´Horaci va dir ´aguanteu i espereu temps millors´, però als catalans ja se´ns ha acabat la paciència´

Foto: Calomer

El periodista i escriptor Josep Maria Puigjaner presenta aquest vespre a la Llibreria 22 de Girona Carpe Diem, un recull d'idees, un dietari de notes disperses sobre temes diversos sobre els quals reflexiona sempre partint de la citació d'un autor, ja sigui clàssic o més contemporani

Carpe Diem. Però per als joves d'avui, llegir els clàssics no és aprofitar el dia.

Potser no, però estan equivocats. Val la pena tenir en compte els càssics grecs i romans, que parlen del més profund de la naturalesa humana.
Era la mateixa naturalesa d'avui?
Cada època té la seva saviesa, però n'hi ha d'eterna i immutable. L'ensenyament dels clàssics hauria de ser obligatori des dels primers temps de la formació escolar.
Segons el seu admirat Horaci només és lliure qui sap dominar les passions. Quines ha hagut de dominar vostè?
Potser la mandra. Una passió bastant estesa que afecta també les més altes jerarquies, fins i tot de l'església catòlica, penso ara en la mandra de pensar, de reflexionar, sobre el pas del temps.
Un altre clàssic, Plató, creia que allà on el manar és cobdiciat i disputat no hi pot haver bon govern.
Crec que és un mal habitual als governs. Però tampoc no podem negar que molta gent és a l'administració per esperit de servei.
Ha viscut força anys a Madrid. Qui viatja molt acaba sentint-se estranger al seu país, com mantenia Descartes?
En els onze anys que vaig ser a Madrid em vaig reafirmar en el meu catalanisme i en la necessitat de dedicar-me a les coses del meu país... que no és precisament el que vaig trobar allà. Allà i aquí, el meu país és Catalunya.
De què li va servir aquells temps?
Em sembla que conec bastant bé la mentalitat espanyola respecte a Catalunya, per això he escrit tant sobre el tema.
S'atreveix a resumir-la amb una citació dels clàssics?
N'hi ha una d'Horaci que convida a la paciència: "Aguanteu i espereu temps millors". El problema és que aquesta citació podria haver valgut fins ara, però la paciència ja se'ns ha acabat, als catalans.

"Tem la vellesa, perquè mai ve sola", va dir Plató. Amb què ve?

Sovint amb la pèrdua de facultats. Però té aspectes positius, com per exemple pensar i assumir que la vida és finita i per tant cal aprofitar el dia.

Hedonisme pur?

He, he. Em refereixo a aprofitar el dia fins al final, en benefici dels altres: del teu país, de la teva família, de tots els que et segueixen.

Regali-li una citació a Zapatero, ara que no continuarà.

No és ben bé una citació, però li preguntaria si quan abandoni el poder podrà viure amb més honestedat, més rectitud i més pau interior.

Sí que en deu tenir alguna per resumir la seva vida.

He tractat de viure amb honestedat i he tractat de servir el meu país dins de les meves petites possibilitats i capacitats, cosa que seguiré fent. I com a cristià militant , vull continuar buscant nous camins de presència del cristianisme a la societat.
Entrevista d' Albert Soler, publicada en el Diari de Girona 05.04.04