El Casero mira cap a Ponent

 El lleidatà Josep Maria Pagès i Escolà rep el premi de la Llibreria 22 per ‘Blat' .  Gemma Sardà ha quedat finalista amb la novel·la ‘La veu del Cyrano'.

El lleidatà Josep Maria Pagès i Escolà (El Poal, Pla d'Urgell, 1976) va guanyar

Josep Maria Pagès i Gemma Sardà, ahir, al final de l'acte,
 a La Planeta Foto: GLÒRIA SÁNCHEZ / ICONNA. 

ahir, amb l'obra Blat, el 35è Premi Just Manuel Casero de novel·la curta, convocat per la Llibreria 22 i dotat amb 2.200 euros, una escultura de Joan Mateu i la publicació del llibre per part de l'editorial Empúries, a principi de l'any vinent. En el mateix acte, celebrat ahir al vespre a la sala La Planeta de Girona, va ser proclamada finalista del premi Gemma Sardà Llavina (Barcelona, 1967) per la novel·la La veu del Cyrano. Aquest segon premi té una dotació de 600 euros i la Llibreria 22 es reserva l'autorització i les condicions per a la publicació de l'obra durant un any.

El jurat del premi Casero, format per Mita Casacuberta, Josep Maria Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès, Eva Vàzquez i Guillem Terribas, com a secretari sense vot, ha subratllat l'alta qualitat de molts dels 31 textos presentats en aquesta edició, de manera que han arribat a la final sis obres, després de tres votacions, i algunes de les quals si no l'han guanyat haurien pogut fer-ho en altres edicions del Casero, segons el portaveu del jurat, Josep Maria Fonalleras. “Tot i això, n'ha destacat una per damunt de les altres, per unanimitat, perquè representa un esforç literari notabilíssim que ajunta, amb un entramat apassionant, dos temps històrics diferents –l'actualitat i la Guerra Civil– per tal de configurar el retrat de dos individus amb unes vides que tendeixen a una estranya convergència, un diàleg constant a través del temps i l'espai”, indica el veredicte del jurat sobre Blat, la primera novel·la de Josep Maria Pagès i Escolà –corrector des de fa quinze anys a la impremta lleidatana Arts Gràfiques Bobalà–, inspirada en la vida dels germans Màrius i Víctor Torres. Després d'obtenir guardons en concursos de relats i de rebre el reconeixement del premi Documenta 2008, que va valorar la seva obra Els nois de Sarcènit, Pagès i Escolà va publicar el 2012 en un llibre col·lectiu L'habitació de les mans, X Premi Romà Comamala de narrativa breu de l'Ajuntament de Vilabella.

Sobre Blat, el jurat del Casero afegeix que “és una novel·la en la qual ressonen les veus literàries d'un Bauçà enigmàtic o d'una íntima Rodoreda, a més de Faulkner o Sebald, un autèntic tour de force, narratiu que enganxa el lector per la lenta acumulació de materials que acaben confluint en un final memorable que dóna sentit a l'estructura amb una reflexió moral a l'entorn de la presència de l'altre. Els dos personatges de la història viuen en una determinada frontera”. El blat que dóna títol al llibre apareix al llarg de tota la narració, “com a presència i com a metàfora”. Blat és “una història vasta, extensa i profunda, que alhora es concentra en poques pàgines amb un llenguatge corprenedor i d'una precisa alenada poètica”.

Pel que fa a l'obra finalista, La veu del Cyrano, hi apareixen tres veus que es van alternant: la de Lola Font, vídua d'un famós actor –Quim Pruna– que mor per culpa d'un accident ridícul; la Nora Pruna, filla de tots dos, i la veu de l'actor, que estava preparant l'estrena del Cyrano de Bergerac, que continua ressonant en les vides de la dona i de la filla, com una absència que es fa dolorosament present. Tot i això, la novel·la té també trets de comèdia o tragicomèdia, per l'accident que provoca la mort de l'actor i per l'actitud dels personatges davant la vida i la mort. Gemma Sardà treballa des del 1996 a La Vanguardia fent tasques de correcció i traducció, i és coautora amb Manuela de Madre deVitalidad crónica. Convivir con la fibromialgia (2005).

Llull, Mateu i el nebot de l'editor

Guillem Terribas va obrir l'acte d'ahir fent una reflexió sobre el pas del temps i la renovació del públic i del jurat del Casero, que va començar d'una manera malenconiosa –remarcant que Narcís-Jordi Aragó assistia per primera vegada a l'acte sense la seva dona Mercè Huerta– i va acabar amb un to més informal: “L'únic que aguanta aquí la joventut sóc jo!”, va dir el mestre de cerimònies. El guitarrista Toti Soler i el rapsode Joan Massotkleiner van oferir el recital Llull. Mística i faula, basat en el Llibre d'Amic e Amat i el Llibre de les bèsties, de Ramon Llull, en els 700 anys de la seva mort. Abans de llegir el veredicte, Terribas va fer entrega d'una escultura de Fonsu Mateu a La Planeta per tots aquests anys de suport al premi.Fonalleras va resumir “l'epifania” del jurat respecte a Blat amb una contundent frase final: “És una de les millors novel·les que ha premiat mai el Casero.” Nebot de Lluís Pagès (Pagès Editors), el guanyador va venir sol des de Lleida. “Algú el vol acompanyar a Fires?”, va dir Terribas.
Xavi Castillón, publicat en El Punt-Avui 31.10.15

El lleidatà Josep Maria Pagès guanya el 35è premi Casero amb l´obra «Blat»

El manuscrit finalista del concurs de novel·la curta va ser «La veu de Cyrano», de la barcelonina Gemma Sardà

El lleidatà Josep Maria Pagès (El Poal, Lleida, 1976) va guanyar ahir per unanimitat el 35è premi de novel·la curta Just M. Casero per la seva primera obra, Blat, en la qual s'ajunten dos temps històrics diferents (l'actualitat i la Guerra Civil) per tal de configurar el retrat de dos individus amb unes vides que, segons el jurat, «tendeixen a una estranya convergència, un diàleg constant a través del temps i l'espai». «Una història vasta, extensa i profunda, que alhora es concentra en poques pàgines amb un llenguatge corprenedor i d'una precisa alenada poètica» va destacar el jurat remarcant el «notabilíssim» esforç literari de l'autor. Com a guanyador, a banda d'un premi en metàl·lic de 2.200 euros i una escultura de Joan Mateu, Pagès -que va presentar el text sota el pseudònim de J. P.- veurà publicada, a principis del pròxim any, la seva novel·la per l'Editorial Empúries.
L'obra finalista va ser La Veu de Cyrano de Gemma Sardà (Barcelona, 1967), en la qual dues dones -Lola Font i la seva filla- enfronten la mort, en un ridícul accident, del marit i pare, Quim Pruna, un famós actor que estava preparant l'estrena del Cyrano de Bergerac en el moment de la seva mort. En la novel·la, la veu de Pruna seguirà ressonant en les vides de les dones. Sobre aquesta obra, el jurat va destacar els seus «trets de comèdia tant per la desimboltura del llenguatge com per la fluïdesa de la narració i l'actitud de les protagonistes davant la vida i la mort». Com a finalista, Sardà va obtenir un premi dotat de 600 euros, i la Llibreria 22 -organitzadora del concurs- es reserva l'autorització i les condicions per a la publicació de l'obra al llarg de l'any. 
Format per Mita Casacuberta, Josep M. Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès, Eva Vázquez i Guillem Terribas, com a secretari sense vot, el jurat va decidir després de diverses votacions classificatòries que, de les 31 obres presentades, la novel·la guanyadora fos Blat. A part de l'obra guanyadora i la finalista, van quedar entre els cinc primers classificats: Flama d'Or, de Màrius Blàvia, En Garp segons el món, d'Udeis i Tota aquesta estridència, de Diana Sora. 

Tot i que entre els guardonats no hi va haver cap gironí, sí que va passar a la segona volta la novel·la Verge en gai Saber, de la gironina Anna Carreras. Entre els participants hi havia altres representants de la província de Girona com La Veu silenciada, de Mercè Carbó Bosch, de Sant Feliu de Guíxols; Genius Loci, de Jaume Planas, de Blanes; Stop, de Meritxell Rodríguez Lavall, de Banyoles o La Reina del Mambo, de Josep M. Vidal, de Girona. 
L'entrega de premis es va realitzar ahir a la nit a la Sala La Planeta i va ser presentada pel llibreter Guillem Terribas. L'acte es va iniciar amb el recital-concert Llull. Mística i faula del guitarrista Toti Soler i l'actor Joan Massotkleiner, amb el qual es va retre homenatge al creador del català literari, Ramon Llull, de qui es compleixen 700 anys de la seva mort.
Daniel Bonaventura, Diari de Girona publicat el 31.10.15

Informació a Tv3 el 02.11.15 el minut 9 http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/noticies-324/telenoticies-comarques-de-girona-02112015/video/5561497/

Què diria en Miquel?. Miquel Pairolí en el record.

Imma Merino. Foto: Quim Puig

“Quasi cada dia penso en en Miquel i em manca la seva presència i la seva conversa. I trobo a faltar molt els seus articles. Penso: què en diria en Miquel, de tot això que està passant? Ens il·luminaria sobre la realitat que vivim, tant en aquest país petit com a tot el món, amb la seva sensibilitat social i moral”. Ho deia ahir Imma Merino, que va ser companya de Miquel Pairolí a la secció de cultura d'aquest diari, durant l'acte Miquel Pairolí en el record, que va tenir lloc a la sala La Planeta de Girona, dins la XXIII Proposta de Poesia del premi Just M. Casero de novel·la curta, que es lliurarà demà al mateix escenari. L'acte d'ahir estava organitzat en col·laboració amb la revista contracultural El Procés, que hi va presentar el seu setè número, del qual encara s'està ultimant l'edició i que serà un monogràfic dedicat a Pairolí, coincidint més o menys amb el 60è aniversari del seu naixement i el 5è de la seva mort. De fet, ahir ja es van poder escoltar i es van projectar alguns dels continguts d'aquest número, que inclourà testimonis de persones que el van conèixer i cartes i altres documents personals de l'escriptor als quals ha tingut accés El Procés a través de la seva germana Fina, present també a l'acte d'ahir.

Jordi Subirà i Anna Carina Ribas, del grup Proscènium, van obrir i tancar respectivament l'acte amb dos fragments del dietari Octubre(2010), una de les obres cabdals de Pairolí. Dani Chicano, membre de l'equip editor d'El Procés –juntament amb Joaquim Armengol, Jordi Armengol, Quim Cantalozella, Marta Negre i Cristina Martínez–, va conduir l'acte i, per començar, va llegir una carta de Joaquim Armengol en la qual lloava Pairolí com un escriptor d'un gran nivell i reclamava que es reeditessin els seus llibres, cosa que farà en els propers mesos la Fundació Valvi amb els seus dietaris. Cantalozella va subratllar “la fascinació pels seus dietaris i assajos”, que els va motivar a dedicar-li tot un monogràfic com el que prèviament van centrar en Joan Vinyoli.

Miquel Pairolí. octubre 2011

Després de l'emotiva intervenció d'Imma Merino, que va llegir dos dels articles publicats per Pairolí a la secció L'escaire d'aquest diari, per subratllar el seu equilibri entre sentit crític, reflexió i memòria, però també “una ironia sempre fina” –“Què bo que eres, Miquel!”, va exclamar Merino per acabar–, el llibreter Guillem Terribas va llegir l'article que ha escrit per a la revista (El discret encant de Miquel Pairolí), recordant sobretot les seves converses sobre música i cinema, i tot seguit va projectar una selecció de fragments de presentacions a la Llibreria 22 en què Pairolí va intervenir com a autor o presentador. Chicano va llegir dues de les cartes que es reproduiran a la revista, una de Vinyolí a Pairolí i una altra d'aquest a Raimon (“He deixat de fer vida de periodista i faig vida d'intel·lectual”, l'informa des de la casa familiar de Quart). Pep Vila, amic de Pairolí des que tots dos estudiaven filologia catalana, el va recordar amb l'escrit Miquel Pairolí, un home i una obra convincents (“Podria donar fe de notari de l'exactitud de les descripcions que surten a Octubre”), amb un petit fragment final “de ressons proustians” d'una novel·la inèdita de Pairolí. L'actriu Cristina Cervià va llegir un article de Josep Maria Fonalleras publicat al digital Núvol ( Miquel Pairolí. Prosa perseverant), on manifesta la seva “admiració profunda” per la seva obra. Guillem Terribas va tancar l'acte remarcant que l'any vinent el Casero tornarà a recordar Pairolí. Avui la Proposta de Poesia continua amb El càcol de Domènech Ponsatí (18 h).

Xavier Castillón, publicat en El Punt-Avui  31.10.15

Muntatge de les presentacions a la 22 de Miquel Pairolí
 https://youtu.be/xzsWVbt5UJE

* Text de Guilem Terribas que es publicarà a la revista EL PROCÉS ( novembre 2015) dedicada a Miquel Pairolí.

EL DISCRET ENCANT DE MIQUEL PAIROLÍ

Miquel Pairolí era un personatge discret, encara que la seva presència sempre es feia notar allà on fos. Miquel Pairolí era un personatge discret, encara que en una tertúlia, sobretaula a l’entorn d’un grup de gent, ell sempre destacava per damunt dels altres, no només per la seva presència sinó, també, pel que deia o no deia, el que opinava o el que hi aportava a la conversa.

Com passa molt sovint, quan una persona desapareix de la teva vida, et venen records, moments viscuts junts. Anècdotes, situacions divertides i d’altres inimaginables. Moments agradables i d’altres de no tant. Amb en Miquel m’ha passat i m’està passant. I més quan rellegeixo alguns dels seus dietaris i, sobretot, el darrer Octubre. Entenc algunes de les situacions, dels silencis, d’anar junts amb algun lloc i no assabentar-me del que pensava.

En Miquel sabia escoltar i, també, parlar. En les nostres converses, no amagava res, però tampoc et deia gaire. Per exemple, arribar un llibre nou d’ell a la Llibreria i jo no saber-ho. A l preguntar-li com es que no m’havia comentat , que estava escrivint el llibre, la resposta era, “tampoc m’ho vas preguntar…”

En Miquel li agradava el cinema, sabia seleccionar les pel·lícules. També el teatre i l’Opera. La música, sobretot la música. La darrera vegada que el vaig anar a veure, tres dies abans de la seva mort, em va dir que ja no tenia esma per res. Ni per llegir, ni mirar la tele o alguna pel·lí. Però el que li sabia més greu era no poder escoltar música. Al veure la meva cara d’estrany, davant el fet de que ja no podia escoltar música, va recalcar que quan ell escoltava música, “Escoltava” música, només estava per viure i interpretar la mel·lodia, els sons i les sensacions. I això ja no ho podia fer.
Moltes vegades vam parlar de cinema, comentar pel·lícules que havíem vist junts o per separat. Coincidíem bastant, tot i que ell era molt més exigent que jo. Em va sorprendre, també aquell darrer dia, quan em va dir que una de pel·lícules que sempre revisava i recordava, era una que ell sabia que a mi m’agradava molt. Es, em va dir, Doctor Zhivago. Mai m’ho havia comentat fins aquell moment, quan jo moltes vegades li havia referènciat aquest important i interessant film de David Lean.

En Miquel era així i molt més. Per això ara penso que amb una mica més de temps, l’ hagués pogut conèixer millor i em comptes d’esperar que fos ell que m’expliques coses de la seva vida quotidiana, ara hagués aprés a preguntar-li. Ell segur que les respondria (a la seva manera), entre altres coses perquè en Miquel no tenia res a amagar.

Guillem Terribas.

El ritme de la mortLa lectura desordenada proporciona coincidències felices, trobades que no havíem previst, maneres semblants de veure el món que acosten autors a qui els nostres prejudicis havien situat en tradicions diferents. Dies enrere repassava el primer dietari de Miquel Pairolí, Paisatge amb flames (Columna, 1990). A les primeres pàgines vaig topar amb una evocació de la processó de Verges que havia oblidat, i que val la pena recuperar. Després de situar aquesta tradició en el seu context històric, “un tast dels terrors del tràgic i convuls segle XV”, Pairolí ens regala una reflexió sobre el so del tambor que ressona pels carrerons, una reflexió que avui resulta molt pertinent: “Aquell so, desproveït de qualsevol grandesa, opac, insuls, monòton, expressa fins a l'esgarrifança el tedi i l'absurd que van definint, com el rellotge sense broques i el plat de cendra, allò etern del destí humà, la roda de carro, de fusta gastada, que va fent via pel camí polsós.”

Per atzar, fa poc vaig repassar L'art de la novel·la, de Milan Kundera (Destino, 1987), que es va publicar si fa no fa quan Pairolí escrivia el seu dietari. Va ser allà on vaig topar amb una definició molt personal de ritme. L'autor de La insuportable lleugeresa de l'ésser confessa que l'horroritza sentir els batecs del seu cor, ja que li recorden a cada instant que el temps de la seva vida està comptat. Per la mateixa raó, afegeix, troba macabres les línies de mesura de les partitures. En canvi li plauen els grans polifonistes, els mestres del contrapunt, l'últim Beethoven i el compositor Oliver Messiaen, que va inventar una estructura temporal imprevisible, és a dir, un temps que es desplega de manera autònoma. Tot plegat condueix Kundera a considerar el rock un “primitivisme fastiguejant”, ja que amplifica el glatit del cor perquè no oblidem ni per un segon que el nostre destí és la mort.

Miquel Pairolí ens va deixar quan es trobava en el cim de la creativitat. Kundera, nascut dècades abans, ha continuat escrivint tot i que la seva agudesa ha anat disminuint. Des de tarannàs potser no tan diferents, tots dos van escriure sovint sobre la mort, i tots dos la van vincular al ritme insuls, monòton, tan previsible com el final que ens espera.
Vicenç Pagès, publicat en el Punt-Avui 01.11.15

Josep Torrent situa el lector entre el públic del seu primer judici novel·lat

 ‘La noia que fa vint mesos que és a la presó' té com a escenaris l'antiga audiència i la presó de Girona.  “Els judicis amb jurat s'estan americanitzant”.

Josep Torrent (Bellcaire d'Empordà, 1956) ha publicat la seva quarta novel·la, La noia que fa vint mesos que és a la presó(Editorial Alrevés, col·lecció Crims.cat), que a diferència de les anteriors no és policíaca, sinó judicial, i té com a escenaris principals l'antiga audiència de la Casa Pastors i la presó de Girona. Torrent narra el judici d'una noia que acaba entrant a la presó per haver matat el seu excompany quan l'estava violant, ja que no existeixen proves de la violació i, en canvi, sí que n'hi ha que ella havia amenaçat algun cop el seu agressor. “Jo situo el lector com a part del públic que assisteix al judici durant cinc dies i escolta les intervencions del jutge, el fiscal, l'advocat defensor, el forense, etc.”, explica Torrent, que va començar a perfilar aquesta novel·la ara fa una dècada, quan començaven els jurats populars, i després va aparcar el projecte, per reprendre el llibre i enllestir-lo ara fa quatre o cinc anys. “Els judicis amb jurat popular cada vegada s'estan americanitzant més”, conclou Torrent, que per escriure una novel·la al màxim de versemblant possible va assistir a totes les sessions de dos judicis per assassinat.

El llibre també narra “una història d'amistat molt important, que ja veurem com acabarà, perquè el final és molt obert: jo opino que una novel·la es construeix entre el que l'escriu i el que la llegeix”. Un antic amic de la protagonista lluitarà per demostrar la seva innocència, amb el millor penalista de Girona, que presentarà un recurs, i deixarà sobre la taula una reflexió sobre una justícia que pot variar segons l'advocat que puguis pagar-te.

Josep Torrent té previst tornar al gènere policíac i al seu personatge més conegut, Damià Surrell, en una altra novel·la que Alrevés publicarà el setembre vinent.

Monguilod presenta avui el llibre a la 22

L'advocat Carles Monguilod, que va assessorar Torrent en aquest llibre, presentarà avui La noia que fa vint mesos que és a la presó a la Llibreria 22 de Girona (20 h). Dissabte vinent, el llibre es presentarà al castell palau de Bellcaire d'Empordà, amb Abel Font i Paquita Saballs (19 h). També hi ha prevista una presentació al Cafè Art Fontanella XII d'Olot, el 14 de novembre, amb Clàudia Pujol, directora de la revista Sapiens.
Xavier Castillón, publicat en el Punt-Avui 22.10.15

Arribas, premi Masó

 El projecte ‘F.R.A.U.', d'Albert Arribas i Centaure Produccions, un espectacle de set hores estructurat com un festival, va rebre ahir a Girona el 9è Premi Quim Masó.

Els finalistes , Carles Fernández Giua i Elies Barberà,
Manel Dueso i Almirall i el guanyador, Albert Arribas
Foto: JOAN SABATER.

El 9è Premi Quim Masó a projectes de producció teatral es va lliurar ahir al vespre, en un acte celebrat a la sala La Planeta de Girona, al projecte F.R.A.U., presentat per Albert Arribas i Centaure Produccions, que és l'escenificació del llibre Quadern del frau, del poeta Albert Balasch, que sortirà publicat en els pròxims mesos per Edicions 62 i on Balasch va recollit i reescrit tota la seva obra.F.R.A.U. és un espectacle de set hores sense pausa, estructurat com un festivalque combina sis espectacles autònoms amb moments parateatrals. Segons Centaure Produccions, “portar el Quadern del frau dalt de l'escenari és, potser, una manera assenyada de reflexionar sobre aquest festival de banalitats que el nostre segle XXI ha propiciat amb el nom de polítiques culturals”.

L'equip de F.R.A.U. estarà integrat per Albert Arribas (dramatúrgia i direcció) i els intèrprets Mònica Almirall, Jordi Collet, Oriol Genís, Antònia Jaume, Marta Ossó i Albert Prat. La companyia Centaure Produccions va néixer el 2013 i aquesta temporada té previst estrenar Licaó i Vergonya eterna.

El premi Quim Masó té una dotació màxima de 50.000 euros i el muntatge guanyador s'estrenarà en el Grec Festival de Barcelona 2016 i es podrà veure també la tardor vinent a Temporada Alta.F.R.A.U. ha estat escollit pel jurat entre un total de 25 projectes teatrals. Els altres dos projectes finalistes han estat Jambo Bwana, de Manel Dueso i Almirall, i Realpolitik, d'Elies Barberà i Carles Fernández Giua. El jurat que ha avaluat els projectes presentats està format per Xavier Albertí, director del Teatre Nacional de Catalunya; Ramon Simó, director del Festival Grec; Andreu Gomila, periodista; Pere Puig, director de La Planeta; Josep Domènech, de Bitò Produccions; Josep Sánchez, director del Teatre Municipal de Girona; Joan Yago, guanyador de l'edició anterior del premi Quim Masó, i el llibreter Guillem Terribas com a secretari.

El premi Quim Masó, que recorda aquest actor, director i productor teatral, es va lliurar ahir en un acte presentat per l'escriptor Josep Maria Fonalleras, en el qual Mercè Martínez (veu), Andreu Gallén (piano) i David Bayés (contrabaix) van interpretar fragments de l'espectacle Cantar al desamor.

Aquest premi és impulsat per la família Masó, Bitò Produccions, la Llibreria 22, el Grup Proscènium-La Planeta i l'Ajuntament i la Diputació de Girona, i té també el suport de Ribas-Àlvarez, el Grec, l'Obra Social La Caixa i Temporada Alta.

Xavier Castillón publicat en El Punt-Avui 22.10.15

Una obra de set hores guanya el premi Quim Masó de teatre.

El jurat lliura a Girona el guardó al projecte «F.R.A.U.», d'Albert Arribas, que ha reescrit tota la seva obra literària.

Guillem Terribas, Josep M. Fonalleras i Ramon Simó.
Foto: Camera Rosa.

El jurat del Premi Quim Masó 2015 va proclamar ahir a la nit a Girona guanyador el projecte F.R.A.U., presentat per Albert Arribas i Centaure Produccions. El premi té una dotació de 50.000 euros. F.R.A.U és l'escenificació del llibre Quadern del Frau, d'Albert Balasch, que sortirà publicat per Edicions 62 durant aquesta temporada. El llibre recull tota l'obra de l'autor, que l'ha reescrit per a l'ocasió.

La proposta guanyadora és un espectacle de set hores sense pausa, estructurat en forma de «festival» i que combina sis «espectacles» autònoms amb moments parateatrals.

Festival de banalitats

Per Centaure Produccions, «portar Quadern del frau a l'escenari és, potser, una manera assenyada de reflexionar sobre aquest festival de banalitats que el nostre segle XXI ha propiciat sota el nom de polítiques culturals».

L'equip artístic estarà integrat per Albert Arribas (dramatúrgia i direcció); Mònica Almirall, Jordi Collet, Oriol Genís, Antònia Jaume, Marta Ossó i Albert Prat (intèrprets). Tots ells formen Centaure produccions una companyia teatral que va néixer l'any 2013 i ha estrenat els espectacles Vespres de la Beata Verge, El cant de la gorgona, Moro com a país, Sala de mirallsSelecció. Aquesta temporada tenen previst estrenar Licaó i Vergonya eterna.

El projecte ha estat escollit entre un total de 25 propostes que optaven al premi en aquesta edició. El guanyador rebrà una dotació màxima de 50.000 € i el muntatge s'estrenarà al Grec Festival de Barcelona 2016 per posteriorment veure's a l'edició 2016 de Temporada Alta.

La proclamació del guanyador ahir a la nit a la sala La Planeta, en el marc de les activitats de Temporada Alta, en un acte que va comptar amb l'actuació musical de Mercè Martínez (veu), Andreu Gallén (piano) i David Bayés (contrabaix), que han interpretat fragments de l'espectacle Cantar al desamor.

Els altres dos projectes finalistes han estat Jambo Bwana de Manel Dueso i Almirall i Realpolitik d'Elies Barberà i de Carles Fernández Giua.
El jurat que ha avaluat els projectes presentats estava format per Xavier Albertí (director teatral i del Teatre Nacional de Catalunya), Ramon Simó (director teatral i director del Festival Grec), Andreu Gomila (crític i periodista teatral), Pere Puig (director teatral i de la Sala La Planeta), Josep Domènech (Bitò Produccions), Josep Sánchez (director del Teatre Municipal de Girona), Joan Yago (guanyador de la vuitena edició dels Premis Quim Masó) i Guillem Terribas (Llibreria 22), actuant com a secretari.

Un premi únic

El Premi Quim Masó s'atorga amb periodicitat anual i és l'únic amb retribució econòmica a Catalunya per a la producció i exhibició de muntatges de text en llengua catalana no estrenats.

El guardó, creat el 2006 en reconeixement al malaguanyat actor, director i productor teatral Quim Masó, és un motor imprescindible perquè companyies, productores i dramaturgs puguin tirar endavant els seus projectes i representar-los als escenaris.

L'any passat, el Premi va assolir el rècord de participació de les darreres edicions amb un total de 48 produccions teatrals presentades.
Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona 22.10.15

Ponsatí-Murlà rebrà el premi Setè Cel per «Totes les estacions de França»

El llibre de l'escriptor gironí ja havia rebut el guardó de novel·la curta Just Manuel Casero
L 'escriptor Oriol Ponsatí-Murlà rebrà el premi Setè cel d'enguany per la seva novel·la Totes les estacions de França. El jurat del premi, reunit el passat 16 d'octubre, va acordar per unanimitat donar el premi, dotat amb 3000 €, a l'escriptor gironí, que ja havia estat guanyador del Premi de Novel·la Curta Just Manuel Casero amb aquesta mateixa obra.
Oriol Ponsatí-Murlà ha assegurat que tots els premis fan il·lusió, però en el Setè Cel tenen una participació decisiva els vots dels lectors i, especialment, dels grups de lectura de les biblioteques». 
L'escriptor ha valorat, d'altra banda, el fet que tots els membres del jurat (Albert Rossich, Miquel Berga, Vicenç Villatoro i Guillem Terribas) «són persones que tinc per grans lectors i de qui valoro molt el criteri literari». «Si sumem una cosa i l'altra, el premi no només m'honora sinó que em fa respecte i tot», ha declarat.
Nascut a Figueres el 1978, Ponsatí-Murlà és editor, traductor i escriptor. És doctor en Filosofia per la Universitat de Girona i professor associat de filosofia antiga en aquesta mateixa universitat des de l'any 2008. Fundador i director d'Edicions de la Ela Geminada, ha traduït obres de Michael Nyman, Igor Stravinski, Friedrich Nietzsche, Gianni Vattimo, Denis Diderot i Josep Palau i Fabre. Ara mateix és col·laborador habitual del Diari de Girona.
Optaven al premi Setè Cel totes les novel·les editades en català durant el 2014. Mitjançant un sistema de votacions els lectors en fan una tria, de les quals el jurat ha seleccionat la guanyadora. El lliurament del premi es farà el proper 13 de novembre.
Diari de Girona 21.10.15

Ponsatí-Murlà rep el Setè Cel per ‘Totes les estacions de França'

L'escriptor, editor i professor de filosofia de la Universitat de Girona Oriol Ponsatí-Murlà (Figueres, 1978), amb la novel·la curta Totes les estacions de França (Empúries), és el guanyador de la novena edició del premi Setè Cel de Salt a la millor obra narrativa publicada al llarg del 2014. El jurat del premi, format per Miquel Berga, Vicenç Villatoro, Albert Rossich i Guillem Terribas, reunit el 16 d'octubre passat, va escollir per unanimitat l'obra de Ponsatí-Murlà entre cinc finalistes, escollides entre les obres més votades pels lectors de les biblioteques públiques i els clubs de lectura de Salt. Les altres seleccionades eren Silenci a taula, de Cristina Garcia; Les dones de la Principal, de Lluís Llach; La setena vida de Kaspar Schwarz, de Carles Pradas, i Esborraràs les teves petjades, de Xevi Sala. Totes les estacions de França, amb la qual va guanyar el premi Just M. Casero el 2013, és la primera obra de ficció d'Oriol Ponsatí-Murlà.

El lliurament del premi, dotat amb 3.000 euros, tindrà lloc a la biblioteca Iu Bohigas de Salt el dia 13 de novembre.

El PUnt-Avui 21.10.15

Núria Borrut guanya el Gregal per un llibre que repassa fets del segle XX

 L'escriptora barcelonina va rebre, ahir a Maçanet de la Selva, el guardó per ‘Sota les llambordes, la platja' . Recorre una part de la vida d'una fotògrafa

L'escriptora barcelonina Núria Borrut i Mulet, amb l'obra Sota les llambordes, la platja, ha guanyat la quarta edició del premi Gregal de novel·la. El veredicte es va fer públic ahir, en un acte que va tenir lloc al Teatre de la Societat de Maçanet de la Selva, amb l'assistència de nombrós públic.

L'obra guanyadora ofereix al lector un recorregut per una part de la vida de la fotògrafa Síssi entrellaçada amb fets de la història mundial que ella va veure, va fotografiar o va ressenyar, especialment els més cruents i injustos comesos pels estats poderosos contra els més febles (guerra del Vietnam, Xile, l'Argentina, Cambotja), però també altres fets, com ara el festival de música de Woodstock del 1969.

El relat de Sota les llambordes, la platja comença quan, arran de la mort recent de la Síssi, l'editorial francesa Lieus, que ha tingut vincles professionals i d'amistat amb ella i la Chantal, decideix publicar un llibre de fotografies per homenatjar-la.

Les distincions

A banda del premi a la novel·la històrica, en aquesta edició també es van entregar les següents distincions: al llibreter i activista cultural Guillem Terribas, pels 37 anys al capdavant de la Llibreria 22; a Jordi Grau, per la seva llarga trajectòria com a periodista a El Punt Avui i molt especialment per la conducció del programa La ciutat dels llibres de Televisió de Girona; a la nova Biblioteca de Maçanet de la Selva, aconseguida després de molts anys d'esforços, i a Rosa Maria Pascual, per la seva tasca de promoció cultural a les comarques del Vallès.

El Punt-Avui. 20.10.15

L'exposició de la Llibreria 22 arriba a la Carles Rahola

L'exposició Llibres parlats. 30 anys de presentacions de llibres, que repassa la història de la Llibreria 22, s'inaugura avui a la biblioteca Carles Rahola (19 h). Hi intervindran l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont; la directora de la biblioteca, Lourdes Reyes; la comissària de l'exposició, Cristina Masanés; Guillem Terribas, de la 22, i Lluís Freixas, de la Casa de Cultura de Girona. S'hi recordarà Natàlia Molero, que va impulsar l'exposició quan era directora de la Casa de Cultura.
Xavier Castillón, publicat en El Punt-Avui 20.10.15

Jordi Arbonès (Nif) retrata creadors gironins al llibre «Temps interessants»

L'escriptor presenta una visió positiva d'una Girona compromesa amb la creativitat i amb els temps moderns.

L'escriptor Jordi Arbonès (Nif) retrata personatges de la seva generació compromesos amb la creativitat moderna al nou llibre Temps interessants (Edicions del Llop Ferotge), un volum que també aborda temes com ara l'emissora Ràdio Salt i aspectes històrics com els últims dies de la vida de Quico Sabaté, el lluitador maqui que el 1960 va caure abatut prop de Sant Celoni als 44 anys d'edat.

Temps interessants és un recull d'articles escrits per l'autor entre l'any 2000 i el moment present per a publicacions com El Dimoni de Santa Eugènia de Ter, Presència, Revista de Girona, Ara i Diari de Girona, mitjà, aquest darrer, en el qual col·labora assíduament.

Entre aquests retrats hi ha els dedicats a l'actriu Cristina Cervià, l'escriptor prematurament desaparegut Miquel Pairolí o el fotògraf Jordi Renart.

Una tria literària

«No és una compilació més, aquesta tria té un sentit narratiu, no ha estat pensada estrictament en clau d'actualitat, sinó buscant un rastre, una continuïtat literària», fa notar l'autor de Carn a les bèsties (premi Documenta, 1990) i Matèria Fràgil (premi Prudenci Bertrana de novel·la, 2002).

Temps interessants és el número u de la nova col·lecció La Llibreta Balva, de l'editorial El Llop Ferotge, una iniciativa de l'editor Jorge Morales que d'aquesta manera obre la seva editorial als camps de l'assaig, la crònica periodística i el pensament. Fins ara havia publicat poesia i algun relat.

L'obra es presentarà el proper dimecres, 7 d'octubre, en un acte a la Llibreria 22 que comptarà amb la participació de Lluís Muntada, Jorge Morales i Manel Mesquita, editor del digital El Dimoni de Santa Eugènia. A més, l'actor Ferran Frauca oferirà un tast llegit de l'obra.

Arbonès ha declarat que el llibre inclou una cinquantena d'articles sobre personatges que en algun moment de la seva vida s'han entregat a la creació.

«Ofereixo la meva visió de gent de la meva generació, gent amb la qual he crescut, persones que han anat fent coses interessants», comenta aquest fill de Calella de Palafrugell (1956), etern còmplice de la vida cultural de la ciutat de Girona, on resideix, com qui diu, des de sempre.

La seva és una «visió positiva» de la Girona de la creativitat i de la modernitat, una «Girona fresca» que no té res a veure amb «la ciutat grisa dels anys 1960», diu qui és un prolífic autor, moltes vegades premiat, que també ha cultivat el guió de televisió, de cinema i de ràdio, a més del teatre.

D'altra banda, Arbonès ofereix una «visió insubornable», segons el professor i escriptor Lluís Muntada escriu al pròleg del llibre, on qualifica l'autor com «un dels nostres grans narradors i un dels nostres articulistes més incòmodes».

«Aquest llibre és un gran encert que, a l'espera d'una recopilació més integral de l'obra periodística de Jordi Arbonès, cobreix una llacuna considerable», conclou Muntada.

Arbonès va ser finalista del premi Josep Pla (1994) amb Ruleta Dolça, va guanyar el premi d'articles periodístics Manel Bonmatí 1989, per l'article Girona, una plàcida metamorfosi, té el premi Joan Santamaria de teatre 1998 amb l'obra Klaus i Mortimer, el premi Carlemany de novel·la de 2001 amb l'obra L'escala de Richter.
Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona 01.10.15    http://www.diaridegirona.cat/cultura/2015/09/29/jordi-arbones-nif-retrata-creadors/745809.html

35 PREMI DE NOVE·LA CURTA JUST M. CASERO

La XXIII Proposta de Poesia/ Premi Just M. Casero,  homenatjarà Ricard Creus.

* Aquest és un dels cinc actes que conformen la programació d' enguany, que tindran lloc entre el 27 d'octubre i l'1 de novembre.

 L'acte de lliurament del premi Just M. Casero es farà el 30 d'octubre.

Trenta-una obres aspiren a la 35a edició del Premi de Novel·la Curta Just Manuel Casero 2015. Com ja va sent una tradició, l'acte de lliurament tindrà lloc el 30 d'octubre (20 h) a la Sala La Planeta i enguany com a obertura s'ha proposat un recital concert (en versió reduïda d'uns trenta minuts) del guitarrista Toti Soler i l'actor Joan Massotkleiner titulat Llull, mística i faula, com a homenatge al creador del català literari quan es compleixen 700 anys de la seva mort.

Guillem Terribas serà el presentador de la cerimònia, al final de la qual es farà públic el veredicte del premi que convoca la Llibreria 22 de Girona i que està valorat en 2.200 euros i la publicació a l'editorial Empúries. El jurat d'aquesta edició el formen Mita Casacuberta, Josep M. Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès i Eva Vázquez.
Cinc propostes literàries

Ricard Creus, acompanyat per Rosa M. Font.
Foto: Joan Sabater

I un any més, com ja en van sent 23, paral·lelament a aquest esdeveniment literari se celebra la Proposta de Poesia a La Planeta. Per a aquesta edició s'ha conformat una programació amb cinc actes literaris que s'encetaran el 27 d'octubre (21 h, 6 euros) ambUn aperitiu al Flore, de Narcís Comadira. Es tracta d'una lectura entre tres de les grans figures literàries catalanes del segle passat: Josep Carner, Mercè Rodoreda i Josep Pla; interpretats per Jaume Mallofré, Carme Sansa i Joan Massotkleiner.

La presentació del monogràfic dedicat a la figura i l'obra de Miquel Pairolí de la revista El Procés (28 d'octubre); la lectura d'alguns dels propis poemes de Josep Domènech Ponsatí publicats al seu nou recull, El càcol (29 d'octubre), i la projecció d'una biografia musicada de Manuel de Pedrolo i la conferència a càrrec d'Adelais de Pedrolo, la filla de l'escriptor homenatjat (31 d'octubre), són el seguit de propostes que culminaran l'1 de novembre amb l'acte d'homenatge al poeta Ricard Creus.

Titulat Cantar de tu i de mi també deu ser vida, hi participaran un munt d'amics i escriptors, entre els quals destaquen Sam Abrams, Miquel Desclot, Susana Rafart, Isabel Oliva, Mireia Lleó, Quim Curbet, Vinyet Panyella, Jordi Colomer, Dolors Reig, Maguí Noguer, Roger Costa-Pau, Maria Rosa Font i Lluís Lucero.
Jordi Camps Linnell, publicat en el Punt-Avui 23.09.15

La Proposta de Poesia del premi Casero homenatjarà Pairolí, Llull i Pedrolo

S'acosten les Fires de Girona i la Llibreria 22 i la sala La Planeta van presentar ahir la Proposta de Poesia, la setmana d'actes teatrals i poètics que acompanya l'acte de lliurament del premi literari Just M. Casero, que retrà aquest any homenatge a Miquel Pairolí, Ramon Llull i Manuel de Pedrolo.
A partir del 27 d'octubre i fins l'1 de novembre, la La Planeta acollirà diàriament un espectacle de la XXIII Proposta de Poesia.
Narcís Comadira és el creador d'Un aperitiu al Flore (primer espectacle, dia 27), una trobada imaginària entre Josep Carner, Mercè Rodoreda i Josep Pla, interpretats respectivament per Jaume Mallofré, Carme Sansa i Joan Massotkleiner. Aquest és un encàrrec a Comadira del Born Centre Cultural que ja es va veure a Barcelona.
El malaguanyat escriptor Miquel Pairolí serà evocat (dia 28) en un acte de la revista El Procés, íntegrament dedicada a l'autor, i que tindrà una edició digital, a més de cent exemplars impresos. 
El dia 29 farà d'amfitrió Josep Domènech Ponsatí, poeta i llibreter tatuat de la Llibreria Geli, que llegirà la seva obra El càcol.
El 30 d'octubre hi haurà pròpiament el lliurament del premi de novel·la curta Just M. Casero, dotat amb 2.200 €, més 600 € per al finalista, i que aquest any ha rebut un total de 31 obres. En el decurs de l'acte, presentat per Guillem Terribas, es farà un homenatge a Ramon Llull, amb motiu del 700 aniversari de la mort del primer gran narrador en llengua catalana.
La Proposta de Poesia continuarà el dia 31 amb la projecció i conferència Pedrolo, radicalment la llibertat, a càrrec d'Adelais de Pedrolo, filla de l'autor de Mecanoscrit del segon origen, que va ser el primer escriptor guanyador del premi Bertrana de Girona. Pere Puig, responsable de La Planeta, va fer ahir en roda de premsa una decidida reivindicació d'un escriptor molt influent dels anys 60 i 70, l'obra del qual ara està a mans del Grup Planeta, a través d'Edicions 62, i no es publica. Precisament aquests dies s'estrenarà la pel·lícula Segon Origen, basada en l'obra de Pedrolo. 
Finalment, l'1 de novembre, últim dia de Fires, es retrà homenatge al poeta Ricard Creus, amb un recital col·lectiu.
Daniel Bonaventura. publicat en el Diari de Girona 23.09.15

‘El exilio de Mona Lisa', a Girona

Antoni Puigverd, Juan Cal i Guillem Terribas
 Foto: X.C.

Antoni Puigverd va presentar ahir El exilio de Mona Lisa(Milenio), primera novel·la de l'experimentat periodista Juan Cal, a la Llibreria 22 de Girona. Cal, directiu del diari Segre, recrea en aquesta “ficció documental” la trobada de dos exiliats catalans –un artista revolucionari i un sacerdot republicà– el 1940 a Montalban, una petita ciutat plena de refugiats i d'obres d'art del Louvre que alguns intenten salvar dels nazis. Puigverd va destacar l'esforç de Cal per construir personatges versemblants.
Xavier Castillón, publicat en el Punt Avui 17.09.15

Puigvert presenta el llibre de Juan Cal

Foto: Aniol Resclosa.

Dos refugiats catalans es retroben el 1940 al sud de França enmig de l'angoixa que genera la imminent ocupació alemanya. En aquest context salvaguardaran algunes valuoses obres d'art que poden caure a mans dels nazis. Aquest és l'argument d'El exilio de Mona Lisa, llibre del periodista Juan Cal, director executiu del grup editorial del diari Segre, que l'escriptor Antoni Puigvert va presentar ahir en el decurs d'un acte a la Llibreria 22 de Girona.

Diari de Girona 17.09.15 

La Maledició dels Palmisano

Rafel Nadal omple el Saló de Descans en la presentació gironina de l'obra i Albert Om diu que aquesta novel·la el consagra com a escriptor

Rafel Nadal omple el Saló de Descans en la presentació gironina de l'obra i Albert Om diu que aquesta novel·la el consagra com a escriptor.

Les pàgines encara desprenen olor d'impremta i ja s'ha convertit en el llibre més venut en llengua catalana del moment.
La maledicció dels Palmisano (Columna), del periodista i escriptor gironí Rafel Nadal, una dramàtica història ambientada al sud d'Itàlia, a cavall de les dues ?guerres mundials, va camí de convertir-se en un best seller i tenir traducció a diverses llengües, però si alguna cosa honora l'autor és que li diguin que aquest seu quart llibre és el que el consagra com a escriptor.
Tot un elogi pronunciat ahir per boca del periodista Albert Om en la presentació gironina de La maledicció dels Palmisano, en el decurs d'un acte que va omplir el Saló de Descans del Teatre Municipal de Girona amb més de 150 persones.
Tot un esdeveniment cultural que va comptar amb l'assistència de bona part de la nombrosa família de Rafel Nadal, la qual descansa tranquil·la ara que el seu germà escriptor ja no parla d'ells, com va fer a les seves dues primeres novel·les autobiogràfiques, Quan érem feliços i Quan en dèiem xampany.
Albert Om, presentador a Barcelona d'aquests dos llibres anteriors, va assegurar ahir a Girona que Nadal és «un grandíssim narrador oral» i que és també «un grandíssim narrador escrivint».
La maledicció dels Palmisano troba el seu origen en un viatge al sud d'Itàlia on l'ex director d'El Periódico veu un monòlit de la Primera Guerra Mundial on 21 del total de 42 noms registrats porten el cognom Palmisano.
Són caiguts de la guerra, tots ells pertanyents a una mateixa nissaga. I el llibre arrenca amb la vídua embarassada del mort 21è, la qual dóna el fill a criar a una amiga, de cognom Convertini, perquè pensa que així podrà enganyar el destí i esquivar la maledicció dels Palmisano.
Profundament impressionat pel fet que al cor d'Europa es lliuressin les dues més cruels guerres amb tan sols 18 anys de diferència, Rafel Nadal ha volgut amb aquesta nova novel·la reflexionar sobre l'existència dels bàndols contendents.
«Com faig dir als meus personatges, tu no tries el bàndol, sinó que el bàndol ja t'ha triat a tu prèviament. Tu potser no pots evitar treballar en un camp de concentració nazi, però pots evitar disparar en algun moment», va explicar Nadal.
Qui ha estat considerat com l'últim escriptor català qualificat per parlar de flors -el llibre té delicats episodis i recreacions costumistes de la vida a l'Itàlia de l'època-, no va descartar tornar a escriure sobre la pròpia família, i va admetre «el perill» que algun dia ho faci un dels néts Nadal sobre ell.
Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona 16.09.15adal omple el Saló de Descans en la presentació gironina de l'obra i Albert Om diu que aquesta novel·la el consagra com a escriptor.

Les pàgines encara desprenen olor d'impremta i ja s'ha convertit en el llibre més venut en llengua catalana del moment. 

La maledicció dels Palmisano (Columna), del periodista i escriptor gironí Rafel Nadal, una dramàtica història ambientada al sud d'Itàlia, a cavall de les dues ?guerres mundials, va camí de convertir-se en un best seller i tenir traducció a diverses llengües, però si alguna cosa honora l'autor és que li diguin que aquest seu quart llibre és el que el consagra com a escriptor.

Tot un elogi pronunciat ahir per boca del periodista Albert Om en la presentació gironina de La maledicció dels Palmisano, en el decurs d'un acte que va omplir el Saló de Descans del Teatre Municipal de Girona amb més de 150 persones. 

Tot un esdeveniment cultural que va comptar amb l'assistència de bona part de la nombrosa família de Rafel Nadal, la qual descansa tranquil·la ara que el seu germà escriptor ja no parla d'ells, com va fer a les seves dues primeres novel·les autobiogràfiques, Quan érem feliços i Quan en dèiem xampany.

Albert Om, presentador a Barcelona d'aquests dos llibres anteriors, va assegurar ahir a Girona que Nadal és «un grandíssim narrador oral» i que és també «un grandíssim narrador escrivint».

La maledicció dels Palmisano troba el seu origen en un viatge al sud d'Itàlia on l'ex director d'El Periódico veu un monòlit de la Primera Guerra Mundial on 21 del total de 42 noms registrats porten el cognom Palmisano. 

Són caiguts de la guerra, tots ells pertanyents a una mateixa nissaga. I el llibre arrenca amb la vídua embarassada del mort 21è, la qual dóna el fill a criar a una amiga, de cognom Convertini, perquè pensa que així podrà enganyar el destí i esquivar la maledicció dels Palmisano.

Profundament impressionat pel fet que al cor d'Europa es lliuressin les dues més cruels guerres amb tan sols 18 anys de diferència, Rafel Nadal ha volgut amb aquesta nova novel·la reflexionar sobre l'existència dels bàndols contendents. 

«Com faig dir als meus personatges, tu no tries el bàndol, sinó que el bàndol ja t'ha triat a tu prèviament. Tu potser no pots evitar treballar en un camp de concentració nazi, però pots evitar disparar en algun moment», va explicar Nadal. 

Qui ha estat considerat com l'últim escriptor català qualificat per parlar de flors -el llibre té delicats episodis i recreacions costumistes de la vida a l'Itàlia de l'època-, no va descartar tornar a escriure sobre la pròpia família, i va admetre «el perill» que algun dia ho faci un dels néts Nadal sobre ell.

Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona 16.09.15

Altres famílies, el mateix èxit

Rafel Nadal i Albert Om, abans de començar l'acte
Foto: JOAN SABATER.

Gairebé dos anys després de presentar també al saló de descans del Teatre Municipal de Girona el seu anterior llibre, Quan en dèiem xampany, Rafel Nadal va tornar ahir al mateix escenari –uns 180 assistents omplint la sala i uns quants Nadal-Farreras a les primeres fires, com el 2013– per parlar del seu quart llibre, La maledicció dels Palmisano, amb Albert Om, que com va recordar el convidat, ja li va presentar els dos llibres anteriors a Barcelona.

Per introduir l'acte, Guillem Terribas va anunciar que La maledicció... és ara mateix el llibre més venut a Catalunya, també a la recent Setmana del Llibre en Català, confirmant així l'estat de gràcia de l'autor des de la primera incursió en el seu propi univers familiar que va ser Quan érem feliços (2012). Per trencar el gel, Om va constatar irònicament “l'alegria i alleujament de la família Nadal per un llibre que, finalment, no parla d'ells”, en referència a aquesta última novel·la, protagonitzada per dues famílies d'una petita localitat del sud d'Itàlia, que creuen els seus destins entre les dues guerres mundials. “Aquestes petites històries encaixades dins la història en majúscules són una constant en aquests últims tres llibres”, va dir Om, i va subratllar que Nadal és “un grandíssim narrador” que té molta cura dels petits detalls i perfila amb rigor els escenaris històrics, com ara el poc conegut episodi del bombardeig del port de Bari, “el Pearl Harbor europeu”, el desembre del 1943. Rafel Nadal va reconèixer que té “algunes esperances dipositades en aquesta novel·la, també fora del nostre àmbit lingüístic”, sobretot a partir de la Fira de Frankfurt i les possibles traduccions que en puguin sortir, mirant especialment cap a Itàlia. Nadal va apuntar dos o tres projectes literaris més que van creixent a les seves llibretes, i aquest admirador confés de Gerald Durrell (La meva família i d'altres animals) va deixar la porta oberta a tornar a escriure algun dia sobre la seva família, i no només en passat.
Xavier Castillón, publicat en El Punt-Avui 16.09.15 

Inauguració de la 4a edició de l'Escola de Llibreria

Abans d'entrar a l'auditori del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya, Antoni Daura, el president del Gremi de Llibreters de Catalunya, es mostra moderadament optimista sobre l'evolució del negoci llibreter, les xifres de vendes tendeixen a canviar de signe, un modest increment del 3 %. També reconeix que l'Escola de Llibreria va néixer en el pitjor dels moments, el 2012, en plena crisi, tot i així és un èxit haver arribat a aquesta quarta edició que és a punt de començar.

Ja dins de la sala, Joaquim Bejarano, des de la mesa, valora molt positivament el recorregut del postgrau. Mònica Baró fa un inventari de les llibreries inaugurades per alumnes de l'Escola. En són unes quantes, de Balaguer a Blanes, del Poblenou a Pedralbes, del Clot a l'Eixample, que poc a poc van teixint una xarxa d'un nou tipus de llibreries, amb gent més preparada i amb noves idees. Daura apunta que el llibreter és alguna cosa més que un botiguer, és un ofici antic i noble, qui el practica ha de tenir un bon bagatge cultural. Tots els llibreters venen els mateixos llibres, però cada un el ven de manera diferent. 

A continuació el mestre de cerimònies Lluís Agustí –i director de l'Escola– presenta Valèria Gaillard, periodista literària a El Punt Avui. Entre altres coses és llicenciada en Filosofia i en Teoria de la Literatura, traductora i secretària de l'Associació Catalana d'Amics de Marcel Proust. Durant la seva conferència inaugural, «Un cànon literari per a llibreters?» en repassa la història. El mot ve del grec, que significava «vara de mesurar», després es va aplicar al conjunt de llibres que havia de contenir la Bíblia. Al segle XVIII David Ruhnken és el primer que estableix quines obres literàries eren dignes de ser preservades. Més endavant es comença a qüestionar quins autors i quins llibres havien de figurar al cànon. Al segle XX el nord-americà Allan Bloom defensa un cànon tancat, només els clàssics en poden formar part. Als anys seixanta corren nous aires, les dones, les minories, altres literatures vindiquen el seu dret a formar part dels escollits. El 1994 un altre Bloom, en Harold, publica El cànon occidental (Anagrama 2002 i Columna 1995), un inventari amb mirada molt anglosaxona del que ell considera els llibres més importants de totes les èpoques. 

Valèria arriba ara i aquí. Ha fet una enquesta d'urgència a tres llibreters de confiança. En Lluís Morral, de Laie, considera que la contribució dels llibreters a crear un cànon és relativa, són els editors qui juguen un paper fonamental; sense ells molts llibres caurien en l'oblit, posa l'exemple de Stefan Zweig, Quaderns Crema el va posar de moda. Isabel Guilera de La 22 de Girona opina que les llistes de suggeriments que confeccionen els llibreters dibuixen un cànon personal, i a més, fan augmentar les vendes, atès que els lectors confien en els seus criteris de selecció. Pep Garcia, de l'Odissea de Vilafranca, creu que la proximitat amb els lectors els dóna, a diferència d'acadèmics i crítics, una mirada més atrevida, valenta i oberta. Valèria cita l'imprescindible Librerías de Carrión (Anagrama 2013): «Las librerías, desde siempre, han sido aquellos aquelarres del canon, y por tanto puntos clave de la geopolítica cultural...». En definitiva és impossible establir un cànon tancat; però malgrat ser provisional i relatiu és necessari, cal una tria, uns criteris davant la impossibilitat de llegir-ho tot. Els llibreters, amb les seves llistes de recomanacions, contribueixen a crear un cànon contemporani des de la independència. 

L'acte s'emmarca dins les activitats de la Setmana del Llibre en Català, just davant de l'auditori hi ha les casetes de la fira. Finalment, arriba el moment més esperat, l'entrega de diplomes (provisionals) als alumnes de la tercera promoció de l'Escola. Sembla una colla eixerida i ben avinguda, alguns ja eren llibreters, altres s'han estrenat fa poc, uns quants més de ben segur que ho faran aviat. Els alumnes de la quarta promoció, també presents, esperen el seu torn.

http://bd.ub.edu/edl/ca/inauguracio-de-la-4a-edicio-de-lescola-de-llibreria-0