Els Amics posen color al seu ‘Deja vu'

Joan-Enmric Barceló i Xavier Castillón
Foto: MANEL LLADÓ.

Joan-Enric Barceló, un del s components del grup Els Amics de les Arts, va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona, acompanyat del periodista Xavier Castillón,l'àlbum il·lustrat Déjà vu (La Galera), que transforma la cançó del mateix títol del seu primer disc en un conte a través de les il·lustracions de Víctor Escambel.
Publicat en El Punt-Avui 19.12.12

Aliments per llibres a la Plaça Santa Susanna del Mercadal

La Plaça de Santa Susanna del Mercadal va acollir ahir al matí la primera de les dues jornades de la iniciativa Llibres Solidaris. La campanya consisteix en la recollida d'aliments a canvi de llibres que seran facilitats per les següents llibreries Empúries, Geli, Carlemany, Les Voltes i 22 juntament amb Edicions Curbet, la Fundació Valvi i el Gremi de Llibreters de la demarcació de Girona. Diversos ciutadans es van acostar al llarg del matí per aportar el seu gra de sorra, tot portant aliments de primera necessitat com llet sencera, sucre, arròs, llegums seques, conserves de peix... La iniciativa, que organitza Càritas de Girona, es durà a terme també el proper dissabte, 22 de desembre al mateix espai.
Publicat en El Diari de Girona el 16.12.12 Foto: Marc Martí.

En defensa de la ‘bona' política

 El catedràtic gironí de ciència política a la Universitat Autònoma de Barcelona i articulista d'El Punt Avui Quim Brugué va presentar ahir a la Llibreria 22 És la política, idiotes!, un assaig que es proposa la “missió impossible” de sortir en defensa de la política en un moment de màxim descrèdit i que inaugura la col·lecció Punt i Apart de Papers amb Accent, destinada a autors catalans tant de ficció com de no-ficció. Brugué, que va advertir de la necessitat de dignificar la política per no caure en la barbàrie, va estar acompanyat pels exconsellers Joaquim Nadal i Joan Boada, i el director adjunt d'El Punt Avui, Jordi Grau.
Publicat en El Punt-Avui 13.12.12 Foto: Joan Sabater

Girona ´És la política, idiotes!´, diu Quim Brugué al seu nou llibre

Contràriament a la idea dominant que cal fugir de la política, i que cal reduir-la a la mínima expressió, el catedràtic de Ciència Política de la UAB, Quim Brugué, la defensa al seu llibre titulat És la política, idiotes! (Papers amb Accent), presentat ahir a la Llibreria 22 de Girona, amb la participació de l'exalcalde de la ciutat, Joaquim Nadal.
Publicat en el Diari de Girona 13.12.12 Foto: Marc Martí

Adéu a Lluís Maria de Puig, un home «compromès», «gran europeista» i «amic dels seus amics»

El món de la cultura i la política recorden la seva dilatada trajectòria.

El món universitari, el de la cultura i sobretot el de la política han rebut afligits la notícia de la mort de l'historiador i polític socialista gironí Lluís Maria de Puig. Les mostres de condol i reconeixement a la seva trajectòria han omplert les xarxes socials. Diversos dirigents socialistes, però també de CiU, la Universitat de Girona i la Fundació Ernest Lluch han dedicat unes paraules de comiat a De Puig, mort als 67 anys. "Avui els carrers de Girona regalimen tristesa. Ploren la mort d'en Lluís Maria de Puig, fidel servidor del país, d'Europa i del socialisme", ha apuntat Joaquim Nadal que ha destacat el paper "crucial" que va tenir De Puig a nivell europeu i la seva relació amb Ernest Lluch.
"Avui és un dia molt trist per a la família socialista", ha afirmat el primer secretari del partit a les comarques gironines, Juli Fernández, que ha volgut destacar per sobre de tot la qualitat humana de Lluís Maria de Puig, a qui ha definit com un home "afable i sempre disposat a ajudar". A més de ser una "gran pèrdua" a nivell personal, Fernández també ha posat de relleu el paper de De Puig com a "pensador", també en l'àmbit polític. "En els darrers mesos estava preocupat per la situació que travessa ara el partit i volia contribuir a recuperar l'espai que hem perdut", ha recordat Fernández.
Lluís Maria de Puig ha tingut una dilatada carrera com a polític. Ha estat diputat, senador i, tal com ha recordat Joaquim Nadal (PSC), també va tenir un paper destacat en el panorama internacional. "Va tenir una amplíssima projecció a Europa, amb càrrecs importantíssims que li van fer mantenir contacte amb els principals dirigents mundials amb els quals va parlar de tu a tu i va pactar acords en polítiques de pau, de convivència, culturals i de defensa de les llengües minoritàries", ha rememorat Nadal.
A més, també ha destacat el seu paper com a historiador que va estudiar en profunditat figures com les de Carles Rahola o Enric Adroher "Gironella". Segons Nadal, últimament De Puig estava aprofundint en la història de Tomàs Puig, afrancesat amb un paper important a les comarques gironines durant la dominació napoleònica. Una recerca que aviat havia de veure la llum.
No només la família socialista ha volgut dedicar unes paraules a recordar De Puig. Jordi Xuclà (CiU) ha recordat De Puig com "un dels millors polítics gironins de la democràcia, el q va arribar més lluny: al capdamunt del Consell d'Europa". L'alcalde de Figueres i diputat, Santi Vila, ha expressat la seva tristesa per la mort "d'un amic i company a la Fundació Ernest Lluch". "Un dels vells i honorables il·lustrats del segle XX compromès amb el seu temps", ha escrit Vila a les xarxes socials. Altres partits també s'han sumat a les mostres de condol.
Però no només la política està de dol, la Universitat de Girona també ha volgut recordar la figura de Lluís Maria de Puig, que va ser professor de l'Estudi General de Girona. La Fundació Ernest Lluch ha mostrat la "commoció" per la mort del seu president, un home a qui han definit com a "historiador, socialista, gironí i un gran europeista".
Publicat en el Diari de Girona 13.12.12

 

Entrevista a Pep Vila, sobre el seu llibre Vocavulvari eròtic de la llengua catalana

La riquesa del lèxic eròtic dels catalans

El filòleg Pep Vila va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona el seu Bocavulvari eròtic de la llengua catalana acompanyat de dos experts molt pertinents: el també filòleg i expert en literatura eròtica del barroc Albert Rossich, i la sexòloga Núria Tió. Tots tres van coincidir en la riquesa d'un lèxic sovint censurat i marginat.
Publicat en El Punt-Avui 12.12.12 Foto: Manel Lladó

Pep Vila edita ´Bocavulvari eròtic de la llengua catalana´
E l filòleg gironí Pep Vila ha recollit set-cents anys de paraules relatives al sexe i a l'erotisme al seu llibre Bocavulvari eròtic de la llengua catalana (Curbet Edicions). El volum, presentat a la Llibreria 22 de Girona, amb Albert Rossich i Núria Tió, demostra que el català és una llengua rica i amb molts registres, sosté l'autor.
Publicat en el Diari de Girona 12.12.12

Isabel Oliva i ´Les guardes del ventall´

La poetessa Isabel Oliva i Prat (Girona, 1924) va presentar ahir a la Llibreria 22 el seu nou poemari, Les guardes del ventall (Curbet Edicions). L'obra va rebre el XXX Premi Jacint Verdaguer de Calldetenes. Van participar a l'acte Jordi Colomer i Imma Morente, a més de l'autora.
Publicat en el Diari de Girona 11.12.12. Foto: Aniol Resclosa.

LA CASA DE LA LITERATURA

Dimecres de la setmana passada, 28 de novembre, es va celebrar el II Fòrum del Patrimoni Literari a la casa Masó, seu de la Fundació Rafael Masó. Vaig poder assistir a la primera sessió de la tarda amb una conferència apassionant i apassionada de la professora Dolors Oller sobre la poesia de Rafael Masó; lligava la vida, la trajectòria i la poesia de Masó i situava els seus versos en el context de l'època i els comparava recitant-los amb poemes i temàtiques d'altres autors, Carner, per exemple. I també vaig poder escoltar la primera intervenció de la taula rodona a càrrec de la professora Mita Casacuberta, amb una referència emocionada a Jordi Castellanos, recentment traspassat i autor d'una de les millors pàgines sobre el sentit literari de la ciutat de Girona en el primer terç del segle XX.
La temàtica d'aquest Fòrum eren els certàmens literaris i el seu paper i la seva relació amb la recuperació i l'afirmació de la llengua i d'una cultura literària. Els Jocs Florals de Girona hi van tenir una referència destacada.
L'organització corresponia a la Càtedra M. Àngels Anglada de patrimoni literari, de la Universitat de Girona i la Diputació.
Dirigeix aquesta càtedra la professora Mariàngela Vilallonga. La càtedra s'orienta preferentment a difondre l'obra de l'escriptora empordanesa, però també a la creació d'itineraris literaris diversos. D'entre aquests podem ara recordar el dedicat a la "Girona escrita", el "Rodoreda Romanyà" i, principalment, el de "les closes", justament dedicat a Maria Àngels Anglada en el paisatge dels aiguamolls de l'Empordà.
Amb tots els seus coneixements, amb la seva fina sensibilitat i amb el bagatge riquíssim de l'Atles literari de les terres de Girona, segles XIX i XX (2 vols, Diputació de Girona, 2003), editat conjuntament amb Narcís-Jordi Aragó, la professora Vilallonga ha abocat en la definició d'aquests itineraris una delicada combinació de coneixement del territori, de sentit del paisatge i de cultura literària.
Ara, la càtedra ens ofereix un nou itinerari. En aquest cas dedicat a "La casa de la literatura" (Girona, 2011), que és un "Itinerari literari de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona", amb una presentació de Mariàngela Vilallonga i el guió i la selecció de textos a cura d' Esther Fabrellas, Francesca R. Uccella i la mateixa Mariàngela Vilallonga.
L'itinerari ens proposa un recorregut pels espais interiors i exteriors de l'edifici i una lectura intel·ligent de la seva evolució històrica i de la seva representació actual com a facultat de lletres. Són dos edificis en un, o potser tres si més enllà de la seva funció originària al segle XIII com a convent dels dominics de Girona i de la seva actual hi afegim la seva funció, durant més d'un segle, des de la desamortització fins a 1983, com a caserna militar i específicament com a seu del Govern militar de la plaça de Girona.
El recorregut ens porta des de la plaça exterior, avui dedicada a Josep Ferrater Mora, que també dóna nom a una càtedra i gruix intel·lectual a la biblioteca i a la facultat amb la seva donació i els professors visitants de la càtedra, que han esdevingut un segell de prestigi internacional per a tota la Universitat. Passa pel vestíbul, el claustre, l'edifici de despatxos, el mural "dantesc" de Narcís Comadira, amb tot el foc que afina la vida de la Universitat.
Continua pels miradors extraordinaris que giren els ulls cap al nord i ponent i topen amb les serralades de Rocacorba, el Mont i el Pirineu, i la mole imponent de la Catedral que s'alça altiva en un gran salt des de les tres naus de la girola fins a la nau única que la fa excepcional. La sala de graus té el seu punt d'esplendor en el seu trànsit d'espai partit per un forjat, gimnàs al nivell del claustre i capella militar al nivell del claustre superior, ara recinte sagrat dels moments més depurats d'aula del coneixement. Aquí, la Universitat i els universitaris hi destil·len les millors essències de la seva dedicació a les lletres, en sentit molt ampli. També les aules, el pati del pou i la biblioteca.
Per a cada un d'aquests espais hi desfilen els autors i els seus textos, directament o indirectament relacionats amb l'edifici i la seva representació. Poden retrunyir els sermons de Vicenç Ferrer, els records de Prudenci Bertrana, R. Gay de Montellà, l'evocació de Josep Pla, els poemes i els records de Narcís Comadira i Salvador Oliva, les vivències literàries i universitàries de Josep M. Nadal i Rosa Congost, els escenaris vitals de Javier Cercas, els moments viscuts de Lluís Muntada, Eva Vàzquez, Xavier Cortadellas, Xavier Pla o la professió de llibertat creativa i intel·lectual de Mita Casacuberta en els seus "noms de Rusiñol". Per esmentar només alguns dels autors que desfilen davant dels nostres ulls mentre ens anem impregnant de la força elemental i sòbria del gòtic gironí, dels racons singulars, dels espais nobles, de les vides compartides i viscudes, del compromís amb la llengua i el país com en el cas de la darrera classe de Modest Prats, dedicada a la força i el valor de les paraules.
Mariàngela Vilallonga busca un contrapunt vegetal a la força aclaparadora de la pedra i dels sermons doctrinaris, i ens acosta al xiprer i els arbres del claustre, el ginko biloba i el llorer, amb textos seus i d'altres professors, acompanyats de la traducció d'un poema de Goethe.
La il·lustració acolorida de fotografies que acompanyen els textos i dibuixen un horitzó ampli des de la visió dels espais oberts fins al detall dels capitells en els racons més amagats, enriqueix aquesta petita perla, petita i saborosa en la seva pròpia petitesa.
I el llibre conclou sàviament: "Una paraula sola pot convocar tot un món. La casa de la literatura, amb les seves infinites combinacions de paraules, pot convocar tots els mons, sense limitació de temps, sense limitació d'espais".
Joaquim Nadal i Farreras, publicat en El Diari de Girona 07.12.12

Les biblioteques de Girona es preparen per a l´estrena d´´El Hobbit´ al cinema

Coincidint amb l'estrena als cinemes d'El Hobbit, un viatge inesperat, les biblioteques de Girona conjuntament amb el Museu del Cinema i la Llibreria 22 realitzaran una nova edició del Llegim pel·lícules, amb la col·laboració habitual dels Ocine. Així, les persones que assisteixin a l'estrena el 14 de desembre a les 22.00 gaudiran d'un descompte especial amb el carnet cultural, el del Club d'actors del Museu i el de la 22.
A més a més, les biblioteques han organitzat un seguit de propostes al voltant del món de Tolkien i del seu imaginari. La primera és un concurs literari que proposa una pregunta setmanal via web, per posar a prova els coneixements dels fanàtics de Tolkien i que permetrà optar a un val de 50 euros en llibres i a dues entrades per l'estrena de la pel·lícula.
També s'ha fet una petita guia sobre literatura fantàstica i èpica amb el fons disponible a les biblioteques; i el dissabte 1 de desembre, a la biblioteca Antònia Adroher, es farà una tarda dedicada als jocs de rol fantàstics.
Publicat en el Diari de Girona, 06.12.12

Nou llibre de relats curts de Carles McCragh

L 'advocat carles mccragh va presentar a la Llibreria 22 de Girona el seu nou llibre de relats curts Els horitzontals i altres històries verticals, en la que va ser d'alguna manera també una presentació de la nova editorial Edicions Cal·lígraf. A l'acte hi va participar Marta Alsina.
Publicat en el Diari de Girona 06.12.12 Foto: Aniol Resclosa

McCragh, horitzontal

“La gent, en la vida quotidiana, manté una postura vertical. Des d'aquesta postura, en la qual el cos està més allunyat de la mare Terra, es mana, es disposa, s'escriuen lleis, es deroguen llibertats, es dicten normes legals i de dubtosa moral...” Aquest és un fragment del relat que titula l'últim llibre de Carles McCragh, Els Horitzontals i altres històries verticals (Edicions Cal·lígraf), que Marta Alsina va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona.
Publicat en El Punt-Avui 05.12.12 Foto: Xavier Castillón

‘Victoria Falls' escenifica l'èxit i el fracàs a La Planeta

Àurea Màrquez i Sandra Simó, en primer terme, i
Xavier Ripoll i Alícia Rodríguez, ahir a la presentació
de ‘Victoria Falls ' Foto: J.C.

L'espectacle, guanyador de la darrera edició del Premi Quim Masó, s'estrena dijous a la sala La Planeta.
Ahir es va anunciar que el premi incrementarà la dotació actual de 30.000 euros.

Les cèlebres cascades Victòria són uns immensos salts d'aigua del riu Zambezi, a la frontera entre Zàmbia i Zimbabwe, la càrrega simbòlica de les quals dóna títol a l'obra guanyadora de la darrera edició del Premi Quim Masó, que s'estrenarà demà passat a la sala La Planeta (18 h). Per a Sandra Simó, la directora de l'obra, Victoria Falls és un cant a la vida, al risc de viure, amb personatges que estan contra les cordes però que acaben dient prou i afronten la vida amb una altra actitud.
Així ho va avançar el maig passat, quan va saber-se mereixedora del premi dotat amb 30.000 euros, però ahir, amb l'obra ja concebuda del tot i a dos dies de l'estrena, va aprofundir més en la matèria. Vertebrada a través de quatre personatges, teixeix una història sobre l'èxit i el fracàs, el desig i la realitat, les idees preconcebudes i les mentides. Però també la necessitat de ser estimats i reconeguts.
Narra la història de Bruno, un dramaturg insatisfet, i Bob, un periodista que ha perdut la fe en l'ésser humà. Entenen la vida de maneres oposades, però comparteixen una crisi vital. La seva trobada engegarà un procés d'emmirallament que els durà a qüestionar i replantejar els propis horitzons. Sandra Simó els situa tots dos damunt l'escenari, i els acompanya amb la família d'en Bruno: Garance, la seva dona (que es queda a l'atur i veu com el matrimoni se li ensorra) i Marçal (un dels dos fills de la parella, de 10 anys, que tot i ser un virtuós del piano, es resisteix a tocar-lo per les pressions que rep del conservatori).
I al costat dels diàlegs entre els protagonistes, que lluiten per estendre la mirada més enllà de les seves pròpies pors i frustracions, hi intercala la dansa. “M'ho demanava el cos”, confessa Simó a l'hora de justificar la introducció d'aquesta “segona veu” (la dansa) a l'obra, que es “juxtaposa i sobreposa als diàlegs”.
Després del seu pas per La Planeta, aquesta obra interpretada pels actors Àurea Màrquez i Xavier Ripoll, i pels ballarins Jordi Cortés i Alícia Rodríguez, es podrà veure al festival Grec de Barcelona.

Més dotació per al premi

Durant la presentació, el director de Temporada Alta, Salvador Sunyer, va sorprendre tothom avançant que la propera convocatòria del Premi Quim Masó incrementarà la dotació (l'actual és de 30.000 euros). El fet que entre els organitzadors s'hi hagi afegit el festival Grec és un dels motius, va explicar. Es preveu que les bases es donin a conèixer el proper mes de gener. També va aprofitar l'ocasió per elogiar la tasca que realitza La Planeta per a la ciutat de Girona i el teatre en general. L'existència de la sala converteix Girona en una “excepció teatral”, va voler remarcar.
Jordi Camps Linnell, publicat en El Diari de Girona, 04.12.12
* La Comissió organitzadora del Premi Quim Masó, està formada per Joan Ribas (Proscenium) Josep M. Domènec (Bitó), Guillem Terribas (Llibreria 22) i Pau Masó en nom de la família Masó.

 

´El gat de Schrödinger´ miola a la 22

Lletres ´El gat de Schrödinger´ miola a la 22.
Foto: Marc martí

Jordi Dausà va presentar ahir la seva nova novel·la, El gat de Schrödinger, a la Llibreria 22 de Girona; en aquesta, l'escriptor de Cassà indaga en les amistats estranyes i la dificultat de la presa de decisions. La presentació va anar a càrrec de l'escriptor i periodista Lluís Freixas i de l'editor Jordi Castelló.
Publicat en El Diari de Girona 04.12.12Veure trailer:

Coneixes El gat de Schrodinger¿?

www.youtube.com

Grey, sense màscares

Un grup de lectores de “Cinquanta ombres d'en Grey”
van participar ahir en un dels sopars del 10B. Foto: G.B.

Per les més de quaranta noies, lectores àvides de Cinquanta ombres d'en Grey, que van participar divendres en el segon dels cinc Sopars Fetish al restaurant 10B del carrer Emili Grahit de Girona, el best-seller d'E.L. James els ha servit d'evasió, de conversa amb les amigues i per provocar la curiositat dels homes. I amb l'excusa d'un home, Christian Grey, s'han muntat uns sopars com una proposta d'oci diferent. Isabel Guilera, de la Llibreria 22 d'Emili Grahit en va tenir la idea, amb Susanna Domingo, del 10B, i s'hi van afegir Xita Bauxell, de Blonda, Martí Planas, de La Botigueta de l'Amor, el saló Dermika i l'Espai 9 Perruquers. L'èxit ha fet ampliar el calendari: a més del 7 i el 14 de desembre, els dies 11, 18 i 25 de gener.

Isabel Guilera, responsable de la
Llibreria&quiosc22 del carrer Emili Grahit

L'ambientació al 10B s'adequava a la temàtica del llibre, sonava una cançó d'Eva Cassidy i el menú estava inspirat en els plats de la novel·la. Tot de detalls per incitar a parlar d'aquesta conte de fades modern. “Grey és un príncep blau”, diuen les noies del grup de la Dolors, a les quals no els hagués agradat que la dominant hagués estat ella. La novel·la estrella de les perruqueries és, per la Nuri, esteticista, i a la taula de més edat del sopar –formada per noies d'entre els 30 i els 40 anys–, un “Corín Tellado amb sexe” i hi subratllen que descriu molt bé un orgasme. La qualitat literària? Molt pobre. És l'opinió general. “No busques això”, diu la Idelma, de Sant Feliu de Guíxols. “Té la capacitat de fer-te sentir”, hi afegeix. La Lídia ho té clar: “Al llit s'ha notat.” Segons la Maria, és parla obertament d'un sexe tabú: “Ha desmitificat el sado”. Fa 15 anys el fenomen literari femení es deia Bridget Jones, i en fa deu Catherine Millet escandalitzava amb La vida sexual de Catherine M. “Res a veure!”, exclama la Idelma quan se li compara amb Grey. I és que al final, les ombres desapareixen. “La història d'amor va a més i l'eròtica, a menys”, diuen en el grup de la Carme i la Montse. I la fantasia és la fantasia. Ells sempre són milionaris: “Ja veuríem si ella signaria el contracte si Grey fos el repartidor del butà!” I riuen totes. Passada la mitjanit i amb la perspectiva de les sorpreses picants del sopar, a la taula es conclou: “Ens ha servit per riure'ns dels homes.”
Gemma Busquets, publicat en El Punt-Avui 02.12.12

Miquel Martín treu fora de l´aigua sirenes, pirates i mariners i els porta a la Llibreria 22

M. Mercè Roca i Miquel Martin. Foto: Llibreria 22.

"Fa només un parell de generacions als pobles i viles de la Costa Brava, des de Blanes fins a Portbou, la gent tenia una relació estreta amb el mar. Mariners, pescadors, sargidores, patrons de barca, mestres d'aixa i peixaters vivien de la seva riquesa, l'estimaven i el temien". I és partint d'aquesta realitat que Miquel Martín s'ha dedicat a recopilar tots de mites sorgits de les aigües, i que han quedat plasmats a Llegendes de mar de la Costa Brava, un volum publicat per Edicions Sidillà que ahir es va presentar a la Llibreria 22.
Aquest "altre tresor de la Costa Brava" recull, tot bevent de la memòria popular i de publicacions antigues, històries conegudes i d'altres d'inèdites. El col·laborador de Diari de Girona explicava ahir que s'ha submergit "en llibres descatalogats, revistes de fa 80 o 90 anys o en la memòria oral" per recollir contes on la línia entre el mite i la història és "molt fina".
Els protagonistes d'aquestes Llegendes de mar van, per tant, des de personatges ben documentats com els que van protagonitzar els atacs pirates a Cadaqués o Roses als segles XV i XVI, fins a peixos parladors, sirenes i dracs, passant pels sants als qui els pescadors en problemes s'encomanaven.
La també escriptora Maria Mercè Roca, que va presentar ahir el volum, apuntava que és la literatura la que s'encarrega de fixar i deixar per a la posteritat llegendes que d'altra manera es perdrien; i en casos com el llibre de Martí, usant un lèxic precís que també moriria a mesura que anessin desapareixent oficis i tradicions marines.
"Cada pàtria té els seus mites, i aquests creen la identitat dels pobles", apuntava ahir l'autora empordanesa, fent incís que és gràcies a autors com Maragall, Verdaguer o al mateix Martí que "es modernitzen les llegendes i es contribueix a fer país a través d'elles".
Marta Pallarès publicat en el Diari de Girona 29.11.12

Joan Margarit porta els seus versos a la 22

L'arquitecte i poeta Joan Margarit va presentar ahir a la Llibreria 22 Es perd el senyal (Proa). Acompanyat per Joaquim Coello, va llegir fragments d'aquest poemari que esdevé una mena de biografia mirall en què tothom es pot sentir identificat a l'hora de gestionar el dolor i la felicitat.
El Punt-Avui 23.11.12
Foto: Manel LLadó.

Munten sopars inspirats per les ombres de Grey

Tenen lloc al restaurant 10B de Girona i estan oberts només a les dones.

El restaurant 10B, situat en aquest número del carrer Emili Grahit de Girona, ha organitzat aquesta nit el primer dels tres Sopars Fetish inspirats per la trilogia de novel·les eròtiques de gran èxit internacional iniciada amb Cinquanta ombres d'en Grey,d'E.L. James. Una bona mostra d'aquest fenomen és que els dos primers sopars, avui i divendres vinent, ja s'han omplert amb més de quaranta persones cada nit, i el tercer sopar, el del dia 7 de desembre, va pel mateix camí, tot i que encara queden algunes places lliures. Aquests sopars estan només oberts a dones, com a principals destinatàries i lectores de la trilogia d'en Grey, i per contra els cambrers són homes. L'èxit d'aquesta iniciativa sorprèn més pel fet que s'ha difós a través del boca-orella i de Facebook.

Els sopars han estat organitzats per 10B, la Llibreria 22, la botiga Blonda, La Botigueta de l'Amor i el saló Dermika. La iniciativa va sorgir d'Isabel Guilera, que treballa a la Llibreria 22 d'Emili Grahit, i de Susanna Domingo, de 10B, juntament amb Xita Bauxell, de Blonda, i Martí Planas, de La Botigueta de l'Amor. Els sopars tenen un preu molt mòdic, 20 euros, que demostra que no hi ha tant afany de lucre com ganes d'organitzar una proposta diferent.
Els organitzadors han preparat una ambientació especial i cada taula estarà batejada amb algun element destacat de la trilogia. Pel que fa al menú, s'hi reproduiran plats que també apareixen a les novel·les, amb algunes llicències culinàries, i sonarà la música que escolten els protagonistes. Més informació: 972 22 70 37.
Xavier Castilón, publicat en el Punt Avui 23.11.12

Narcís Darna busca l'origen natural de la moral humana

L'autor cassanenc publica ‘Las semillas de la bondad', a partir del seu treball de final de carrera d'humanitats.

Narcís Darna i Casadevall, amb el seu llibre
Foto: LLUÍS SERRAT.

És la moral humana un mitjà natural per afavorir l'estabilitat de l'espècie? Aquesta pregunta és la que intenta respondre el cassanenc Narcís Darna i Casadevall en el seu primer llibre, Las semillas de la bondad, publicat per Entrelíneas Editores, de Fuenlabrada (Madrid).
Las semillas de la bondad, subtitulat La constitución de la naturaleza moral del hombre, és un assaig “a cavall entre la filosofia i l'antropologia”, basat en el treball de final de carrera de Darna, que va estudiar humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya. Narcís Darna (1961) sap bé el que representa estudiar a distància, ja que prèviament es va llicenciar en dret per la UNED. De fet, va exercir d'advocat, abans de començar a treballar a l'Ajuntament de Cassà.
Quan estudiava humanitats, el relativisme cultural i les diferències morals entre societats li van interessar especialment, al mateix temps que li trencaven alguns esquemes previs. Darna planteja aquestes variables morals a partir de dos temes tan discutits a la nostra societat com són les curses de braus i l'ablació genital que es practica a les nenes en algunes societats africanes. Darna planteja un relativisme “políticament incorrecte i no gaire ben vist”, segons el qual “matar o mutilar no és ni bo ni dolent des del punt de vista natural”. Això no vol dir, ni de bon tros, que l'autor accepti aquests comportaments basats en la tradició i que “no poden guanyar terreny, però no els podem jutjar”, afirma. “Els drets humans no tenen un origen natural, sinó cultural, però tenen mil arguments molt més sòlids que la resta de morals que justifiquen la mutilació femenina o els braus. A més, si som racionals i lliures, com ens ha creat la naturalesa, potenciem-ho. I si la naturalesa ha creat les dones amb clítoris, per què mutilar-lo?”, explica.
Darna sap que el seu llibre pot ser controvertit, com es va demostrar en el debat que es va generar en la presentació que va fer a Cassà. Ara en prepara una altra a la Llibreria 22 de Girona, el 28 de novembre. “M'agradaria escriure més llibres políticament incorrectes que facin pensar els lectors”, afirma.
Xavier Castillón, publicat en El Punt-Avui 19.11.12

Gironell: “Intento millorar l'ofici com ho feia el pare”

 La Llibreria 22 de Girona es va omplir ahir amb motiu de la presentació del cinquè llibre de l'escriptor besaluenc, ‘L'últim abat', que segons Terribas el confirma ja com un bon escriptor

Martí Gironell, ahir, entre Iolanda Bustos i Guillem Terribas
Foto: JOAN CASTRO / ICONNA.

 Va ser una presentació atípica, amb el xampany servit al principi i no al final. I, a més, un deliciós xampany de saüc, per cortesia de la xef i escriptora Iolanda Bustos i el seu restaurant La Calèndula, a l'Eixample de Girona, on fa cuina botànica, amb herbes i flors. No és una tria casual: Gironell es va inspirar en un dels menús de La Calèndula per descriure l'àpat que reuneix a la novel·la presentada ahir l'últim abat del monestir de Sant Benet de Bages, Pere Frigola, i Luis Cebollos, abat general de la Congregación de la Observancia de Valladolid, aliada amb Felip II per intentar castellanitzar els monestirs catalans en la segona meitat del segle XVI. Per al febrer vinent, La Calèndula preparara un sopar inspirat en L'últim abat, la quarta novel·la històrica de Gironell i el seu cinquè llibre, preferiblement en maridatge amb vins del Bages, una comarca on, tal com va apuntar Bustos, hi ha moltes saüqueres que s'utilitzaven per elaborar aquest tipus de beuratges des de l'antiguitat.
La novel·la que Gironell va escriure en part durant un enclaustrament parcial –i, segons el llibreter Guillem Terribas, amb unes comoditats impròpies d'un monjo, aspecte sobre el qual no es van posar gens d'acord amb Gironell– a l'antic monestir i ara complex turístic de Sant Benet de Bages, té aquest tipus de detalls que serviran no només per convertir el llibre en un best-seller sinó també per promocionar la cuina botànica o el vi i les belleses naturals del Bages: l'editorial Columna ha posat a la venda a l'Fnac una edició especial del llibre acompanyada d'una ampolla de vi d'aquesta denominació d'origen, i la faixa vermella que envolta el llibre amaga la participació en el sorteig de vint rutes literàries, guiades per Gironell, pels escenaris de L'últim abat.
Tornant a la presentació d'ahir a la 22, plena de lectors fidels, familiars i amics de Gironell, uns quants arribats de Besalú, Terribas va recordar que, dels últims cinc guardonats amb el premi Néstor Luján de novel·la històrica, tres han estat gironins: Gironell, per La venjança del bandoler (2008); Núria Esponellà, per Rere els murs (2009), i, recentment, Miquel Fañanàs –ahir entre el públic– per La bruixa de pedra, que es presenta avui a Girona. Tot plegat per reivindicar que ells també són autors “nacionals” –tant com els barcelonins–, no “locals”.
Terribas, que sempre és un dels primers lectors de les novel·les de Gironell, quan encara les està elaborant, coneix prou bé l'autor per dir-li amb tota la confiança que L'últim abat és, amb diferència, el millor dels seus llibres. “Ara ja comences a escriure molt bé i fas unes reflexions polítiques i socials que no hi eren als llibres anteriors”, li va dir. “Intento millorar l'ofici com ho feia el meu pare quan treballava de fuster”, va respondre l'escriptor.
Xavier Castillón, publicat en El Punt-Avui 17.11.12

 L´últim abat´de Martí Gironell surt del monestir per presentar-se a Girona.
L'escriptor de Besalú va dur a la 22 el seu nou llibre, escrit durant llargues estades a Sant Benet

Martí Gironell i Guillem Terribas, dos vells
coneguts retrobats ahir.
Foto: Marc Martí

Va ser el passat mes de juliol quan Martí Gironell va deixar el monestir de Sant Benet, al Bages, on va passar llargues estades durant el procés d'escriptura del seu nou llibre; i ahir, va arribar el torn que fos el seu protagonista, L'últim abat, qui en sortís per presentar-se en societat a Girona només un dia després d'arribar a les llibreries.
La 22 va omplir-se per conèixer de primera mà les experiències de l'escriptor de Besalú, un supervendes gràcies a El pont dels jueus i La venjança del bandoler, i que amb títols com els esmentats s'ha consolidat com un autor de referència del gènere històric. Fent broma, però, va augurar que vendria ben pocs exemplars del seu nou llibre: i és que va apuntar que al llibreter Guillem Terribas L'últim abat li havia agradat molt, "i sempre diu que quan a ell li agrada un llibre no es ven gens".
Gironell va explicar que va ser en el procés de documentació de la que era fins ara la seva última novel·la, L'arqueòleg, quan va topar gairebé per casualitat amb el protagonista del llibre presentat ahir a Girona: l'abat benedictí Pere Frigola, que va ser el darrer en regir el monestir on Gironell va allotjar-se, fins que el recinte va clausurar-se el 1776.
Una feliç coincidència va permetre posteriorment aquest peculiar mètode d'escriptura, i convidat per Sant Benet de Bages a allotjar-s'hi, l'escriptor va aprofitar la possibilitat d'endinsar-se en la història des del lloc dels fets.
La novel·la, "que parla de la corrupció, de la relació entre religió i política i de l'empenta de la Inquisició", presenta tres abats units contra l'ànim espanyolitzador de Felip II i la congregació de Valladolid, que escanyaven els monestirs catalans per obligar-los a tancar les portes i ubicar-hi posteriorment religiosos castellans.
És en aquest marc on Frigola, "un monjo que ha d'actuar com a senyor feudal", es veu immers en una fosca conxorxa; i alhora, sotmet amb mà de ferro els convilatans apujant-los els impostos per poder aixecar, pedra a pedra, el derrocat monestir.
Marta Pallarés, publicat en el Dari de Girona, 17.11.12

El CDE vol més compromís a favor d´extirpar el sexisme

Imatge d´arxiu de la presentació a Girona del llibre
dels 25 anys del CDE.
Foto: ANIOL RESCLOSA

Dones en l'Església constata certs avenços, però encara insuficients.
 

 El manifest del Col·lectiu de Dones en l'Església (CDE), a propòsit de la pròxima commemoració del Dia Internacional contra la violència de gènere, que se celebra cada 25 de novembre, continua insistint que són necessaris més avenços, malgrat la legislació aprovada. En l'àmbit eclesial, el text difós, amb suport del grup que treballa a Girona, inclou, com a exemple, unes declaracions realitzades pel cardenal italià Carlo Maria Martini, traspassat el passat 31 d'agost, en què, essencialment, creu convenient que l'Església catòlica ha de veure les dones com a "companyes". Una de les conclusions del manifest és, precisament, lamentar "la immobilitat de la jerarquia catòlica, que continua amb la marginació femenina".
La tesi del manifest és, en poques paraules, que la lluita contra la violència de gènere (com a forma de marginació de la dona) avança, però encara ho ha de fer molt més. Segurament, una de les diferències del manifest d'enguany és que focalitza l'atenció en l'àmbit civil, i no només en l'eclesial. El Col·lectiu, tal com és conegut popularment, subratlla que no hi ha dubte que continua viu un tracte pejoratiu contra les dones, materialitzat, fins i tot, en "el tràfic d'éssers humans", com ara "portar persones d'un país a l'altre amb finalitats d'explotació laboral i sexual, exercint violència, coacció, amenaces, i també amb matrimonis forçats, ablacions...". I que, alhora, per fi, la llei legisla contra aquesta xacra. "Fa menys de 50 anys aquesta violència era considerada un fet totalment privat i, fora de casos d'assassinat o homicidi, no hi havia cap regulació legal", raona aquesta entitat.

Legislació
Tanmateix, el CDE matisa raonant que s'hi pot fer encara molt més. En posa dos exemples. El primer és la Directiva 2011/36/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 5 d'abril de 2011, relativa a la prevenció i lluita contra el tràfic d'éssers humans i a la protecció de les víctimes, que obliga tots els estats de la Unió Europea (UE) a adequar els seus ordenaments a les directrius d'aquesta norma. El Col·lectiu defensa que "el Govern de l'Estat espanyol sempre ha estat molt poc diligent a l'hora d'aplicar la normativa europea sobre el tràfic de persones". El segon és la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció integral contra la Violència de Gènere. El CDE ressalta el fet que ha estat una "llei pionera en tot el món", tot i que "han mancat pressupost i voluntat per part dels agents jurídics per portar-la totalment a terme". En aquest context, i ja en terreny eclesial, el text diu que "l'Església catòlica continua en ple segle XXI exercint aquesta violència, en no permetre que les dones siguin tractades igual que els homes, i més, quan s'atreveix a fer-ho en nom de Déu".
Conclusions
Per tal de relligar les raons anteriors, el Col·lectiu presenta dues idees sobre què passa actualment amb el sexisme: "la manca d'atenció per part dels governs per eliminar aquesta xacra" i "la immobilitat de la jerarquia catòlica, que continua amb la marginació femenina".
Joaquim Buhigas, publicat en el Diari de Girona 17.11.12

Sebastià Roig presenta el seu nou llibre

Lluis Muntada, director de la col·lecció / Sebastià
Roig, autor / Salvador Macip, autor del pròleg.
Foto: Aniol Resclosa.

El periodista, escriptor i col.laborador de Diari de Girona Sebastià Roig va presentar a la llibreria 22 el seu nou llibre El futur dels nostres avis, que edita la Diputació. L'obra treu a la llum la interessant tradició de ciència-ficció en la literatura catalana, un gènere que es va conrear almenys fins a l'any 1939.
Diari de Girona, 15.11.12

C. T. o la cultura de la transició / Dedicat als acabats de desaparèixer: A. García Calvo i P. Fernández Buey

El periodista Guillem Martínez inspira el terme de cultura de la Transició per nomenar la cultura en un terme fort (maneres de veure, de fer, de pensar) que ha estat hegemònica a Espanya durant els darrers 30 anys, la que neix amb la derrota dels moviments radicals dels 70 (moviment obrer autònom, contracultura, etc). I podríem continuar amb Amador, F. Savater, el de cultura consensual, cultura desproblematitzada, cultura despolititzadora.
El valedor principal d'aquesta cultura -tova, postmoderna, despolititzada- ha estat el diari El País i els seus suplements culturals. Ens deien quins llibres havíem de llegir, pel·lícules a veure, exposicions, modes, viatges, etc. Els mandataris principals eren Fernando Savater, pare Vargas Llosa, i tants altres liberals que després del liberalisme cultural ha vingut el neoliberalisme econòmic de l'Escola de "Chicago Boys" del Milton Freedman, assessor de Thatcher,Pinochet, destructors de l'estat del benestar, dels sindicats i dels moviments socialistes, etc.
Un dels millors assajos crítics escrits per intel·lecturals hispànics, acabat de publicar, ha estat C. T. o la Cultura de la Transición: crítica a 35 años de cultura española. Són una vintena d'articles escrits per autors de diferents llocs de l'Estat espanyol, que majoritàriament viuen i treballen a Madrid i Barcelona. El treball ha estat coordinat per Guillem Martínez, resident a Cerdanyola, popular crític musical, de tendències llibertàries. La majoria són nascuts entre els anys 70 i 80, són gent que no va viure la dictadura franquista i per tant, fills de la transició democràtica, gairebé tots tenen entre 30 i 40 anys. El més gran és Ignacio Echevarría, polèmic crític literari, nat el 1960, té 52 anys, obligat a marxar d'El País per una crítica negativa d'un escriptor d'una de les editorials literàries d'un dels accionistes principals del diari.
Dins els pocs estudis crítics fets sobre la transició, en general gairebé tots són sobre la política, partits, els seus líders, etc. El més recomanable és El precio de la Transición (1992), del corrosiu Gregorio Morán-el de les Sabatinas intempestivas setmanals de La Vanguardia-, M. V. Montalbán, a El escriba sentado (1996), els escrits de Sánchez Ferlosio, el citat Echevarría, a la revista Lateral.
Són els pocs autors que denuncien les mentides, trampes, traïcions d'una transició pactada per l'Estat i els capitals beneficiaris del franquisme. Amb els Pactes de la Moncloa queda desactivada la política i la cultura crítiques. Martínez, en la crítica del concepte de cultura de la Transició, com ja hem comentat, és una cultura que no critica res, i amb els anys, aquesta no cultura ha evolucionat com a tot arreu en la suplantació cultural pel mercat, o sigui, el comercial, espectacular, massificador postmodern, Made in USA, Hollywood americà. Echevarria, citant M. V. Montalbán que el mite del consens democràtic consistia simplement en l'adequació d'unes superestructures de poder en les que la base material ja s'havia fet en la fase desarrollista econòmica modernitzadora dels tecnòcrates franquistes de l'Opus Dei. Els fills de la burgesia, on la seva avantguarda militava en la socialdemocràcia, recordem a Madrid, els germans Solana, a Barcelona els Maragall i Serra, i a Girona els Nadal, que escriuen llibres que eren i avui encara són més feliços i rics. Tots aquests i l'onada d'escaladors de la política i cultura seran els quadres polítics de tots els centres de poder, administratius, etc. Els que es beneficiaran de la nova democràcia en la qual pares, parents i amics continuaran fent negocis, en especial en la construcció i especulació immobiliària, etc. On són els grans novel·listes crítics que denuncien les ?traïcions dels ideals i la corrupció econòmica, amoralitat, arribisme, aburgesament de quasi tots, tothom vol ser ric, especulador, propietari, etc.?
Evidentment no és Javier Cercas, de Soldados de Salamina, ni Anatomía de un instante i els seus amics Javier Marías, Vila-Matas, Ah! a Catalunya, els Monzó, Pàmies, Fonalleras, autors que són ironitzats com a exemple dels nous escriptors quasi tots premis Nacionals de la no cultura de la transició. Recomanem altres autors -amb Echevarría-, llegits i seguits per servidor com Rafael Chirbes, M. Sánchez Ostiz, Mercedes Soriano i el valencià Ferran Torrent.
Dels catalans, la crítica és més difícil, perquè si a Madrid subvencionaven la moguda, des del musical al cinema dels Garci, Almodóvar, a grans expos, centenaris, etc. a la Catalunya -autonòmica, pujolista, maragallana o d'en Mas- la cultureta catalana encara ha estat supersubvencionada i promocionada, amb premis, exposicions itinerants locals i internacionals. És més, els creadors que no són promocionats per les televisions -estatals o autonòmiques- o les suplantades cultures dels grans diaris, supercontrolades pels partits de torn, no existeixen i més els creadors massa independents, crítics i alternatius a la cultura del consens. I després les camarilles, crítics, grupets locals.
A Girona ha estat la Llibreria 22, que en el camp literari, dels dels Premis Casero, presentacions, aparadors, ha promocionat d'una forma bastant lliure -a través del seu gerent GuillemTerribas-, els productes culturals, tant catalans com castellans, dins el que hi ha al mercat literari. En Guillem, malgrat que com a tot arreu ha format part de diverses camarilles de gent de Salt, del Nadalisme, i del grup de crítics de cinema del Truffaut, ha impulsat la 22, que ha donat joc a totes les tendències culturals gironines
Lluís Bosch Marti, publicat en el Diari de Girona 13.11.12

Biografia mirall

Joan Margarit indaga en l'essència del passat i els records per fer-ne poesia en el seu darrer recull ‘Es perd el senyal', una “eina de gestió del dolor i la felicitat”

“Les biografies haurien d'estar escrites en vers, perquè si, a aquest tema, no s'hi aplica aquesta manera d'escriure, ¿a què es podrà projectar que valgui més la pena?”. Aquesta cita de Josep Pla (Notes disperses) obre el nou poemari de Joan Margarit, un recull en què el poeta assoleix noves cotes de bellesa i saviesa, portant a la llum noves relacions que es poden establir entre les coses aparentment dispars de la nostra la vida quotidiana: “La poesia està a tot arreu –assegura– fins i tot en un parterre de gespa en un parc.”
En aquest poemari, Es perd el senyal (Proa), Margarit ha volgut fer una mena de biografia mirall en què tothom s'hi pugui sentir identificat: “Les biografies en prosa tenen un punt de curiositat i voyeurisme per part del lector, mentre que en poesia escrius sobre la teva vida de manera que el lector s'hi pugui sentir identificat”. D'aquí la cita de Pla.
Llegir més a http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/591317-biografia-mirall.html

EL LLIBRE ES PRESENTARÀ A LA 22 EL DIA 22 DE NOVEMBRE 2012 .

Quan la paraula troba la seva justa mesura

Al voltant de les Fires de Girona hi ha una sèrie d'actes culturals que m'agrada seguir, tot i que sempre quedo curt. Enguany, en voldria destacar tres. En primer lloc, La Planeta va ser el marc de La paraula de viure, una lectura de textos de Miquel Pairolí, seleccionats per Lluís Muntada, que van recitar Gemma Gómez i Roger Costa-Pau, en una escenografia, amb alzina inclosa, de Roser Bover. Va ser una sessió sòbria i emotiva, dins els actes de la XX Proposta de Poesia que organitza la Llibreria 22. En Guillem Terribas va assegurar que cada any es farà memòria de Miquel Pairolí. Era un vespre plujós i ventós, però vaig trobar que érem pocs escoltant la prodigiosa prosa d'en Miquel, que millora dia a dia com el bon vi.
Dos dies abans, en la inauguració a la Casa de Cultura de la mostra Torres Monsó. Una illa habitada, d'en Josep Maria Oliveras, va sobtar molt que després de parlar en Paco només ho fessin els polítics Jaume Torramadé i Carles Puigdemont. I que el creador de l'exposició no tingués opció de dir res. Va ser un error de protocol? I la directora de la Casa de Cultura tampoc no havia de parlar? Em consta que l'Oliveras portava escrites quatre paraules perquè, persona discreta com és, no es volia trobar amb la por escènica del micròfon, i vet aquí que ningú no li va donar opció ni de donar les gràcies al seu amic (“l'artista de 90 anys més jove del país”, com escrivia oportunament Eva Vàzquez) ni a la institució que exposa una obra única que és fruit de 25 anys de relació entre els dos artistes i que és d'obligada visita.
Una altra història particular que procuro no perdre'm és la vetllada de lliurament del premi Casero. La sala La Planeta és el marc de la festa de proclamació, conduïda per l'omnipresent Guillem Terribas, un gran activista i animador de la cultura gironina. En Guillem domina l'escena i fins i tot s'autoparodia. Després de 32 anys pot equivocar-se en citar Just Manuel Casero, o trobar-se que la guanyadora, la Mar Bosch Oliveras, entoni un mea culpa en públic perquè sent una nena va tombar accidentalment una Coca-cola a la llibreria. En Guillem té solucions per a tot, i va aprofitar la presència de la cúpula directiva d'Edicions 62 per reclamar que també publiquin l'obra finalista. Geni i figura.
Joan Ventura, en el Punt-Avui 07.11.12 Foto: Carles Pineda (Llibreria 22)

Damià Bardera presenta el seu llibre ´Els homes del sac´

El jove escriptor Damià Bardera (Girona, 1982) va presentar a la Llibreria 22 el seu nou llibre, Els altres homes del sac, un aplec de 33 contes que volen ser una sàtira corrosiva de les emocions humanes. La presentació va anar a càrrec del professor de filosofia de la UdG Josep Maria Terricabras. Bardera és llicenciat en Filosofia. girona | Ddg
Publicat en el Diari de Girona 05.11.12 Foto: Aniol Resclosa

Mar Bosch rep el Casero per una faula freda i màgica

Anna Altisén i Mar Bosch Oliveras,
aquesta última amb l'obra de Fita que va rebre
com a guanyadora, ahir, al final de l'acte
Foto: JOAN SABATER.

‘Bedlam. Darrere les hores càlides' està ambientada en un món insòlit on un 22 de juliol arriba un hivern perpetu.

La barcelonina Anna Altisén va quedar finalista de la 32a edició del premi.

La gironina Mar Bosch Oliveras, de 31 anys i resident a Vilablareix, va guanyar ahir la 32 edició del premi Just Manuel Casero de novel·la curta, que convoca la Llibreria 22 de Girona i es lliura a La Planeta des de fa 20 anys. En aquesta edició s'hi han presentat 54 originals.
Mar Bosch, professora de La Salle de Girona, va rebre de l'alcalde Carles Puigdemont aquest guardó, dotat amb 2.200 euros i una escultura de Domènec Fita, per la novel·la Bedlam. Darrere les hores càlides. Com a portaveu del jurat, Josep Maria Fonalleras la va definir com “una faula moral sobre la possibilitat de recuperar la felicitat”, ambientada en un món insòlit i desconegut anomenat Bedlam, on un 22 de juliol arriba de sobte un hivern sense fi que condicionarà la vida, les peripècies, les llegendes i les històries dels seus habitants. L'editorial Empúries publicarà Bedlam i recupera així la seva vinculació amb el Casero.
La finalista va ser la barcelonina Anna Altisén, amb la novel·la Quan vaig deixar de ser natura lleugera, presentada com “l'exploració íntima d'una dona que pateix una malaltia mental que ella anomena melancolia”. Aquest segon premi està dotat amb 600 euros, i ahir Guillem Terribas ja va aprofitar l'assistència a l'acte del director general del Grup 62, Xavier Mallafré, i de l'editora d'Empúries, Eugènia Broggi, per recomanar efusivament la seva publicació.

La nena de la Coca-cola

Mar Bosch Oliveras va dedicar el premi, entre altres persones, a “les nenes de casa”, la seva germana Geraldine i la seva filla Jana, que són molt presents en la seva primera novel·la, escrita en bona part davant del mar, a Sant Antoni de Calonge, durant el seu embaràs. Bosch, que ha tingut la novel·la “tres anys en un calaix”, va recordar a Terribas que ella havia estat la nena a qui, mentre feia temps a la Llibreria 22 per veure Batman (1989) als cinemes veïns, li va caure una Coca-cola a sobre dels llibres.
Anna Altisén, periodista i educadora de 39 anys, va sortir a recollir el premi acompanyada per la seva parella i per una amiga que va llegir en nom seu un text d'agraïment, ja que ella estava molt nerviosa. Altisén, que ha passat molts estius a Girona i la sent com la seva “segona terra”, va dir que s'havia presentat al premi animada pel fet que una història com la d' Olor de violetes, de Josep Campmajó, hagués guanyat el Casero, el 2009. “No sé si continuaré escrivint, perquè en aquesta novel·la ja he dit moltes coses”, va afegir.
Per obrir l'acte, Escarlata Circus va mostrar un documental sobre els seus 25 anys de vida i va oferir un tast del espectacle Llenties i marabú, dirigit per Sergi López, que es podrà veure a La Planeta del 22 al 30 de desembre.
Xavi Castillón, publicat en el Punt-Avui 31.10.12.

Més informació a:
ARA.COM  http://www.ara.cat/llegim/Mar_Bosch-Premi_de_novel-la_curta_Just_M-_Casero-Empuries-Anna_Altisen_0_802119913.html

CULTURA 21 http://cultura21.comunicacio21.cat/2012/10/31/mar-bosch-guanya-el-premi-just-m-casero-de-novel%c2%b7la-curta/

EL PERIÓDICO  http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/oci-i-cultura/mar-bosch-oliveras-guanya-premi-novella-breu-just-casero-2238572

EL NÚVOL http://www.nuvol.com/noticies/mar-bosch-guanya-el-premi-casero/

CHORDÀ COMUNICACIÓ http://www.neuschorda.com/noticies/726/veredicte-32-premi-de-novel%C2%B7la-curta-just-m-casero

PREMIS CASERO  http://www.premiscasero.net/

TELEVISIO DE CATALUNYA TV3 http://www.tv3.cat/videos/4314311

RÀDIO "LA XARXA". LA TARDA A GIRONA http://blocs.xarxaradio.cat/latardagirona/2012/10/31/el-premi-just-manel-casero-de-la-narracio-curta-que-organitza-la-llibreria-22-parlem-amb-guillem-terribas/

TELEVISIO DE GIRONA http://youtu.be/-GRpgEgTkeM

JOSEP M. FONALLERAS LLEGINT LA VALORACIÓ DEL JURAT:
http://www.facebook.com/video/video.php?v=10151314468527990

JOAN VENTURA EN EL PUNT: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/591023-quan-la-paraula-troba-la-seva-justa-mesura.html