En l'homenatge s'hi va concentrar la Girona profunda: hi havia la família Nadal en pes (Joaquim Nadal, els seus pares, el seu germà el periodista Rafael Nadal…), la consellera d'educació Irene Rigau, que Modest Prats va casar en primeres núpcies, l'actual alcalde Carles Puigdemont i la seva predecessora, Anna Pagans; el bisbe Camprodón; el món universitari amb la rectora de la UdG Anna Maria Geli, i professors com Albert Rossic, Miquel Berga, Xavier Pla, Mita Casacuberta, Josep M. Nadal (amb qui Prats va escriure el seu llegat intel•lectual més important, la 'Història de la llengua catalana' en dos volums), i després amics de fondària amb els quals ha compartit àpats i viatges per Europa: Narcís Comadira, que va rebre el mestratge de Modest Prats al seminari, la catedràtica de teoria literària Dolors Oller, i el director de Temporada Alta, Salvador Sunyer. Ells amb simpatia l'anomenen el 'revendo'.
L'acte el va presentar i conduir el llibreter Guillem Terribas, tota una institució gironina, i hi van intervenir l'amic i qui fou durant molts anys editor d'Empúries, Xavier Folch; el deixeble i amic Salomó Marquès, que va aplegar i seleccionar els textos publicats; i l'escriptor Josep Maria Fonalleras, que en va fer l'edició, i que va ser l'encarregat de llegir alguns fragments, amb aquella veu greu i ben entonada.
Va ser un acte auster i bonic, sense sentimentalismes ni excessos de cap mena. Modest Prats tenia un bon dia també, l'alzheimer el va respectar i va poder gaudir de l'homenatge fins el final. L'acte, que s'havia fet dintre la residència per por de la pluja, es va acabar al jardí, amb panellets i vi dolç, gentilesa de Jaume Subirós del Motel Empordà, i coca que van portar els amics de Medinyà, on Modest Prats hi va fer de rector molts anys.
En aquest ambient la tertúlia hi era propícia i l'acte s'allargà fins a quarts de set del vespre. Entre les converses, una caçada al vol: l'historiador i director de l'Avenç Josep M. Muñoz recordava a Xavier Folch l'entrevista que li va fer per a la revista l'abril del 2009, quan Prats començava a notar que alguna cosa no rutllava. I Folch li va explicar que un dia d'octubre també del 2009 Modest Prats el va trucar (no el trucava gairebé mai) i li va dir: 'Només una cosa: m'han diagnosticat el mateix que al Pasqual Maragall.' Volia veure a l'expresident i Folch va fer perquè es trobessin un dia tots dos. Foch va preguntar a Maragall: T'en recordes de Modest Prats? i aquest li va contestar: el capellà savi de Girona. Diu Folch que Prats i Maragall van conversar unes tres hores. Diu que el capellà li preguntava què calia fer i Maragall li deia que escoltés molta música, que llegís encara que només fos el diari, i que mirés el futbol. La conversa la va capturar en Carles Bosch, que per aquell temps preparava la pel•lícula documental 'Bicicleta, cullera, poma'.
'Homilies de Medinyà'
Feia molt que l'editor Xavier Folch insistia a Modest Prats que aplegués en un volum els seus escrits més literaris: 'Des del moment que vaig tenir consciència que Modest Prats era un orador inigualable i que convenia fixar algunes de les seves intervencions orals (homilies, sermons, conferències).' Folch li va proposar el títol, fins i tot, 'Homilies de Medinyà', perquè en aquella època era el rector d'aquell municipi del Gironès. Però no és fins fa devora dos anys, quan li van diagnosticar alzheimer, que es va prendre la proposta d'una manera activa.
Salomó Marquès, amic i deixeble de Prats, va ajudar-lo a seleccionar els textos. De fet, quan va deixar la rectoria per anar a viure a la residència de capellans, en el procés del trasllat va poder classificar i ordenar els documents que s'hi conservaven. Diu Marquès: 'La sorpresa més gran va ser la troballa d'un petit bloc amb un diari manuscrit dels dies d'abans de l'ordenació de capellà. (…) El llibre s'acaba amb dos textos que hem cregut oportú de fer conèixer pel valor literari. El primer, titulat 'Dietari 1980', conté unes pàgines que va escriure durant els mesos de gener i febrer, i és del tot inèdit. El segon text, 'Rigorosament literal', va ser publicat com a introducció d'un llibre de bibliòfil, 'En defensa de la lletra' de Miquel Plana.'
L'escriptor Josep Maria Fonalleras ha estat el curador de les 'Homilies de Medinyà'. Diu que l'obra també aplega una selecció d'homilies i sermons que Modest Prats va escriure els anys seixanta i setanta, 'per desgràcia plenament actual, perquè vol dir que no ha canviat res des d'aleshores, i que són importants perquè mostren la seva faceta més cívica: pren posició en favor de l'abolició de la pena de mort l'any 1975, parla de la situació política, de la mort de Just M. Casero…' També destaca unes homilies quaresmals, que Prats va escriure a partir d'uns textos de la Bíblia. Tot plegat fa que, segons Fonalleras, aquesta figura intel•lectual es presenti també com un capellà preocupat per l'església catalana, pel Concili Vaticà II, i mostri el seu caire més cívic i social, ensems amb el més personal i íntim.
Per Fonalleras, el llegat intel•lectual més important de Prats és, sens dubte, la 'Història de la llengua catalana' que va escriure amb Josep M. Nadal. Però Prats també va fer una labor important com a docent, perquè va ser professor de la Universitat de Girona durant tres dècades. 'Hi ha unes quantes generacions que van rebre el seu mestratge.'
Montse Serra. Vilaweb 30.10.11. Foto: Guillem Terribas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada