Periódico 30/01/10 * Foto:David Borrat/ Click Art.
Li han concedit el premi per la seva trajectòria vital i per l’ambició d’‘Olor de violetes’.
A vegades els premis literaris deparen sorpreses. No tant perquè els guardonats siguin autors principiants, que és el que acostuma a passar en els certàmens d’humil dotació econòmica però de gran ambició literària, sinó perquè els guanyadors trenquen tots els esquemes arran de la seva trajectòria vital i de la qualitat de la seva creació. Una cosa així és el que ha passat en l’últim premi Just M. Casero de novel·la curta, amb una obra guanyadora que va ser presentada ahir a la nit a la Llibreria 22 de Girona després que hagi estat publicada per l’editorial Amsterdam.Olor de violetes, de Josep Campmajó, és una novel·la ambientada en una institució psiquiàtrica en la qual es teixeix una espessa xarxa d’històries a través de la narració d’un malalt. L’obra és un relat en el qual es barregen realitat i fantasia. Una anàlisi poètica sobre la bogeria i els límits de la ment humana, amb un llenguatge potent ben amanit amb tocs d’humor àcid i descarnat.Campmajó va guanyar el seu primer premi literari amb 40 anys complerts. Responsable d’una empresa familiar especialitzada en el món del disseny, la seva formació professional se centra en el món de les noves tecnologies. Conegut en el món comercial de Girona perquè és el president de l’Associació de Comerciants de la Plaça del Mercat, l’obtenció del premi Just M. Casero de novel·la curta ha sorprès molts dels seus coneguts, que fins aquest moment no tenien coneixement d’aquest vici literari que mantenia amagat.L’escriptor Josep Maria Fonalleras, col·laborador d’EL PERIÓDICO, i el conseller Joaquim Nadal (Quim, quan posa els peus a Girona) van glossar ahir aquesta doble faceta inesperada que ha deixat admirades per partida doble les poques persones que coneixen de sempre el premiat i que han pogut llegir la seva obra. Nadal, que és un assidu de les presentacions de la Llibreria 22, ho va dir d’aquesta manera: «Si coneixes Campmajó, el llibre és l’antiell. Saber que ha sigut ell qui l’ha escrit és un factor sorpresa afegit».Un fet inesperat que se suma a la qualitat de l’obra. Sobretot si es té en compte que és la primera novel·la que ha publicat. «Podem estar molt contents. Hem fet un bon treball. Olor de violetes és una novel·la atrevida i molt ambiciosa. Es nota que l’autor volia fer alguna cosa important i que es va posar el llistó molt alt», va explicar Josep Maria Fonalleras a l’hora de valorar el premi com a membre del jurat.Reflexió sobre la bogeria«Es tracta d’una brillant reflexió sobre la bogeria i el poder de la literatura, si és que són dues coses diferents», va afegir l’escriptor i periodista. Una construcció d’un món imaginari que va fer que el conseller Nadal es preguntés què és el que passa cada dia pel cap dels humans. «¿On és la veritat, en la realitat de la vida diària o en la realitat que construeix el pensament?», va afegir.Una endevinalla que el mateix autor no va revelar, perquè potser l’obra no és més que un reflex del doble món d’aquest comerciant escriptor: «No sé si sóc aquí o no. No sé si us imagino o no, perquè tot això és com un somni». Unes afirmacions en to de broma que van sonar com una definició personal quan una mica més seriós va afegir: «No sé si estic boig. M’agradaria pensar que tots ho estem una mica, perquè per sobreviure tots ens hem d’inventar altres mons».
Ferran Coscuelluela * El Periódico 30/01/10 * Foto:David Borrat/ Click Art.
