Mirades lliures



 

Carles McCragh i Jaume Torramadé, amb el cartell
de la 13a edició del Liberpress, i al costat, la fotografia
de la nena afganesa. Foto: EL PUNT / STEVE MCCURRY.

 



Steve McCurry rebrà el 13 d'octubre el 13è Premi Liberpress, que també reconeix les trajectòries d'Agnès Varda i Josep M. Castellet.
Molt temps després vam saber que es deia Sharbat Gula, que pertanyia al poble dels paixtus, que havia estat mare i que tenia trenta anys encara que n'aparentés cinquanta, però quan Steve McCurry va fotografiar-la per primera vegada el 1984, en un camp de refugiats, era una nena sense nom, òrfena i desconcertada, que va dirigir a la càmera una mirada d'una bellesa terrible. El retrat de la nena afganesa, divulgat a tot el món des de la portada del National Geographic, va convertir-se en una de les imatges més impactants de finals del segle XX, un misteri per desentranyar, potser perquè semblava inconcebible que enmig de la guerra i el fanatisme aquell rostre revelés també la possibilitat d'un país on existissin mirades salvatgement lliures. Steve McCurry (Filadèlfia, 1950), que disset anys després va tornar a l'Afganistan buscant aquella nena anònima i va trobar-la convertida en una dona apagada coberta amb el burca, rebrà el pròxim 13 d'octubre el 13è Premi Liberpres per una trajectòria compromesa amb els esclats d'humanitat a tots els conflictes armats que ha fotografiat, en un acte a l'Auditori en què l'associació de premsa gironina reconeixerà també Agnès Varda, Josep M. Castellet i Maria del Mar Bonet.

La cineasta Agnès Varda, precursora de la nouvelle vague i que aprofitarà la seva estada a Girona per impartir, del 10 al 15 d'octubre, un curs a la Càtedra Ferrater Mora, segons va avançar el president de Liberpress, Carles McCragh, ha estat premiada en l'apartat de cinema per l'atenció al compromís social dels seus films, en què no oblida ni l'emoció ni la tendresa. El jurat del premi de literatura, per la seva banda, ha valorat la intensa vida intel·lectual de Castellet, convertit en un referent per a les lletres catalanes, com ho és també Bonet per a la música. El premi Camins el rebrà el dibuixant nord-americà de còmic Gilbert Shelton, una llegenda de l'escena underground; el Catalunya el recollirà l'equip de rugbi de la USAP per la seva afirmació de catalanitat, i el premi Associació serà per a l'Escola de Cultura de Pau de l'Autònoma de Barcelona. El Memorial es destinarà aquest any al poble de Guillena (Sevilla), en homenatge a disset jornaleres afusellades durant la Guerra Civil.
Eva Vázquez, publicat en El Punt-Avui.29.09.11

* Amb la Col·laboració de la Llibreria 22