Javier Sierra, l'únic autor espanyol contemporani que col·loca els llibres entre els més venuts als EUA -La cena secreta es va editar a 43 països-, va presentar ahir a la Llibreria 22 la seva esperada nova obra, El ángel perdido: catedral de Santiago, conxorxes internacionals, sectes, història, màgia...(Estranyat) No sabia ni que existís.
De fet encara no existeix. He inventat aquest títol, després ja hi afegiré un text i a vendre llibres per un tub, no?
No cregui. Si fes això estaria subestimant el lector, i seria un greu error per la seva part, com a escriptor. El lector és el tipus més intel·ligent que camina pel carrer, no li pot vendre qualsevol cosa.
Barrejar religió, conjura, història, intriga, etc., és un èxit de vendes segur?Intenti-ho vostè (rient).
Ho vull fer, per això l'hi pregunto.
He, he. No és tan fàcil, tot això requereix una tècnica. I sobretot, insisteixo, no li pot prendre el pèl al lector, li ha d'oferir alguna cosa que funcioni, que sigui seriosa. Si no, no ho compra.
Vengui's, doncs: què ofereixen els llibres de Javier Sierra que no ofereixen tants altres de temes similars?
Són llibres d'aventures en els quals el lector, a més d'entretenir-se, descobreix coses noves. I inclús pot arribar a fer plans per a les seves pròximes vacances.
No exagera, venent-se?
Tots els escenaris que apareixen a les meves novel·les existeixen, i en descobreixo aspectes que probablement molta gent no sabia ni que hi eren.
Té molta imaginació o coneix molts secrets?
Estudio molt. Als meus llibres hi ha més documentació que imaginació. Em penso que la clau de l'èxit té a veure amb això, perquè el lector acaba dubtant de què és realitat i què és ficció.
Però al món els secrets i conxorxes existeixen de debò?
És clar que n'hi ha. Que no llegeix les pàgines de política del diari?
Guarda més secrets l'Església o els governs?
L'Església els guarda des de fa més temps.
Existeixen els llibres escombraria?
Per descomptat que existeix la literatura escombraria. Però jo no la compro. Ni tampoc la llegeixo.
Com es distingeix?
Desconfiï vostè dels autors que publiquen un títol cada sis mesos.
El molesta quan li diuen que això seu són només bestsellers?
No, per a mi ser un autor supervendes és una cosa de la qual estar orgullós. Ser supervendes significa ser superllegit.
Girona dóna per a una novel·la?
A Girona va néixer la càbala, tenen a Banyoles el llac més màgic d'Espanya, els Pirineus són terra de llegendes... Girona no dóna per a una novel·la, sinó per una col·lecció sencera. Algun dia em ficaré en alguna.
La cena secreta el va enlairar. Per a sopars secrets els de Berlusconi?
He, he. Aquests m'interessen poc, perquè d'aquí un temps ningú els recordarà. El que ha passat a la història és el sopar que va pintar Leonardo da Vinci, aquest és etern.
Albert Soler, publicat en el Diari de Girona 08.04.11 Foto:Marc Martí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada