29/11/11

Novel·la gràfica amb arrels

Les editorials Club Editor i La Galera aposten per la publicació de llibres d'il·lustradors catalans.
La novel·la gràfica continua sent un deute pendent per al català, tot i que editorials amb llarga trajectòria en el món del còmic estan intentant –més o menys tímidament– anar incorporant la nostra llengua a aquest món; estem parlant de Glénat, Norma, La Cúpula o Astiberri. Ara, però –en un fet que pot ser significatiu de la legitimació cultural adquirida pel mitjà–, editorials que han publicat obres destacades de la literatura catalana han coincidit en l'edició de novel·les gràfiques en català. Són obres adreçades a públics molt diferents però que tenen en comú el fet d'haver estat produïdes directament per les mateixes editorials i gestades en català des de la mateixa concepció.
El món per un forat, d'Eulàlia Sariola, ha estat publicada per Club Editor, l'editorial fundada per Joan Sales i Xavier Benguerel que va afavorir l'aparició de novel·les com ara La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda; Bearn, de Llorenç Villalonga, o El mar, de Blai Bonet. A El món per un forat, la il·lustradora Eulàlia Sariola traça una ficció que parteix de records autobiogràfics per rememorar diversos episodis de la infantesa i adolescència d'una dona catalana sota el franquisme.
Maria Bohigas, directora i editora de Club Editor, explica: “Eulàlia Sariola em va ensenyar un esbós del llibre i em va agradar; mai havíem publicat res semblant, però no m'atreia la idea que ho pogués publicar algú altre.” Com altres lectors no especialment interessats en el còmic, Bohigas admet que va ser Maus, d'Art Spiegelman, la que li va mostrar “les possibilitats d'una història explicada a través de dibuixos”, i també pensa: que “independentment que es tracti d'una novel·la gràfica”, El món per un forat encaixa perfectament amb el seu fons i el seu catàleg; “l'autora sempre va tenir la idea de publicar-la en una editorial literària”.
Per la seva banda, La Galera –que ha publicat obres clau de la literatura juvenil, com ara El Zoo d'en Pitus, de Sebastià Sorribas, o Rovelló, de Josep Vallverdú– ha iniciat la publicació de Jo, Elvis Riboldi, la primera sèrie de novel·la gràfica infantil concebuda íntegrament a Catalunya. Amb el pseudònim Bono Bidari es reuneixen Jaume Copons, Daniel Cerdà i Ramon Cabrera (guionistes de programes com ara Barri Sèsam i Los Lunnis) i l'il·lustrador Òscar Julve, creador de les formigues d'El Hormiguero.


Un gènere nou
Iolanda Batallé, directora editorial de La Galera, afirma que la intenció de Jo, Elvis Riboldi és fer alguna cosa semblant al que ha suposat el best-seller internacional El diari del Greg “però aportant-hi alguna cosa nova, perquè de fet la sèrie inventa un gènere nou en la seva barreja de text i de còmic”. El personatge –que vol interessar també els pares dels lectors als quals s'adreça– permet diversos nivells de lectura segons si es llegeix tot o només es miren les il·lustracions, “de la mateixa manera que els Simpson també són divertits si hi treus el volum”. Basada en les aventures d'un nen desastrós i entremaliat, Jo, Elvis Riboldi tracta temes socials com l'especulació immobiliària o el fracàs escolar “sense censura ni cap to moralitzant”. I obre una línia que tindrà continuïtat: “Més endavant publicarem una novel·la gràfica de Francesc Miralles i Oriol Malet adreçada a lectors adolescents, i ens estem plantejant la idea de portar a la novel·la gràfica alguns dels llibres clàssics que hem publicat.”

El primer catàleg del còmic en català


Glénat acaba de publicar El còmic en català. Catàleg d'àlbums i publicacions (1939-2011), de Jordi Riera Pujal. Es tracta del primer catàleg sistematitzat de tot el còmic que s'ha publicat en català des del final de la Guerra Civil fins a l'actualitat. Riera, que és col·laborador del web Comicat, ha partit de la seva col·lecció privada per a l'estudi, que ha completat consultant biblioteques i arxius. El llibre –concebut com a eina de consulta– inclou un pròleg que traça una breu història del còmic en català. El gruix més important està dedicat a la llista per ordre alfabètic dels àlbums i novel·les gràfiques que s'han publicat en català en el període estudiat; també es ressenyen les revistes d'historietes –o que hi han dedicat una bona part del seu espai–, els fanzines, els llibres d'humor gràfic, les webs, els museus i salons dedicats al còmic a Catalunya, una selecció d'articles de premsa, els catàlegs i la bibliografia.
Xavier Roca, publicat en el Punt-Avui 28.11.11

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada