26/3/11

Berga situa el llibre ´Un hotel a la costa´ al nivell d´´Homenatge a Catalunya´ d´Orwell

Es presenta la traducció al català de la crònica de la Tossa de Mar republicana escrita per la britànica Nancy Johnstone
 Jordi Font, Antoni Marí, Miquel Berga i
Joaquim M. Puigvert
Foro: Aniol Rescolsa
P erquè té un interès literari, etnogràfic i històric indiscutible, perquè està escrit en un català modern però no conjuntural, perquè és el testimoni d'una dona sobre els fets directament relacionats amb la guerra espanyola de 1936-39, perquè constitueix un testimoni excepcional del relat memorialístic (i per tant personal), enfront del relat històric (i per tant col·lectiu), i perquè és un llibre irònic i divertit que atrapa el lector des de les primeres pàgines. Aquestes són només algunes de les raons esgrimides ahir pels participants a la presentació del llibre Un hotel a la costa (Tossa de Mar, 1934-1939) per recomanar-ne fervorosament la lectura.
Aquesta crònica de la Costa Brava durant la segona República i la Guerra Civil és obra de Nancy Johnstone, una intrèpida i aleshores jove britànica que es va instal·lar a Tossa de Mar, juntament amb el seu marit, el periodista Archie Johnstone, per obrir el que es va considerar el primer hotel de la Costa Brava, però de seguida es van veure compromesos solidàriament amb la causa dels natius durant els fets d'octubre del 1934 i, posteriorment, amb l'esclat de la guerra, i van acabar per convertir l'hotel en un centre d'acollida de nens refugiats. El matrimoni Johnstone va compartir les misèries de l'exili fugint del franquisme i va acabar, com tants altres ciutadans catalans, emigrant a Mèxic després de passar pels camps de refugiats de Perpinyà.
El professor de la Universitat Pompeu Fabra Miquel Berga és el responsable de l'edició i traducció catalana del llibre, que va tenir una primera edició anglesa a l'època en què va ser publicat per la prestigiosa editorial Faber & Faber, sota el títol Hotel in Spain (1937). L'editorial Tusquets recupera ara l'obra en català, en una edició que també inclou Hotel in flight (1939), que la mateixa autora va publicar a continuació, quan les cròniques de viatges eren un gènere a l'alça al Regne Unit.
A la presentació d'ahir, organitzada per la Llibreria 22, la UdG, Tusquets i el Museu de l'Exili (MUME) de la Jonquera, hi van participar, a més de Miquel Berga, Joaquim Maria Puigvert, vicerector de la UdG; Jordi Font, director del MUME; Antoni Marí, editor, i el llibreter Guillem Terribas. L'acte es va fer a la seu de la Fundació Universitat de Girona i entre el públic hi havia l'alcalde de la Jonquera, Jordi Cabezas, i l'exalcaldessa de Tossa de Mar, Pilar Mundet.
Per a Miquel Berga, el testimoni de Nancy Johnstone és comparable al de les dues obres mestres del gènere memorialístic sobre la guerra d'Espanya, Homenatge a Catalunya, de George Orwell, del qual s'han venut més de 15 milions d'exemplars a tot el món, i Behind the Spanish Barricades, de John Langdon Davies, periodista britànic i promotor cultural català que va viure molts anys a Sant Feliu de Guíxols.
Pels ponents, costa d'entendre que una obra d'aquesta importància hagi passat desapercebuda fins ara, i aquest no és més que un nou símptoma que explica la magnitud de la tragèdia que amb el franquisme va caure sobre Catalunya. Antoni Marí va afegir la revaloració del gènere memorialístic propiciada a partir dels anys vuitanta i noranta del segle passat, arran de la revisió del concepte de modernitat promoguda per intel·lectuals com el filòsof alemany Jürgen Habermas, que va permetre revalorar les memòries i testimonis personals, els quals havien sigut poc a poc substituïts per la disciplina històrica, concebuda des d'una determinada ideologia.
A Jordi Font li ha sorprès la sensibilitat del matrimoni britànic per copsar "el fet diferencial català", quan de fet ells venien a Espanya a buscar una experiència exòtica, i es van trobar una Tossa de Mar plena de refugiats alemanys que fugien de l'ascens del nazisme. El llibre explica des de la recepta d'un arròs fins la retirada republicana.
Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona 26.03.11

2 comentaris:

  1. És veritat que el llibre atrapa. I és molt interessant el punt de vista femení sobre la guerra d'Espanya. Malauradament també veiem la diferència de nivel cultural entre una dona anglesa i una catalana de l'época.

    ResponElimina
  2. Gràcies pel teu comentari, Mirta.

    ResponElimina