JOSEP M. FONALLERAS i NARCÍS COMADIRA, escriuen sobre el llibre de Modest Prats HOMILIES DE MEDINYÀ.



Guillem Terribas, Josep M. Fonalleras, Mon Marquès,
Modest Prats i Pere Domenech, al carrer Hortes, març 2011



La prosa de Prats
Arriba a les llibreries un recull de textos del tot singular, un llibre que havia de ser una tria d'escrits religiosos de mossèn Modest Prats i que es pot convertir en una sorpresa literària de primer ordre. M'explico. La trajectòria de Prats ha estat marcada per la seva labor de capellà i per la seva acció i reflexió profunda sobre el paper de l'Església catalana durant el tardofranquisme i la transició, amb el punt central que va representar el Concili Vaticà II. Prats ha estat també un savi, un professor universitari de primer ordre que ha treballat a fons en la història de la llengua. El llibre de què parlo -Homilies de Medinyà- inclou exactament això, sermons i homilies, relacionats amb temes d'abast universal i no necessàriament aptes només per a creients: la vida, la mort, la justícia, la dignitat. També conté capítols d'abast teològic i, sobretot, és un exemple inusual d'una prosa delicada i robusta, serena i combativa. La llengua de Prats, en aquests papers escrits al llarg de més de quaranta anys, s'eleva encara més quan es converteix en l'instrument per retratar el món. I és aquí -en dietaris, evocacions, jocs lingüistics- on el llibre esdevé un joiello, un tast d'absoluta felicitat literària. No podíem dubtar de la solidesa del seu mestratge, però, ara, també estem en disposició de tastar l'efervescència de la seva prosa. Una notícia excel·lent.
Josep M. Fonalleras, publicat en el Periódico el 20.10.11

El que dec a Modest Prats
Dec moltes coses a Modest Prats. Li dec el plaer d'haver escoltat una veu colossal i pregona. Li dec el fet d'haver sentit, gràcies a aquesta veu, paraules sàvies que m'han fet menys ignorant, paraules amicals que m'han fet menys inhòspit i paraules de fe que m'han il·luminat en determinades foscors. Dec a Modest Prats dos dies a Roma en els quals vaig retrobar la petja del meu pare, tot recorrent escenaris coneguts, i en els quals vaig descobrir una Roma que ja no m'ha abandonat i que he anat ampliant (edificis, quadres, pedres, aliments del cos i de l'esperit) sempre sota aquell mestratge poderós i alhora distès i sorneguer. Què més dec a Modest Prats? Moments apassionats davant d'un partit de futbol, moments intensos davant un plat de caça abarrocat i també marítim al Motel Empordà de Figueres, un pròleg de fa anys on l'elogi contenia també la presència d'un impuls que m'empenyia a escriure més i millor. Li dec, com tants, l'acostament a una llengua que ens era natural i que no sabíem com fer que llisqués: ell ens ho va ensenyar. Li dec moltes converses, però sobretot una, a peu del Canigó, sobre Racine, sobre la tragèdia i sobre la contenció. I li dec, avui li dec de manera especial, la satisfacció de rebre un regal que tinc la sort de compartir amb tots els lectors d'aquesta columna. Avui ja deu ser a les llibreries el seu últim llibre. Es titula Homilies de Medinyà, una picada d'ullet als orígens i alhora un homenatge al poble que el va acollir (i també a la seva mare, Enriqueta) i on va fer de capellà.
Després d'haver publicat estudis, assaigs, articles i tota mena de textos de to acadèmic, ara Modest Prats ens obsequia amb un volum que recull alguns escrits coneguts i molts d'inèdits, de caire religiós (i no tant) i amb un perfil apte per a qualsevol mena de sensibilitat que estigui disposada a gaudir d'una prosa senzilla i alhora plena de sentit. Aquest llibre conté peces magistrals, com ara una franciscana oració de les mans que juga amb les metonímies per oferir un cant carregat de coratge i pietat. Conté un dietari de 1980 absolutament meravellós, una juguesca lingüística, sermons que van ser decisius en una època d'aquest país. Tot això i més. I, sobretot, és un llibre necessari i lluminós, nítid i adequat al món on vivim. Escrit per qui té el do de saber què dir i saber com dir-ho. Facin el favor de no perdre-se'l.
Josep M. Fonalleras, publicat en el Punt-Avui el 21.10.11
D'Organyà a Medinyà
Si, a començaments del segle XIII, lesHomilies d'Organyà, anònimes, són el text literari més antic en català, segons el seu descobridor, Joaquim Miret i Sans, ara, a començaments del segle XXI, s'acaben de publicar lesHomilies de Medinyà, que, segons la meva modesta opinió, constitueixen un text literari esplèndid. I, esclar, com que el segle XXI no és el segle XIII, d'aquestes homilies modernes en sabem amb certesa l'autor. Es tracta de Modest Prats, que va ser durant una bona pila d'anys rector de Medinyà i de Vilafreser, així com professor a la Universitat de Girona. Allà hi explicava història de la llengua catalana i, per tant, havia estudiat seriosament aquelles homilies antigues.

Però no és que, mogut per aquelles, decidís escriure'n una col·lecció de modernes, per tancar un cercle, com si diguéssim, no. Va ser l'editor Xavier Folch qui, suposo que a causa del parentiu fonètic entre Organyà i Medinyà, havent sentit alguna de les homilies que predicava Modest Prats i havent-se adonat del seu valor literari, va voler publicar unesHomilies de Medinyàper recollir-ne unes quantes. Xavier Folch ha perseguit Modest Prats una colla d'anys, i ara, finalment, tenim a les mans aquest llibre preciós. Unes homilies modernes de la llengua catalana, que són literatura, certament, i, alhora, substancioses i eficaces des del punt de vista espiritual. Si al manuscrit de les d'Organyà hi ha sis homilies completes i fragments de dues més, al llibre que recull les de Medinyà n'hi ha nou de completes, en un apartat titulat "Homilies", i encara unes altres, concretament sis, predicades a Girona, en la Quaresma del 1969. Un conjunt esplèndid, aquest, per la seva profunditat en la lectura dels textos bíblics i per la seva aplicació a la contemporaneïtat estricta del moment. Tant, que una d'elles va ser sancionada amb una multa pel Govern Civil de Girona. En aquells temps infeliços, l'Estat tenia espies a les esglésies, sobretot segons qui predicava. De totes, a part d'aquest conjunt, jo en destacaria especialment la predicada en el funeral de Joan Alsina, a l'església de Castelló d'Empúries, i la predicada a Medinyà, en la missa d'enterrament de la seva pròpia mare, homilia que tant Xavier Folch com jo vam sentir.

El llibre, però, a més de les homilies, recull altres textos de Modest Prats. Alguns també de contingut espiritual, com ara uns exercicis predicats a la comunitat de Montserrat i les intervencions al Concili de la Tarraconense, on va assistir enviat pel bisbe Camprodon. I encara, a més de tot això, el llibre conté uns textos que, en no ser destinats a cap funció pública pròpia del ministeri del seu autor, segurament contenen, tal com se sol dir, el més alt voltatge literari. Em refereixo a uns textos de memòria, de dietari o de reflexió personal en les vigílies de ser ordenat sacerdot. En aquestes reflexions, hi ha, per mi, allò que se'n diu la perla de tot el llibre. Es tracta de la titulada "Oració de les mans", un text en forma de pregària, sí, però alhora un poema inoblidable. En ell, el seu autor fa parlar les mans que aviat seran consagrades, mans que són les del seu avi, ferrer, mans rudes que amanyaguen les anques dels poltres i les eugues; mans del seu pare, afusellat en començar la Guerra Civil, mans que, crispades, han premut un grapat de terra del cementiri de Montcada, el cos caigut a terra, mentre el crani era esbardellat per les bales; mans de la seva mare, que es punxa quan cus de nits, que remenen cassoles i paelles. Són totes aquestes mans, sobreposades, les que preguen, mans que han aguantat la pipa, mans que han munyit les cabres, mans que han menat la carreta...

Un poema que podria ser de Charles Péguy, amagat entre aquestes homilies que, sortosament, ara tenim a mà.

Organyà, perdut al fons dels segles, ha estat una llavor que ha fruitat meravellosament en aquests textos que Modest Prats ens ofereix, generós, escrits en una llengua rica, clara, precisa, dúctil i capaç d'emocionar-nos profundament.
Narcís Comadira, publicat a l'Ara.cat el 22.10.11
TV3, Notícies comarques dia 09.11.11. A partir del minut 07.50 http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3796150