22/4/16

Un espai per prestigiar el paper

 Nosaltres venem paper, paper imprès en forma de llibre, i ara volem prestigiar, singularitzar i donar un valor al llibre com a objecte, al paper i a la impressió”, va dir ahir Jordi Gispert, responsable de la Llibreria 22 , per inaugurar l'Espai 22, el nou local que, com va dir Guillem Terribas, manté i amplifica l'esperit original d'aquella llibreria que havia de ser “un lloc on no només es venguessin llibres”, creada ara fa 37 anys per “25 persones que tenien ganes de canviar el món”. El
bateig laic de l'Espai 22 va atreure molts amics de la llibreria, que van ocupar literalment el passadís que comunica el carrer Hortes amb la plaça Jordi de Sant Jordi –a partir d'ara, oficiosament, passadís 22, com va suggerir de conya Terribas, perquè hi tenen tres locals en pocs metres–, on es repartia una deliciosa fideuada amb vi del celler Espelt a quarts de vuit del vespre: un horari molt europeu per sopar, ara que la 22 comença a fer presentacions a les set de la tarda, entre altres coses per poder portar-hi autors de Barcelona que després puguin agafar l'AVE de tornada sense problemes.
A la plaça també hi havia, en dues taules plenes de llibres per signar, un bon grapat d'escriptors: autors joves –si més no, en esperit– com ara Anna Ballbona, Víctor García Tur, Alicia Kopf, Carles Ribas, Anna Carreras, Núria Martí, Albert Forns, el músic, actor i escriptor madrileny Jimmy Barnatán i, entre altres amics del paper imprès, Sebastià Roig i Jordi Casals, que, a més de promocionar els seus respectius últims llibres, van oferir una memorable actuació en el seu debut com als Homes de Filferro –que no de ferro–, amb guitarra elèctrica, veus i actitud punk, per interpretar Amb què juguen els animals –inclosa la vaca cega– i (Jo no sóc un) Superamant.
Després, al mateix escenari Terribas i Jordi Gispert fill –més el regidor de Cultura, Carles Ribas, defensant les aliances culturals entre el món públic i el privat– van donar pas a Enric Tubert com a presentador de Jordi Gispert pare, autor de la primera exposició de l'Espai 22, que, com va remarcar el seu fill, no vol ser una galeria d'art, sinó un local on poder trobar obres d'art sobre paper, seriades i també originals, com en el cas de Gispert –“El paper sempre m'ha donat millor resultat plàstic per pintar”, va dir–, a més de llibres singulars, de bibliòfil i d'artista, com alguns que també hi té Gispert, “per llegir art, sense una sola lletra, perquè la meva manera de parlar és la pintura”.
L'Espai 22, amb capacitat per a una cinquantena de persones assegudes, obrirà a les tardes, de cinc a vuit, sense voler substituir del tot la 22 com a espai d'infinites presentacions, però ampliant les seves prestacions com un espai on passaran moltes coses –tertúlies, clubs de lectura, projeccions, etc.–, organitzades també en contuberni amb altres persones i entitats, en benefici de la cultura.
Xavier Castillón, publicat en El Punt-Avui 22.04.2016
Fotos: Joan Sabater i Llibreria 22. 
Imatges de la inauguració: https://youtu.be/z7ZyxmREVMM

21/4/16

La llibreria 22 inaugura avui un nou espai polivalent

video
La llibreria 22 de Girona inaugura aquesta tarda el nou Espai 22, situat al local
del costat on hi havia la Fundació Fita. Aquest nou espai polivalent “obert a la cultura” funcionarà com a sala d'exposicions, on es vendrà obra original i numerada d'autors del país, però també s'hi faran presentacions de llibres, tertúlies, projeccions, rodes de premsa, clubs de lectura, etc. Avui, la inauguració de l'Espai 22 inclourà, a partir de les 18 h, una tertúlia i signatura de llibres a càrrec d'una vintena d'autors joves que presenten novetats literàries. A les 19.30 h, hi haurà “deliris i pop còsmic” amb Homes de Filferro, i a les 20 h s'inaugurarà una exposició de Jordi Gispert, presentada per Enric Tubert. A més, DJ Elektrik oferirà una sessió musical.
El Punt-Avui 21.04.2016

*Imatges realització del cartell de Jordi Gispert 
https://youtu.be/cFosqO00Jps

Novel·la sobre Girona de Carles Ribas

Carles Ribas va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona la seva nova novel·la, Amb la pell de ningú (Edicions El Cep i la Nansa), on retrata la nova generació dels joves sobradament preparats que sobreviuen en feines en precari, i que a poc a poc van deixant de ser tan joves i van entenent que la vida no és el paradís que els havien venut. A l'acte hi van participar Francesc Mestres, Pep Prieto i Guillem Terribas. Ribas és coordinador del cine Truffaut.
Diari de Girona 20.04.2016

6/4/16

Els Wallace es traslladen a Mèxic al nou llibre de Sisu Lagares

Portada del llibre
Sisu Lagares acaba de publicat la seva tercera novel·la d'aventures, Els germans Wallace i el tresor perdut dels maies (Curbet Edicions). El llibre, amb il·lustracions d'Àlex Santaló, és la continuació de les dues anteriors novel·les protagonitzades per dos germans escocesos: Els germans Wallace i l'espasa de Sir William (2014) i Els germans Wallace i la llança de Sant Jordi (2015).
Sisu Legares amb els llibres
dels germans Wallace
Foto: DDG
Aquesta és la tercera irrupció de Lagares en el món de la literatura de ficció, i el quart llibre de la seva carrera com a escriptor. Amb els seus dos fills com a font principal d'inspiració, les obres de Lagares formen part d'un projecte que apadrina la Fundació Metalquimia. La primera novel·la sobre els germans Wallace, ambientada en els paisatges que hi ha entorn del llac Ness, narrava les aventures d'una família formada per un matrimoni i dos fills, aficionada a jugar al golf i descendent del llegendari heroi escocès William Wallace.
En la segona, l'acció es traslladava fins a terres catalanes, concretament fins al barri vell de Girona, amb motiu de la celebració d'un torneig de golf.
En aquesta ocasió els germans Wallace viuen una trepidant aventura en terres mexicanes: la seva afició al golf els portarà de nou a viure una sèrie d'embolics que es relacionaran amb el llegat cultural dels maies.
Sisu Lagares (Besalú, 1965) és el director d'operacions de Metalquimia, SA, l'empresa familiar. Va començar a escriure l'any 2008, i va guanyar el concurs literari de Sant Gregori -localitat on resideix-, amb el relat curt La vida en un instant. Animat per aquest guardó va decidir posar per escrit els records i les vivències de la seva participació al ralli Dakar africà de l'any 2003. El resultat va ser Apunta al 10, l'aventura d'una voluntat, el seu primer llibre.
Diari de Girona, 06.04.2016
* El llibre és presentarà el dilluns 11 d'abril 2016, a la Biblioteca Carles Rahola a les 7 de la tarda, amb la col·laboració Llibreria 22

Agustí Casanova aplega 50 relats al llibre «Contes de la verda fondalada»

El professor de Filosofia de l'institut Vicens Vives de Girona Agustí Casanova, que els propers dies publicarà el recull Contes de la verda fondalada, assegura sentir-se als seus 70 anys «molt més interessat per la ficció» que per la pluja de notícies difoses pels mitjans de comunicació.
Agustí Casanova mostra la portada del llibre a l´ordinador.
Foto: Marc Martí 
Casanova evita tractar temes d'actualitat i confessa que entre les seves fonts d'inspiració hi ha les històries de l'Antic Testament-«un gran contenidor de relats fantàstics»-, però també Les mil i una nits i les obres d'Andersen, Kafka, Poe o Borges. «Són autors que m'han influït. De fet, alguns dels contes els he escrit en homenatge a aquests autors», reconeix.
Contes de la verda fondalada, que es presentarà el proper dissabte 16 d'abril (18.30 h) en un acte a la Llibreria 22 de Girona, compagina una cinquantena de contes de Casanova, alguns d'ells molt breus, amb fotografies originals de Josep Maria Oliveras.
El professor i escriptor, col·laborador habitual del Diari de Girona, cita el «realisme màgic» per definir el gènere on tenen cabuda aquest plec de contes, la majoria d'ells no situats en cap època concreta, encara que alguns estan geogràficament ambientats a l'illa de Formentera.
«En algun cas se m'ha presentat la temptació, però he evitat de caure en el conte moralitzant», diu l'autor.
Agustí Casanova (Arbúcies, 1946) assegura que protagonistes estrafalaris dels seus contes com ara un pagès capaç de penetrar en la ment dels altres «formen part de la meva quotidianitat, estic acostumat a conviure amb ells».
En un dels contes, un home atrau llampcs amb les mans; en un altre, un capellà propens a la reencarnació acudeix a un consultor perquè li extregui «els immortals que viuen en ell».
Daniel Bonaventura, publicat en El Punt-Avui 06.04.2016

La llibertat, aquella temptadora mercaderia

Les roses de Stalin (Galàxia Gutenberg), Monika Zgustova se serveix de la filla del dictador soviètic, Svetlana Allilúieva, per construir un relat sobre l'àrdua conquesta de la llibertat que, més enllà de les vicissituds d'un cas extrem per raó de tan incòmode parentiu, acaba mostrant les contradiccions de tota peripècia humana. Segurament per això la crítica de cinema Imma Merino es preguntava dilluns, durant la presentació de la novel·la a la Llibreria 22 de Girona, “en quina mesura escrivint la vida dels altres també ens escrivim nosaltres mateixos”. Zgustova no podia estar-hi més d'acord, perquè la seva pròpia fugida de la Praga comunista, quan era adolescent, té inquietants paral·lelismes amb l'exili de la filla de Stalin. Essent el seu un cas certament excepcional, Imma Merino va remarcar que a través de Svetlana es fan presents els exilis de molts d'altres, però també una mena d'infàmia per la qual també l'actriu i cantant alemanya Ingrid Caven, filla al seu torn d'un general nazi, podia afirmar que “qui més qui menys tenia un pare criminal”.
Svetlana, un personatge molt poc conegut i literàriament irresistible, va fugir de Rússia en plena Guerra Freda aprofitant un viatge a l'Índia per enterrar la seva parella, l'hindú Brajesh Singh, i un cop allà va demanar asil polític a l'ambaixada dels Estats Units, país que l'acolliria amb la barreja de sospita i instrumentació propagandística que mereixia un símbol de l'enemic soviètic. També Zgustova va exiliar-se a través de l'Índia, on amb els pares i el germà van passar tres setmanes en un viatge organitzat al final del qual demanarien asil a la mateixa ambaixada nord-americana on anys abans havia acudit Svetlana. L'adolescent que l'escriptora era llavors va protestar d'una deserció que l'allunyava per sempre dels seus avis i els seus amics –”un cop marxaves, ja no t'era permès tornar”–, però ara no pot deixar de veure-hi una maniobra del destí, perquè era raríssim que el govern txec permetés que una família sencera sortís del país: “El més normal hauria estat obligar els nens a quedar-se per retenir-los com a ostatges.”
Monika Zgustova i Imma Merino a la presentació del llibre
a la 22. Foto: Quim Puig. 
L'eco de la seva pròpia vida a través de les memòries de la filla de Stalin, que va descobrir per casualitat en una llibreria de vell l'octubre del 2011 durant un viatge a Nova York, va atraure-la doncs de manera inevitable cap a aquest personatge fascinant, capaç de desafiar un règim totalitari, i al mateix temps, “tan ingènua com una nena petita davant els aparadors”. Ben mirat, la llibertat durant la Guerra Freda era una preuada i temptadora mercaderia, encara que fos per arribar a la mateixa conclusió que Dostoievski, com va recordar Zgustova: que “per a l'ésser humà la llibertat és incompatible amb la felicitat”, o dit d'una altra manera, que la persecució de la KGB tindria el seu correlat en la vigilància fèrria a què la CIA també sotmetrà Svetlana a Nova York. Ella mateixa incorre en algunes “pulsions inquietants”, com va definir-les Imma Merino, ingressant en una mena de secta a Arizona on, després d'haver-se esforçat tan per alliberar-se'n, de nou “és absorbida per la submissió a una autoritat”. A pesar de tot, a Zgustova l'interessa el personatge perquè, sabent que la felicitat li és esquiva, que la seva vida és una “cadena incessant d'abandonaments, traïcions i venjances”, no deixa mai de buscar-la. L' interès pel seu retrat més íntim és la raó per la qual n'ha escrit una novel·la i no una biografia, per poder “estar dins d'ella”, va dir, per no haver de sotmetre's a la tirania de les dades,o potser perquè la ficció, al capdavall, i els ardits de l'escriptura, són dels pocs reductes que queden de llibertat autèntica.
Eva Vázquez, publicat en el Punt-Avui 06.04.2014

3/4/16

Amics de @KRLS

Un president amb les idees clares i el país al cap

Jordi Grau i Andreu Mas presenten el llibre "Puigdemont, el president @KRLS" amb la participació de l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i un dels seus mentors en el món de la política, l'exconseller de Governació i expresident de la Diputació, Joan Vidal i Gayolà.

La tesi del llibre que els periodistes Jordi Ramió Grau i Andreu Mas han escrit sobre el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, és clara: té les idees molt clares i porta el país al cap. Una condició que els autors van subratllar durant la presentació de l'obra, ahir al migdia a la Llibreria 22, i amb la que hi van estar d'acord la successora de Puigdemont a l'alcaldia de Girona, Marta Madrenas, i l'exconseller de Governació i expresident de la Diputació, Joan Vidal i Gayolà, per a qui l'ara president va treballar. 
Puigdemont, el president @KRLS (Pòrtic, 2016) es va presentar com un exercici periodístic, marcat per un volgut distanciament del seu protagonista. La seva redacció es va completar en un temps rècord de deu dies -Ramió va rebre l'encàrrec editorial a finals de gener i, després de proposar la col·laboració a Mas, van entregar la feina l'11 de febrer- i recull una cinquantena de testimonis de persones properes a l'exalcalde.
A través de les seves pàgines, els periodistes Jordi Grau Ramió -director adjunt de l'edició Girona d'El Punt Avui- i Andreu Mas -director del digital Lliureimillor.cat- ofereixen un recorregut vital de l'actual responsable de la Generalitat.
Andreu Mas, Marta Madrenas, Joan Vidal i Gayola,
Jordi Grau i Guillem Terribas. Foto: llib. 22
Andreu Mas va admetre que no van ensenyar el llibre a Puigdemont abans de publicar-lo "perquè ens en vam oblidar", però va afegir que "hem volgut fer un retrat periodístic amb certa distància" que obvia el fet que, en realitat, es coneixen molt bé. En el cas de Mas, va coincidir amb l'actual president a la redacció de Catalonia Today a Barcelona. Sense voler desvetllar res del contingut, el periodista va destacar el capítol final -titulat "Homer Simpson" per una reflexió del mateix Puigdemont- que conté una entrevista indirecta, amb la que volien "recollir el pensament polític del president a principis del mandat". Ramió va incidir en la voluntat periodística del treball; va recordar Carles Puigdemont com algú que a la redacció "no cridava mai, escoltava molt i, després, feia el que volia"; va remarcar episodis com el referent a la seva estada a l'internat El Collell, "que li va marcar el caràcter"; i va incidir en la seva condició de "independentista i de Convergència de primera hora".
"Vigila els taurons"
Abans, Joan Vidal i Gayolà va descriure Carles Puigdemont com "un independent dintre de CDC" i va desvelar que, quan va prendre possessió de la Presidència, el va advertir -mentre s'abraçaven i a cau d'orella-: "Vigila els taurons, els de dintre i els de fora". Per la seva banda, l'actual alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va aprofitar la seva intervenció per dir dues coses que va oblidar mencionar quan la van entrevistar per al llibre: "el seu brutal i excepcional talent per comunicar" i "que és molt bona persona".
PTV, publicat en el Diari de Girona 03.04.2016

* Video de la presentació https://youtu.be/aA_vlgPJNvA

Amics de @KRLS
Foto: G. Sáchez / Icona.
Després d'una quarantena d'anys de dictadura, en plena campanya de les primeres eleccions municipals, un grup de joves de Convergència estaven posant cartells al barri de Sant Narcís de Girona. Per allí, hi van passar uns agents de la policia de trànsit de la Guàrdia Civil i els van aturar. Plovia. Els van fer estirar a terra, els van enfocar amb els llums del vehicle i els van interrogar com si fossin delinqüents perillosos. Després de fer-los patir una estona, els van deixar marxar però els van confiscar els carnets d'identitat. Qui explica aquesta anècdota, Joan Vidal i Gayolà, exconseller de Governació i expresident de la Diputació de Girona, no acaba de tenir clar si en aquella topada amb la benemèrita hi havia Carles Puigdemont. Però hi podria haver estat. Perquè, ja en aquell moment, formava part d'un minoritari col·lectiu que defensava la independència de Catalunya.
Aquest és un dels diversos moments que es van recordar ahir en la presentació del llibre Puigdemont, el president @KRLS, escrit per Jordi Grau, director d'El Punt Avui a les comarques gironines, i Andreu Mas, director de Nautilus. Un acte que es va fer a la sala d'actes de la Llibreria 22 de Girona i que va reunir un gran nombre d'assistents, amics dels autors però que, en la gran majoria, també són amics de l'ara president de la Generalitat.
Gayolà va destacar el passat de Puigdemont, però també el futur: “S'en faran més llibres, perquè en Carles aguantarà i tirarà endavant tot allò que ha dit que farà.” Però no es va poder estar de manifestar certa preocupació: “N'hi ha que es pensen que només són intel·ligents els que viuen a Barcelona. Tinc por que tingui problemes. Li vaig dir que vigili amb els taurons, els de fora i els de dins.”
Per la seva part, Andreu Mas va fer referència a l'obra, que és “un reflex de l'home que hi ha darrere del càrrec, a més de ser una reivindicació de Girona i de la història del diari El Punt”. L'elaboració del llibre, malgrat que es va haver de fer en deu dies, sosté que va ser un gaudi: “És un privilegi haver escrit aquest llibre amb en Jordi, que ha estat un dels meus mestres.” Sobre Puigdemont, va destacar la seva capacitat per no rendir-se mai i per obrir nous fronts: “Té fama de tastaolletes. Però li passa com a en Guardiola, s'hi aboca molt, ho dóna tot, i després necessita una experiència vital diferent.”
En la seva intervenció, Jordi Grau va destacar que el llibre és un relat periodístic, un retrat “volgudament distant”, a partir de la conversa amb una cinquantena de persones que el coneixen. “És un llibre fet des de l'amabilitat i que serveix per entendre el personatge. Amb passatges com ara el seu internament al Collell, que li ha configurat el caràcter”, va dir. Grau va definir el president com “un bon periodista i un gran comunicador, que ja de jove tenia el país al cap”. En aquest sentit, “era independent de primera hora, i convergent de primera hora, malgrat el que ara diguin”. I sosté que el llibre permet conèixer un personatge que, no als gironins, però a la resta del país, ha sorprès. Com Gayolà, Grau també creu que “li segaran els peus”. Però considera que Puigdemont n'és conscient, i prou intel·ligent.
Finalment, l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va tancar l'acte, lloant el llibre –“es llegeix molt ràpidament i és divertit”– i també la figura del seu antecessor en el càrrec: “Té un talent excepcional per comunicar i és bona persona, dues qualitats que encara ara em continuen sorprenent.”
En definitiva, l'acte va ser la presentació d'un llibre però, alhora, un conclau de gironins que confien en el lideratge del seu president, del seu amic. En una entrevista, Puigdemont va dir a Grau i a Mas: “De què teniu por?” Doncs això, endavant!
Anna Puig, publicat en el Punt Avui 03.04.2016

1/4/16

Imma Monsó parla de la crisi de parella

video

L'escriptora Imma Monsó va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona el seu últim llibre, L'aniversari (Columna), amb les intervencions de l'autora i de l'escriptor Vicenç Pagès Jordà. El motor d'aquesta novel·la és la crisi d'una parella que voreja la cinquantena, després de vint-i-cinc anys de vida conjugal  satisfactòria.
El Punt 01.04.2016 Foto: Llibreria 22