35 PREMI DE NOVE·LA CURTA JUST M. CASERO

La XXIII Proposta de Poesia/ Premi Just M. Casero,  homenatjarà Ricard Creus.

* Aquest és un dels cinc actes que conformen la programació d' enguany, que tindran lloc entre el 27 d'octubre i l'1 de novembre.

 L'acte de lliurament del premi Just M. Casero es farà el 30 d'octubre.

Trenta-una obres aspiren a la 35a edició del Premi de Novel·la Curta Just Manuel Casero 2015. Com ja va sent una tradició, l'acte de lliurament tindrà lloc el 30 d'octubre (20 h) a la Sala La Planeta i enguany com a obertura s'ha proposat un recital concert (en versió reduïda d'uns trenta minuts) del guitarrista Toti Soler i l'actor Joan Massotkleiner titulat Llull, mística i faula, com a homenatge al creador del català literari quan es compleixen 700 anys de la seva mort.

Guillem Terribas serà el presentador de la cerimònia, al final de la qual es farà públic el veredicte del premi que convoca la Llibreria 22 de Girona i que està valorat en 2.200 euros i la publicació a l'editorial Empúries. El jurat d'aquesta edició el formen Mita Casacuberta, Josep M. Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès i Eva Vázquez.
Cinc propostes literàries

Ricard Creus, acompanyat per Rosa M. Font.
Foto: Joan Sabater

I un any més, com ja en van sent 23, paral·lelament a aquest esdeveniment literari se celebra la Proposta de Poesia a La Planeta. Per a aquesta edició s'ha conformat una programació amb cinc actes literaris que s'encetaran el 27 d'octubre (21 h, 6 euros) ambUn aperitiu al Flore, de Narcís Comadira. Es tracta d'una lectura entre tres de les grans figures literàries catalanes del segle passat: Josep Carner, Mercè Rodoreda i Josep Pla; interpretats per Jaume Mallofré, Carme Sansa i Joan Massotkleiner.

La presentació del monogràfic dedicat a la figura i l'obra de Miquel Pairolí de la revista El Procés (28 d'octubre); la lectura d'alguns dels propis poemes de Josep Domènech Ponsatí publicats al seu nou recull, El càcol (29 d'octubre), i la projecció d'una biografia musicada de Manuel de Pedrolo i la conferència a càrrec d'Adelais de Pedrolo, la filla de l'escriptor homenatjat (31 d'octubre), són el seguit de propostes que culminaran l'1 de novembre amb l'acte d'homenatge al poeta Ricard Creus.

Titulat Cantar de tu i de mi també deu ser vida, hi participaran un munt d'amics i escriptors, entre els quals destaquen Sam Abrams, Miquel Desclot, Susana Rafart, Isabel Oliva, Mireia Lleó, Quim Curbet, Vinyet Panyella, Jordi Colomer, Dolors Reig, Maguí Noguer, Roger Costa-Pau, Maria Rosa Font i Lluís Lucero.
Jordi Camps Linnell, publicat en el Punt-Avui 23.09.15

La Proposta de Poesia del premi Casero homenatjarà Pairolí, Llull i Pedrolo

S'acosten les Fires de Girona i la Llibreria 22 i la sala La Planeta van presentar ahir la Proposta de Poesia, la setmana d'actes teatrals i poètics que acompanya l'acte de lliurament del premi literari Just M. Casero, que retrà aquest any homenatge a Miquel Pairolí, Ramon Llull i Manuel de Pedrolo.
A partir del 27 d'octubre i fins l'1 de novembre, la La Planeta acollirà diàriament un espectacle de la XXIII Proposta de Poesia.
Narcís Comadira és el creador d'Un aperitiu al Flore (primer espectacle, dia 27), una trobada imaginària entre Josep Carner, Mercè Rodoreda i Josep Pla, interpretats respectivament per Jaume Mallofré, Carme Sansa i Joan Massotkleiner. Aquest és un encàrrec a Comadira del Born Centre Cultural que ja es va veure a Barcelona.
El malaguanyat escriptor Miquel Pairolí serà evocat (dia 28) en un acte de la revista El Procés, íntegrament dedicada a l'autor, i que tindrà una edició digital, a més de cent exemplars impresos. 
El dia 29 farà d'amfitrió Josep Domènech Ponsatí, poeta i llibreter tatuat de la Llibreria Geli, que llegirà la seva obra El càcol.
El 30 d'octubre hi haurà pròpiament el lliurament del premi de novel·la curta Just M. Casero, dotat amb 2.200 €, més 600 € per al finalista, i que aquest any ha rebut un total de 31 obres. En el decurs de l'acte, presentat per Guillem Terribas, es farà un homenatge a Ramon Llull, amb motiu del 700 aniversari de la mort del primer gran narrador en llengua catalana.
La Proposta de Poesia continuarà el dia 31 amb la projecció i conferència Pedrolo, radicalment la llibertat, a càrrec d'Adelais de Pedrolo, filla de l'autor de Mecanoscrit del segon origen, que va ser el primer escriptor guanyador del premi Bertrana de Girona. Pere Puig, responsable de La Planeta, va fer ahir en roda de premsa una decidida reivindicació d'un escriptor molt influent dels anys 60 i 70, l'obra del qual ara està a mans del Grup Planeta, a través d'Edicions 62, i no es publica. Precisament aquests dies s'estrenarà la pel·lícula Segon Origen, basada en l'obra de Pedrolo. 
Finalment, l'1 de novembre, últim dia de Fires, es retrà homenatge al poeta Ricard Creus, amb un recital col·lectiu.
Daniel Bonaventura. publicat en el Diari de Girona 23.09.15

‘El exilio de Mona Lisa', a Girona

Antoni Puigverd, Juan Cal i Guillem Terribas
 Foto: X.C.

Antoni Puigverd va presentar ahir El exilio de Mona Lisa(Milenio), primera novel·la de l'experimentat periodista Juan Cal, a la Llibreria 22 de Girona. Cal, directiu del diari Segre, recrea en aquesta “ficció documental” la trobada de dos exiliats catalans –un artista revolucionari i un sacerdot republicà– el 1940 a Montalban, una petita ciutat plena de refugiats i d'obres d'art del Louvre que alguns intenten salvar dels nazis. Puigverd va destacar l'esforç de Cal per construir personatges versemblants.
Xavier Castillón, publicat en el Punt Avui 17.09.15

Puigvert presenta el llibre de Juan Cal

Foto: Aniol Resclosa.

Dos refugiats catalans es retroben el 1940 al sud de França enmig de l'angoixa que genera la imminent ocupació alemanya. En aquest context salvaguardaran algunes valuoses obres d'art que poden caure a mans dels nazis. Aquest és l'argument d'El exilio de Mona Lisa, llibre del periodista Juan Cal, director executiu del grup editorial del diari Segre, que l'escriptor Antoni Puigvert va presentar ahir en el decurs d'un acte a la Llibreria 22 de Girona.

Diari de Girona 17.09.15 

La Maledició dels Palmisano

Rafel Nadal omple el Saló de Descans en la presentació gironina de l'obra i Albert Om diu que aquesta novel·la el consagra com a escriptor

Rafel Nadal omple el Saló de Descans en la presentació gironina de l'obra i Albert Om diu que aquesta novel·la el consagra com a escriptor.

Les pàgines encara desprenen olor d'impremta i ja s'ha convertit en el llibre més venut en llengua catalana del moment.
La maledicció dels Palmisano (Columna), del periodista i escriptor gironí Rafel Nadal, una dramàtica història ambientada al sud d'Itàlia, a cavall de les dues ?guerres mundials, va camí de convertir-se en un best seller i tenir traducció a diverses llengües, però si alguna cosa honora l'autor és que li diguin que aquest seu quart llibre és el que el consagra com a escriptor.
Tot un elogi pronunciat ahir per boca del periodista Albert Om en la presentació gironina de La maledicció dels Palmisano, en el decurs d'un acte que va omplir el Saló de Descans del Teatre Municipal de Girona amb més de 150 persones.
Tot un esdeveniment cultural que va comptar amb l'assistència de bona part de la nombrosa família de Rafel Nadal, la qual descansa tranquil·la ara que el seu germà escriptor ja no parla d'ells, com va fer a les seves dues primeres novel·les autobiogràfiques, Quan érem feliços i Quan en dèiem xampany.
Albert Om, presentador a Barcelona d'aquests dos llibres anteriors, va assegurar ahir a Girona que Nadal és «un grandíssim narrador oral» i que és també «un grandíssim narrador escrivint».
La maledicció dels Palmisano troba el seu origen en un viatge al sud d'Itàlia on l'ex director d'El Periódico veu un monòlit de la Primera Guerra Mundial on 21 del total de 42 noms registrats porten el cognom Palmisano.
Són caiguts de la guerra, tots ells pertanyents a una mateixa nissaga. I el llibre arrenca amb la vídua embarassada del mort 21è, la qual dóna el fill a criar a una amiga, de cognom Convertini, perquè pensa que així podrà enganyar el destí i esquivar la maledicció dels Palmisano.
Profundament impressionat pel fet que al cor d'Europa es lliuressin les dues més cruels guerres amb tan sols 18 anys de diferència, Rafel Nadal ha volgut amb aquesta nova novel·la reflexionar sobre l'existència dels bàndols contendents.
«Com faig dir als meus personatges, tu no tries el bàndol, sinó que el bàndol ja t'ha triat a tu prèviament. Tu potser no pots evitar treballar en un camp de concentració nazi, però pots evitar disparar en algun moment», va explicar Nadal.
Qui ha estat considerat com l'últim escriptor català qualificat per parlar de flors -el llibre té delicats episodis i recreacions costumistes de la vida a l'Itàlia de l'època-, no va descartar tornar a escriure sobre la pròpia família, i va admetre «el perill» que algun dia ho faci un dels néts Nadal sobre ell.
Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona 16.09.15adal omple el Saló de Descans en la presentació gironina de l'obra i Albert Om diu que aquesta novel·la el consagra com a escriptor.

Les pàgines encara desprenen olor d'impremta i ja s'ha convertit en el llibre més venut en llengua catalana del moment. 

La maledicció dels Palmisano (Columna), del periodista i escriptor gironí Rafel Nadal, una dramàtica història ambientada al sud d'Itàlia, a cavall de les dues ?guerres mundials, va camí de convertir-se en un best seller i tenir traducció a diverses llengües, però si alguna cosa honora l'autor és que li diguin que aquest seu quart llibre és el que el consagra com a escriptor.

Tot un elogi pronunciat ahir per boca del periodista Albert Om en la presentació gironina de La maledicció dels Palmisano, en el decurs d'un acte que va omplir el Saló de Descans del Teatre Municipal de Girona amb més de 150 persones. 

Tot un esdeveniment cultural que va comptar amb l'assistència de bona part de la nombrosa família de Rafel Nadal, la qual descansa tranquil·la ara que el seu germà escriptor ja no parla d'ells, com va fer a les seves dues primeres novel·les autobiogràfiques, Quan érem feliços i Quan en dèiem xampany.

Albert Om, presentador a Barcelona d'aquests dos llibres anteriors, va assegurar ahir a Girona que Nadal és «un grandíssim narrador oral» i que és també «un grandíssim narrador escrivint».

La maledicció dels Palmisano troba el seu origen en un viatge al sud d'Itàlia on l'ex director d'El Periódico veu un monòlit de la Primera Guerra Mundial on 21 del total de 42 noms registrats porten el cognom Palmisano. 

Són caiguts de la guerra, tots ells pertanyents a una mateixa nissaga. I el llibre arrenca amb la vídua embarassada del mort 21è, la qual dóna el fill a criar a una amiga, de cognom Convertini, perquè pensa que així podrà enganyar el destí i esquivar la maledicció dels Palmisano.

Profundament impressionat pel fet que al cor d'Europa es lliuressin les dues més cruels guerres amb tan sols 18 anys de diferència, Rafel Nadal ha volgut amb aquesta nova novel·la reflexionar sobre l'existència dels bàndols contendents. 

«Com faig dir als meus personatges, tu no tries el bàndol, sinó que el bàndol ja t'ha triat a tu prèviament. Tu potser no pots evitar treballar en un camp de concentració nazi, però pots evitar disparar en algun moment», va explicar Nadal. 

Qui ha estat considerat com l'últim escriptor català qualificat per parlar de flors -el llibre té delicats episodis i recreacions costumistes de la vida a l'Itàlia de l'època-, no va descartar tornar a escriure sobre la pròpia família, i va admetre «el perill» que algun dia ho faci un dels néts Nadal sobre ell.

Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona 16.09.15

Altres famílies, el mateix èxit

Rafel Nadal i Albert Om, abans de començar l'acte
Foto: JOAN SABATER.

Gairebé dos anys després de presentar també al saló de descans del Teatre Municipal de Girona el seu anterior llibre, Quan en dèiem xampany, Rafel Nadal va tornar ahir al mateix escenari –uns 180 assistents omplint la sala i uns quants Nadal-Farreras a les primeres fires, com el 2013– per parlar del seu quart llibre, La maledicció dels Palmisano, amb Albert Om, que com va recordar el convidat, ja li va presentar els dos llibres anteriors a Barcelona.

Per introduir l'acte, Guillem Terribas va anunciar que La maledicció... és ara mateix el llibre més venut a Catalunya, també a la recent Setmana del Llibre en Català, confirmant així l'estat de gràcia de l'autor des de la primera incursió en el seu propi univers familiar que va ser Quan érem feliços (2012). Per trencar el gel, Om va constatar irònicament “l'alegria i alleujament de la família Nadal per un llibre que, finalment, no parla d'ells”, en referència a aquesta última novel·la, protagonitzada per dues famílies d'una petita localitat del sud d'Itàlia, que creuen els seus destins entre les dues guerres mundials. “Aquestes petites històries encaixades dins la història en majúscules són una constant en aquests últims tres llibres”, va dir Om, i va subratllar que Nadal és “un grandíssim narrador” que té molta cura dels petits detalls i perfila amb rigor els escenaris històrics, com ara el poc conegut episodi del bombardeig del port de Bari, “el Pearl Harbor europeu”, el desembre del 1943. Rafel Nadal va reconèixer que té “algunes esperances dipositades en aquesta novel·la, també fora del nostre àmbit lingüístic”, sobretot a partir de la Fira de Frankfurt i les possibles traduccions que en puguin sortir, mirant especialment cap a Itàlia. Nadal va apuntar dos o tres projectes literaris més que van creixent a les seves llibretes, i aquest admirador confés de Gerald Durrell (La meva família i d'altres animals) va deixar la porta oberta a tornar a escriure algun dia sobre la seva família, i no només en passat.
Xavier Castillón, publicat en El Punt-Avui 16.09.15 

Inauguració de la 4a edició de l'Escola de Llibreria

Abans d'entrar a l'auditori del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya, Antoni Daura, el president del Gremi de Llibreters de Catalunya, es mostra moderadament optimista sobre l'evolució del negoci llibreter, les xifres de vendes tendeixen a canviar de signe, un modest increment del 3 %. També reconeix que l'Escola de Llibreria va néixer en el pitjor dels moments, el 2012, en plena crisi, tot i així és un èxit haver arribat a aquesta quarta edició que és a punt de començar.

Ja dins de la sala, Joaquim Bejarano, des de la mesa, valora molt positivament el recorregut del postgrau. Mònica Baró fa un inventari de les llibreries inaugurades per alumnes de l'Escola. En són unes quantes, de Balaguer a Blanes, del Poblenou a Pedralbes, del Clot a l'Eixample, que poc a poc van teixint una xarxa d'un nou tipus de llibreries, amb gent més preparada i amb noves idees. Daura apunta que el llibreter és alguna cosa més que un botiguer, és un ofici antic i noble, qui el practica ha de tenir un bon bagatge cultural. Tots els llibreters venen els mateixos llibres, però cada un el ven de manera diferent. 

A continuació el mestre de cerimònies Lluís Agustí –i director de l'Escola– presenta Valèria Gaillard, periodista literària a El Punt Avui. Entre altres coses és llicenciada en Filosofia i en Teoria de la Literatura, traductora i secretària de l'Associació Catalana d'Amics de Marcel Proust. Durant la seva conferència inaugural, «Un cànon literari per a llibreters?» en repassa la història. El mot ve del grec, que significava «vara de mesurar», després es va aplicar al conjunt de llibres que havia de contenir la Bíblia. Al segle XVIII David Ruhnken és el primer que estableix quines obres literàries eren dignes de ser preservades. Més endavant es comença a qüestionar quins autors i quins llibres havien de figurar al cànon. Al segle XX el nord-americà Allan Bloom defensa un cànon tancat, només els clàssics en poden formar part. Als anys seixanta corren nous aires, les dones, les minories, altres literatures vindiquen el seu dret a formar part dels escollits. El 1994 un altre Bloom, en Harold, publica El cànon occidental (Anagrama 2002 i Columna 1995), un inventari amb mirada molt anglosaxona del que ell considera els llibres més importants de totes les èpoques. 

Valèria arriba ara i aquí. Ha fet una enquesta d'urgència a tres llibreters de confiança. En Lluís Morral, de Laie, considera que la contribució dels llibreters a crear un cànon és relativa, són els editors qui juguen un paper fonamental; sense ells molts llibres caurien en l'oblit, posa l'exemple de Stefan Zweig, Quaderns Crema el va posar de moda. Isabel Guilera de La 22 de Girona opina que les llistes de suggeriments que confeccionen els llibreters dibuixen un cànon personal, i a més, fan augmentar les vendes, atès que els lectors confien en els seus criteris de selecció. Pep Garcia, de l'Odissea de Vilafranca, creu que la proximitat amb els lectors els dóna, a diferència d'acadèmics i crítics, una mirada més atrevida, valenta i oberta. Valèria cita l'imprescindible Librerías de Carrión (Anagrama 2013): «Las librerías, desde siempre, han sido aquellos aquelarres del canon, y por tanto puntos clave de la geopolítica cultural...». En definitiva és impossible establir un cànon tancat; però malgrat ser provisional i relatiu és necessari, cal una tria, uns criteris davant la impossibilitat de llegir-ho tot. Els llibreters, amb les seves llistes de recomanacions, contribueixen a crear un cànon contemporani des de la independència. 

L'acte s'emmarca dins les activitats de la Setmana del Llibre en Català, just davant de l'auditori hi ha les casetes de la fira. Finalment, arriba el moment més esperat, l'entrega de diplomes (provisionals) als alumnes de la tercera promoció de l'Escola. Sembla una colla eixerida i ben avinguda, alguns ja eren llibreters, altres s'han estrenat fa poc, uns quants més de ben segur que ho faran aviat. Els alumnes de la quarta promoció, també presents, esperen el seu torn.

http://bd.ub.edu/edl/ca/inauguracio-de-la-4a-edicio-de-lescola-de-llibreria-0 

Jordi Basté incorpora nova gent en el programa EL MÓN A RAC1

Publicat en el Diari Ara.cat el 28.08.15.

Marc Artigau








Guillem Terribas.

RECOMANACIONS D'ESTIU DE LA 22

 Suggeriments en el Programa
TE DE TOT de TVGI el 07.07.15
http://bit.ly/1LVuqMm


Propostes en el programa
LA CIUTAT DELS LLIBRES  TVGI 26.06.15
http://bit.ly/1Ct63Uu


Lectures d'estiu en el MON DE RAC1 amb Jordi Baste 08.07.15
http://bit.ly/1HkoRkk

        LLIBRERIA 22 / LLIBRERIA&QUIOSC22 / CÒMICS22

Rafel Nadal ambienta a Itàlia «La maledicció dels Pamisano»

La nova novel·la del gironí tracta sobre el destí i la força commovedora de l'amor en la guerra mundial.

Rafel Nadal a la Llibreria 22. Foto: Diari de Girona

 Rafel Nadal ja ha començat la campanya de promoció de La maledicció dels Palmisano, la nova novel·la de l'autor de Quan érem feliços i Quan en dèiem xampany, que ara canvia, si no de registre, sí d'escenari, perquè trasllada l'acció al sud d'Itàlia en les envistes de la Segona Guerra Mundial.
L'editorial Destino publicarà en castellà -i el Grup 62 ho farà en català-, aquesta novel·la amb data de l'1 de setembre.
L'obra es difon com una saga familiar en la qual esclaten amb força tots els colors, les aromes i els gustos de l'Apulia i la vall d'Itria, que la geografia ha situat capriciosament en forma de taló de la bota de la península itàlica.
«Una novel·la sobre el destí i la força commovedora de l'amor en les hores dramàtiques que van seguir al bombardeig de Bari, la nit del 2 de desembre de 1943», es llegeix a la difusió del llançament editorial, que ha arrencat abans de les vacances.
En un poble del sud d'Itàlia, la destinació de dues famílies, els Palmisano i els Convertini, queda unit per sempre quan Donata i Francesca, dues joves vídues de guerra, es conjuren contra la maledicció que persegueix els homes del clan dels Palmisano.Els fills d'aquestes dones, Vitantonio i Giovanna, creixeran aliens al gran secret familiar que els uneix i viuran una infància feliç, amb els vinyers, les oliveres i el singular jardí de flors blanques de nonna Angela com a teló de fons. Fins que s'intueix un nou conflicte armat, la Segona Guerra Mundial, i això obliga els dos joves a prendre partit.
Rafel Nadal (Girona, 1954) és periodista, col·labora habitualment en diverses emissores de ràdio i canals de televisió catalans. Va ser director d'El Periódico de Catalunya entre 2006 i 2010. També ha treballat en els principals diaris del país i ha ocupat diferents càrrecs de responsabilitat en empreses editorials i grups de comunicació. És autor d'Elsmandarines (2011), un llibre de retrats sobre el poder aplaudit per la crítica; Quan érem feliços (premi Josep Pla 2012) i Quan en dèiem xampany (2013).

Diari de Girona 10.07.15 
* El llibre sortirà a la venda el dia 2 de setembre 2015. El 15 de setembre es presentarà a Girona. Organitza: Llibreria 22.

Última activitat de la temporada a la 22

Mar Bosch / Guillem Terribas Foto: Jonàs Forchini

La presentació del llibre 1001 curiositats de Girona i el Gironès, de l'escriptora gironina Mar Bosch Oliveras, va ser ahir al vespre l'última de la temporada a la Llibreria 22 de Girona. Bosch, guanyadora del premi Casero 2012 amb Bedlam, presenta una guia molt personal sobre Girona i el seu entorn, prologada per Guillem Terribas, per al qual aquesta ha estat la seva última temporada al capdavant de la 22, per la seva recent jubilació.
Publicat en el Punt-Avui 01.07.15

El memorial Rodeja premia Joan Fàbregues i Rosa Piñol

El llibreter de la Llar del Llibre i la periodista cultural van ser guardonats ahir, en un acte celebrat al restaurant L'Arcada de Girona.
El Gremi de Llibreters recorda un any més “en Pere de can Geli”.

Els premis IV Memorial Pere Rodeja es van lliurar ahir al vespre a Joan Fàbregues (La Llar del Llibre) com a millor llibreter i a Rosa M. Piñol, que ha estat durant més de trenta anys redactora de cultura del diari La Vanguardia, com a millor periodista. L'acte de lliurament d'aquests guardons va tenir lloc al restaurant L'Arcada, de la Rambla de Llibertat de Girona, on es van reunir un bon grup d'amics de Pere Rodeja i Ponsatí (1931-2009) i de la Llibreria Geli , de la qual va ser el propietari i l'ànima. El memorial Pere Rodeja va ser creat l'any 2012 pel Gremi de Llibreters de Catalunya, a instàncies del Gremi de Llibreters de la demarcació de Girona, per reivindicar l'ofici de llibreter com un important agent cultural, i distingir també la tasca dels escriptors, editors, periodistes i mitjans de comunicació que donen suport a les llibreries.

Els dos guardonats, a la dreta de la imatge,
a tots dos costats de Pere Rodeja i Gibert, i anant cap a l'esquerra,
els dos presidents dels llibreters i quatre membres del jurat
Foto: JONÀS FORCHINI.

El jurat està format per l'editor Quim Curbet, la bibliotecària Marta Morera, el llibreter i activista cultural Guillem Terribas, l'escriptor i periodista Màrius Serra, el llibreter Lluís Morral i Marià Marín, secretari tècnic del Gremi de Llibreters, com a secretari sense vot. De Joan Fàbregues (Barcelona, 1956), fill i nét de llibreters que va entrar a treballar el 1977 a La Llar del Llibre , el jurat n'ha destacat la llarga trajectòria i “la capacitat de continuïtat, de reinvenció comercial i de transmissió de l'ofici a diverses generacions”. Durant molts anys, Fàbregues va formar part de la junta directiva del Gremi de Llibreters.
Pel que fa a Rosa M. Piñol (Barcelona, 1950), el jurat ha volgut reconèixer “la seva llarga i consolidada trajectòria dedicada a món del periodisme cultural, així com el seu clar interès per la tasca dels llibreters i de les llibreries”. En un acte de marcat to reivindicatiu, els dos guardonats van defensar la importància de les llibreries, a pesar de la crisi i de la competència de les noves tecnologies. “Les llibreries han de continuar buscant fórmules per reinventar-se i adaptar-se a la nova situació, perquè el seu paper en la difusió dels llibres i l'orientació dels lectors continua essent molt important”, segons Piñol.

El llibreter de proximitat

L'acte d'ahir va estar marcat per l'esperit del llibreter de proximitat, personificat en Pere Rodeja, “un mestre per a tots nosaltres”, com va dir la presidenta del Gremi de Llibreters de Girona, Carme Ferrer. L'editor Oriol Ponsatí-Murlà va lloar la tasca que fan les “15 o 20 llibreries independents que hi ha al país” i el president del Gremi de Llibreters de Catalunya, Antoni Daura, va desitjar que “el llibre tingui el paper que es mereix en el nou estat”, perquè les llibreries no volen ser “una espècie en vies d'extinció”.
Xavier Castillón, publicat en el Punt-Avui 30.16.15

Mar Bosch rescata la Girona real entre la pedra i la llegenda

L'escriptora publica al segell L'Arca ‘1001 curiositats de Girona i el Gironès', amb pròleg de Guillem Terribas.

Algú que vingui de fora pot pensar-se que Girona se circumscriu a la corba fluvial de les cases que fan de fotogènica palissada del Call. En algú que sigui d'aquí, en canvi, una tal simplificació seria imperdonable. Un gironí de soca-rel, per exemple, sap perfectament que l'escalinata de la Catedral té un nombre de graons variable segons el dia i l'estat d'ànim, i que la solemne barana que la perfila serveix sobretot per rossolar-hi natges avall. Algú veritablement d'aquí sap que la gravetat de Girona descansa sobre els pilars robustos de les “foranies”, com en deia Bertrana, que representen Salt, Sarrià, Quart o Celrà, i que entre els il·lustres prohoms locals s'hi ha de comptar, a banda de bisbes, comtes i rabins, la magnífica aportació de gent com Paco Torres Monsó, Carme Auguet, Domènec Balmanya o Salvador Sunyer.

Una empresa com la que es proposa el llibre 1001 curiositats de Girona i el Gironès només podia encomanar-se, doncs, a algú prou despert per saber desempolsar-se la lletra morta i les imatges fixes i transmetre, desbrossant els tòpics de la pedra i la llegenda, un retrat de la ciutat i la seva comarca vivificant i fresc en què els ciutadans es reconeguin i els visitants s'engresquin.

Mar Bosch Oliveras (Girona, 1981) ha assumit la comesa de L'Arca, el segell català de l'editorial de Teià de llibres de no-ficció Redbooks, amb una desimboltura insòlita en aquesta classe de manuals i sense caure en la batalleta indocumentada. Les curiositats que promet el títol hi són, però també els monuments, el paisatge, els més arrelats costums, fins i tot els passadissos secrets i els malnoms. Amb un pròleg del llibreter Guillem Terribas, que remarca el valor de dir encara alguna cosa nova sobre una ciutat tan escrita com Girona, el llibre, el segon que publica Mar Bosch després de guanyar el 32è Premi Just M. Casero per Bedlam, serà presentat el dimarts dia 30 de juny a la Llibreria 22.
Eva Vázquez publicat en el Punt-Avui 20.16.15

Univers Mann 2015

El tast gastronòmic que va seguir la xerrada, amb Josep M. Clavaguera,
Javier Aparicio Maydeu i Joan Roca, al claustre de La Mercè
Foto: QUIM PUIG.

L'Europa agònica de Mann
L'octubre de 1954, Thomas Mann escrivia al final d'una llarga carta a Theodor Adorno aquesta lacònica nota: “El realisme ya no representa cap plaer per a mi.” Ho deia l'escriptor les obres del qual s'interpreten encara avui com el cant del cigne del gran estil que havien encarnat Balzac, Tolstoi o Dickens, un autor que es jutja pels grams que pesen les seves novel·les (“mig quilo de lletra”), segons el professor i crític literari Javier Aparicio Maydeu, i no per la “revolució silenciosa” que recorren les seves pàgines com un camp de mines. Perquè el cas és que, de l'ancien régime, Mann només en recull les despulles, la ruïna de les biblioteques desplomades, la soledat després de la mort de Déu. No són temes poc moderns, considerant, va dir, que ara mateix “tenim l'estranya sort d'estar assistint a la mort d'aquella Europa” que ja havia començat a agonitzar a les trinxeres. “Mann no arriba a tenir la melancolia de Stefan Zweig, però beu la mateixa aigua”, la de la República de Weimar, la de la Primera Guerra Mundial, va dir Javier Aparicio en la conferència que va oferir ahir a La Mercè dins el cicle Univers Mann, que va ser seguit d'un tast gastronòmic amb el cuiner Joan Roca. Corresponent als elogis que Josep M. Clavaguera, finíssim lector, va dedicar-li assegurant que Aparicio formava part dels seus teòrics de capçalera, al costat de Harold Bloom, excepte que “és menys ortodox i menys àrid”, el crític va plantejar una lectura pròxima i apassionada al món de Thomas Mann, que va posar en relació amb Nietzsche i Goethe, és clar, però sobretot amb l'obra dels artistes expressionistes contemporanis –Max Beckmann al capdavant–, amb els “crits estridents” de Schönberg, i amb la teoria de la relativitat d'Einstein. La muntanya màgica seria, de fet, una novel·la sobre el temps, com la Mort a Venècia ho és sobre la creació, “el tema que ha obsessionat sempre els escriptors grans de debò”.
Eva Vázquez, publicat en el Pun-Avui 12.06.15

Bloomsday i els Roca

Javier Aparicio , Joan Roca, Rafael Masià, Josep Maria Clavaguera i
Guillem Terribes. Foto: QUIM PUIG.

Hi ha gent que es pregunta i qüestiona per què es fan homenatges ciutadans als germans Roca. Un dia perquè van rebre la tercera estrella Michelin, un dia perquè van ser els segons millors del món i dos cops perquè El Celler de Can Roca ha estat escollit el millor restaurant del món, en la The World's 50 Best Restaurants.

El 16 de juny del 2004 vam celebrar, també a Girona, el centenari del Bloomsday, la data en què transcorren els esdeveniments descrits a Ulysses, l'exultada novel·la de James Joyce publicada el 1922. Al món sencer, però sobretot a Dublín, el lloc dels fets, es commemoren i es reviuen les passes de Leopold Bloom, protagonista del relat de l'escriptor irlandès, el 16 de juny del 1904.

La gastronomia hi és molt present. Per això, suposo, l'impulsor de la història, Rafel Masià (cardiòleg ara ja jubilat) em va venir a trobar a la Farinera, aleshores seu d'El Punt. Era el dia de Sant Patrici, patró d'Irlanda. Expressament ho vam anar a remullar a l'Excalibur, el primer pub irlandès i britànic de Girona, avui tancat i que també va participar en el Bloomsday, un dia amb Patrice Chaplin. Per aquelles dates del mes de març del 2004, en Masià també es va trobar amb l'inefable ubic Guillem Terribas. I evidentment amb el gran maister Josep Maria Clavaguera, lector refinat i aleshores encarregat d'afers literaris i de filosofia de La Mercè.

Vam dinar un esmorzar-berenar irlandès, deliciosament preparat per Lluís Llamas, a La Penyora. Ronyons amb regust d'orins, te, cervesa, Bushmills Irish whiskey i el sandvitx de gorgonzola amb borgonya, entre altres menges.

Una de les gràcies de la història va ser el fet de posar la Casa de Cultura Bisbe Lorenzana i el centre cultural La Mercè a treballar plegats. Vam acordar que Girona no era prou joyciana per organitzar un Bloomsday all'uso cada any. El 2005 la vam vessar amb Sartre. No hauríem d'haver coincidit amb el centenari del client de Deux Magots i del Café de Flore, l'un al costat de l'altre, a Saint-Germain-des-Prés, aquí a París.

El 2006 vam decidir passar d'efemèrides i dels múltiples de cinc i fabricar un univers propi, ens vam abocar als que no necessiten xifres exactes i pretextos que no siguin la seva grandesa literària per ser recordats. I vam anar a buscar un altre monstre francès. Marcel Proust dóna per al que vulguem. Malauradament, aleshores no disposàvem de traduccions tan interessants com la de Josep Maria Pinto i de Valèria Gaillard. Teníem la qüestionada de Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany i llibres parcials de Joan Casas i Jaume Bofill i Ferro.

Gastronòmicament, donava per molt, més enllà de la inefable magdalena sucada en una infusió de te o de til·la per la seva tia Léonie un diumenge de matí a Combray. Com que les magdalenes de Proust han de tenir forma de coquille de Saint-Jacques, allargades, amb un costat estriat i sense embolcall, i n'havíem vist de semblants a El Celler de Can Roca, vam demanar als germans Roca, d'El Celler, si ens podrien ajudar.

I el 13 de juny del 2006 en Jordi Roca ens va preparar un berenar proustià al claustre de La Mercè, en una tertúlia en què també hi va participar Vicenç Pagès Jordà, il·lustrat company de viatge en la majoria de tertúlies de l'Univers Literari. Aquest any en Vicenç era a Barcelona i el seu amic, professor i crític literari Javier Aparicio Maydeu, ha vingut a Girona. Junts hauria estat una bomba i, fins i tot, la Imma Merino s'hi hauria volgut afegir.

El 2007 vam pensar en Virginia Woolf i en un berenar anglès. El temps ens va acompanyar en l'atrezzo i ens vam haver de refugiar a l'auditori Viader de la Casa de Cultura. Vam omplir perquè l'autoria de Mrs. Dolloway és molt gran i perquè en Joan Roca ens va assegurar que no li faria res ser-hi cada any. Aquell dia en Vicenç Pagès ens va revelar que la pijeria anglesa jugava al whist, un precursor de la nostrada botifarra. Els jugadors de whist ja el coneixeu.

La família Roca hi ha sigut sempre més. Els cargols del pare van acompanyar El baró rampant, de Calvino. Vam menjar xai amb l'Ulisses original, el d'Homer, per commemorar els 10 anys d'Univers. Hem begut Bourbon amb en Faulkner. I aquest dijous mateix, mentre en Joan era a La Mercè a l'Univers Literari amb una relectura de la xucrut, en Pitu era a la UdG, parlant del piment, un vi especiat, amb motiu del congrés dels 750 anys del naixement de Ramon Muntaner.

Els Roca són importants per la ciutat més enllà de l'Univers i de la gastronomia. Ho són perquè col·laboren amb Càritas, el Banc dels Aliments i qui sap quantes ONG. Perquè criden #AmuntGirona quan reben un premi. Perquè han creat 65 llocs de treball directes a Girona, al Celler, al Mas Marroch i al Rocambolesc, més 45 a l'Omm, a Barcelona. Perquè són un centre de formació de cuiners, sommeliers i cambrers, amb 45 stagiers anuals, més els extres que lloguen pels extres que organitzen. Més els llocs de treball indirectes, ja que el 90 per cent de la seva matèria primera és de proximitat.

Ho són perquè amb els seus èxits posen Girona al mapa global.

I ho són perquè fan feliços els que poden menjar-hi cada dia o un cop cada any i als que estalvien cada dia per menjar-hi almenys un cop en tota la seva vida.

Salvador Garcia Arbós. Publicat en el Punt-Avui 14.06.15

L´«Univers Thomas Mann» revisarà fins i tot «els gossos del soterrani»

Un cicle repassa la vida de l'autor de "La muntanya màgica", que és revisar la història d'Europa

Aparador de la Llibreria 22

El cicle Univers Thomas Mann, que es farà a diferents equipaments de Girona, escrutarà al detall la vida de l'escriptor alemany, i revisarà fins i tot "els gossos del soterrani", expressió que ell usava per referir-se als dimonis que portava a dins. D'aquests "gossos encadenats al soterrani" en parlarà l'escriptora i germanista Rosa Sala Rose en una conferència el dilluns, 15 de juny a la Casa de Cultura. Sala Rose, traductora de Mann i Goethe, es referirà a les inevitables tensions que afloren una i altra vegada en la trajectòria vital de l'autor de Mort a Venècia, que va saber sublimar-les en la seva literatura.
"Univers" són unes jornades culturals que cada més de juny es dediquen a un gran nom de la literatura universal des del 2004.
El programa d'aquesta 12a edició dedicada a Mann començarà dimarts vinent amb la projecció de Mort a Venècia, l'adaptació de la cèlebre novel·la de qui va ser Premi Nobel de literatura el 1929.
Molt esperada pels lletraferits és també la conferència de Javier Aparició, professor de Literatura Comparada a la Universitat Pompeu Fabra, que parlarà en un acte al Centre Cultural La Mercè que inclourà un tast gastronòmic inspirat en l'obra de Mann, amb comentaris de Salvador Garcia-Arbós i Vicenç Pagès Jordà.

Jordi Dorca, Josep M. Clavaguera, Guillem Terribas;
Lluís Freixas, Glòria Granell, Daniel Bonaventura.

A l'organització de l'Univers Mann hi participen les biblioteques de Girona, el Cinema Truffaut, la Casa de Cultura, l'Escola Municipal d'Humanitats, el Museu del Cinema i la Llibreria 22.
Jordi Dorca, Glòria Granell, J.M. Clavaguera, Guillem Terribas i Lluís Freixas van comparèixer ahir en roda de premsa per presentar un cicle que, segons asseguren, omple cada any la sala de conferències, la qual cosa demostra l'interès que desperta la literatura.
Per a Lluís Freixas, "resseguir la biografia de Mann no deixa de ser resseguir la història d'Europa". Per a Clavaguera, l'autor de La Muntanya màgica és l'últim "escriptor clàssic modern", en el sentit que despés ja arriba la postmodernitat, i té firmada una obra ingent. Terribas remarca que, any rere any, el cicle Univers busca un autor que, a més de figurar entre els grans, "hagi creat un univers i hagi tingut una reconeguda influència".

Thomas Mann (1875 · 1955)

La iniciativa va néixer el 2004 per intentar implantar a Girona la commemoració del "Bloomsday", dia recreat per James Joyce a la novel·la Ulisses, l'acció de la qual transcorre el 16 de juny de 1904.
Des d'aleshores, s'ha reivindicat autors com Proust, Woolf, Kafka, Calvino, Faulkner, Pessoa, Borges, Homer o Tolstoi.

Soldevila, Vives i Vilar: els tres mestres irrepetibles

Enric Pujol estableix un cànon de la historiografia contemporània amb voluntat “pedagògica” al llibre ‘Tres imprescindibles'.
Cada un va fer aportacions valuoses avui injustament oblidades.

Enric Pujol va presentar el llibre aquesta setmana a la Llibreria 22
de Girona acompanyat de Joaquim Nadal i Xavier Díez, que el flanquegen
 Foto: JOAN SABATER.

Una cultura que no hagi sabut fixar el seu propi cànon, és a dir, una llista d'obres i autors considerats amb una certa unanimitat com a indispensables, és una cultura propensa a la dispersió i la redundància, i a la llarga, debilitada per falta de puntals. És també una cultura amnèsica i més i tot: desagraïda. No és una empresa fàcil. Sovint, a la controvèrsia que susciten les exclusions i inclusions de tota tria, s'hi han d'afegir els prejudicis contra la mateixa categoria del cànon, percebut, com va recordar l'historiador Xavier Díez aquesta setmana en la presentació del nou llibre d'Enric Pujol, com un instrument elitista, autoritari i coercitiu en una societat que “abjura de la normativa en nom del pensament líquid i les idees toves”. Abordar aquestes dificultats en el cas d'una cultura minoritzada com la catalana, “qüestionada els dies parells i escarnida els dies senars”, i a sobre en una disciplina tan poc “glamurosa” com la historiografia és d'un atreviment notable.

I això és exactament el que s'ha proposat fer Enric Pujol (Figueres, 1960) amb el llibre Tres imprescindibles(Publicacions de l'Abadia de Montserrat), una proposta “pedagògica” pensada per orientar el públic general oferint-li “uns noms clau que alhora serveixen per ordenar tota la resta”. Ben mirat, partint de Ferran Soldevila, de Vicens Vives i de Pierre Vilar, els tres fars de la historiografia catalana del segle XX que assenyala Pujol, s'entenen Antoni Rovira i Virgili, Ramon d'Abadal, Jordi Rubió i Balaguer o Alexandre Galí, i fins i tot es poden valorar amb més exactitud les aportacions d'uns quants autors externs a la disciplina històrica com ara Josep Pla i Joan Fuster. No hi ha reducció, doncs, en aquest cànon, sinó una perspectiva oberta i airejada que Enric Pujol va començar a intuir mentre preparava la seva tesi doctoral sobre Ferran Soldevila, quan va prendre consciència del “desconeixement total que teníem de la història dels nostres historiadors”.

Els dos mestres que més van estimular-lo en la seva recerca des dels temps universitaris, Joaquim Nadal i Antoni Simon, eren dimarts a la Llibreria 22 fent-li costat en la presentació dels Tres imprescindibles, i van estar d'acord que a pesar del caràcter discrepant i a vegades polèmic de les tesis de cada un d'ells, constitueixen en efecte “una tríada fonamental, sense la qual no es pot entendre res”, tal com va afirmar amb contundència Nadal, que va afegir un factor no gens banal a l'elogi: eren, a més, historiadors que escrivien molt bé. El catedràtic Antoni Simon va recordar que tots ells van fer aportacions meritòries tant en treballs especialitzats com de síntesi, i el mateix Soldevila, a més d'historiador, era arxiver, dramaturg i periodista. “Són uns autors irrepetibles”, va dir en un to d'admirada claudicació, enfront de l'abundància de recerques obertes del present, en què va apuntar que “als historiadors potser ens toca assumir un paper més humil, però també rigorós”.

Enric Pujol, “el nen dolent de l'Autònoma”, com va definir-lo Díez recordant el seu primer llibre, El descrèdit de la història, ha dedicat un esforç suplementari a l'obra de Vicens i Vilar (Soldevila l'ha abordat en molts altres llibres). De Vicens, el més “possibilista” en paraules de Simon, Pujol va subratllar la capacitat de revisió de les seves pròpies anàlisis que revelen les dues edicions de Notícia de Catalunya, introduint-hi el moviment obrer i el canvi d'actitud respecte al règim de la clerecia catalana. Pel que fa a Vilar, va lamentar que hagi quedat descol·locat pels seus referents marxistes a pesar que, segons ell, “hauria de ser tingut per un precursor” per haver plantejat, dins el marc europeu, l'existència de fets nacionals al marge dels estats a partir del cas de Catalunya.
Eva Vázquez, publicat en El Punt-Avui 31.05.15

Fer porta avui el seu ‘evangeli' a la Llibreria 22

L'històric dibuixant d'humor Josep Antoni Fernández i Fernández, conegut com a Fer, presentarà avui el seu últim llibre, L'Evangeli segons Fer (Efadós), a la Llibreria 22 de Girona, a les sis de la tarda, “després de l'ofici de vespres”. Col·laborador habitual d'El Punt Avui, Fer proposa en aquest llibre una versió lliure de les escriptures bíbliques.

Foto: Manel LLadó

‘L'Evangeli segons Fer', a la 22
El dibuixant Fer, col·laborador habitual d'El Punt Avui, va presentar ahir a la tarda el seu últim llibre, L'Evangeli segons Fer, a la Llibreria 22 de Girona, on va signar exemplars d'aquesta revisió lúdica de la història sagrada, que ha estat prologada per l'abat de Poblet i per Teresa Forcades.
Publicat en el Punt-Avui el 29./05/15 i el 30.05.15

“El franquisme va posar de moda les portes giratòries”

Lluc Salellas repassa en un llibre quin va ser el recorregut dels 49 ministres franquistes que hi va haver entre el 1970 i el 1975 en acabar la dictadura Aproximadament la meitat van ocupar càrrecs públics. 
Il·luminar llaços. El setè Memorial Sebastià Salellas es va cloure ahir (28.05.15) amb la presentació d'El franquisme que no marxa, d'Edicions Saldonar. Va presentar l'acte Guillem Terribas. Junt amb l'autor, Lluc Salellas, hi va participar el president del Grup de Periodistes Ramon Barnils, David Bassa, i l'editor Francesc Gil.

David Bassa, Guillem Terribas, Lluc Salellas, Francesc Gil, durant la
presentació del llibre  a la Biblioteca Carles Rahola.

 Quin camí van seguir les elits del franquisme? En la recol·locació de càrrecs i cadires, el periodista i politòleg Lluc Salellas ironitza que desconeix quan es van inventar les portes giratòries, si bé considera que el règim dictatorial “les va posar de moda a l'Estat espanyol per continuar ocupant espais de poder”. Al llarg de 135 pàgines, ressegueix en el seu primer llibre, El franquisme que no marxa, quin va ser el recorregut d'una cinquantena de ministres de Franco durant la transició, i d'allí en endavant. “Més d'una vintena van tenir un càrrec públic, ja sigui de diputats, professors universitaris, fiscals, jutges, ministres, presidents d'empreses públiques...; i amb aquest engranatge, gairebé l'altra meitat van anar al sector privat.” Deu haver encaixat moltes peces. Com se li va acudir? L'assaig forma part de la col·lecció que impulsa Edicions Saldonar i el Grup de Periodistes Ramon Barnils. És el quart llibre al voltant de silencis mediàtics. A partir d'un reportatge en un dels nostres anuaris sobre els ministres franquistes vius, va sortir la idea de mirar què havia passat amb els 49 que hi va haver entre el 1970 i el 1975.
D'entre tants tentacles i llegats, de quin plantejament va partir? No volia limitar­me als que estan vius, ja que només serien sis o set. Hagués sigut poc representatiu. Faig una introducció del franquisme; una comparativa amb les transicions a Grècia i Portugal i, al cos central, segueixo el fil dels 49 ministres. Com que n'hi havia pocs de catalans, hi he inclòs alguns dels prohoms del franquisme a Catalunya. A quines conclusions arriba? La meitat van anar a parar a grans consells d'administració de les empreses de sectors estratègics de l'Estat, tant públiques com privades. De l'àmbit financer, telefònic, de la construcció, l'alimentació, l'energia, l'aigua... I l'altra meitat es reparteixen entre gent que va crear o liderar institucions i partits polítics, com UCD, Alianza Popular, Fuerza Nueva, la Fundación Francisco Franco... I una petita part es van retirar aviat, amb pensions gens petites. La llista no sembla curta. Un exemple concret és el de José Manuel Romay Beccaría, actual president del Consell d'Estat, que és el principal òrgan consultiu. En la dictadura, va ser secretari general de sanitat. I, amb
posterioritat, ministre de Sanitat en el govern d'Aznar (PP). Quin recorregut per institucions! Hi ha el cas pare­fill dels Pío Cabanillas; i tant Chaves com Bono, del PSOE, són fills de figures importants del franquisme. A banda, noms que han sonat: Fraga, Samaranch... i d'altres com el president d'honor de La Caixa, Josep Vilarasau, nomenat el 1969 director general de pressupostos; o la presidenta del Círculo de Empresarios, neboda d'un ministre franquista. I el president d'honor del Círculo, José María López de Letona, és un dels ministres vius del règim. Hi ha espai per a nous capítols? El treball d'explicar aquest fil de la història no és una tasca que pugui fer una sola persona, un sol periodista, sinó un treball col·lectiu. He aportat el meu granet de sorra. Hi ha aspectes que la gent més jove no sap. I, als més grans, en el procés de l'oblit fet en la transició, no se'ls han refrescat. Encara hi ha carrers, places i centres educatius amb el nom de franquistes; i em pregunto què passa amb la gent a la qual es va atorgar un títol nobiliari. No han fet un procés públic d'autocrítica. Sempre s'ha parlat del tema en genèric. Pel què fa a l'actualitat, venim d'unes municipals molt comentades. Un sacseig estructural? Hi ha hagut opcions molt diferenciades de les que han conduït tant Catalunya com l'Estat els darrers 40 anys. Alguns partits han tingut un creixement molt important. Hi pot haver un canvi de relat genera.
Publicat en el Punt-Avui 29.05.15 per G. Pladeveya.

ENRIC PUJOL presenta el seu llibre TRES IMPRESCINDIBLES a la 22

Joaquim Nadal, Enric Pujol i Xavier Diez a la 22.

L'autor posa en relació Soldevila, Vilar i Vicens Vives a ‘Tres imprescindibles'

 L'historiador figuerenc Enric Pujol Casademont, especialista en l'obra de Ferran Soldevila, s'ha proposat fixar els referents indiscutibles de la historiografia catalana moderna al llibre Tres imprescindibles, que posa en relació les investigacions en el camp de la reflexió històrica del mateix Soldevila, de Jaume Vicens Vives i de Pierre Vilar. Editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat, el llibre resumeix les aportacions de cada un d'aquests historiadors, la influència que han tingut sobre els seus deixebles i la vigència de la seva obra en el present, amb la voluntat de contribuir a fixar un cànon sobre el tema que de moment ja ha aplaudit el també historiador Albert Balcells. Pujol presentarà el llibre dimarts (20 h) a la Llibreria 22, amb Joaquim Nadal i Xavier Díez.

Eva Vázquez, publicat en el Punt-Avui 24.05.15

Enric Pujol fa visibles els "tres imprescindibles"
L'historiador Joaquim Nadal va destacar ahir que el també historiador Enric Pujol "fa isibles" els historiadors Ferran Soldevila, Jaume Vicens Vives i Pierre Vilar al llibre Tres imprescindibles: F. Soldevila, J. Vicens Vives i P. Vilar. Nadal i Xavier Diez van acompanyar ahir a la Llibreria 22 de Girona a Enric Pujol en la presentació del seu llibre.
Diari de Girona 24.05.15