26/11/11

Un glop d'optimisme

Maria Mercè Roca ens ofereix a ‘Bones intencions' una novel·la carregada d'esperança amb personatges senzills que aposten per les segones oportunitats.
La feina al Parlament t'ocupa tot el temps físic –en el meu cas, a més, en viatges entre Barcelona i Girona– i mental, perquè tens moltes preocupacions i estàs obligat a viure cap enfora; la literatura demana estar sol i focalitzar la història que tens entre mans”, aquest és el motiu pel qual Maria Mercè Roca ha estat sis anys sense publicar cap novel·la. Ara trenca aquest silenci amb Bones intencions, editada per Columna.
“D'alguna manera, sumant anys i llibres, m'he adonat que la literatura també pot servir per ajudar que la gent pugui ser una mica feliç”, comenta l'autora, que ha canviat de registre, podríem dir, i ha deixat de banda les “històries dures, de dones tancades i introspectives, que reflexionen molt”.
Els protagonistes són “personatges senzills, als quals els passen coses simples, amb menys conflictes psicològics que els dels meus títols anteriors”. A més d'oferir un glop d'optimisme, un altre missatge que ha volgut enviar als lectors és que “les coses canvien, res no és inamovible i hem d'aprendre a conviure amb la incertesa”.
“És una obra optimista amb personatges que busquen, i es concedeixen, una segona oportunitat”, comenta l'editora Berta Bruna, que afegeix que li recorda al film Sota el sol de la Toscana. Un títol molt adient per a l'època de crisi general que estem travessant, doncs.
La protagonista és Valèria, una dona casada i amb dos fills que té el món ordenat fins que s'assabenta que el seu marit, amb qui comparteix feina en una farmàcia, li és infidel. Aquest fet és el detonant dels canvis que la duen a voler recuperar la casa familiar a Mieres per convertir-la en un hotel rural, empesa per la seva gran amiga Farners i alguns personatges més reclutats en un sopar d'exalumnes.
I les problemàtiques socials afloren. La Valèria ha superat un càncer de pit i ara li toca la crisi de parella; una antiga amiga experta en matemàtiques és maltractada pel marit; dos excompanys que van tenir èpoques d'esplendor estan derrotats, un per l'alcohol i l'altre per la ruïna econòmica... A més, el pare de la Valèria, que pateix una demència lleu, està a càrrec d'una immigrant, amb la qual estableix vincles d'estimació, tot i que es barallin sovint. “És el meu personatge preferit, el pare; i m'agrada la relació amb el Lluís, fill de la Valèria, que té 16 anys i crema fotos del rei, cosa que li comporta problemes però que obre un espai llibertari que ocupa amb l'avi.”
Maria Mercè Roca (Portbou, 1958) es va donar a conèixer en el món literari el 1986 amb el recull de contes Sort que hi ha horitzó. Després l'han seguit tretze novel·les més (aquesta és la que en fa catorze), cinc reculls de narracions i alguns títols d'entrevistes i llibres infantils, entre els quals destaca la sèrie protagonitzada pel llop Pepito. A més del reconeixement del públic, Roca ha rebut el dels principals premis literaris, com ara el Sant Jordi, el Josep Pla, el Ramon Llull...
Tot i que l'experiència com a diputada al Parlament donaria per a un assaig, una novel·la o una sèrie (va ser autora de Secrets de família, per a TV3), Maria Mercè Roca no té previst fer-ho: “Una cosa és clara, no ho podria titular Bones intencions.” Com les que ha abocat en aquesta novel·la.
Lluís Llort, publicat en El Punt-Avui el 26.11.11 Foto: Oriol Duran.

Cap comentari:

Publica un comentari