L'escriptor presenta la seva obra guanyadora del Planeta com una novel·la sobre la Guerra Civil. Amb la modèstia i la discreció del savi, però amb la força i la convicció de qui sap que l'ha encertada, Eduardo Mendoza va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona, Riña de gatos. Madrid 1936 -guanyadora de l'últim premi Planeta-, com una novel·la que parla de la Guerra Civil sense explicar-la, perquè "està ja molt explicada".
El veterà escriptor barceloní va tenir com a mentor Josep Maria Fonalleras, qui es va desfer en elogis per la que va considerar "una novel·la molt i molt bona", amb un final trepidant, que impedeix al lector interrompre la lectura.
En la trama, un professor anglès visita el Madrid republicà per investigar una pintura desconeguda de Velázquez. Mendoza va admetre que en aquesta novel·la ha volgut fer un exercici d'intel·ligència emulant Velázquez. Així com avui la cort espanyola dels segles XVI és més coneguda per les singulars escenes domèstiques del pintor sevillà -per exemple Las Meninas-, que per la pintura de les grans batalles, així mateix Mendoza ha volgut parlar de la ?guerra oferint-ne nomésretalls, sense una ambició d'exhaustivitat. El poble a primer terme
El fet és que Velázquez va pintar a Las Meninas el poble i els bufons de la cort a primer terme, mentre els monarques queden reflectits en un mirall, perquè no hi són però ho veuen tot, i l'artista forma part de l'escena, perquè la seva manera de comunicar la història també és transcendental.
José Antonio Primo de Rivera, Franco, Azaña i Queipo de Llano són alguns dels protagonistes d'una novel·la que també vol ser molt divertida. Mendoza va assegurar que Primo de Rivera, un "guapo xulesc" que atreia les dones, va ser un personatge del tot intrascendent, al qual Franco -"dictador a l'estil sud-americà"-, va aprofitar per crear un mite. Riña de gatos conté també una reflexió sobre com l'art reflecteix el món, sobre els motius que fan que un artista triï un tema en comptes d'un altre. És una manera d'intentar explicar com és possible que totes les ciutats i pobles de l'Estat espanyol tinguessin durant quaranta anys un carrer dedicat a Primo de Rivera i, poques dècades després, el 2003, només un diari dediqués un petit recordatori al que va ser enaltit com a "màrtir" de Falange.
Mendoza s'ha decantat en aquesta novel·la pel Madrid republicà, una ciutat que, al seu parer, devia ser en aquell moment "la més interessant d'Europa, més que París o Londres", perquè estava plena d'espies i de gent intel·ligent, ja que era sabut que el que allà passaria s'aplicaria després a la resta del continent, com així va ser amb l'expansió del nazisme.
Daniel Bonaventura, publicat en el diari de Girona 01.03.11. Foto: Aniol Rasclosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada