La Llibreria 22 fundada el 20 d'octubre de 1978, ja forma part de la història de Girona dels darrers anys.
llibreria22@llibreria22.net/ www.llibreria22.net / tel. 972212395
‘La noia que fa vint mesos que és a la presó' té com a escenaris l'antiga audiència i la presó de Girona. “Els judicis amb jurat s'estan americanitzant”.
Josep Torrent (Bellcaire d'Empordà, 1956) ha publicat la seva quarta novel·la, La noia que fa vint mesos que és a la presó(Editorial Alrevés, col·lecció Crims.cat), que a diferència de les anteriors no és policíaca, sinó judicial, i té com a escenaris principals l'antiga audiència de la Casa Pastors i la presó de Girona. Torrent narra el judici d'una noia que acaba entrant a la presó per haver matat el seu excompany quan l'estava violant, ja que no existeixen proves de la violació i, en canvi, sí que n'hi ha que ella havia amenaçat algun cop el seu agressor. “Jo situo el lector com a part del públic que assisteix al judici durant cinc dies i escolta les intervencions del jutge, el fiscal, l'advocat defensor, el forense, etc.”, explica Torrent, que va començar a perfilar aquesta novel·la ara fa una dècada, quan començaven els jurats populars, i després va aparcar el projecte, per reprendre el llibre i enllestir-lo ara fa quatre o cinc anys. “Els judicis amb jurat popular cada vegada s'estan americanitzant més”, conclou Torrent, que per escriure una novel·la al màxim de versemblant possible va assistir a totes les sessions de dos judicis per assassinat.
El llibre també narra “una història d'amistat molt important, que ja veurem com acabarà, perquè el final és molt obert: jo opino que una novel·la es construeix entre el que l'escriu i el que la llegeix”. Un antic amic de la protagonista lluitarà per demostrar la seva innocència, amb el millor penalista de Girona, que presentarà un recurs, i deixarà sobre la taula una reflexió sobre una justícia que pot variar segons l'advocat que puguis pagar-te.
Josep Torrent té previst tornar al gènere policíac i al seu personatge més conegut, Damià Surrell, en una altra novel·la que Alrevés publicarà el setembre vinent.
Monguilod presenta avui el llibre a la 22
L'advocat Carles Monguilod, que va assessorar Torrent en aquest llibre, presentarà avui La noia que fa vint mesos que és a la presó a la Llibreria 22 de Girona (20 h). Dissabte vinent, el llibre es presentarà al castell palau de Bellcaire d'Empordà, amb Abel Font i Paquita Saballs (19 h). També hi ha prevista una presentació al Cafè Art Fontanella XII d'Olot, el 14 de novembre, amb Clàudia Pujol, directora de la revista Sapiens. Xavier Castillón, publicat en el Punt-Avui 22.10.15
El projecte ‘F.R.A.U.', d'Albert Arribas i Centaure Produccions, un espectacle de set hores estructurat com un festival, va rebre ahir a Girona el 9è Premi Quim Masó.
Els finalistes , Carles Fernández Giua i Elies Barberà, Manel Dueso i Almirall i el guanyador, Albert Arribas Foto: JOAN SABATER.
El 9è Premi Quim Masó a projectes de producció teatral es va lliurar ahir al vespre, en un acte celebrat a la sala La Planeta de Girona, al projecte F.R.A.U., presentat per Albert Arribas i Centaure Produccions, que és l'escenificació del llibre Quadern del frau, del poeta Albert Balasch, que sortirà publicat en els pròxims mesos per Edicions 62 i on Balasch va recollit i reescrit tota la seva obra.F.R.A.U. és un espectacle de set hores sense pausa, estructurat com un festivalque combina sis espectacles autònoms amb moments parateatrals. Segons Centaure Produccions, “portar el Quadern del frau dalt de l'escenari és, potser, una manera assenyada de reflexionar sobre aquest festival de banalitats que el nostre segle XXI ha propiciat amb el nom de polítiques culturals”.
L'equip de F.R.A.U. estarà integrat per Albert Arribas (dramatúrgia i direcció) i els intèrprets Mònica Almirall, Jordi Collet, Oriol Genís, Antònia Jaume, Marta Ossó i Albert Prat. La companyia Centaure Produccions va néixer el 2013 i aquesta temporada té previst estrenar Licaó i Vergonya eterna.
El premi Quim Masó té una dotació màxima de 50.000 euros i el muntatge guanyador s'estrenarà en el Grec Festival de Barcelona 2016 i es podrà veure també la tardor vinent a Temporada Alta.F.R.A.U. ha estat escollit pel jurat entre un total de 25 projectes teatrals. Els altres dos projectes finalistes han estat Jambo Bwana, de Manel Dueso i Almirall, i Realpolitik, d'Elies Barberà i Carles Fernández Giua. El jurat que ha avaluat els projectes presentats està format per Xavier Albertí, director del Teatre Nacional de Catalunya; Ramon Simó, director del Festival Grec; Andreu Gomila, periodista; Pere Puig, director de La Planeta; Josep Domènech, de Bitò Produccions; Josep Sánchez, director del Teatre Municipal de Girona; Joan Yago, guanyador de l'edició anterior del premi Quim Masó, i el llibreter Guillem Terribascom a secretari.
El premi Quim Masó, que recorda aquest actor, director i productor teatral, es va lliurar ahir en un acte presentat per l'escriptor Josep Maria Fonalleras, en el qual Mercè Martínez (veu), Andreu Gallén (piano) i David Bayés (contrabaix) van interpretar fragments de l'espectacle Cantar al desamor.
Aquest premi és impulsat per la família Masó, Bitò Produccions, la Llibreria 22, el Grup Proscènium-La Planeta i l'Ajuntament i la Diputació de Girona, i té també el suport de Ribas-Àlvarez, el Grec, l'Obra Social La Caixa i Temporada Alta.
Xavier Castillón publicat en El Punt-Avui 22.10.15
Una obra de set hores guanya el premi Quim Masó de teatre.
El jurat lliura a Girona el guardó al projecte «F.R.A.U.», d'Albert Arribas, que ha reescrit tota la seva obra literària.
Guillem Terribas, Josep M. Fonalleras i Ramon Simó. Foto: Camera Rosa.
El jurat del Premi Quim Masó 2015 va proclamar ahir a la nit a Girona guanyador el projecte F.R.A.U., presentat per Albert Arribas i Centaure Produccions. El premi té una dotació de 50.000 euros. F.R.A.U és l'escenificació del llibre Quadern del Frau, d'Albert Balasch, que sortirà publicat per Edicions 62 durant aquesta temporada. El llibre recull tota l'obra de l'autor, que l'ha reescrit per a l'ocasió.
La proposta guanyadora és un espectacle de set hores sense pausa, estructurat en forma de «festival» i que combina sis «espectacles» autònoms amb moments parateatrals.
Festival de banalitats
Per Centaure Produccions, «portar Quadern del frau a l'escenari és, potser, una manera assenyada de reflexionar sobre aquest festival de banalitats que el nostre segle XXI ha propiciat sota el nom de polítiques culturals».
L'equip artístic estarà integrat per Albert Arribas (dramatúrgia i direcció); Mònica Almirall, Jordi Collet, Oriol Genís, Antònia Jaume, Marta Ossó i Albert Prat (intèrprets). Tots ells formen Centaure produccions una companyia teatral que va néixer l'any 2013 i ha estrenat els espectacles Vespres de la Beata Verge, El cant de la gorgona, Moro com a país, Sala de mirallsSelecció. Aquesta temporada tenen previst estrenar Licaó i Vergonya eterna.
El projecte ha estat escollit entre un total de 25 propostes que optaven al premi en aquesta edició. El guanyador rebrà una dotació màxima de 50.000 € i el muntatge s'estrenarà al Grec Festival de Barcelona 2016 per posteriorment veure's a l'edició 2016 de Temporada Alta.
La proclamació del guanyador ahir a la nit a la sala La Planeta, en el marc de les activitats de Temporada Alta, en un acte que va comptar amb l'actuació musical de Mercè Martínez (veu), Andreu Gallén (piano) i David Bayés (contrabaix), que han interpretat fragments de l'espectacle Cantar al desamor.
Els altres dos projectes finalistes han estat Jambo Bwana de Manel Dueso i Almirall i Realpolitik d'Elies Barberà i de Carles Fernández Giua. El jurat que ha avaluat els projectes presentats estava format per Xavier Albertí (director teatral i del Teatre Nacional de Catalunya), Ramon Simó (director teatral i director del Festival Grec), Andreu Gomila (crític i periodista teatral), Pere Puig (director teatral i de la Sala La Planeta), Josep Domènech (Bitò Produccions), Josep Sánchez (director del Teatre Municipal de Girona), Joan Yago (guanyador de la vuitena edició dels Premis Quim Masó) i Guillem Terribas (Llibreria 22), actuant com a secretari.
Un premi únic
El Premi Quim Masó s'atorga amb periodicitat anual i és l'únic amb retribució econòmica a Catalunya per a la producció i exhibició de muntatges de text en llengua catalana no estrenats.
El guardó, creat el 2006 en reconeixement al malaguanyat actor, director i productor teatral Quim Masó, és un motor imprescindible perquè companyies, productores i dramaturgs puguin tirar endavant els seus projectes i representar-los als escenaris.
L'any passat, el Premi va assolir el rècord de participació de les darreres edicions amb un total de 48 produccions teatrals presentades. Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona 22.10.15
El llibre de l'escriptor gironí ja havia rebut el guardó de novel·la curta Just Manuel Casero L 'escriptor Oriol Ponsatí-Murlà rebrà el premi Setè cel d'enguany per la seva novel·la Totes les estacions de França. El jurat del premi, reunit el passat 16 d'octubre, va acordar per unanimitat donar el premi, dotat amb 3000 €, a l'escriptor gironí, que ja havia estat guanyador del Premi de Novel·la Curta Just Manuel Casero amb aquesta mateixa obra. Oriol Ponsatí-Murlà ha assegurat que tots els premis fan il·lusió, però en el Setè Cel tenen una participació decisiva els vots dels lectors i, especialment, dels grups de lectura de les biblioteques». L'escriptor ha valorat, d'altra banda, el fet que tots els membres del jurat (Albert Rossich, Miquel Berga, Vicenç Villatoro i Guillem Terribas) «són persones que tinc per grans lectors i de qui valoro molt el criteri literari». «Si sumem una cosa i l'altra, el premi no només m'honora sinó que em fa respecte i tot», ha declarat. Nascut a Figueres el 1978, Ponsatí-Murlà és editor, traductor i escriptor. És doctor en Filosofia per la Universitat de Girona i professor associat de filosofia antiga en aquesta mateixa universitat des de l'any 2008. Fundador i director d'Edicions de la Ela Geminada, ha traduït obres de Michael Nyman, Igor Stravinski, Friedrich Nietzsche, Gianni Vattimo, Denis Diderot i Josep Palau i Fabre. Ara mateix és col·laborador habitual del Diari de Girona. Optaven al premi Setè Cel totes les novel·les editades en català durant el 2014. Mitjançant un sistema de votacions els lectors en fan una tria, de les quals el jurat ha seleccionat la guanyadora. El lliurament del premi es farà el proper 13 de novembre. Diari de Girona 21.10.15
Ponsatí-Murlà rep el Setè Cel per ‘Totes les estacions de França'
L'escriptor, editor i professor de filosofia de la Universitat de Girona Oriol Ponsatí-Murlà (Figueres, 1978), amb la novel·la curta Totes les estacions de França (Empúries), és el guanyador de la novena edició del premi Setè Cel de Salt a la millor obra narrativa publicada al llarg del 2014. El jurat del premi, format per Miquel Berga, Vicenç Villatoro, Albert Rossich i Guillem Terribas, reunit el 16 d'octubre passat, va escollir per unanimitat l'obra de Ponsatí-Murlà entre cinc finalistes, escollides entre les obres més votades pels lectors de les biblioteques públiques i els clubs de lectura de Salt. Les altres seleccionades eren Silenci a taula, de Cristina Garcia; Les dones de la Principal, de Lluís Llach; La setena vida de Kaspar Schwarz, de Carles Pradas, i Esborraràs les teves petjades, de Xevi Sala. Totes les estacions de França, amb la qual va guanyar el premi Just M. Casero el 2013, és la primera obra de ficció d'Oriol Ponsatí-Murlà.
El lliurament del premi, dotat amb 3.000 euros, tindrà lloc a la biblioteca Iu Bohigas de Salt el dia 13 de novembre.
L'escriptora barcelonina va rebre, ahir a Maçanet de la Selva, el guardó per ‘Sota les llambordes, la platja' . Recorre una part de la vida d'una fotògrafa
L'escriptora barcelonina Núria Borrut i Mulet, amb l'obra Sota les llambordes, la platja, ha guanyat la quarta edició del premi Gregal de novel·la. El veredicte es va fer públic ahir, en un acte que va tenir lloc al Teatre de la Societat de Maçanet de la Selva, amb l'assistència de nombrós públic.
L'obra guanyadora ofereix al lector un recorregut per una part de la vida de la fotògrafa Síssi entrellaçada amb fets de la història mundial que ella va veure, va fotografiar o va ressenyar, especialment els més cruents i injustos comesos pels estats poderosos contra els més febles (guerra del Vietnam, Xile, l'Argentina, Cambotja), però també altres fets, com ara el festival de música de Woodstock del 1969.
El relat de Sota les llambordes, la platja comença quan, arran de la mort recent de la Síssi, l'editorial francesa Lieus, que ha tingut vincles professionals i d'amistat amb ella i la Chantal, decideix publicar un llibre de fotografies per homenatjar-la.
Les distincions
A banda del premi a la novel·la històrica, en aquesta edició també es van entregar les següents distincions: al llibreter i activista cultural Guillem Terribas, pels 37 anys al capdavant de la Llibreria 22; a Jordi Grau, per la seva llarga trajectòria com a periodista a El Punt Avui i molt especialment per la conducció del programa La ciutat dels llibres de Televisió de Girona; a la nova Biblioteca de Maçanet de la Selva, aconseguida després de molts anys d'esforços, i a Rosa Maria Pascual, per la seva tasca de promoció cultural a les comarques del Vallès.
L'exposició Llibres parlats. 30 anys de presentacions de llibres, que repassa la història de la Llibreria 22, s'inaugura avui a la biblioteca Carles Rahola (19 h). Hi intervindran l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont; la directora de la biblioteca, Lourdes Reyes; la comissària de l'exposició, Cristina Masanés; Guillem Terribas, de la 22, i Lluís Freixas, de la Casa de Cultura de Girona. S'hi recordarà Natàlia Molero, que va impulsar l'exposició quan era directora de la Casa de Cultura. Xavier Castillón, publicat en El Punt-Avui 20.10.15
L'escriptor presenta una visió positiva d'una Girona compromesa amb la creativitat i amb els temps moderns.
L'escriptor Jordi Arbonès (Nif) retrata personatges de la seva generació compromesos amb la creativitat moderna al nou llibre Temps interessants (Edicions del Llop Ferotge), un volum que també aborda temes com ara l'emissora Ràdio Salt i aspectes històrics com els últims dies de la vida de Quico Sabaté, el lluitador maqui que el 1960 va caure abatut prop de Sant Celoni als 44 anys d'edat.
Temps interessants és un recull d'articles escrits per l'autor entre l'any 2000 i el moment present per a publicacions com El Dimoni de Santa Eugènia de Ter, Presència, Revista de Girona, Ara i Diari de Girona, mitjà, aquest darrer, en el qual col·labora assíduament.
Entre aquests retrats hi ha els dedicats a l'actriu Cristina Cervià, l'escriptor prematurament desaparegut Miquel Pairolí o el fotògraf Jordi Renart.
Una tria literària
«No és una compilació més, aquesta tria té un sentit narratiu, no ha estat pensada estrictament en clau d'actualitat, sinó buscant un rastre, una continuïtat literària», fa notar l'autor de Carn a les bèsties (premi Documenta, 1990) i Matèria Fràgil (premi Prudenci Bertrana de novel·la, 2002).
Temps interessants és el número u de la nova col·lecció La Llibreta Balva, de l'editorial El Llop Ferotge, una iniciativa de l'editor Jorge Morales que d'aquesta manera obre la seva editorial als camps de l'assaig, la crònica periodística i el pensament. Fins ara havia publicat poesia i algun relat.
L'obra es presentarà el proper dimecres, 7 d'octubre, en un acte a la Llibreria 22 que comptarà amb la participació de Lluís Muntada, Jorge Morales i Manel Mesquita, editor del digital El Dimoni de Santa Eugènia. A més, l'actor Ferran Frauca oferirà un tast llegit de l'obra.
Arbonès ha declarat que el llibre inclou una cinquantena d'articles sobre personatges que en algun moment de la seva vida s'han entregat a la creació.
«Ofereixo la meva visió de gent de la meva generació, gent amb la qual he crescut, persones que han anat fent coses interessants», comenta aquest fill de Calella de Palafrugell (1956), etern còmplice de la vida cultural de la ciutat de Girona, on resideix, com qui diu, des de sempre.
La seva és una «visió positiva» de la Girona de la creativitat i de la modernitat, una «Girona fresca» que no té res a veure amb «la ciutat grisa dels anys 1960», diu qui és un prolífic autor, moltes vegades premiat, que també ha cultivat el guió de televisió, de cinema i de ràdio, a més del teatre.
D'altra banda, Arbonès ofereix una «visió insubornable», segons el professor i escriptor Lluís Muntada escriu al pròleg del llibre, on qualifica l'autor com «un dels nostres grans narradors i un dels nostres articulistes més incòmodes».
«Aquest llibre és un gran encert que, a l'espera d'una recopilació més integral de l'obra periodística de Jordi Arbonès, cobreix una llacuna considerable», conclou Muntada.
Arbonès va ser finalista del premi Josep Pla (1994) amb Ruleta Dolça, va guanyar el premi d'articles periodístics Manel Bonmatí 1989, per l'article Girona, una plàcida metamorfosi, té el premi Joan Santamaria de teatre 1998 amb l'obra Klaus i Mortimer, el premi Carlemany de novel·la de 2001 amb l'obra L'escala de Richter. Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona 01.10.15 http://www.diaridegirona.cat/cultura/2015/09/29/jordi-arbones-nif-retrata-creadors/745809.html
La XXIII Proposta de Poesia/ Premi Just M. Casero, homenatjarà Ricard Creus.
* Aquest és un dels cinc actes que conformen la programació d' enguany, que tindran lloc entre el 27 d'octubre i l'1 de novembre.
L'acte de lliurament del premi Just M. Casero es farà el 30 d'octubre.
Trenta-una obres aspiren a la 35a edició del Premi de Novel·la Curta Just Manuel Casero 2015. Com ja va sent una tradició, l'acte de lliurament tindrà lloc el 30 d'octubre (20 h) a la Sala La Planeta i enguany com a obertura s'ha proposat un recital concert (en versió reduïda d'uns trenta minuts) del guitarrista Toti Soler i l'actor Joan Massotkleiner titulat Llull, mística i faula, com a homenatge al creador del català literari quan es compleixen 700 anys de la seva mort.
Guillem Terribas serà el presentador de la cerimònia, al final de la qual es farà públic el veredicte del premi que convoca la Llibreria 22 de Girona i que està valorat en 2.200 euros i la publicació a l'editorial Empúries. El jurat d'aquesta edició el formen Mita Casacuberta, Josep M. Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès i Eva Vázquez. Cinc propostes literàries
Ricard Creus, acompanyat per Rosa M. Font. Foto: Joan Sabater
I un any més, com ja en van sent 23, paral·lelament a aquest esdeveniment literari se celebra la Proposta de Poesia a La Planeta. Per a aquesta edició s'ha conformat una programació amb cinc actes literaris que s'encetaran el 27 d'octubre (21 h, 6 euros) ambUn aperitiu al Flore, de Narcís Comadira. Es tracta d'una lectura entre tres de les grans figures literàries catalanes del segle passat: Josep Carner, Mercè Rodoreda i Josep Pla; interpretats per Jaume Mallofré, Carme Sansa i Joan Massotkleiner.
La presentació del monogràfic dedicat a la figura i l'obra de Miquel Pairolí de la revista El Procés (28 d'octubre); la lectura d'alguns dels propis poemes de Josep Domènech Ponsatí publicats al seu nou recull, El càcol (29 d'octubre), i la projecció d'una biografia musicada de Manuel de Pedrolo i la conferència a càrrec d'Adelais de Pedrolo, la filla de l'escriptor homenatjat (31 d'octubre), són el seguit de propostes que culminaran l'1 de novembre amb l'acte d'homenatge al poeta Ricard Creus.
Titulat Cantar de tu i de mi també deu ser vida, hi participaran un munt d'amics i escriptors, entre els quals destaquen Sam Abrams, Miquel Desclot, Susana Rafart, Isabel Oliva, Mireia Lleó, Quim Curbet, Vinyet Panyella, Jordi Colomer, Dolors Reig, Maguí Noguer, Roger Costa-Pau, Maria Rosa Font i Lluís Lucero. Jordi Camps Linnell, publicat en el Punt-Avui 23.09.15
La Proposta de Poesia del premi Casero homenatjarà Pairolí, Llull i Pedrolo
S'acosten les Fires de Girona i la Llibreria 22 i la sala La Planeta van presentar ahir la Proposta de Poesia, la setmana d'actes teatrals i poètics que acompanya l'acte de lliurament del premi literari Just M. Casero, que retrà aquest any homenatge a Miquel Pairolí, Ramon Llull i Manuel de Pedrolo. A partir del 27 d'octubre i fins l'1 de novembre, la La Planeta acollirà diàriament un espectacle de la XXIII Proposta de Poesia. Narcís Comadira és el creador d'Un aperitiu al Flore (primer espectacle, dia 27), una trobada imaginària entre Josep Carner, Mercè Rodoreda i Josep Pla, interpretats respectivament per Jaume Mallofré, Carme Sansa i Joan Massotkleiner. Aquest és un encàrrec a Comadira del Born Centre Cultural que ja es va veure a Barcelona. El malaguanyat escriptor Miquel Pairolí serà evocat (dia 28) en un acte de la revista El Procés, íntegrament dedicada a l'autor, i que tindrà una edició digital, a més de cent exemplars impresos. El dia 29 farà d'amfitrió Josep Domènech Ponsatí, poeta i llibreter tatuat de la Llibreria Geli, que llegirà la seva obra El càcol. El 30 d'octubre hi haurà pròpiament el lliurament del premi de novel·la curta Just M. Casero, dotat amb 2.200 €, més 600 € per al finalista, i que aquest any ha rebut un total de 31 obres. En el decurs de l'acte, presentat per Guillem Terribas, es farà un homenatge a Ramon Llull, amb motiu del 700 aniversari de la mort del primer gran narrador en llengua catalana. La Proposta de Poesia continuarà el dia 31 amb la projecció i conferència Pedrolo, radicalment la llibertat, a càrrec d'Adelais de Pedrolo, filla de l'autor de Mecanoscrit del segon origen, que va ser el primer escriptor guanyador del premi Bertrana de Girona. Pere Puig, responsable de La Planeta, va fer ahir en roda de premsa una decidida reivindicació d'un escriptor molt influent dels anys 60 i 70, l'obra del qual ara està a mans del Grup Planeta, a través d'Edicions 62, i no es publica. Precisament aquests dies s'estrenarà la pel·lícula Segon Origen, basada en l'obra de Pedrolo. Finalment, l'1 de novembre, últim dia de Fires, es retrà homenatge al poeta Ricard Creus, amb un recital col·lectiu. Daniel Bonaventura. publicat en el Diari de Girona 23.09.15
Antoni Puigverd, Juan Cal i Guillem Terribas Foto: X.C.
Antoni Puigverd va presentar ahir El exilio de Mona Lisa(Milenio), primera novel·la de l'experimentat periodista Juan Cal, a la Llibreria 22 de Girona. Cal, directiu del diari Segre, recrea en aquesta “ficció documental” la trobada de dos exiliats catalans –un artista revolucionari i un sacerdot republicà– el 1940 a Montalban, una petita ciutat plena de refugiats i d'obres d'art del Louvre que alguns intenten salvar dels nazis. Puigverd va destacar l'esforç de Cal per construir personatges versemblants. Xavier Castillón, publicat en el Punt Avui 17.09.15
Puigvert presenta el llibre de Juan Cal
Foto: Aniol Resclosa.
Dos refugiats catalans es retroben el 1940 al sud de França enmig de l'angoixa que genera la imminent ocupació alemanya. En aquest context salvaguardaran algunes valuoses obres d'art que poden caure a mans dels nazis. Aquest és l'argument d'El exilio de Mona Lisa, llibre del periodista Juan Cal, director executiu del grup editorial del diari Segre, que l'escriptor Antoni Puigvert va presentar ahir en el decurs d'un acte a la Llibreria 22 de Girona.
Rafel Nadal omple el Saló de Descans en la presentació gironina de l'obra i Albert Om diu que aquesta novel·la el consagra com a escriptor
Rafel Nadal omple el Saló de Descans en la presentació gironina de l'obra i Albert Om diu que aquesta novel·la el consagra com a escriptor.
Les pàgines encara desprenen olor d'impremta i ja s'ha convertit en el llibre més venut en llengua catalana del moment.
La maledicció dels Palmisano (Columna), del periodista i escriptor gironí Rafel Nadal, una dramàtica història ambientada al sud d'Itàlia, a cavall de les dues ?guerres mundials, va camí de convertir-se en un best seller i tenir traducció a diverses llengües, però si alguna cosa honora l'autor és que li diguin que aquest seu quart llibre és el que el consagra com a escriptor.
Tot un elogi pronunciat ahir per boca del periodista Albert Om en la presentació gironina de La maledicció dels Palmisano, en el decurs d'un acte que va omplir el Saló de Descans del Teatre Municipal de Girona amb més de 150 persones.
Tot un esdeveniment cultural que va comptar amb l'assistència de bona part de la nombrosa família de Rafel Nadal, la qual descansa tranquil·la ara que el seu germà escriptor ja no parla d'ells, com va fer a les seves dues primeres novel·les autobiogràfiques, Quan érem feliços i Quan en dèiem xampany.
Albert Om, presentador a Barcelona d'aquests dos llibres anteriors, va assegurar ahir a Girona que Nadal és «un grandíssim narrador oral» i que és també «un grandíssim narrador escrivint».
La maledicció dels Palmisano troba el seu origen en un viatge al sud d'Itàlia on l'ex director d'El Periódico veu un monòlit de la Primera Guerra Mundial on 21 del total de 42 noms registrats porten el cognom Palmisano.
Són caiguts de la guerra, tots ells pertanyents a una mateixa nissaga. I el llibre arrenca amb la vídua embarassada del mort 21è, la qual dóna el fill a criar a una amiga, de cognom Convertini, perquè pensa que així podrà enganyar el destí i esquivar la maledicció dels Palmisano.
Profundament impressionat pel fet que al cor d'Europa es lliuressin les dues més cruels guerres amb tan sols 18 anys de diferència, Rafel Nadal ha volgut amb aquesta nova novel·la reflexionar sobre l'existència dels bàndols contendents.
«Com faig dir als meus personatges, tu no tries el bàndol, sinó que el bàndol ja t'ha triat a tu prèviament. Tu potser no pots evitar treballar en un camp de concentració nazi, però pots evitar disparar en algun moment», va explicar Nadal.
Qui ha estat considerat com l'últim escriptor català qualificat per parlar de flors -el llibre té delicats episodis i recreacions costumistes de la vida a l'Itàlia de l'època-, no va descartar tornar a escriure sobre la pròpia família, i va admetre «el perill» que algun dia ho faci un dels néts Nadal sobre ell.
Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona 16.09.15adal omple el Saló de Descans en la presentació gironina de l'obra i Albert Om diu que aquesta novel·la el consagra com a escriptor.
Les pàgines encara desprenen olor d'impremta i ja s'ha convertit en el llibre més venut en llengua catalana del moment.
La maledicció dels Palmisano (Columna), del periodista i escriptor gironí Rafel Nadal, una dramàtica història ambientada al sud d'Itàlia, a cavall de les dues ?guerres mundials, va camí de convertir-se en un best seller i tenir traducció a diverses llengües, però si alguna cosa honora l'autor és que li diguin que aquest seu quart llibre és el que el consagra com a escriptor.
Tot un elogi pronunciat ahir per boca del periodista Albert Om en la presentació gironina de La maledicció dels Palmisano, en el decurs d'un acte que va omplir el Saló de Descans del Teatre Municipal de Girona amb més de 150 persones.
Tot un esdeveniment cultural que va comptar amb l'assistència de bona part de la nombrosa família de Rafel Nadal, la qual descansa tranquil·la ara que el seu germà escriptor ja no parla d'ells, com va fer a les seves dues primeres novel·les autobiogràfiques, Quan érem feliços i Quan en dèiem xampany.
Albert Om, presentador a Barcelona d'aquests dos llibres anteriors, va assegurar ahir a Girona que Nadal és «un grandíssim narrador oral» i que és també «un grandíssim narrador escrivint».
La maledicció dels Palmisano troba el seu origen en un viatge al sud d'Itàlia on l'ex director d'El Periódico veu un monòlit de la Primera Guerra Mundial on 21 del total de 42 noms registrats porten el cognom Palmisano.
Són caiguts de la guerra, tots ells pertanyents a una mateixa nissaga. I el llibre arrenca amb la vídua embarassada del mort 21è, la qual dóna el fill a criar a una amiga, de cognom Convertini, perquè pensa que així podrà enganyar el destí i esquivar la maledicció dels Palmisano.
Profundament impressionat pel fet que al cor d'Europa es lliuressin les dues més cruels guerres amb tan sols 18 anys de diferència, Rafel Nadal ha volgut amb aquesta nova novel·la reflexionar sobre l'existència dels bàndols contendents.
«Com faig dir als meus personatges, tu no tries el bàndol, sinó que el bàndol ja t'ha triat a tu prèviament. Tu potser no pots evitar treballar en un camp de concentració nazi, però pots evitar disparar en algun moment», va explicar Nadal.
Qui ha estat considerat com l'últim escriptor català qualificat per parlar de flors -el llibre té delicats episodis i recreacions costumistes de la vida a l'Itàlia de l'època-, no va descartar tornar a escriure sobre la pròpia família, i va admetre «el perill» que algun dia ho faci un dels néts Nadal sobre ell.
Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona 16.09.15
Altres famílies, el mateix èxit
Rafel Nadal i Albert Om, abans de començar l'acte Foto: JOAN SABATER.
Gairebé dos anys després de presentar també al saló de descans del Teatre Municipal de Girona el seu anterior llibre, Quan en dèiem xampany, Rafel Nadal va tornar ahir al mateix escenari –uns 180 assistents omplint la sala i uns quants Nadal-Farreras a les primeres fires, com el 2013– per parlar del seu quart llibre, La maledicció dels Palmisano, amb Albert Om, que com va recordar el convidat, ja li va presentar els dos llibres anteriors a Barcelona.
Per introduir l'acte, Guillem Terribas va anunciar que La maledicció... és ara mateix el llibre més venut a Catalunya, també a la recent Setmana del Llibre en Català, confirmant així l'estat de gràcia de l'autor des de la primera incursió en el seu propi univers familiar que va ser Quan érem feliços (2012). Per trencar el gel, Om va constatar irònicament “l'alegria i alleujament de la família Nadal per un llibre que, finalment, no parla d'ells”, en referència a aquesta última novel·la, protagonitzada per dues famílies d'una petita localitat del sud d'Itàlia, que creuen els seus destins entre les dues guerres mundials. “Aquestes petites històries encaixades dins la història en majúscules són una constant en aquests últims tres llibres”, va dir Om, i va subratllar que Nadal és “un grandíssim narrador” que té molta cura dels petits detalls i perfila amb rigor els escenaris històrics, com ara el poc conegut episodi del bombardeig del port de Bari, “el Pearl Harbor europeu”, el desembre del 1943. Rafel Nadal va reconèixer que té “algunes esperances dipositades en aquesta novel·la, també fora del nostre àmbit lingüístic”, sobretot a partir de la Fira de Frankfurt i les possibles traduccions que en puguin sortir, mirant especialment cap a Itàlia. Nadal va apuntar dos o tres projectes literaris més que van creixent a les seves llibretes, i aquest admirador confés de Gerald Durrell (La meva família i d'altres animals) va deixar la porta oberta a tornar a escriure algun dia sobre la seva família, i no només en passat. Xavier Castillón, publicat en El Punt-Avui 16.09.15
Abans d'entrar a l'auditori del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya, Antoni Daura, el president del Gremi de Llibreters de Catalunya, es mostra moderadament optimista sobre l'evolució del negoci llibreter, les xifres de vendes tendeixen a canviar de signe, un modest increment del 3 %. També reconeix que l'Escola de Llibreria va néixer en el pitjor dels moments, el 2012, en plena crisi, tot i així és un èxit haver arribat a aquesta quarta edició que és a punt de començar.
Ja dins de la sala, Joaquim Bejarano, des de la mesa, valora molt positivament el recorregut del postgrau. Mònica Baró fa un inventari de les llibreries inaugurades per alumnes de l'Escola. En són unes quantes, de Balaguer a Blanes, del Poblenou a Pedralbes, del Clot a l'Eixample, que poc a poc van teixint una xarxa d'un nou tipus de llibreries, amb gent més preparada i amb noves idees. Daura apunta que el llibreter és alguna cosa més que un botiguer, és un ofici antic i noble, qui el practica ha de tenir un bon bagatge cultural. Tots els llibreters venen els mateixos llibres, però cada un el ven de manera diferent.
A continuació el mestre de cerimònies Lluís Agustí –i director de l'Escola– presenta Valèria Gaillard, periodista literària aEl Punt Avui. Entre altres coses és llicenciada en Filosofia i en Teoria de la Literatura, traductora i secretària de l'Associació Catalana d'Amics de Marcel Proust. Durant la seva conferència inaugural, «Un cànon literari per a llibreters?» en repassa la història. El mot ve del grec, que significava «vara de mesurar», després es va aplicar al conjunt de llibres que havia de contenir la Bíblia. Al segle XVIII David Ruhnken és el primer que estableix quines obres literàries eren dignes de ser preservades. Més endavant es comença a qüestionar quins autors i quins llibres havien de figurar al cànon. Al segle XX el nord-americà Allan Bloom defensa un cànon tancat, només els clàssics en poden formar part. Als anys seixanta corren nous aires, les dones, les minories, altres literatures vindiquen el seu dret a formar part dels escollits. El 1994 un altre Bloom, en Harold, publica El cànon occidental (Anagrama 2002 i Columna 1995), un inventariamb mirada moltanglosaxona del que ell considera els llibres més importants de totes les èpoques.
Valèria arriba ara i aquí. Ha fet una enquesta d'urgència a tres llibreters de confiança. En Lluís Morral, de Laie, considera que la contribució dels llibreters a crear un cànon és relativa, són els editors qui juguen un paper fonamental; sense ells molts llibres caurien en l'oblit, posa l'exemple de Stefan Zweig, Quaderns Crema el va posar de moda. Isabel Guilera de La 22 de Girona opina que les llistes de suggeriments que confeccionen els llibreters dibuixen un cànon personal, i a més, fan augmentar les vendes, atès que els lectors confien en els seus criteris de selecció. Pep Garcia, de l'Odissea de Vilafranca, creu que la proximitat amb els lectors els dóna, a diferència d'acadèmics i crítics, una mirada més atrevida, valenta i oberta. Valèria cita l'imprescindible Librerías de Carrión (Anagrama 2013): «Las librerías, desde siempre, han sido aquellos aquelarres del canon, y por tanto puntos clave de la geopolítica cultural...». En definitiva és impossible establir un cànon tancat; però malgrat ser provisional i relatiu és necessari, cal una tria, uns criteris davant la impossibilitat de llegir-ho tot. Els llibreters, amb les seves llistes de recomanacions, contribueixen a crear un cànon contemporani des de la independència.
L'acte s'emmarca dins les activitats de la Setmana del Llibre en Català, just davant de l'auditori hi ha les casetes de la fira. Finalment, arriba el moment més esperat, l'entrega de diplomes (provisionals) als alumnes de la tercera promoció de l'Escola. Sembla una colla eixerida i ben avinguda, alguns ja eren llibreters, altres s'han estrenat fa poc, uns quants més de ben segur que ho faran aviat. Els alumnes de la quarta promoció, també presents, esperen el seu torn.
La nova novel·la del gironí tracta sobre el destí i la força commovedora de l'amor en la guerra mundial.
Rafel Nadal a la Llibreria 22. Foto: Diari de Girona
Rafel Nadal ja ha començat la campanya de promoció de La maledicció dels Palmisano, la nova novel·la de l'autor de Quan érem feliços i Quan en dèiem xampany, que ara canvia, si no de registre, sí d'escenari, perquè trasllada l'acció al sud d'Itàlia en les envistes de la Segona Guerra Mundial.
L'editorial Destino publicarà en castellà -i el Grup 62 ho farà en català-, aquesta novel·la amb data de l'1 de setembre.
L'obra es difon com una saga familiar en la qual esclaten amb força tots els colors, les aromes i els gustos de l'Apulia i la vall d'Itria, que la geografia ha situat capriciosament en forma de taló de la bota de la península itàlica.
«Una novel·la sobre el destí i la força commovedora de l'amor en les hores dramàtiques que van seguir al bombardeig de Bari, la nit del 2 de desembre de 1943», es llegeix a la difusió del llançament editorial, que ha arrencat abans de les vacances.
En un poble del sud d'Itàlia, la destinació de dues famílies, els Palmisano i els Convertini, queda unit per sempre quan Donata i Francesca, dues joves vídues de guerra, es conjuren contra la maledicció que persegueix els homes del clan dels Palmisano.Els fills d'aquestes dones, Vitantonio i Giovanna, creixeran aliens al gran secret familiar que els uneix i viuran una infància feliç, amb els vinyers, les oliveres i el singular jardí de flors blanques de nonna Angela com a teló de fons. Fins que s'intueix un nou conflicte armat, la Segona Guerra Mundial, i això obliga els dos joves a prendre partit.
Rafel Nadal (Girona, 1954) és periodista, col·labora habitualment en diverses emissores de ràdio i canals de televisió catalans. Va ser director d'El Periódico de Catalunya entre 2006 i 2010. També ha treballat en els principals diaris del país i ha ocupat diferents càrrecs de responsabilitat en empreses editorials i grups de comunicació. És autor d'Elsmandarines (2011), un llibre de retrats sobre el poder aplaudit per la crítica; Quan érem feliços (premi Josep Pla 2012) i Quan en dèiem xampany (2013).
Diari de Girona 10.07.15
* El llibre sortirà a la venda el dia 2 de setembre 2015. El 15 de setembre es presentarà a Girona. Organitza: Llibreria 22.
La presentació del llibre 1001 curiositats de Girona i el Gironès, de l'escriptora gironina Mar Bosch Oliveras, va ser ahir al vespre l'última de la temporada a la Llibreria 22 de Girona. Bosch, guanyadora del premi Casero 2012 amb Bedlam, presenta una guia molt personal sobre Girona i el seu entorn, prologada per Guillem Terribas, per al qual aquesta ha estat la seva última temporada al capdavant de la 22, per la seva recent jubilació.
Publicat en el Punt-Avui 01.07.15
El llibreter de la Llar del Llibre i la periodista cultural van ser guardonats ahir, en un acte celebrat al restaurant L'Arcada de Girona. El Gremi de Llibreters recorda un any més “en Pere de can Geli”.
Els premis IV Memorial Pere Rodeja es van lliurar ahir al vespre a Joan Fàbregues (La Llar del Llibre) com a millor llibreter i a Rosa M. Piñol, que ha estat durant més de trenta anys redactora de cultura del diari La Vanguardia, com a millor periodista. L'acte de lliurament d'aquests guardons va tenir lloc al restaurant L'Arcada, de la Rambla de Llibertat de Girona, on es van reunir un bon grup d'amics de Pere Rodeja i Ponsatí (1931-2009) i de la Llibreria Geli , de la qual va ser el propietari i l'ànima. El memorial Pere Rodeja va ser creat l'any 2012 pel Gremi de Llibreters de Catalunya, a instàncies del Gremi de Llibreters de la demarcació de Girona, per reivindicar l'ofici de llibreter com un important agent cultural, i distingir també la tasca dels escriptors, editors, periodistes i mitjans de comunicació que donen suport a les llibreries.
Els dos guardonats, a la dreta de la imatge,
a tots dos costats de Pere Rodeja i Gibert, i anant cap a l'esquerra,
els dos presidents dels llibreters i quatre membres del jurat
Foto: JONÀS FORCHINI.
El jurat està format per l'editor Quim Curbet, la bibliotecària Marta Morera, el llibreter i activista cultural Guillem Terribas, l'escriptor i periodista Màrius Serra, el llibreter Lluís Morral i Marià Marín, secretari tècnic del Gremi de Llibreters, com a secretari sense vot. De Joan Fàbregues (Barcelona, 1956), fill i nét de llibreters que va entrar a treballar el 1977 a La Llar del Llibre , el jurat n'ha destacat la llarga trajectòria i “la capacitat de continuïtat, de reinvenció comercial i de transmissió de l'ofici a diverses generacions”. Durant molts anys, Fàbregues va formar part de la junta directiva del Gremi de Llibreters.
Pel que fa a Rosa M. Piñol (Barcelona, 1950), el jurat ha volgut reconèixer “la seva llarga i consolidada trajectòria dedicada a món del periodisme cultural, així com el seu clar interès per la tasca dels llibreters i de les llibreries”. En un acte de marcat to reivindicatiu, els dos guardonats van defensar la importància de les llibreries, a pesar de la crisi i de la competència de les noves tecnologies. “Les llibreries han de continuar buscant fórmules per reinventar-se i adaptar-se a la nova situació, perquè el seu paper en la difusió dels llibres i l'orientació dels lectors continua essent molt important”, segons Piñol.
El llibreter de proximitat
L'acte d'ahir va estar marcat per l'esperit del llibreter de proximitat, personificat en Pere Rodeja, “un mestre per a tots nosaltres”, com va dir la presidenta del Gremi de Llibreters de Girona, Carme Ferrer. L'editor Oriol Ponsatí-Murlà va lloar la tasca que fan les “15 o 20 llibreries independents que hi ha al país” i el president del Gremi de Llibreters de Catalunya, Antoni Daura, va desitjar que “el llibre tingui el paper que es mereix en el nou estat”, perquè les llibreries no volen ser “una espècie en vies d'extinció”. Xavier Castillón, publicat en el Punt-Avui 30.16.15
L'escriptora publica al segell L'Arca ‘1001 curiositats de Girona i el Gironès', amb pròleg de Guillem Terribas.
Algú que vingui de fora pot pensar-se que Girona se circumscriu a la corba fluvial de les cases que fan de fotogènica palissada del Call. En algú que sigui d'aquí, en canvi, una tal simplificació seria imperdonable. Un gironí de soca-rel, per exemple, sap perfectament que l'escalinata de la Catedral té un nombre de graons variable segons el dia i l'estat d'ànim, i que la solemne barana que la perfila serveix sobretot per rossolar-hi natges avall. Algú veritablement d'aquí sap que la gravetat de Girona descansa sobre els pilars robustos de les “foranies”, com en deia Bertrana, que representen Salt, Sarrià, Quart o Celrà, i que entre els il·lustres prohoms locals s'hi ha de comptar, a banda de bisbes, comtes i rabins, la magnífica aportació de gent com Paco Torres Monsó, Carme Auguet, Domènec Balmanya o Salvador Sunyer.
Una empresa com la que es proposa el llibre1001 curiositats de Girona i el Gironèsnomés podia encomanar-se, doncs, a algú prou despert per saber desempolsar-se la lletra morta i les imatges fixes i transmetre, desbrossant els tòpics de la pedra i la llegenda, un retrat de la ciutat i la seva comarca vivificant i fresc en què els ciutadans es reconeguin i els visitants s'engresquin.
Mar Bosch Oliveras (Girona, 1981) ha assumit la comesa de L'Arca, el segell català de l'editorial de Teià de llibres de no-ficció Redbooks, amb una desimboltura insòlita en aquesta classe de manuals i sense caure en la batalleta indocumentada. Les curiositats que promet el títol hi són, però també els monuments, el paisatge, els més arrelats costums, fins i tot els passadissos secrets i els malnoms. Amb un pròleg del llibreter Guillem Terribas, que remarca el valor de dir encara alguna cosa nova sobre una ciutat tan escrita com Girona, el llibre, el segon que publica Mar Bosch després de guanyar el 32è Premi Just M. Casero perBedlam, serà presentat el dimarts dia 30 de juny a la Llibreria 22. Eva Vázquez publicat en el Punt-Avui 20.16.15
El tast gastronòmic que va seguir la xerrada, amb Josep M. Clavaguera, Javier
Aparicio Maydeu i Joan Roca, al claustre de La Mercè Foto:
QUIM PUIG.
L'Europa agònica de Mann L'octubre de 1954, Thomas Mann escrivia al final d'una llarga carta a Theodor
Adorno aquesta lacònica nota: “El realisme ya no representa cap plaer per a mi.”
Ho deia l'escriptor les obres del qual s'interpreten encara avui com el cant del
cigne del gran estil que havien encarnat Balzac, Tolstoi o Dickens, un autor que
es jutja pels grams que pesen les seves novel·les (“mig quilo de lletra”),
segons el professor i crític literari Javier Aparicio Maydeu, i no per la
“revolució silenciosa” que recorren les seves pàgines com un camp de mines.
Perquè el cas és que, de l'ancien régime, Mann només en recull les
despulles, la ruïna de les biblioteques desplomades, la soledat després de la
mort de Déu. No són temes poc moderns, considerant, va dir, que ara
mateix “tenim l'estranya sort d'estar assistint a la mort d'aquella Europa” que
ja havia començat a agonitzar a les trinxeres. “Mann no arriba a tenir la
melancolia de Stefan Zweig, però beu la mateixa aigua”, la de la República de
Weimar, la de la Primera Guerra Mundial, va dir Javier Aparicio en la
conferència que va oferir ahir a La Mercè dins el cicle Univers Mann, que
va ser seguit d'un tast gastronòmic amb el cuiner Joan Roca. Corresponent als
elogis que Josep M. Clavaguera, finíssim lector, va dedicar-li assegurant que
Aparicio formava part dels seus teòrics de capçalera, al costat de Harold Bloom,
excepte que “és menys ortodox i menys àrid”, el crític va plantejar una lectura
pròxima i apassionada al món de Thomas Mann, que va posar en relació amb
Nietzsche i Goethe, és clar, però sobretot amb l'obra dels artistes
expressionistes contemporanis –Max Beckmann al capdavant–, amb els “crits
estridents” de Schönberg, i amb la teoria de la relativitat d'Einstein. La
muntanya màgica seria, de fet, una novel·la sobre el temps, com la Mort a
Venècia ho és sobre la creació, “el tema que ha obsessionat sempre els
escriptors grans de debò”. Eva Vázquez, publicat en el Pun-Avui 12.06.15
Javier Aparicio , Joan Roca, Rafael Masià, Josep Maria Clavaguera i Guillem Terribes. Foto: QUIM PUIG.
Hi ha gent que es pregunta i qüestiona per què es fan homenatges ciutadans als germans Roca. Un dia perquè van rebre la tercera estrella Michelin, un dia perquè van ser els segons millors del món i dos cops perquè El Celler de Can Roca ha estat escollit el millor restaurant del món, en la The World's 50 Best Restaurants.
El 16 de juny del 2004 vam celebrar, també a Girona, el centenari del Bloomsday, la data en què transcorren els esdeveniments descrits a Ulysses, l'exultada novel·la de James Joyce publicada el 1922. Al món sencer, però sobretot a Dublín, el lloc dels fets, es commemoren i es reviuen les passes de Leopold Bloom, protagonista del relat de l'escriptor irlandès, el 16 de juny del 1904.
La gastronomia hi és molt present. Per això, suposo, l'impulsor de la història, Rafel Masià (cardiòleg ara ja jubilat) em va venir a trobar a la Farinera, aleshores seu d'El Punt. Era el dia de Sant Patrici, patró d'Irlanda. Expressament ho vam anar a remullar a l'Excalibur, el primer pub irlandès i britànic de Girona, avui tancat i que també va participar en el Bloomsday, un dia amb Patrice Chaplin. Per aquelles dates del mes de març del 2004, en Masià també es va trobar amb l'inefable ubic Guillem Terribas. I evidentment amb el gran maister Josep Maria Clavaguera, lector refinat i aleshores encarregat d'afers literaris i de filosofia de La Mercè.
Vam dinar un esmorzar-berenar irlandès, deliciosament preparat per Lluís Llamas, a La Penyora. Ronyons amb regust d'orins, te, cervesa, Bushmills Irish whiskey i el sandvitx de gorgonzola amb borgonya, entre altres menges.
Una de les gràcies de la història va ser el fet de posar la Casa de Cultura Bisbe Lorenzana i el centre cultural La Mercè a treballar plegats. Vam acordar que Girona no era prou joyciana per organitzar un Bloomsday all'uso cada any. El 2005 la vam vessar amb Sartre. No hauríem d'haver coincidit amb el centenari del client de Deux Magots i del Café de Flore, l'un al costat de l'altre, a Saint-Germain-des-Prés, aquí a París.
El 2006 vam decidir passar d'efemèrides i dels múltiples de cinc i fabricar un univers propi, ens vam abocar als que no necessiten xifres exactes i pretextos que no siguin la seva grandesa literària per ser recordats. I vam anar a buscar un altre monstre francès. Marcel Proust dóna per al que vulguem. Malauradament, aleshores no disposàvem de traduccions tan interessants com la de Josep Maria Pinto i de Valèria Gaillard. Teníem la qüestionada de Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany i llibres parcials de Joan Casas i Jaume Bofill i Ferro.
Gastronòmicament, donava per molt, més enllà de la inefable magdalena sucada en una infusió de te o de til·la per la seva tia Léonie un diumenge de matí a Combray. Com que les magdalenes de Proust han de tenir forma de coquille de Saint-Jacques, allargades, amb un costat estriat i sense embolcall, i n'havíem vist de semblants a El Celler de Can Roca, vam demanar als germans Roca, d'El Celler, si ens podrien ajudar.
I el 13 de juny del 2006 en Jordi Roca ens va preparar un berenar proustià al claustre de La Mercè, en una tertúlia en què també hi va participar Vicenç Pagès Jordà, il·lustrat company de viatge en la majoria de tertúlies de l'Univers Literari. Aquest any en Vicenç era a Barcelona i el seu amic, professor i crític literari Javier Aparicio Maydeu, ha vingut a Girona. Junts hauria estat una bomba i, fins i tot, la Imma Merino s'hi hauria volgut afegir.
El 2007 vam pensar en Virginia Woolf i en un berenar anglès. El temps ens va acompanyar en l'atrezzo i ens vam haver de refugiar a l'auditori Viader de la Casa de Cultura. Vam omplir perquè l'autoria de Mrs. Dolloway és molt gran i perquè en Joan Roca ens va assegurar que no li faria res ser-hi cada any. Aquell dia en Vicenç Pagès ens va revelar que la pijeria anglesa jugava al whist, un precursor de la nostrada botifarra. Els jugadors de whist ja el coneixeu.
La família Roca hi ha sigut sempre més. Els cargols del pare van acompanyar El baró rampant, de Calvino. Vam menjar xai amb l'Ulisses original, el d'Homer, per commemorar els 10 anys d'Univers. Hem begut Bourbon amb en Faulkner. I aquest dijous mateix, mentre en Joan era a La Mercè a l'Univers Literari amb una relectura de la xucrut, en Pitu era a la UdG, parlant del piment, un vi especiat, amb motiu del congrés dels 750 anys del naixement de Ramon Muntaner.
Els Roca són importants per la ciutat més enllà de l'Univers i de la gastronomia. Ho són perquè col·laboren amb Càritas, el Banc dels Aliments i qui sap quantes ONG. Perquè criden #AmuntGirona quan reben un premi. Perquè han creat 65 llocs de treball directes a Girona, al Celler, al Mas Marroch i al Rocambolesc, més 45 a l'Omm, a Barcelona. Perquè són un centre de formació de cuiners, sommeliers i cambrers, amb 45 stagiers anuals, més els extres que lloguen pels extres que organitzen. Més els llocs de treball indirectes, ja que el 90 per cent de la seva matèria primera és de proximitat.
Ho són perquè amb els seus èxits posen Girona al mapa global.
I ho són perquè fan feliços els que poden menjar-hi cada dia o un cop cada any i als que estalvien cada dia per menjar-hi almenys un cop en tota la seva vida.
Salvador Garcia Arbós. Publicat en el Punt-Avui 14.06.15
