De la tribuna a la segona fila.El President Mas a la 22

Mas , enmig del públic ahir a la 22. En primer terme,
Terribas fent fotos a l'autor Foto: LLUÍS SERRAT.

Dos actes de format, mida i objectiu molt diferents. Un, massiu; l'altre, en petit comitè. Un, una conferència; l'altre, una presentació d'un llibre. I el mateix protagonista. En un, a la tribuna, i en l'altre, al mig del públic. Artur Mas va exercir ahir a la nit de ciutadà a la 22 en la presentació del llibrePresidents de prop (Aresta), de Josep M. Martí Rigau, just després de ser el gran focus de multitud de periodistes, multitud d'autoritats i un públic bastant entregat a Tribuna de Girona. Va passar dels aplaudiments i les grans frases per omplir titulars de teles, ràdios i diaris, al silenci, assegut en una cadira al costat de l'alcalde Puigdemont. Quan va arribar Mas a la llibreria, feia tres quarts d'hora que havia començat l'acte i, de fet, estava a les acaballes. Va intentar entrar discretament i es va asseure entre el públic per seguir la presentació –que feien el periodista Lluís Falgàs i l'autor del llibre–, però el president de la Generalitat no pot passar de manera discreta. Rebombori a l'arribada i, després, centre absolut de la conversa –ell anava seguint bona part dels comentaris amb assentiments de cap i somriures–. Quan el llibreter Guillem Terribas va demanar a la quarantena d'assistents si li volien fer preguntes, Mas va dir de seguida que ell allà hi anava com a espectador. Només es va voler pronunciar sobre el llibre, per dir que l'havia llegit gairebé tot –li falta només un president; i no, no és el president Mas, aquest capítol va deixar clar que l'havia llegit– i destacar el gran interès que li troba. A fora la llibreria, la presència de l'equip de seguretat cridava l'atenció i anaven aturant-se curiosos. “Què passa?” “Ah, una presentació!” I continuaven caminant. Al final de l'acte, tertúlia a peu dret entre Mas, Falgàs i Martí Rigau. I després, una doble dedicatòria simultània: en una banda de la 22 l'autor signa un exemplar, i en una altra és Mas qui ho fa. Quan acaba li pregunten si vol un got de vi de Garriguella a què es convidava el públic. “Un culet”, diu Mas. L'olora, el tasta i se'l beu. I després torna a fer tertúlia, com un assistent més.
Lurdes Artigas, publicat en El Punt-Avui 10.05.14